Usuaris registrats:
Accedir-hi
Jeroni Vinyet, propietari del restaurant Clau de Fa del teatre l’Atlàntida de Vic
Tres nois de La Torre d’Oristà formen el grup Nyandú
VIC | Xènia Santigosa.- Nyandú, un grup format per tres nois de La Torre d’Oristà, va aparèixer fa menys d’un any. Pocs mesos després de la seva creació, han aconseguit superar la primera fase del concurs Sona 9.
Actualment, havent acabat de debutar, ja sou un dels divuit seleccionats al concurs Sona 9. Quin inici…
Concerts a Osona
L’ESQUIROL 5 de juliol
A 2/4 de 10 de la nit
Piscina Municipal
VIC 16 de juliol
A les 12 de la nit
Les Carpes Vig Estiu
BALENYÀ 23 de juliol
Hora per confirmar
Festa Major
VIC 30 de juliol
A les 7 de la tarda
Escenari del Passeig
TONA 6 d’agost
Hora per confirmar
Parc de les Feixetes
MANLLEU 19 d’agost
A les 11 de la nit
Barri de Gràcia
CENTELLES 25 d’agost
Hora i lloc per confirmar
PRATS DE LLUÇANÈS
26 d’agost
A 2/4 d’11 de la nit
Jardins de Cal Bach
VIC 7 d’octubre
A les 11 de la nit
Sala Pasternak
SANT QUIRZE DE BESORA
22 d’octubre
Hora per confirmar
Cicle de Concerts Ballabisaura
AIGUAFREDA | A. Traveria.- Un guitarrista que canta, una contrabaixista i un acordionista que amb els peus toca el bombo i la pandereta. Així són Els Catarres, un grup de pop-folk que amb pocs dies s’ha convertit en tot un fenomen musical. El seu tema Jenifer sona a totes les emissores catalanes i milers de seguidors donen fe del seu èxit diàriament a través de les xarxes socials com Facebook o Twitter i de plataformes com Youtube, on el vídeo ja compta amb més de 235.000 reproduccions. Els membres del grup, Èric Vergés, Joan Riera i Roser Cruells, es mostren sorpresos de la gran repercussió que han tingut en tan poc temps: “El desembre vam fer el primer concert i, ara, Jenifer està sonant fins i tot a Portugal i Galícia”. La formació del grup no és menys anecdòtica, ja que van començar a tocar quan van rebre la petició d’amenitzar una fira d’artesans a Aiguadreda, el municipi natal dels dos nois del grup i, posteriorment, va afegir-s’hi Cruells.
UN AMOR PECULIAR
La història d’amor entre un noi “més català que les anxoves de l’Escala o els galets de Nadal” i una “choni de Castefa” és el fil conductor de Jenifer, la carta de presentació d’Els Catarres. Una cançó “inspirada en algun cas concret”, segons expliquen els autors, que ironitza sobre els tòpics del catalanisme amb un gran sentit de l’humor. La lletra del tema que tot apunta que serà la cançó de l’estiu en català reuneix des de personatges com Josep Cuní fins a Joel Joan, passant per Mohamed Jordi, un dels protagonistes del programa La Competència de RAC1, del qual Els Catarres es consideren fidels seguidors.
MILERS DE DESCÀRREGUES
Una de les característiques d’Els Catarres és que ofereixen la seva música gratuïtament per internet. Es tracta d’una estratègia per esquivar el pirateig de la qual es mostren convençuts. De fet, el volum de descàrregues representa una clara mostra del seu èxit: “Ja fa dies que tenim una mitjana de 10 descàrregues cada 3 minuts”, expliquen.
El tres components del grup d’Aiguafreda, que fa menys d’un mes que han donat a conèixer el seu primer disc autoeditat, asseguren que volen seguir oferint les seves cançons gratuïtament per la xarxa. Malgrat les ofertes, expliquen que “de moment no ens interessa fer un contracte amb cap discogràfica, tot i que no descartem fer-ho d’aquí a un temps”.
CONCERTS ARREU
Els Catarres no només donen la possibilitat de descarregar gratuïtament la seva música per internet, sinó que ofereixen una contractació amb uns preus molt ajustats. El motiu, segons ells, és “no demanar més del que ens mereixem, ja que creiem que hem de cobrar la part proporcional a les persones que aniran al concert”. El resultat de la seva accessibilitat per portar la seva música als escenaris d’arreu del país és més que evident: “tanquem uns cinc concerts cada dia”, expliquen. Al llarg d’aquest estiu, en tenen programats una cinquantena, alguns d’ells en escenaris de la comarca.
Els milers de descàrregues de les seves cançons, de visualitzacions del seu videoclip més popular i el gran nombre de propostes que estan rebent Els Catarres perquè visitin les festes i trepitgin les sales de tota Catalunya avalen una trajectòria curta però prometedora. Una de les properes cites del grup d’Aiguafreda és al concurs de maquetes Sona9, al qual ja han presentat el seu treball i estan a l’espera dels resultats.
“Conviure” és un còmic de quatre pàgines que, inspirat en el famós “13 Rue del Percebe”, vol mostrar la incomunicació que hi ha moltes vegades entre veïns del mateix barri, concretament d’un mateix bloc de pisos. Una incomunicació que porta, moltes vegades, a l’incivisme. XeviDom i Montse Batalla han guanyat el 29è Premi Serra Moret per aquest treball.
VIC | S. Moreno.- En Xevi Domínguez (XeviDom) i la Montse Batalla són il·lustradors -i parella-, viuen a Calldetenes i amb el còmic “Conviure” han guanyat el 29è Premi Serra i Moret en aquesta categoria.
Xevi, explica’ns els teus inicis com a il·lustrador.
Tinc 38 anys i són els anys que fa que m’hi dedico. Des que era petit que vaig començar a dibuixar a casa, és una cosa que s’ha de fer per vocació. Com a professional, vaig deixar Canal Català Osona, on hi treballava, al 2003 i vaig muntar un estudi. I fa cinc anys s’hi va incorporar la Montse.
Passar de dibuixar perquè t’agrada a poder dedicar-t’hi, no deu ser gens fàcil…
L’important és que t’agradi el que fas i que hi creguis. Primer això, que gaudeixis fent-ho. I després a la llarga, ja hi vas entrant, vas ficant-hi en aquest món, per feines que vas fent. Tot va fent una cadena, un projecte arriba darrera un altre. Vist amb perspectiva, no ha costat, però tens èpoques de tot, èpoques que estàs més ofuscat, sense saber què estàs fent.
Com i quan vas decidir treballar pel teu compte?
Doncs va ser amb una mica de por, perquè ho arrisques tot a una sola cosa. Vaig estar treballant 10 anys per TVO, i clar, quan de sobte no tens ningú per damunt teu, i entre setmana estàs tu sol decidint què fas, costa. Però t’hi vas acostumant ràpid. És, bàsicament, canviar de xip.
Montse, el teu cas ha estat diferent, t’has dedicat a això de la il·lustració més tard.
Ja des de petita dibuixava a estones perdudes. Però quan vaig conèixer a en Xevi, vaig veure que hi passava moltes hores i vaig pensar que m’havia de tornar a enganxar perquè sinó la relació no funcionaria.
Hi ha diferències en els vostres estils, un és més humorista i l’altre és més realista.
Montse: Jo tinc un estil més realista, més retrat i figura humana. I també m’agrada molt escriure, per tant la part més de guió la faig jo i com que la seva passió és dibuixar, doncs ens complementem.
REUS | Pep Portet .- A punt de fer 32 anys, Guillem Trabal ha tancat el cercle, aconseguint l’únic títol que li faltava al seu espectacular palmarès, l’OK Lliga amb el Reus Deportiu, que portava 38 anys de sequera. A més, ho ha aconseguit tot sense ser jugador del FC Barcelona. El títol de millor porter de tots els temps només li disputa un mite: Carles Trullols.
Que sents després de guanyar per primer cop l’OK Lliga?
Tinc una sensació de recompensa molt gran, ja que és un títol que arriba després de vuit mesos de treball. És diferent que una Lliga amb play-off, on si estàs bé un mes, pots ser campió. A nivell anímic és una satisfacció extraordinària.
Heu estat subcampions de Copa, la Copa d’Europa es va escapar quan dominàveu per 3 a 0, però la Lliga ho compensa…
Segur. Ha estat un any molt carregat, amb una exigència mental molt gran, i la sensació és diferent a la resta de títols, incomparable, ja que ha estat lluitada fins el final, patint cada cap de setmana. No hem pogut guanyar ningú amb superioritat i aquest patiment és el que dóna més mèrit al títol.
És l’únic que et faltava?
Sí. En categories inferiors havia guanyat campionats de Catalunya i d’Espanya amb el CP Voltregà, tenia un Europeu juvenil, quatre de júnior, quatre mundials i quatre europeus absoluts, la Taça Llatina, el torneig de Montreux, la Copa d’Europa, la Copa del Rei, la CERS, el Mundial de clubs, i la Lliga sempre s’havia resistit. De fet, fins i tot pensava que potser no l’aconseguiria mai, ja que l’havia olorat moltes vegades però no acabava d’arribar.
Guanyar-la amb un equip que no és el FC Barcelona encara té més mèrit?
Penso que amb una competició regular, sense play-off, sí. El Barça ha guanyat 13 dels darrers 15 anys i té potencial per continuar dominant. S’ha donat aquest any la possibilitat de lluitar pel títol i ho hem sabut aprofitar.
Aquesta pàgina ha estat visitada 11981642 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2750 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 04:37 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19
| Maig 2012 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Ràdio Vic, 90.3 de la FM

