Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Converses

Dijous, 10 Febrer, 2011

Pepeta Mercader desvetlla el secret de viure fins als 102 anys «ser bona minyona»

Pepeta Mercader va néixer a la una de la matinada del 9 de febrer del 1909 a Folgueroles. Per tant, aquest dimecres va poder celebrar el seu 102 aniversari. Una efemèride que es pot celebrar en poques ocasions i menys en l’estat de la Pepeta Mercader, que «té el cap tan clar com una persona de 50 anys», tal com diu una de les seves nebodes, la Pilar Capdevila. Actualment la Pepeta Mercader és la persona més gran dels prop de cent residents que hi ha als Saits. Per aquest motiu, tan la seva família com els responsables del centre li van voler fer una festa de celebració. L’acte es va portar a terme el mateix dimecres i va comptar amb la participació de bona part de la família de la Pepeta, a més de tots els residents dels Saits. Es va fer una pastís i, a banda de les felicitacions i regals, els participants li van regalar una cantada. Tot plegat la Pepeta ho va viure amb molta felicitat perquè tal com diu ella mateixa «sempre he tingut un caràcter molt alegre i aquestes festes m’agraden molt». En aquest sentit, la Pepeta recorda la celebració dels seu centenari en què també es va fer una gran festa i «va venir la televisió, com ara, aquestes coses són molt divertides».
La Pepeta va néixer a Folgueroles i des de ben petita es va posar a treballar en una fàbrica tèxtil, «una feina en què estava molt bé. Però un dia vaig tenir l’oportunitat de fer-me majordoma i vaig decidir provar-ho». L’experiència va anar tan bé, que la Pepeta va ser la majordoma de mossèn Jacint Ballester durant cinquanta anys, fins que aquest es va morir. Primer van estar durant més de 20 anys en una parròquia de Cervera els darrers 25 anys van ser a Tavèrnoles i la Pepeta en té «molt bon record, vaig estar molt bé i crec que vaig fer bé la feina i això va permetre que m’estimessin molt, cosa que encara ara em demostren perquè encara avui dia rebo cartes de gent que havia conegut quan estava amb mossèn Ballester».
Mercader assegura que no té cap vici, tot i que els seus parents asseguren que «està enganxada al cafè», afirma el seu nebot Joan Capdevila. També explica que sempre ha menjat bé i ha set poc llaminera, però per ella, el secret d’haver viscut durant tants anys ha estat que «he set molt bona minyona». Cosa que confirmen tan els seus parents com tots els seus companys de residència que estan encantats amb ella. Ara bé, també té un altre secret que l’ha ajudat a viure tants anys i és «que sóc soltera i sense compromís», assegura rient. La Pepeta afirma que «no em pensava pas viure tants anys». Això sí, se’n recorda de tot el que ha viscut perquè una altra de les virtuts que la caracteritzen és que «té una memòria d’elefant», diu la seva neboda. Una virtut que va quedar clara durant la celebració del seu aniversari perquè va aprofitar la festa per fer una de les coses que més li agrada, recitar poesies.

Enllaç

Divendres, 22 Agost, 2008

«Físicament l’artista es va fixar molt en el meu nas com a element a pintar»

n Raquel Guimerà és la musa poetessa que ha inspirat la nova col·lecció de pintura de l’artista Enric López

image

CENTELLES   I A.M.- La pintura és un art misteriós i ambigu: espiritual i pura d’una banda, però amb el terrible defecte d’haver de pintar alguna cosa. I aquesta alguna cosa sensual esdevé curiosament la musa inspiradora sense la qual no és possible l’obra. Enric López, artista i membre fundador de la Universitat de Vic, ha trobat la seva musa per a l’exposició que inaugurarà el proper 22 d’agost a la sala d’Amics de Centelles en la jove Raquel Guimerà. El pintor ha dedicat 23 quadres creats durant el darrer any i mig a la seva figura evocadora d’una personalitat seductora, que, segons conta el mateix artista, «ha estat la principal font d’inspiració.» La intenció inicial de l’Enric era exposar els quadres juntament amb versos de l’Àngel Guimerà, descendent llunyà de la Raquel, i així que féu la proposta la noia s’oferí ella mateixa a escriure els poemes que ara acompanyen l’exposició.
La principal particularitat de la pintura de l’Enric és la coloració, la figuració és bastant clàssica. Ell mateix ens diu que si mirem atentament una cara veurem que no té un sol color, sinó que està farcida de diferents tonalitats i modulacions cromàtiques, i que com a artista té l’obligació de mirar atentament i, per tant, de no pintar el que es veu. Per aquest motiu els seus rostres i figures són de colors habitualment no associats a ells, com el blau, el vermell o el groc.  De fet, els ombrejats i tocs de llum hi són presents amb el més estricte realisme, només que d’un color diferent a l’usual.
Però, què va seduir al senyor Lòpez fins el punt de pintar durant un any i mig aquesta tal Raquel Guimerà: musa multicolor, etèria i terrena de quinze anys ? «Físicament es va fixar moltíssim en el meu nas com a element per pintar i destacar», ens conta la Raquel. Com tot allò complex té una explicació  ben senzilla: un nas.
Sobre com ha viscut el procés de creació dels retrats ens diu «És una sensació realment especial saber que una persona està pensant en tu tant temps, i buscant cada detall que pot ressaltar», és clar, no és estrany que una model se senti observada, i ben observada, perquè en els quadres fins pot reconèixer-hi l’evolució de la seva personalitat «Si tu mires el primer quadre que va fer i l’últim, observaràs un canvi de personalitat en aquesta noia, que sóc jo, sí,  però que encara que no conegués igualment sabria que ha canviat.»
La Raquel escriu, però, a més a més, escriu bé, i el que és més sap per què escriu? «La literatura és un mirall i una escapada d’una vida que potser no és la que realment tu somies. Per això, agafes i escrius el món que realment tu vols, i vius a través d’ell. Això sobretot pel que fa la novel·la, en poesia, en canvi, és més com una explosió del jo: del que sents, penses… Explotes i s’ha acabat, justament per això no les corregeixo mai.» No és realment bell que algú escrigui per viure i no precisament de pa, sinó del que vertaderament alimenta?
Doncs bé, amics, no deixin d’anar a veure aquesta exposició d’Enric López, està avalada per una gran garantia: l’artista podria no pintar i soparia igualment, és a dir que no pot no pintar.

 

Enllaç

Divendres, 23 Maig, 2008

«Una ‘camper’ és sensació de llibertat»

n Les Masies de Roda acollirà aquest cap de setmana la tercera trobada de furgonetes de la plana de Vic

image

La vila de les Masies de Roda tornarà a acollir aquest cap de setmana la Furgo Festa, una trobada de furgonetes ‘campers’ que ja fa tres anys que es celebra i que portarà fins a Osona a més 100 furgonetes. Des de divendres a la nit i fins diumenge les activitats no pararan, tot i què el dia fort serà el dissabte amb moltes activitats durant tot el dia per tots els assistents. Aquesta trobada va començar com una trobada d’amics, i actualment és una trobada que reuneix amants de les furgonetes campers provinents de tot l’Estat espanyol.

Enllaç

Divendres, 16 Maig, 2008

«La força de La Torratxa són els joves de Vic i les seves activitats»

Arnau Costa és un dels membres de la Comissió de Difusió que conforma l’Assemblea General de La Torratxa. Aquest centre està obert a tothom i té les seves portes obertes de diumenge a dimecres, de 6 de la tarda a les 10 del vespre, i els altres dies fins a les 2 de la matinada.

image

Només fa dos mesos que el nou Centre Social Autogestionat La Torratxa està en funcionament però ja són casi 350 persones les que s’han fet sòcies i més d’un milers de persones diferents les persones que han passat per aquest local social del jovent de Vic. Més de quatre anys va durar la campanya ‘Les anxoves no tenim llauna’ que va portar a terme l’Assemblea Jove de Vic per tal de demanar un local social a l’Ajuntament de Vic, finalment, els mateixos joves van decidir tirar endavant el projecte per ells sols i avui ja són moltes les entitats que formen part de l’entramat social que configura La Torratxa.

Enllaç

Dissabte, 19 Abril, 2008

«Fer un concert en un lloc petit i acollidor com aquest és un bombonet»

Albert Pla fa un repàs dels seus millors temes i n’anticipa de nous en el pimer concert d’aquest mes d’abril al Casino de Vic

image

Les vidrieres de les parets, les grans llums d’aranya, les cortines de pelfa vermella i la música de fons m’ajudaven a imaginar-me que era un burgès de meitats del s.XIX que podia passar el temps disfrutant dels espectacles sense necessitat d’haver de treballar. La sala modernista del Casino de Vic va ser una bona distracció per a la meva imaginació mentre esperava que la gent ocupés les seves localitats i que comences el concert del gran cantautor Albert Pla.
L’espera va durar molt poc. Tota la gent que havia vingut ja estava assentada a les respectives cadires. Qui va allargar el sopar es va haver de conformar amb un tros del terra de la sala.
De sobte les llums es van apagar. Una fina silueta vestida amb una túnica que recordava a un sac de patates, unes botes molt llargues i uns mitjons dobles arromangats damunt de la bota va sortir del fons negre i es va presentar davant del públic cantant ja la primera cançó.
El talent de l’Albert Pla es va fer evident des de la primera cançó perquè va necessitar pocs minuts per posar-se el públic a la butxaca.

Enllaç
Pàgina 1 de 16 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11293091 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2637 segons
Total Entrades: 14187
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 12/02/2011 01:34 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 24
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 02/05/2012 01:22 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19