Usuaris registrats:
Accedir-hi
El gurbetà Carles Mundó és des del gener d’aquest any Secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat i regidor d’ERC al seu municipi des del 1999. Aquests dies el CAC ha repartit llicències de ràdio enmig d’una gran polèmica i molt descontent, però per Mundó, ‘des del Govern hem de ser respectuosos amb el que facin les institucions...’.
GURB | Joan Turró.- Es parla molt de la TDT, però creu que tothom està informat de què és?
Fa alguns anys que sentim a parlar de la TDT i és cert que molta gent no ha acabat d’entendre què significa. Ara, que la TDT ja és una realitat, serà més fàcil fer comprensible el procés.
Per explicar què és la TDT jo sempre faig servir la comparació del pas de la pesseta a l’euro. Llavors vam substituir una moneda per una altra i ara tenim el davant un procés de substituir la tecnologia analògica per la digital. No és una simple evolució, com ho va ser el pas del blanc i negre al color; és una nova tecnologia que ofereix noves possibilitats tècniques. Ara, estem en aquell moment del procés en que a la butxaca hi teníem pessetes i euros, o sigui, conviu alhora la televisió analògica i la digital, però a partir del 2010 només la TDT permetrà veure la televisió.
L’any 1985, Peter Brooks va inaugurar el Mercat de les Flors de Barcelona, un espai on tota proposta cultural hi tenia cabuda. Des de fa tres anys, Cesc Casadesús està al capdavant del Mercat i ha concretat l’oferta cultural a una sola disciplina: la dansa. Casadesús ha aconseguit que el Mercat es converteixi amb el centre dansa més important del Sud d’Europa i en tot un referent a nivell mundial
MANRESA | Sergi Zorrilla.- El passat dissabte, Francesc Casadesús (L’Esquirol, 1964) va recollir el Premi Nacional de Cultura de mans del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Casadesús ha estat premiat per la renovació, visibilitat i projecció internacional que està assumint el Mercat de les Flors, entitat de la qual ell n’és el director. Per explicar la trajectòria professional de Francesc Casadesús no podem passar per alt la seva gran tasca com a gerent de l’IMAC (Institut Municipal d’Acció Cultural) on també va fer de programador de diversos espais escènics.
Moltes felicitats pel Premi Nacional de Cultura.
Gràcies!
Què ha suposat per tu aquest reconeixement?
Ho considero com un recolzament de l’administració al nostre projecte. A més, també indica que el que estem fent està tenint una forta incidència social. Aquest reconeixement ha donat continuïtat i ganes de completar allò que vam començar ara fa tres anys. És un projecte molt ambiciós però que ja està donant els seus fruits.
Com ha canviat el Mercat de les Flors en aquests últims tres anys?
El Mercat de les Flors ha fet un gran canvi. El més important podríem dir que ha estat el jurídic ja que abans era un centre municipal que depenia de l’Ajuntament de Barcelona i ara ha passat a dependre de la Generalitat i el Ministeri de Cultura. En aquests tres anys també s’ha concretat força la línia de treball força més concreta.
Podríem dir que aquesta línia s’ha centrat en la dansa?
Totalment. Abans ja va intentar centrar-se en la dansa, però per falta de recursos, sobretot econòmics, s’havien d’obrir a altres actes i disciplines. Ara, per fi s’han donat les circumstàncies perquè el Mercat de les Flors es pugui centrar en aquesta disciplina.
S’ha decidit centrar-se en aquesta disciplina perquè creieu que en aquest país no es valora prou?
Bé, ni a Catalunya ni a Espanya hi havia cap centre com aquest i això és un fet força significatiu. A Europa hi ha nombrosos centres que es dediquen plenament a la dansa: París, Londres, Copenaghe, Oslo, Estocolm. El Mercat de les Flors és el primer centre d’aquest tipus a l’Europa del sud.
Per tan crec que a la nostra zona, la dança estava força oblidada i el nostre centre li ha donat un impuls molt fort.
Quan et refereixes al Mercat de les Flors parles d’un Centre de Cultura i no d’un teatre. Perquè?
Perquè el Mercat de les Flors no es dedica simplement a l’exhibició sinó que l’obra o representació és l’última part de la cadena. És un espai motor que afavoreix tot allò relacionat amb la dança. Podem fer classes de dança, exposicions, tallers, demostracions, ensenyem a entendre la dansa… Tot això no es faria en un simple teatre.
Fa temps vas dir en unes declaracions que volies fer un Centre de Documentació de dansa. En quin procés està?
Ja està en el procés final. Al Mercat de les Flors disposem d’un arxiu amb més de 3000 vídeos de dansa. Digue’m que hi ha tota la dança realitzada a Catalunya els últims 25 anys.
I té molts usuaris?
Estic molt content amb l’èxit del Centre de Documentació. Des de el Mercat organitzem diverses activitats en les quals sigui necessari utilitzar l’arxiu. A més, hi ha diversos historiadors que hi treballen. Fins i tot gent curiosa s’hi acosta.
Tot i així, encara no està acabat. Ara estem acabant de digitalitzar els últims arxius.
Què queda del Mercat de les Flors que va fundar Peter Brook l’any 1985?
Jo crec que l’essència és la mateixa. El Mercat de les Flors segueix sent aquell espai flexible i de llibertat obert a tot tipus de propostes. Això si, actualment centrat en la dança. En definitiva, l’esperit és el mateix però s’ha anat adaptant als nous temps, fet totalment necessari en un camp en el qual les tendències canvien constantment.
n Lavola és una empresa manlleuenca que assessora a empreses i ajuntaments en temes mediambientals i socials
MANLLEU | Sergi Z.C.- Dimecres passat, la Delegació de la Cambra de Comerç de Barcelona a Osona va premiar cinc empreses de la comarca en reconeixement a la seva tasca empresarial. El guardó a la Responsabilitat Social Corporativa es va entregar a Lavola. Aquesta empresa, amb seu emblemàtica a Manlleu, treballa per desenvolupar polítiques responsables i sostenibles, tan a nivell medi ambiental com social. Pere Pous és el Director General de Lavola i qui va recollir el premi en nom de tot l’equip.
Quins tipus de serveis s’ofereixen des de Lavola?
Nosaltres som una empresa que oferim serveis relacionats amb temes medi ambientals i de responsabilitat social. L’empresa està formada per quatre àrees diferenciades: l’àrea de consultoria, l’àrea d’enginyeria, l’àrea de comunicació i l’àrea de d’educació. Amb la coordinació d’aquestes quatre àrees intentem donar una sèrie de serveis a ajuntaments i empreses que ajudin a que aquests siguin més responsables medi ambientalment i socialment. Per exemple, podem aconsellar una sèrie de polítiques i maneres de fer a una empresa per tal de que no contribueixi al canvi climàtic o podem dissenyar un edifici respectuós amb el seu entorn. La responsabilitat social també és un àmbit que tractem molt sovint. Es tracta de que en aquesta empresa o ajuntament hi hagi unes bones relacions humanes a tots els nivells: amb els treballadors, amb els proveïdors… La responsabilitat social és cada cop més necessària.
n Antonio Orozco serà Vic amb la seva gira Cadizfornia’08 dins els actes d’aniversari de Club Pocket Bike
El Dissabte 11 d’octubre ens visitarà a Vic amb la seva gira Cadizfornia 08 Antonio Orozco, en el que serà un dels últims concerts de la gira que l’ha portat a fer més de 160 i ha triomfat a tot l’estat i a Amèrica llatina, el concert l’oferirà al Recinte Firal del Sucre a partir de les 22:00 hores. Des d’Osona Comarca i Radio Vic hem parlat amb ell de tot plegat.
VIC | Carles Tudela.- Què t’agradaria que sentís la gent quan s’apaguen els llums perquè estàs a punt de sortir a l’escenari i començar el teu concert?
Doncs tantdebó sentissin el mateix que sento jo quan surto a l’escenari crec que seria, seria el més agradables probablement una de les sensacions més agradables que podria explicar, jo moltes vegades penso que és una d’aquelles experiències de tantes com n’hi ha hagut, després de tants concerts sembla increïble que encara avui segueixi sentint aquella sensació tan indescriptible.
I quan ja s’ha acabat el concert perquè ja marxes, deixes la ciutat, esperem que fins una altra ocasió no massa llunyana que t’agradaria que sentissin, quin regust de boca t’agradaria deixar?
Tantdebó la gent segueixi sentint això que jo he sentit amb aquesta gira perquè ha estat una gira que, mira aquest matí llegia una nota de premsa que surt pels concerts que ara farem a Alemanya i deia doncs literalment una gira doncs amb casi 160 concerts no, una gira que ha fet la volta al món hem estat a l’Argentina, als EUA, a Xile ha estat a Mèxic i ara està aquí, està a Espanya i acabarà on va començar a Catalunya i es que jo crec que hi ha moltes coses més que pugem demanar.
Roger Puigbò ha tornat amb un diploma olímpic de la seva participació als Jocs Paralímpics de Pequín
SANT JULIÀ DE VILATORTA | Pep Portet.- El passat 17 de setembre es va tancar una nova edició dels Jocs Paralímpics. Després dels Jocs Olímpics, aquest jocs per a esportistes amb alguna minusvalia van prendre el relleu i no van decebre. Entre els participants hi havia l’atleta de Sant Julià de Vilatorta.
Quina valoració fas de la teva participació als Jocs?
Molt bona, tot i que sempre em quedarà el regust d’haver tingut la medalla molt a prop, especialment a la cursa dels 800 metres. L’objectiu era aconseguir una medalla i em vaig haver de conformar amb un diploma, però els temps aconseguits a les curses de 5000 metres, 800 metres i a la marató són per estar molt satisfet.
Anem per parts. Novè als 5000 i a la marató i cinquè als 800 metres. Amb quin resultat et quedes?
A la marató les coses van anar millor del que m’esperava, però sens dubte els 800 van ser espectaculars. Els vuit finalistes vam córrer per sota del rècord del món. Això dóna fe de l’altíssim nivell que hi havia a la prova.
A part de competir vàreu tenir temps de fer alguna visita turística per Pequín?
Poques. Vam poder visitar la ciutat perduda i el mercat de la seda. És molt curiós i divertit, ja que és un lloc on has de regatejar i sempre acabes fent la millor compra de la vida, però resant per veure quant temps continuarà funcionant. Jo, per exemple, vaig comprar un rellotge molt, molt bo, que encara funciona. Per regatejar havíem de fer servir la calculadora per fer ofertes i contraofertes, ja que no hi havia manera d’entendre’t.
I no vas anar a la Gran Muralla?
Em vaig quedar amb les ganes. És allò que diuen que el que va a la Xina i no visita la Gran Muralla, és com si no hi hagués anat, però en el meu cas, no anava a fer turisme, sinó a competir. Per això no puc dir que em sàpiga greu no haver-hi estat.
Aquesta pàgina ha estat visitada 1163196 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4868 segons
Total Entrades: 7517
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 11/13/2008 02:39 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 11/21/2008 04:45 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19
| Novembre 2008 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
Ràdio Vic, 90.3 de la FM
-
-
.