Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Entrevista

Dijous, 26 Maig, 2011

«No s’acaba mai la música, no té un final»


20 anys apassionat per la música
Marçal Ayats, nascut a Vic al 1984, porta 20 anys en el món de la música, des dels 7, quan va començar els seus estudis a l’Escola de Música de Vic, amb Albert Bardolet. Als 18 anys, i després de fer batxillerat, va fer les proves per entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya, l’ESMuC, on va acabar estudiant.
Tot i que la seva primera opció va ser el saxo, el violoncel li ha donat una satisfacció plena com a intèrpret. Una de les actuacions que l’ha marcat més ha estat el solo que va tocar a l’Atlàntida dins del Concert del Mercat del Ram.

VIC | Sílvia Moreno.- Vigatà de 26 anys, Marçal Ayats porta 20 anys en el món de la música com a intèrpret de violoncel. Dues dècades de passió per la música.
Quan vas començar a pensar que et volies dedicar a la música?
Vaig començar als 7 anys a l’escola d’aquí Vic, allà et feia fer una llista dels instruments que t’agradaria tocar i la meva primera intenció era fer saxo, però em van dir que no era un instrument gaire seriós i em van direccionar una mica. Llavors vaig dir que volia fer un instrument que es toqués assegut, i vaig decidir que seria el violoncel.
Despres de l’Escola de Música de Vic vas anar a l’ESMuC.
Amb 18 anys, un cop vaig acabar el grau mitjà a Vic, i havia fet batxillerat, vaig decidir fer les proves. Va ser un any bastant terrible, entre la selectivitat, les proves de l’ESMuC i el carnet de cotxe, que també me’l vaig voler treure. Ho vaig acumular tot de cop, per si sortia bé no haver-me de preocupar més.
L’entrada a l’ESMuC és tan difícil com es diu?
Hi ha de tot, és un esforç que has de fer com en tot. També has de complir uns requisits que agradin a l’escola, pots ser molt bo com a intèrpret, pots tenir una tècnica increïble alhora de tocar el teu instrument, i presentar-te a unes proves d’aquestes i que l’escola et digui que ets molt bo, però que no et veuen una projecció de futur.
Durant tota aquesta etapa no vas pensar en canviar d’instrument?
Canviar d’instrument totalment no. Tot i això tens punts d’inflexió, que agafes un segon instrument, jo, per exemple, vaig fer piano-jazz, però no li vaig donar la mateixa importància. Llavors també vaig tenir l’etapa que vaig penjar el violoncel i me’n vaig anar a fer de fuster. Hi ha hagut moments de tot.
Què et dóna el violoncel?
A part de ser una eina de treball, és una feina molt agraïda. Estar amb companys fent música, anar pel món, descobrir gent, tocar tots els estils de música que puguis… és molt maco. Llavors també hi ha els moments de patir, moments que surts a l’escenari i penses “mare de déu això no sé com ho salvarem” i que agafes aire i et dius “endavant!”.

Enllaç

Dijous, 12 Maig, 2011

«Que la gent conservadora no hagi fet una rebentada ja és molt positiu»

JOSEP VERNIS Pintor i escultor vigatà, autor de la façana de Can Furriols a Vic

El cartell de la sisena Convenció de la Premsa Comarcal i Local
Una vegada més, Josep Vernis participa dels esdeveniments que es fan a la comarca i ha tornat a col·laborar desinteressadament, com amb l’arrencada d’Osona Comarca, fent el cartell de la VI Convenció de la Premsa Comarcal i Local. Les jornades es portaran a terme a Vic el 27 i 28 de maig i estan organitzades per Osona Comarca, a més de la Fundació Catalana de la Premsa Comarcal i Local. Per tal de singulartizar l’esdeveniment, doncs, Osona Comarca va fer l’encàrrec de l’elaboració del cartell a Josep Vernis, amb la col·laboració del també artista vigatà i amic Ton Granero.

VIC | Montse Mir.- Nascut a Vic l’any 1940, el pintor i escultor Josep Vernis i Burés, és un dels artistes osonencs actuals més consagrats. Ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives, de les quals un bon grapat han estat a la Galeria el Carme de Vic o al Saló de Primavera de Barcelona, però també ha exposat a França, Alemanya, Suïssa i, fins i tot, al Japó.
Josep Vernis ha fet milers d’obres de tots els estils i formats, però ara acaba d’estrenar una obra diferent, nova, la façana de l’antiga casa Furriols a la rambla del Carme de Vic. Ha estat una experiència molt diferent?
El que ha estat diferent és el fet de ser un exterior, una façana, amb el que implica d’ús de materials i la mateixa ordenança municipal, que evidentment conté una sèrie de condicionants que fan que l’obra encara que sigui molt pròpia tingui unes característiques diferents.
Ha estat complicat treballar així, t’han tallat molt les ales?
No. El que sí que és veritat és que ha estat un repte fer una obra singular, que és el que volien els promotors, mentre t’adaptes a la normativa, que precisament reclama que no hi hagi singularitats.
Com defineixes aquesta pintura?
D’entrada jo no goso dir pintura d’aquesta intervenció, perquè per matèria i per factura no té les característiques de llibertat de la intervenció directa. Jo vaig recórrer als esgrafiats com a element referencial, seguint la línia de la ciutat, que usen l’estuc per fer l’esgrafiat. Jo he fet un estuc, però amb un altre tractament. He fet com si fóra una gran pintura mural.
Fa temps que treballeu en aquesta obra, el projecte l’havia vist molta gent, però a l’hora de la veritat feia por el moment de descobrir-la?
Home jo el que tenia és una certa inquietud. Però tan sols el fet que la gent més conservadora no hagi fet una rebentada ja és molt positiu, perquè és admetre d’alguna manera que aquí hi ha una petita transgressió no de la normativa, sinó del que la gent entén per una façana. Sí he de dir que estic agraït a la gent que s’ha près la molèstia de trucar-me, com és el cas de l’alcalde Josep Maria Vila d’Abadal.
Vernis va començar a exposar el 1959 i des de llavors has participat en desenes d’exposisions al conjunt de Catalunya i també a Europa, però cal destacar que ets un dels pocs artistes vigatans que ha arribat també a Hong Kong. És difícil per un pintor vigatà exposar en una cultura tan diferent?
Jo vaig tenir l’oportunitat d’anar per una invitació molt amable de gent que d’alguna manera em devien tenir estima. Això em va permetre començar-me a introduir. A més he tingut l’oportunitat de fer algunes xerrades sobre el rol d’intercanvi entre la pintura occidental i l’oriental.

Enllaç

Divendres, 06 Maig, 2011

«Els osonencs ja es fan seva l’Atlàntida»

Lluís Vila d’Abadal director general de l’Atlàntida. Centre d’Arts Escèniques d’Osona

VIC | Montse Mir.- El passat 23 de juliol va fer un any que va obrir les portes el gran complex Cultural L’Atlàntida. Centre d’Arts Escèniques d’Osona. Una gran obra que va provocar una certa polèmica a la ciutat, especialment, per la seva magnitud i, és clar, el cost que va suposar per la ciutat. Un any després, però, els vigatans se l’han començat a fer seva, segons diu el seu director executiu Lluís Vila d’Abadal. Un any després de la seva inauguració, com valora l’arrencada del nou complex cultural després de 8 anys sense un teatre a la ciutat?
Ha anat de pressa, perquè un any sembla que és molt, però et passa volant. Jo diria que el balanç és positiu perquè després de l’arrencada amb una programació compacta d’inauguració, la gent va començar a aprendre què era l’Atlàntida i ara podem dir que la primera temporada, que encara no hem acabat, la gent ja ha començat a fer-se-la seva.
Quant a espectacles un dels objectius a l’hora de començar era la contemporaneïtat, és a dir arriscar-nos en la programació, s’ha pogut començar a fer això?
Evidentment si tu portes els Manel o El mètode Gronholm ja saps que tens ple assegurat. Per tant, aquestes coses les hem de portar, perquè hi ha gent que ho vol veure i som un equipament públic de manera que ens debem a tots els espectadors perquè això ens ajuda a poder fer altres coses que si no, no podríem fer perquè són deficitàries. Seria el cas, per exemple, del cicle de poesia que oferim un cop al mes, evidentment és molt minoritari, però va venint gent i cada vegada va a millor. Després hi ha el cicle de dijous de 8 a 9 que això era un risc, però que també va arrelant. Hem aconseguit que vingui gent sense saber ben bé què toca aquell dia. Fins i tot ens estem plantejant de fer-los a la sala 2, a la Joaquim Maideu, perquè la 3 ja hi ha dies que ens queda petita.

Enllaç

Dijous, 21 Abril, 2011

Dos segles d’art vigatà en una exposició

VIC | Montse Mir.- El Museu de l’Art de la Pell de Vic va inaugurar divendres l’exposició Art, Vic, 1780-1980. Una mostra que recull la producció artística de la ciutat des de finals del segle XVIII fins a les acaballes del passat segle. És obra, doncs, espectacular que ha estat elaborada per un jove de 21 anys de Vic que actualment estudia Història de l’Art a Freie Universität de Berlín.
En quedaríem curts si diguéssim que l’Antoni Sadurní és una jove promesa, perquè amb tan sols 21 anyets presenta una de les exposicions més espectaculars de Vic i el seu art. Com se t’acut la idea de fer un repàs tan exhaustiu de l’art vigatà?
La veritat és que la idea sorgeix del treball de recerca de Batxillerat que vaig fer a l’escola Sant Miquel dels Sants d’aquí a Vic.
És a dir que comences el treball amb 17 anys?
Exacte, des de l’escola es fa un gran treball per potenciar la recerca dels joves i tot el professorat potencia molt aquesta activitat de recerca, a vegades per sobre de les altres. En aquest marc va ser quan em vaig decidir a fer un treball de recerca dels artistes vigatans des del 1780 a 1980.
Un treball molt complicat?
És laboriós, però com que ho vaig fer en sistema de fitxes, tampoc és tan complicat com pot arribar a semblar.
De quants autors parlem?
Al final en van sortir 93. Tots els vaig localitzar i vaig fer una breu explicació de la seva obra i del que va suposar. I quan tenia aquest treball fet, vaig pensar que l’evolució lògica era fer una exposició de les obres d’aquesta autors. I la veritat és que tot va anar rodat perquè quan vaig explicar el projecte a l’Ajuntament de Vic, l’exregidor de Cultura, en Xevi Solà, de seguida li va agradar molt i des del primer moment, sempre m’han posat totes les facilitats.
És a dir, la idea d’aquesta exposició és mostrar una obra de cada un del centenar d’autors vigatans que havies biografiat?
No ben bé. El que jo he intentat fer amb aquesta exposició és explicar com ha evolucionat l’art de Vic des de finals de segle XVIII fins a les acaballes del passat segle. Per tant hem primat l’obra per sobre de l’autor. Això suposa que al final no hi ha obres de tots els artistes del diccionari, sinó que hi ha les més representatives de l’evolució artística vigatana. Això ha comportat que hi hagi autors que no hi surten i d’altres que hi són representants en més d’una obra.
De quantes obres parlem en total?
Són 103 obres amb les quals hem fet una representació de pintura, dibuix i escultura que integra les diferents corrents artístiques que han caracteritzat la història de l’art al món durant els darrers dos segles, en clau vigatana. Neoclassicisme, pintura romàntica, paisatgisme, retrat, cartells, escultures, per cloure en la més radical modernitat avantguardista del segle XX. L’exposició comença amb els murals preromàntics pintats per Francesc Pla, El Vigatà, i s’acaba amb els primers treballs fotogràfics de Manel Esclusa, passant per Fidel Bofill, Pere Puntí, Antoni Pladevall, etc.
D’on han sortit aquestes obres, com ho has aconseguit per trobar-les?
Ha estat un treball molt laboriós que he pogut elaborar gràcies a molts factors. D’entrada la gran col·laboració de la periodista Maria Àngels Ferrer, periodista que havia treballat a l’Ausona, i que disposa d’un riquíssim arxiu personal que m’ha cedit molt generosament. També he tingut accés a l’arxiu municipal, l’arxiu i biblioteca episcopals, l’arxiu comarcal d’Osona i he de confessar també que m’han ajudat molt el meu pare i el meu avi. El meu pare va portar la Galeria Sadurní durant 15 anys a Vic i el meu avi, l’Antoni Sadurní, havia estat alcalde de la ciutat i també m’ha ofert una gran quantitat de contactes d’artistes i els seus familiars. En total, després de tot el treball de recerca, vaig aconseguir disposar de 2.500 obres de les qual vaig haver de fer la tria, i aquest va ser el procés més complicat.
Una vegada feta la tria, a l’exposició del MAP què hi trobem, obres originals o fotografies i referències?
De tot, hi ha moltíssimes obres originals, pintures, escultures, dibuixos, etc., però també fotografies, vídeos, documents, tot allò que hem trobat que és explicatiu del nostre art.
Per què, com és l’art vigatà es diferencia de la resta?
No especialment, però és evident que tot i seguir els corrents de l’art català de cada moment, sí que és interessant veure com es reflecteixen aquí. A banda, que també és molt important donar més a conèixer la gran producció artística que s’ha portat a terme en tots els àmbits, no només en pintura, que potser és el més conegut, si no en ceràmica, forja, escultura, dibuix, etc.
Tot plegat en una obra espectacular que es pot veure al Museu de l’Art de la Pell que, precisament, acaba d’ampliar sensiblement l’espai expositiu i tu has tingut el luxe d’inaugurar el nou espai?
Efectivament, el MAP ha transformat tot el segon pis del convent del Carme oferint en la major sala d’exposicions temporals de la ciutat, un total de 1.000 metres quadrats, que m’han permès fer l’obra amb molta comoditat.
Una gran exposició, doncs, que serà oberta fins al oberta fins el 19 de juny de 2011 i que es complementa amb un fantàstic catàleg?
Sí, el mateix dia que vam inaugurar l’exposició també vam presentar el catàleg. Un volum on hi ha una representació de totes les obres exposades i una breu explicació, molt didàctica, de l’evolució de l’art de Vic. També inclou un apunt biogràfic i artístic del centenar d’artistes d’aquests 200 anys de la ciutat de Vic.

Enllaç

Dijous, 31 Març, 2011

«La comarca d’Osona és molt segura»

Antoni Mestre inspector dels Mossos d’Esquadra i cap de l’ABP d’Osona

VIC | Pep Portet.- Antoni Mestre va arribar a finals de març del 2010 a la comissaria de Vic per estrenar-se com a inspector i com a cap d’una Àrea Bàsica Policial (ABP). Després d’un any, els propers dies deixarà el càrrec per posar-se al capdavant de l’ABP de Martorell.
Quina valoració fa de la seva estada a la comarca com a cap dels mossos?
La meva valoració és més que positiva. Per a mi ha estat una experiència molt bona.
I si li demano que és el millor del seu pas per la comarca?
Sobretot la bona predisposició de la gent. Tothom des del primer dia ha estat predisposat a arremangar-se i a treballar per la seguretat de la comarca.
Costa d’entendre un canvi tant ràpid. Quins són els motius del canvi de destí?
Sobretot la distància que em separa de casa, de la família. El meu lloc de residència és Lleida i he estat un any vivint a Vic i estant lluny dels meus. No hi ha cap motiu professional.
A nivell personal, quina és l’experiència més positiva d’aquesta estrena com a cap d’una ABP?
La gestió del personal. Aquesta comissaria té uns efectius amb molta gent que porta molts anys treballant aquí, amb molta antiguitat, fa que tinguin un bagatge personal i professional extens. Això et prepara per a propers destins, i t’emportes una experiència adquirida per aplicar-la al nou lloc de treball.
Hi ha hagut algun aspecte que hagi costat especialment d’agafar el fil?
No, la veritat és que no. Realment a mi m’ha sorprès, ja que no et pots girar i trobar algú al darrera que et diu cap on has d’anar. Tu prens la decisió i el cert és que no ha estat complicat.
Com podem descriure la comarca d’Osona a nivell policial, tranquil·la, conflictiva…?
Jo diria que és molt segura, tot i que a qui l’hagin robat fa poc o li hagin entrat a casa, dirà que no és cert. La nostra missió és prevenir, i si no es pot, identificar el possible autor d’un fet delictiu i posar-lo a disposició del jutge.
Hi ha algun tipus de delicte que els ha preocupat especialment?
Partint del punt que la comarca és força tranquil·la, el pitjor són els delictes contra la integritat de les persones,  violència domèstica, violència de gènere, que per la persona que ho pateix i l’entorn és dur. Això ens requereix que hi estem molt a sobre i hi dediquem molts esforços.

Enllaç
Pàgina 3 de 30 pàgines  <  1 2 3 4 5 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11981635 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3133 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 04:35 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19