Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Entrevista

Dijous, 28 Gener, 2010

«Aquest 2010 hem d’estar preparats per passar-ho malament»

Les associacions d’empresaris d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa han creat recentment una associació per tal d’unificar esforços i tenir més força davant les diferents administracions. Un dels primers passos ha estat el que ha fet el Consell Empresarial d’Osona d’aprofitar ja l’estructura de serveis que hi havia al Ripollès. La nova associació està elaborant el pla estratègic on vol deixar visibles els objectius que s’han marcat.

VIC | J.T./P.P.- Les associacions empresarials d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa van portar a terme a principis de desembre el primer acte conjunt des del seu anunci de col·laboració. Ara toca treballar per treure el màxim rendiment d’aquesta unió.
Com s’ha organitzat l’acord entre els diferents consells empresarials?
Es tracta de tres associacions d’empresaris properes, i que ja comptaven amb empreses de les tres comarques que feien coses conjuntament. El fet d’afavorir les comunicacions entre les tres comarques ens ha portat a pensar que es podia potenciar la cooperació empresarial. Vam pensar que podíem defensar temes empresarials conjuntament i treballar plegats per moltes coses. També va néixer el fet de compartir serveis. El Consell Empresarial d’Osona (CEd’O) tenia voluntat d’oferir serveis a les empreses i per això s’ha arribat a un acord per oferir des del Ripollès serveis de gerència i serveis tècnics, ja que es té una estructura tècnica on treballen 11 persones.
Ha estat fàcil l’acord?
L’esperit de col·laboració entre les tres comarques és fantàstic. La diferència és que la Garrotxa va amb una segona marxa. Osona ha tingut molt clar que volia dotar de serveis el Consell Empresarial d’Osona i entrar a tenir una associació activa i potent. La Garrotxa encara no té clar si és aquest el model de patronal que vol o bé vol seguir tenint el model de patronal de lobby.
Quins objectius s’han marcat?
Hem de dir que l’estructura del CEd’O ha canviat. Fins ara recollien totes les associacions d’empresaris i es feia de cúpula i es reunia sensibilitats per defensar interessos davant l’administració. S’entenia que els serveis es donaven des de cada associació però això donava una capacitat petita. Ara el que fem és dotar d’estructura l’associació i aquesta és la que dóna el serveis.
Aquesta unió és un pas endavant per ser més forts…
Segur. Estratègicament és una posició important. Posaré un exemple. Jo puc dissenyar un programa de suport pel Ripollès. Si és ambiciós, no es pot dissenyar per 10 empreses, ja que segurament la despesa del programa és gran i s’ha de veure que es reinverteixi i es resolgui el problema. Això dóna potencialitat important per afavorir la cooperació d’empreses de les diferents comarques per executar programes conjunts i capacitat per demanar a l’administració programes que individualment cadascú de nosaltres, l’administració no les hagués donat.
Com s’ha estructurat?
En quatre gran àrees. Una és els serveis a les empreses, des d’informació, tràmit de subvencions, normativa, emprenedoria. La segona són els serveis per a l’ocupació, el que és borsa de treball, selecció de personal i necessitats de capital humà, entre d’altres. La tercera és la formació, orientada a millorar el capital humà, així com l’anàlisi de la formació i com es fa. La quarta i última és la comunicació.
Quina relació hi ha amb l’administració?
El cert és que no es descarta portar projectes cooperatius amb l’administració. Ara neix el Consell Econòmic i Social d’Osona i CEd’O ha presentat una proposta per aglutinar les ofertes de mobilitat laboral de les comarques veïnes, i que les enviï a entitats que fan atenció a persones ocupades. Igualment es treballa amb sindicats i també en l’àmbit programes europeus, que tindríem capacitat per anar-los a buscar.
Aquesta relació comença pràcticament coincidint amb l’obertura de Bracons…
Estic convençut que l’obertura de Bracons ha estat la gota que ha omplert el got. La relació entre comarques hi ha estat sempre, afavorida per comunicacions potser més entre Osona i el Ripollès. Bracons ha tancat el triangle. Tothom ha analitzat el que tenia a l’altra banda, des de la Universitat de Vic als ajuntaments, i això ha despertat que s’acabessin lligant temes que eren soterrats i que han aflorit amb més força.
Quin és el pla estratègic amb el qual treballen?
Hem començat a dissenyat l’esbós dels objectius proposats, com avançarem pel que fa al catàleg de serveis, on volem anar i que volem ser. Canvia el mapa i en aquest moment el CEd’O vol aglutinar empreses individuals, dissenyar que necessiten les petites i mitjanes empreses i que els podem oferir. El cert és que no hem d’oferir el mateix a una gran empresa que a una empresa petita. De moment estem treballant per definir aquests objectius.
I que ens pot dir de la paraula màgica: innovació?
Jo penso que sempre es parla d’innovació i hi ha la tendència a pensar en innovació tecnològica. No és ben bé això. Jo l’entenc com la capacitat de fer coses diferents al que fan els altres -un exemple pot ser Zara, que canviat els hàbits de la gent. Un dels reptes és analitzar quines potencialitats de sectors tenim al territori i en quins àmbits podem innovar. En alguns veure quines referències tenim i com ens podem donar suport amb els centres tecnològics. Però per mi el més important, per exemple, en el metall, és fer un estudi per saber les necessitats futures de les grans empreses. Això serveix per subcontractació i per futurs mercats. Si som capaços d’identificar aquestes capacitats de negoci, podem ajudar i recomanar a empreses que es puguin posicionar en un futur. Això ajudarà en dos aspectes: d’una banda ajudarà les empreses a dissenyar el pla estratègic de futur i de l’altra, ens permetrà un catàleg formatiu per poder formar els treballadors i quan les empreses els necessitin ja estiguin preparats.
Hi arribarem a aquest futur?
El futur ens l’hem de treballar i guanyar. El present és delicat, fotut per les empreses. Penso que tenim una crisi important. Es parla del rebrot de crisi, si serà en V, U o L en funció del que es trigui a sortir-ne. El més important és veure com sortirem de la crisi, amb el factor determinant de la mortalitat d’empreses. Una empresa es pot aprimar per la crisi -perdre un % dels treballadors. Si una empresa redueix personal, quan repunti la feina tornarà a treballar i el rebrot serà més ràpid. Si l’empresa tanca, es crea buit de mercat i fins que es detecta i un emprenedor genera una empresa, passarà més temps fins que vagi bé i llogui gent. El procés d’obrir una empresa, crear expectatives, créixer i contractar personal és de 2-3 anys. El rebrot d’una empresa que s’ha aprimat és més àgil i afavorirà la reactivació de les altres empreses.
Quan s’acabarà aquesta crisi?
Ningú s’atreveix a dir-ho. He escoltat en diferents conferències que d’aquest 2010 no podem esperar-ne gaire res de bo i que ens preparem per passar-ho malament, i que el 2011 hi ha expectatives d’aturar les baixades i es comencin a veure indicadors. La realitat de les xifres, amb un indicador com l’ocupació, que es continua destruint, és preocupant. Parar la tendència i generar ocupació no es fa en pocs mesos. Fins 2011 no veurem regeneració. El que és veritat és que necessitarem unes altres persones. La Xina en temes productius serà la fàbrica del món. Nosaltres hem de buscar estratègies diferents, no de producció massiva i de baix cost. Segurament haurem d’inventar estratègies perquè ocupem la gent que tenim. De crisis se n’han patit moltes i n’hem sortit canviant.
Quin paper pot jugar la Universitat de Vic?
Pensem que la col·laboració serà intensa. A banda que és una peça important pel que siguin temes de formació, a l’hora d’oferir la formació i analitzar quina falta. Una de les claus de formació és fer tota la que puguem amb UVic i per tant, la formació de reciclatge que es faci tingui una titulació de la UVic. És una cosa que donarà garanties i imatge.

Enllaç

Divendres, 15 Maig, 2009

«Volem veure com aquest projecte es va fent gran»

Dissabte dia 23 de maig, el grup musical “La Señora de González” presentarà el seu primer treball, “De pequeñito” a la Sala Bac Art de Roda de Ter. El grup, format per una veu, un bateria, un guitarra i un baix, oferirà al públic assistent un recital de les deu cançons del seu treball, en un directe molt fresc, al més pur estil rock

RODA DE TER | Àngela Grau.- El proper dia 23 de maig, en el marc de la celebració de la Festa de Ràdio Vic, el grup musical “La Señora de González, presentarà a la comarca d’Osona el que és el seu primer treball, “De pequeñito”. Què es el que oferireu al públic de la comarca?
Nosaltres abans de res portarem un directe molt fresc, perquè som una banda d’estil purament rock, formada per un guitarra, una veu, un baix i un bateria. Això fa que sigui bastant contundent el que fem. Durant l’actuació farem una presentació del nostre primer treball, “De pequeñito”.
Les vostres cançons ja han començat a sonar amb força. Quina creus que és la cançó estrella?
La cançó single, la que porta el mateix nom que el disc, està tenint molts bons resultats, per exemple a la pàgina web. Algunes altres cançons que estan sonant fort són les de “Cena para dos” i “El diablo”.
Com us vareu conèixer. Com es va formar el grup?
Nosaltres ens vam conèixer al 2001. En Ginés que és el cantant, és de La Llagosta, i la resta de components som de Rubí. Ens vam conèixer a través d’un amic en comú que ens va comunicar que en Ginés volia muntar una petita banda amb cançons seves. Ell ha estat sobretot cantautor. Ens va agradar molt el seu projecte i a partir d’aquí vam anar treballant tots per fer-lo més gran. Abans vam sortir amb un altre nom, “La sonrisa del diablo”. Ara amb aquest disc tenim les cançons d’en Ginés i de noves, ja que portem uns quants anys junts. En aquest disc hem plasmat les deu cançons que hem cregut millors.
Així ja havíeu fet alguna maqueta abans?
Sí, s’ha de tenir present que com a repertori tenim una seixantena de cançons
I heu fet un recull.
Sí. Com que és el primer disc hem intentat buscar el més significatiu de tot el grup. El que més creiem que podia resultar
Que és el que sentirem en el concert.
En el concert tocarem les cançons de tot el disc, que en són deu. Potser allargarem algunes cançons, farem tot un espectacle. Qui tingui ganes de sentir les cançons en directe només ha de venir. Esperem que els hi agradi molt.
Parlant d’aquestes cançons. Com va sorgir la oportunitat de gravar el disc?
Va ser gràcies a en Ramon i la productora que ens va aconsellar que ho gravéssim sota els ulls de professionals. Gràcies a ells hem pujat una escala més, ja no com a grup amateur. Ara estem aprenent moltíssim, sobre com funciona la gravació d’un disc, hem vist estudis professionals. Estem molt agraïts per tot el que estem vivint.
Esteu vivint concerts.
Sí n’hem fet a Terrassa, també a prop de La Llagosta. Ara tenim aquest de Roda de Ter, i més tard en farem per Cerdanyola i Esparraguera. Els tenim detallats a la pàgina web.
Pel que fa al públic, heu notat com ha anat creixent al llarg d’aquest temps.
Esperem encara anar enganxant més gent amb cada actuació. Estem rebent una molt bona resposta de cara a la gent que ve als concerts que ens dona els seus comentaris de les actuacions i també a través d’Internet.
I ja per acabar, quines són les previsions de futur del grup?
La nostra pretensió és fàcil d’imaginar, és a dir, és una cosa com demanar els desitjos. Ho volem tot, volem actuar moltíssim i agafar experiència. Volem veure com el públic es fa amic nostre i que aquest projecte es fa més gran, ja sigui amb el nou disc o actuant, que és el que més ens agrada.

Enllaç

«Una piscina és una il·lusió que, a més, revaloritza qualsevol casa»

Evarist Dodas dirigeix Piscines Dodas, una empresa que té el seu origen al segle XIX: 1869. Evarist Dodas és ja la sisena generació al capdavant d’un negoci que va començar treballant la pedra. Actualment s’han convertit en uns dels especialistes més grans del país en la construcció de piscines. Aquest cap de setmana fan una jornada de portes obertes.

VIC | Sagi Raurell.- Evarist Dodas és d’aquells professionals que quan argumenta temes aporta confiança. Parla de l’empresa que dirigeix amb la il·lusió d’estar al capdavant d’un projecte que va néixer fa més de cent anys, i va tenir els seus inicis, tal com ell mateix recorda «quan l’avi del meu avi va començar a picar pedra».
Ara, 140 anys després, el projecte és una empresa «amb diferents vessants, entre les que hi destaca el tema de les piscines i els marbres, però també temes paral·lels com les llars de foc, barbacoes, dipòsits d’aigua o tot l’entorn de piscines i jardins».
Evarist Dodas recorda que es va introduir en el món de les piscines ara fa «25 anys. Va ser un començament amb la marca francesa Desjoyaux», una etapa de la que recorda especialment amb la satisfacció que «encara ara mai ningú ha tingut problemes amb aquelles piscines».
Aquest experimentat professional del sector es mostra satisfet quan afirma que «poder comptar amb una piscina en una casa és una gran il·lusió. La piscina és un espai que aixeca passions».
Evarist Dodas fins i tot s’atreveix a afirmar que «qualsevol casa té una gran revaloració amb una piscina». S’acosta l’estiu i arriba el temps de feina. Hi ha una realitat que no canvia: «sempre anem amb les preses de darrera hora. A vegades ens trobem que hem d’acabar piscines al mes de juliol quan la gent ja fa dies que passa calor i que la podien haver estrenat».
Unes presses que vénen donades especialment per dues raons: «d’una banda pel fet que la gent sol anar tard i també, cal dir-ho, pel retard dels ajuntaments a l’hora de donar els corresponents permissos».
Enguany s’ha superat la crítica situació per manca d’aigua de l’estiu passat: «veritablement va ser dur». Ara d’aigua n’hi ha amb escreix, però Evarist Dodas explica que «ara és precisament el moment d’instal·lar dipòsits per recuperar aigua».
I si profunditzem en el tema de l’aigua, aquest expert també fa comentaris referents a l’entorn de les piscines i les zones enjardinades de les cases. Una possibilitat per economitzar aigua és «adaptar el jardí a un espai mediterrani, amb herbes i flors autòctones»,
d’aquesta manera aconseguirem l’objectiu «d’estalviar molt milers de litres d’aigua. A vegades és tan bonic una zona amb pedretes de colors com de gespa».
I a partir d’aquest dijous hi ha jornada de portes obertes a Piscines Dodas, «una iniciativa per la qual volem que tothom qui vulgui ens pugui conèixer des de dins i que pugui veure la nostra exposició». Aquesta jornada de portes obertes coincideix amb una concessió «de cobertes mòbils per poder gaudir de la piscina com a mínim vuit mesos a l’any. És un mecanisme amb una relació qualitat preu excel·lent i que pot ser molt atractiva per a la gent que ja disposa de piscina. A més, hi ha una gran quantitat de models diferents».

Enllaç

Divendres, 08 Maig, 2009

«L’essencial és fer participar al públic de l’espectacle»

Dissabte dia 23 de maig, l’osonenc Jordi Casadevall, més conegut amb el nom de Mag Pota, oferirà un espectacle de màgia i mentalisme a la Sala Bac Art de Roda de Ter, dins de la Festa de Ràdio Vic. Un dels punts forts el protagonitzarà el propi públic assistent, passant a ser un element més de l’actuació amb les seves intervencions.

RODA DE TER | Àngela Grau.- El proper dia 23 de maig, en el marc de la celebració de la Festa de Ràdio Vic, tindrà lloc una actuació de màgia a càrrec del Mag Pota, a la Sala BacArt de Roda de Ter. En què consistirà aquest espectacle?
L’hem muntat amb uns jocs de mans molt treballats, sobretot els trucs amb cartes. És un espectacle que estarà enfocat sobretot de cara al públic, perquè hem intentat que la gent hi pugui participar. Esperem que els hi agradi molt.
L’espectacle consta de diferents trucs de màgia i de mentalisme. En què consisteix el mentalisme?
És una novetat. S’ha desenvolupat ara fa poc, i es tracta de saber el què pensen les persones. Fas actuar el públic jugant amb la seva ment i intentant sempre que s’ho passin bé.
Això es fa a través de les cartes?
No, no es fa a través de les cartes, tot i que existeixen diferents procediments. Principalment actuaré amb la ment i el cos de les persones, com ara la veu, les accions del seu cos, o mirant els seus ulls. Es juga amb el caràcter no verbal del que hi participa.
I tal i com explicàvem, també oferiràs una part de màgia amb cartes.
Sí, la màgia amb cartes és la meva preferida, m’encanta. Molta gent es pregunta què és el que té. Jo penso que és increïble el que es pot arribar a fer amb una baralla normal de cartes, existeixen infinits trucs.
Com a bon mag, no et demanarem que ens rebel·lis els teus trucs, però sí que ens expliquis des de quina edat vas començar a fer màgia.
Fa ben poc que vaig començar, aproximadament un any i mig. Tot i així, sempre m’ha agradat molt la màgia. Mai he tingut vergonya d’actuar davant del públic perquè feia teatre, un aspecte que m’ha ajudat a aprendre ràpidament, i a no tenir por a ensenyar el que m’agrada fer, davant del públic. Al principi vaig començar a casa amb la família, els hi vaig fer dues o tres representacions, i ben ràpid ja vaig començar a pensar en nous trucs i practicar. Al cap de tres mesos ja vaig començar a fer algunes petites actuacions de prova de cara al públic.
Parlant d’actuar. Ja has realitzat algunes actuacions per la comarca, que han aconseguit un gran èxit d’assistència.
Sí, he actuat tant aquí com a diferents llocs de Catalunya. Aquí a Osona he actuat a Tona, amb Osona Contra el Càncer i amb l’Escola Vedruna. També vaig actuar a Roda de Ter, on van venir-hi més de 400 persones.
Fora de la comarca, en destacaria algunes actuacions com ara Al Palau de la Música, al Museu Marítim de Barcelona, o al programa de televisió d’en Buenafuente.
Has arribat alt.
Sí, estic molt content amb el que he aconseguit fins el moment.
Fas participar a la gent de l’espectacle?
Sí, i tant. Són ells els que s’ho han de passar bé. Jo crec que el principal és que el públic gaudeixi de l’espectacle, i si ho fan, jo també m’ho passo bé. És essencial fer participar al públic de l’espectacle, un punt molt important.
I com es fa la selecció per determinar qui formarà part del truc de màgia? Com els esculls entre el públic?
Això és una cosa innovadora que he intentat crear jo mateix. Agafo un ninot de color vermell, i des de dalt de l’escenari el llenço cap al públic. A la persona que li cau a sobre és a qui li toca pujar. Tot i així s’ha donat el cas que algú, per vergonya, falta de ganes, o per qualsevol altre motiu, no ha volgut pujar. En aquests casos el que faig és demanar-li a aquesta persona que ella mateixa llenci el ninot cap a alguna altre direcció i la següent persona és la que puja a l’escenari.
D’aquesta manera s’impedeix que surtin alguns comentaris o dubtes que puguin fer pensar que hi ha alguna mena de complicitat. Això és una bona manera de dissuadir aquests dubtes.
Perquè es vegi que és una selecció aleatòria.
Exacte. Tot i que això també comporta algun que altre problema i dificultat, perquè cada persona té una manera de comunicar-se diferent, i algunes col·laboren més o menys a fer el joc de màgia. Però bé, és la gràcia de fer-ho encara més difícil.
I finalment, ja que ens has parlat de públic. A quines edats et dirigeixes?
Jo, crec que l’experiència de les cartes i del mentalisme no és fàcil d’entendre. Fixant-me en el tipus de públic que ha vingut als meus espectacles he observat que és gent a partir de catorze anys. Tot i així jo crec que els nens de nou anys cap amunt també poden participar i gaudir-ne.

Enllaç

Dijous, 30 Abril, 2009

«És cert que Osona rep menys diners que altres comarques i treballaré per canviar-ho»

n El doctor taradallenc Antoni Iruela és el nou gerent de la regió Sanitària de la Catalunya Central des de l’1 d’abril

Antoni Iruela ha estat nomenat gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central del Servei Català de la Salut en substitució de l’anterior gerent, Antoni Sans. Iruela, que viu a Taradell, és llicenciat en medicina de família i des de l’any 2000 era director assistencial de l’Àrea Bàsica de Salut Centelles.

VIC | Montse Mir.- Antoni Iruela és llicenciat en medicina de família i cirurgia i especialista en medicina familiar i comunitària i fins a l’1 d’abril mai no havia ocupat un càrrec administratiu d’aquest nivell.
Com ha estat l’entrada per un metge que fins ara sempre havia estat en el camp assistencial?
Bé, tot i que en els darrers anys havia fet feines de gestió a l’EBA de Centelles, és evident que ara faig un salt a l’alta gestió i el que espero és poder aprofitar aquest coneixement de les “trinxeres”, és a dir a la feina assistencial, en el nou càrrec. Perquè si tinc alguna fortalesa és precisament la proximitat, la comunicació, sentir-me a prop amb els professionals.
Aterres al despatx de la gerència de la Catalunya Central i què et trobes. Què hi ha falten recursos econòmics i de tot tipus?
Si digués que m’he trobat els calaixos plens la gent no s’ho creuria. És evident que falten recursos i precisament aquest és el primer objectiu pel qual treballa la consellera i més en aquests moments en què es debat la qüestió del finançament. De moment, però el que he fet és situar-me, tant al càrrec, la feina i el nou equip de treball com amb la realitat del nou territori en què tinc competències, perquè és evident que el dia a dia de la sanitat osonenca el conec molt bé, però em falta informació de la resta de comarques, l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès, i aquests dies m’estic entrevistant amb els professionals de cada territori i els seus governants.

Enllaç
Pàgina 1 de 20 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2678483 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5576 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/13/2010 12:54 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19