Usuaris registrats:
Accedir-hi
Jordi Moltó, d’alcalde de Sallent a Delegat del Govern a la Cayalunya Central
VIC | J.T.- Jordi Moltó (CiU) és l’actual delegat territorial del Govern a la Catalunya Central. Moltó és un dels polítics del Bages amb més trajectòria dins del municipalisme i ha estat al capdavant del consistori de Sallent durant 20 anys. Va entrar a l’Ajuntament quan encara no tenia els 30 anys, potser per això aquest periple entusiasta que està fent pels municipis d’Osona.
Què ha descobert en les seves visites com a Delegat del Govern?
Tenim un país plural i divers amb una riquesa cultural, històrica i humana fora de mida. Tothom té ganes de fer coses i de participar. Aquesta riquesa de la Catalunya Central és el gran potencial d’aquest país que cal seguir promocionant.
Jaume Sañé presenta el seu darrer llibre ‘Conèixer els bolets’
VIC | X.S/M.M.- Jaume Sañé i Pons és, segurament, el naturalista més conegut de la nostra comarca. Va néixer a Taradell l’any 1961 i ha treballat en diferents projectes, tots centrats en la biologia, la natura i els bolets. Aquesta temàtica l’ha portat a escriure una desena de llibres i a col·laborar en més 200 documentals. Ara acaba de publicar el seu darrer llibre: Conèixer els bolets.
VIC | Montse Mir.- Aquest any l’Associació Agroturisme d’Osona, conjuntament amb la Biblioteca de Taradell, ha realitzat un projecte per promocionar la cultura i el turisme d’Osona, i per extensió de Catalunya, a Escòcia. És per això, que la setmana passada, membres de l’associació, encapçalats pel President del Consell Comarcal, Joan Roca i el representant de la Fundació Gastronòmica d’Osona i alcalde de Tona, Josep Salom, van viatjar a Escòcia per participar en diferents activitats i, sobretot, estrènyer els lligams entre els dos territoris. Aurora Montserrat, secretària de la Fundació Agroturisme d’Osona explica el projecte i els fruits que en poden sortir en futur.
En què consisteix aquest projecte i com va sorgir?
Des de l’Associació Agroturisme d’Osona estàvem fent una aposta forta per la promoció internacional, que és la sortida que ens toca en aquests moments, i se’ns va acudir aquesta manera diferent de promoció, unint turisme i cultura, cosa que hem pogut fer gràcies a la col·laboració amb la Biblioteca de Taradell. A més, ens hem agermanat amb una biblioteca d’Escòcia i la promoció per tant, és recíproca perquè nosaltres promocionem escòcia i ells promocionen Osona a partir de diferents actes, que s’allarguen durant tot l’any.
Per què vareu escollir Escòcia?
És una iniciativa nova d’aquest any i necessitàvem un país per començar i se’ns va ocórrer Escòcia perquè compartim afinitats, entitat, i sentiments. Ens hem trobat que tenim un apreci i una estima mútua
En el viatge vareu organitzar un sopar osonenc. En què va consistir?
En pa amb tomàquet i embotits i formatges, xocolata i ratafia d’empreses d’Osona. A és, amb l’objectiu que els escocessos vinguin a casa nostra, una vegada n’han tastat els productes vam fer un sorteig d’una estada a Osona a dues cases rurals, d’un vol amb globus, d’una excursió amb la burricleta i d’un esmorzar de forquilla.
Com va anar l’experiència?
Molt bé, hi van participar unes 120 persones, de fet vam haver de canviar de local i tot perquè no hi cabíem. A més, entre els assistents hi havia tres parlamentaris escocesos, una de les quals havia estat a Catalunya per veure com sortien els referèndums populars. A més, vam tenir la sort que també hi havia els delegats de la Generalitat a Londres que ens van estar fent una proposta de col·laboració amb aquesta ciutat.
Això vol dir que l’any que ve el projecte es centrarà en Londres?
En això estem, a més tenint en compte que l’any que ve Londres acull les olimpíades, seria un moment extraordinari per donar a conèixer la nostra comarca i els nostres productes no tan sols al públic anglosaxó si no arreu del món. De moment no hi ha res concretat, però crec que és un projecte en el qual ens hem de bolcar tota la comarca i des de tots els àmbits.
Mentrestant, però, continua el projecte amb Escòcia i a Osona també es fan moltes activitats.
Sí, fins ara hem fet activitats com l’hora del conte, el club de lectura, tasts de cervesa i de whisky. També hem fet trobades a cases rurals com el concert escocès que es va fer diumenge a La Torre del Vilar de Santa Eulàlia de Riuprimer, que va ser un èxit rotund.
També heu preparat un sopar escocès aquí a la comarca.?
És clar, es farà el 26 de novembre que és l’últim dissabte abans del dia de Sant Patrik’s day, que és el patró d’Escòcia. Es farà a l’Escola de Gastronomia d’Osona i sembla que també comptarem amb la presència dels parlamentaris escocesos.
De moment, quina valoració teniu del projecte i com encareu el del proper any?
És un projecte que ha tingut molt bona acceptació per part de tots els organismes que n’han format part. Ha pres molta més volada de la que esperàvem i ens està permeten lligar molts vincles de col·laboració entre les empreses osonenques. Per això de cara a l’any que ve l’objectiu és unir el màxim d’entitats i empreses possible, si el potenciem tot junts farem més accions i tindrem més força.
L’objectiu final quin és, que ens coneguin des de fora?
L’objectiu és només un: ampliar la quota de mercat. És per això que treballem per donar-nos a conèixer i també per ampliar l’oferta d’activitats fent projectes com les excursions a cavall, la burricleta i tot el que pugui anant vinent.
Joan Freixanet, patriota vigatà homenatjat per la Marxa dels Vigatans
VIC | Montse Mir.- Nascut a Vic el 1921, Joan Freixanet ha tingut sempre arrelades conviccions catalanistes i republicanes i des de ben jove ha lluitat per aconseguir la independència de Catalunya. Va ser un dels instigadors de la recuperació clandestina d’Esquerra Republicana de Catalunya a Vic i des de llavors no ha deixat de participar activament al partit i en diverses entitats catalanistes.
Una persona com vostè que amb 90 anys ha treballat tota la vida pel fet catalanista, com veu el moment actual, és cert que el sentiment independentista està en ple creixement?
Sí. Ha canviat molt en molts pocs anys, ara sents a parlar del fet independentista a tot arreu, cada vegada hi ha més gent que gosa parlar-ne siguin de l’àmbit que siguin.
Això vol dir que la causa s’està treballant bé?
Sí, és clar, però jo estic convençut que els que ens han ajudat més a fer créixer aquest sentiment són els nostres contraris. Els greuges que hem rebut han estat un antídot perquè es revolucionés més aquest moviment independentista.
Era molt diferent fa 30 anys ?
És clar. De fet, jo estic convençut que en aquell moment hauríem arribat a acceptar un estat confederal si des de Madrid haguessin acceptat la nostres diferències culturals, lingüístiques, etc. Però al contrari no han parat d’agreujar-nos i ens han privat de les nostres costums i tradicions i, sobretot de la nostra llengua, que ha estat perseguida.
No tothom hi està d’acord en què estava perseguida.
En sóc conscient, fins i tot el Rei Joan Carles ho assegura. Però la veritat és que ho estava. Jo, per exemple, havia hagut d’anar a donar explicacions a l’alcalde franquista de Vic perquè ens havien trobat una circular interna d’una associació esportiva escrita en català i m’havia amenaçat de fer-me presentar el Govern Civil de Barcelona.
Ara estem en un bon moment?
Crec que és un dels moments àlgids, potser oportuns per tirar més endavant i per arribar a aconseguir allò que fa tants anys que estem aspirant.
Per què, pel fet que ja es pot parlar obertament d’independència?
Sí, però sobretot per aquest sentit unitari de l’independentisme. Un cas clar que demostra aquest fet és precisament la Marxa dels Vigatans formada per gent de tots els àmbits, sense partidismes. De fet, crec que és precisament per això que la Marxa ha tingut aquest èxit tant rotund arribant aquest any a les 2.500 persones.
Vostè va ser un dels instigadors de la recuperació d’ERC a Vic, com van ser aquells inicis?
La veritat és que els inicis van ser amb molt de recel i en alguns moments fins i tot de por.
En plena transició encara hi havia por?
En alguns moments sí. Jo recordo el 23 de febrer del 1981, quan en Tejero va entrar el Congrés ens vam fer un fart de córrer per amagar els arxius com si fos l’època de la insurrecció franquista. No va ser fins al cap d’un temps que vam anar perdent la por i que el partit va anar creixent.
A banda del partit vostè ha participat en moltes altres entitats i activitats com és el cas del 13D, aquesta consulta va suposar un altra pas endavant important?
I tant. Va ser un pas més per treballar per aquest sentiment unitari. Jo ho vaig viure amb molta alegria. Vaig estar en una de les meses del Temple Romà i allà es va viure un caliu tant gran que va semblar que ja havíem declarat la república catalana.
Amb tants anys de feina i després d’haver rebutjat en més d’una ocasió ser homenatjat per la marxa perquè deia que no s’ho mereixia, finalment ha acceptat, diuen des d’Òmnium que com una feina més per la causa, però com se sent?
Estranyat i honorat, perquè això m’ha demostrat que tinc molt bons amics, perquè hi ha dotzenes de persones que s’ho mereixen més que jo. Suposo que l’ancianitat ha estat un dels elements clau que ha fet que la gent d’Òmnium pensessin en mi i els estic molt agraït per tot el suposa i perquè m’ha permès posar el meu granet de sorra en aquest moviment que va creixent i que desitjo que continuï en aquesta línia per molts anys.
VIC | Gisela Francàs.- Darrere el nom artístic de Wencs hi trobem Wenceslau Font, un pintor i escultor de Vic que combina aquesta afició amb la seva botiga d’electrodomèstics. Wencs exposarà per primera vegada vuit de les seves obres al Casino de la ciutat. L’exposició es va inaugurar divendres a les 8 del vespre i es podrà veure durant tot el mes de setembre. Per Wencs l’exposició és per donar a conèixer la seva obra, no pas per vendre-la.
Què li inspira la pintura i què el va portar a pintar?
He pintat tota la vida, el que no sé és quin va ser el pas de dibuixar a fer un quadre. El que sí que recordo és que un dia vaig emmarcar un dels meus dibuixos i el vaig regalar a la meva àvia i d’això ja fa uns anys. A més, sempre he tingut el meu estudi per poder pintar i també fer escultura, és tan distret una cosa com l’altra. De mica en mica he anat desenvolupant obra perquè professionalment no m’hi podia dedicar.
Què vol transmetre la seva obra als espectadors?
Busco que a més de gràficament, tingui un contingut. El meu concepte és que tota obra ha de tenir un contingut i que gràficament sigui una cosa que agradi, que es pugui veure. No busco que sigui una cosa de posar als menjadors de les cases, però tanmateix, sí que busco que la gent quedi agraïda pel què estar mirant. També busco mesclar quin tipus d’expressió li vull donar amb quin tipus de material utilitzaré. Treballo molt amb matèries com el marbre, la terra, el vidre o l’acer inoxidable.
Quin és, doncs, el contingut dels quadres que es podran veure a l’exposició?
Aquesta obra va molt dedicada a coses que han passat, que han sortit en els mitjans de comunicació i que les hem pogut llegir als diaris, veure per la televisió o escoltar a la ràdio. Per exemple, alguns quadres tracten de les olimpíades de Xina, el conflicte d’Israel, la caiguda del mur de Berlín, les seleccions catalanes i l’11 de setembre i les torres bessones. Aquest últim va portar molt tema.
Amb quin objectiu dóna primer nom a l’obra abans de la seva creació?
Jo primer veig una situació o alguna cosa que m’aporta a dir que hi tinc una inquietud. Per això, és fàcil posar-hi títol perquè ja em vull referir a una cosa determinada. Després, vull trobar com fer l’expressió d’allò. La veritat és que m’és molt fàcil trobar alguna inquietud, però m’és difícil de representar-la.
Què suposa fer la primera exposició a Vic?
Suposa un esforç molt gran a més d’una satisfacció perquè per mi no era una cosa que volia transmetre-la sinó que era una obra molt particular, era un treball molt interior, de casa. I en canvi, sí que potser ara m’he vist en prou forces de poder-ho transmetre a l’exterior i tant per tant, fer-ho a casa, que és una mica on la gent et coneix més.
Quins moviments i estils pictòrics es veuen reflectits en les seves obres?
El meu estil és sobretot contemporani, bàsicament està molt encarat al Pop Art i és sobretot matèric perquè hi ha molta matèria dins del quadre. El Pop art consisteix en donar una expressivitat a l’obra. Està fet per la gent del carrer, perquè la gent hi trobi uns continguts i és una mica on jo hi trobo reflex. Els artistes que m’han influenciat més són, Andy Warhol, Dalí i Enric Matisse, això sí, la meva obra no té res a veure amb la seva, només els he seguit. L’obra contemporània sempre m’ha cridat l’atenció, hi ha coses fantàstiques. Hi ha obres que són una creació de res i això és el que realment m’omple. A mi m’ensenyes un quadre de Velázquez i em dóna la mateixa sensació que una fotografia.
Què creu que és necessari per considerar-se un artista?
Tothom que crea i a més, crea unes expectatives com ara, que la gent noti que està transmetent algun contingut, s’entén que ja és un artista. Ara de ser un artista a ser un bon artista, doncs aquí és on hi ha la diferència. El meu pare té una expressió molt bona que és: “hi ha les persones mediocres, les normals, les que sobresurten i hi ha els artistes”, i aquí hi ha Leo Messi.
Aquesta pàgina ha estat visitada 11293096 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2953 segons
Total Entrades: 14187
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 12/02/2011 01:34 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 23
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 02/05/2012 01:24 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19
| Febrer 2012 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | ||||
Ràdio Vic, 90.3 de la FM


