Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Barçalonitis

Dijous, 24 Desembre, 2009

Xavi Crespo: ‘En Xavi Pascual té un equip amb un potencial brutal’

Enric Pagespetit

Es veu que en Johan Cruyff, en una reunió que va tenir anys enrere amb exjugadors de l’Ajax, va quedar sorprès perquè excompanys de vestidor, d’aquella època triomfant amb l’equip d’Amsterdam, estaven treballant en feines que ell va considerar incongruents, per exjugadors de passat gloriós, com de taxistes o de repartidors. Després d’aquesta trobada, en Johan va tenir la idea de tirar endavant un institut on s’hi acollís als esportistes d’elit que acabaven la seva carrera i que, orfes d’estudis, no sabien com reconduir la seva vida laboral. D’aquí l’aparició del Johan Cruyff Institute.
En Xavi Crespo, va ser un d’aquests esportistes d’elit (el recordareu al FCBarcelona o al Joventut de Badalona, aixecant títols, com 1 Mundial de Clubs, 2 Recopes d’Europa, 2 Lligues ACB, entre d’altres) que una vegada va deixar l’esport de la cistella, va ensopegar en el món laboral i llavors va saber del Johan Cruyff Institute. Va cursar el Màster del qual ara n’és el coordinador i s’ha convertit en la persona ideal per explicar-nos les seves excel·lències. Aquest 2009, el Màster ja ha fet 5 anys.

En Xavi Crespo estava descol·locat un cop va acabar la seva carrera esportiva?
Sí. Vaig començar a treballar en diferents coses, però vaig adonar-me que necessitava eines. Vaig plantejar-me què fer, perquè anava treballant, però me n’adonava que la realitat em demostrava, dia rere dia, que necessitava formació.
Un cop s’acaba un Màster com el que dirigeixes, què?
Tens un ventall de llocs on pots anar a treballar. Hi ha molts professionals i clubs, de diferents esports, que necessitaran dels seus serveis. De fet, moltes vegades ja vénen directament al nostre institut per buscar-los: peticions per convertir-se en gerent de club de golf, responsable tècnic esportiu del futbol base de club… Es demana el perfil que es necessita i nosaltres els podem presentar la persona que creiem que és més adient.
Aquest Màster es presenta com una sortida al final d’un camí. Quan els esportistes estan en actiu, els presenteu ja la vostra oferta perquè la coneguin?
Sí. De fet tenim tants alumnes que estan en actiu i practicant esport d’elit, com d’exjugadors que ja han acabat la carrera. La tutoria que nosaltres els oferim és una solució per a jugadors que estiguin en alta competició i que volen seguir un Batxillerat, vulguin fer les proves d’accés a la universitat, vulguin estudiar un grau mig… És una tutoria semi-presencial. Cada setmana o 15 dies, es fa un seguiment on-line de la feina i dels treballs.
Tu que has estat en l’esport a alt nivell: és tan difícil combinar-ho amb els estudis?
I tant! I cada vegada més. Acabes l’any i te n’adones que has estat 150 dies de l’any que has estat voltant per competir. Qualsevol esportista passa molt temps fora de casa, a l’estranger, i no pot seguir els estudis, perquè el sistema educatiu és molt rígid. Per exemple: esquiadors que tenen campionats del món a Suïssa; les concentracions dels jugadors abans dels partits, també fora de casa; viatges per competir en camps contraris; etc.
I vosaltres doneu la possibilitat de que es pugui estudiar sense tanta rigidesa…
Nosaltres, a l’Institut adaptem la part formativa a les necessitats de cada esportista. El tutor de cada cas, sap que a vegades s’haurà de connectar amb l’alumne a partir de les 10 de la nit, i en d’altres casos abans de les 7 del matí, perquè els horaris dels esportistes són els que manen. Aquesta flexibilitat és de la que ens encarreguem nosaltres. Estudiem cada cas, de cada esportista, mirem el seu calendari i ens organitzem. ¿Que llavors arriba la selecció i se l’emporta sense tenir-ho previst? Doncs ens hi tornem a posar i tornem a adaptar-nos.

TERRENY MÉS PERSONAL
Us coneixíeu amb en Johan abans de coincidir a l’Institut?
No. Jo vaig venir a fer el Màster perquè necessitava tirar endavant amb la meva vida laboral i llavors, un cop el vaig acabar, van pensar que el meu perfil encaixava per encapçalar d’alguna manera aquest Màster. M’ho van oferir i vaig acceptar.
Heu coincidit amb en Johan d’ençà que és el seleccionador català?
Sí, i li ha fet molta il·lusió convertir-s’hi. En Johan és una persona molt activa i dinàmica, a més que va revolucionar mundialment el plantejament del futbol. En Pep Guardiola mateix n’és un seguidor. Calia aprofitar el seu talent i el seu nom. Ja com a jugador i llavors com a míster, ha demostrat que veu el futbol molt clar i fa les coses ben lúcides. Per exemple, si ens hi fixem, en la primera convocatòria no va incloure-hi gaires joves, ja que ell sap que en aquest inici de projecte, hi haurà una pressió afegida que els més joves potser no els seria beneficiós.
I com a home de bàsquet, com veus el Barça d’aquest any?
Veig que el projecte està més consolidat, tot i que l’equip encara està en evolució, perquè homes com en Ricky, encara són molt joves. Té uns jugadors amb un potencial brutal. En Xavi Pascual està fent les coses amb èxit, perquè no és senzill conjuntar un equip amb tanta qualitat. Ha sabut transmetre la mentalitat d’equip per sobre del de les individualitats, sense refugiar-se en les estrelles.
Pascual vs. Messina…
Messina potser és el millor entrenador d’Europa, però també porta més anys entrenant, que no pas en Pascual. Cal dir que l’experiència també és un grau a les banquetes, tot i que d’aquí a 10 anys, en Pascual també serà encara millor entrenador que ara. És difícil comparar, però el repte de Pascual és molt valent. Hem de veure si aconsegueix èxits. És com dir: en Messi és millor que en Pelé o en Johan? Encara s’ha de veure l’evolució de l’argentí al llarg de la seva carrera i llavors podrem opinar amb les mateixes condicions.
Però malgrat la inexperiència creus que pot ser un bon entrenador per l’actual projecte?
Al Barça han vingut grans entrenadors i no se n’han sortit. És complicat entrenar el Barça i en Pascual està demostrant que ell està preparat i que se’n surt molt bé. A més, a nivell personal és molt humil i demostra que és una persona que val la pena.
Es pot comparar el traspàs d’en Ricky de la Penya al Barça, amb el que vas tenir tu, entre els dos clubs?
Jo he tingut la sort que sempre se’m va tractar molt bé a un lloc i a un altre, amb molta estima, i encara que han passat els anys, em continuo sentint estimat per les dues entitats. Jo no vaig patir el handicap de ser un fitxatge estrella i d’aixecar la polseguera d’en Ricky, però penso que en el seu cas, els seus representants ho han gestionat malament. Tothom és lliure d’anar a jugar allà on vulgui, però has de saber tenir les formes i les maneres. Ni es pot acusar al president de la Penya de vendre-se’l, ni al del Barça, per fitxar-lo. Han estat els representants dels jugadors qui han embolicat la situació sense necessitat.
En Johan té la residència a Osona. Tens lligams tu amb la nostra comarca?
Doncs amb la seva gent sí, perquè entre alumnes i exalumnes del Màster n’he pogut conèixer uns quants, com en David Godayol, en Sergi Panadero o en Josep Maria Ordeig. Quan venen a vegades a les 7 del matí i m’expliquen del fred que fa a la plana…

ADÉU CULERADA
Per motius laborals, aquesta és la darrera setmana que escric aquesta pàgina de ‘Barçalonitis’. Volia agrair a totes les persones que heu col·laborat, heu llegit, heu comentat, heu corregit i mil coses més, com el proposar entrevistats o fins i tot presentar-me’ls perquè poguessin dir en aquest racó de barcelonisme allò que volien que fos escoltat… doncs, a tots vosaltres, moltes gràcies.
També vull agrair a la gent de l’Osona Comarca que m’hi hagi volgut, en tots aquests anys, compartint planes durant cada setmana en aquesta publicació que mica en mica es va fent cada cop més gran, gràcies a l’esforç de tots ells. Molta sort a tothom.
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA LLIURE!

Enllaç

Dijous, 10 Desembre, 2009

Ramon Riverola: «El partit de dissabte contra el Vic serà determinant»

Enric Pagespetit

Aquest dissabte, tots els seguidors de l’hoquei de la comarca tenen cita al Pavelló del Club Patí Vic. L’actual líder de l’OK Lliga, el FCBarcelona, visita el segon classificat, el Roncato Patí Vic. Si els osonencs aconseguissin la victòria, es farien amb el preuat primer lloc, però el Barça vendrà cara la seva pell.
Ramon Riverola és, des del 1994, el preparador físic del Barça d’hoquei. Aquest any ha publicat un dels poquíssims llibres que hi ha editats amb l’hoquei com a element d’estudi: Hoquei Patines. Prepararción física. Amb aquesta publicació, en Ramon ha donat un manual completíssim a tots els fans d’aquest esport tan arrelat a la nostra terra.
Dividit en tres parts, hi trobem les propostes per fer un bon Pla de Temporada (planificació i programació), una segona part amb el disseny d’exercicis i propostes d’estructura d’entrenaments i, finalment, una part on hi trobem els exercicis, de manera pràctica. Aquest complet llibre de fàcil comprensió i aplicació, com diu el seu autor, ‘funciona. No és un experiment, perquè l’he dut a la pràctica en tots aquests anys treballant en l’hoquei patins’.
En Ramon Riverola, llicenciat en INEFC i màster en Alt Rendiment Esportiu (també professor d’educació física), posa el seu llibre a disposició de tots els interessats a través d’Internet. Des de la plana web http://www.altorendimiento.net, el trobareu en l’apartat de llibres publicats en l’especialitat d’hoquei patins.

Aquest llibre es dirigeix només a professionals de l’hoquei d’elit?
Sobretot està dirigit a ells, perquè ens ajuda a planificar una temporada a Europa i a les lligues estatals, però tot allò que hi surt veuràs que es pot adaptar a diferents categories i edats.
Ha evolucionat molt la preparació física, amb tots aquests anys que fa que hi treballes?
Sí, i sobretot ha evolucionat molt a partir d’aquest any, amb les noves regles, ja que demana unes canviants condicions físiques als jugadors. Jugar, en fases dels partits, amb la possibilitat d’estar amb inferioritat numèrica, demana més desgast i exigència; que es permeti més el contacte i que no hi hagi tantes faltes que aturin el joc, també fa que el jugadors hagin de tenir més continuïtat; si fins aquesta temporada les jugades tenien una durada de segons, abans no s’aturava el joc, ara et trobes que potser la jugada et dura 3, 4, 5 minuts… sense parar. Evidentment, això ha fet adaptar-nos a tots els preparadors físics, però també als entrenadors i a tot l’staff tècnic.
No hi ha reticència entre els preparadors físics a explicar els secrets professionals?
Pel meu cantó, no n’hi ha, perquè trobo que és fer un favor a l’esport explicar allò que has après a base d’experiència. Jo penso que la gran majoria comparteix les seves vivències i això llavors és adaptable a cada equip, per fer-ne una versió que s’ajusti a les teves necessitats, segons l’equip que treballes. Una cosa et va bé a tu, no vol pas dir que funcioni d’igual manera a tothom.
En un equip com el Barça, els preparadors físics disposeu de més recursos que la resta de clubs?
Hi ha diferències, però això passa en tots els esports. Per començar, nosaltres tenim la sort de treballar amb jugadors professionalitzats. Per exemple, si jo dic que demà han d’anar tots a entrenar a les 10 del matí, els hi tindré sens falta. Si el preparador físic del Maçanet diu el mateix, es trobarà que potser la meitat no se li podran presentar perquè han d’anar a treballar; això està clar. Tot i així, la forma de treballar bé l’apartat físic en qüestió de material, tots els equips de l’OK Lliga la tenen.
Al pròleg del llibre hi ha noms que suposo que t’ha fet il·lusió que volguessin participar de la publicació, per fer-te costat…
Sobretot perquè no són triats a l’atzar. Com a entrenadors, en Figueroa i en Paüls, i com a jugadors, el Negro Páez i en Gabaldón, són importantíssims en aquest món i he pogut treballar i gaudir d’ells. No poden ser més professionals en les seves carreres i per això m’honora que hi participessin. De la mateixa manera m’ha fet il·lusió que també el president del Barça, en Laporta, volgués fer-me costat.
DISSABTE VIC - BARÇA
Quin ha estat el jugador que ha passat pels equips que has treballat que t’ha impressionat més per la seva força física?
Gabaldón, el Negro Páez, per exemple, que eren unes màquines de treballar. De totes maneres, i no és per quedar bé, ara tenim un equip que m’impressiona per la seva capacitat de treball: Panadero, Ordeig, l’Adroher, Borregán, David Páez… realment és un plaer treballar amb ells. Els matxuques i et responen sempre.
Pregunta per un home de club com tu: el Vic canvia de tècnic i aquest es porta tot un staff nou. Això és positiu?
Són opcions personals. Si et poses en la pell de l’entrenador és normal que aquest confiï amb la gent que s’han avingut en d’altres temporades i saben que amb ells hi haurà els resultats que busquen. Per molt que el club confiï amb uns professionals, sempre dependrà de que el nou entrenador confiï en tu. Jo ja he vist passar quatre entrenadors a la banqueta del Barça. Ara ha arribat en Pujalte, que ja l’havia tingut com a jugador, i ell ha confiat amb mi, però quan hi ha canvis a la banqueta, sempre et poses una mica en alerta.
El Vic és el rival a batre a l’OK Lliga?
Juntament amb el Liceo. També posava en aquest sac el Reus, però s’ha despenjat en les darreres jornades i ara se li ha complicat, i més en una fase regular com aquesta. Aquest dissabte, contra el Vic, serà determinant, perquè ells es poden posar líders, si ens guanyen, i nosaltres ens podem distanciar, si els guanyem.
Com arriba el Barça?
Planifiquem la temporada coneixedors que teníem en aquestes dates, els partits de Reus, Vic i Liceu, així que sabíem que no podíem fallar físicament en aquestes jornades. Són partits en què tots els de dalt intentem robar-nos punts, però nosaltres arribem perfectament. L’altre dia contra el Reus es va veure: a la segona part els vam enfonsar físicament.
Com es viu venir a jugar a Vic per un dels components de l’equip tècnic del Barça d’hoquei?
La graderia de Vic és la que molts equips voldríem tenir com a afecció pròpia. Animen i no t’insulten com a adversari. Mai et fan sentir violent, com sí que passa en d’altres pistes, com la del Reus, on fins i tot hi ha un perill físic i et pots trobar amb l’autocar apedregat. El pavelló del Vic hi fa una mica de fred, això sí, però té una superfície molt bona per jugar-hi; tots els qui hi han fet partits, hi coincideixen. A més dissabte serà molt bonic de ser-hi, perquè m’imagino que, com sempre, tindran el pavelló a rebentar de gent.
L’endemà, el diumenge, els osonencs tenim referèndum per la independència de Catalunya. T’agradaria que a Barcelona, d’on tu ets, també es celebrés properament?
Totes aquestes consultes tenen el dret de fer-se. M’agradaria molt que es fes també a Barcelona i et dic obertament que hi participaria i que votaria que sí. Aprofito per animar a tots els osonencs que hi participin. Som molts els que volem i desitgem més per Catalunya. Aquella hostilitat que et deia que notàvem els del Barça en certes pistes, a nivell de país, en molts àmbits també es nota contra Catalunya.

BARÇA-ESPANYOL AMB LA PENYA
Tots el socis i simpatitzants del Barça que vulguin assistir al proper partit de lliga a l’estadi, que ens enfronta a l’equip de Cornellà-el Prat, aquest proper dissabte a les 8 de la tarda, poden posar-se en contacte amb la Penya Barcelonista Plana de Vic per tal de comprar entrades pel matx i/o anar a l’estadi amb els autobusos de la penya. Els horaris de la secretaria són els dimarts i el divendres de les 18h. a les 20h. El local social és al Cafè Nou, en el número 23 de la Plaça Major de Vic. El telèfon és el 938 892 885.
La Penya també aprofita per recordar als socis compresos entre els números 855-910, que tenen l’entrada al partit i el desplaçament amb autobús gratuïts per a aquesta mateixa jornada.

Enllaç

Dijous, 03 Desembre, 2009

Sebastià Bennasar: «Ara és quan ens hauríem de vendre en Messi’»

Segona part de l’entrevista a l’autor que ha presentat el llibre ‘Mateu el president’

Mallorquí i culer –tot i que ara ha fixat la residència a Lisboa-, l’autor que s’ha basat en l’univers blaugrana per escriure aquest nou llibre de novel·la negra, ens va atendre tan i tan bé, que l’entrevista no es va poder reproduir en la seva totalitat en una sola setmana, així que aquí en teniu la segona part.
‘Mateu el president’ és la teva quarta novel·la negra. Viu un bon moment el gènere d’ençà de la irrupció de l’Stieg Larsson i la seva trilogia?
Viu un bon moment, això està clar. De l’obra d’en Larsson, que per motius laborals he hagut de llegir-me per fer-ne les ressenyes per algunes publicacions, és força irregular pel meu gust. En el primer llibre trobo que li sobren força pàgines; en el segon ens trobem davant d’una gran novel·la negra; la tercera, ja deixava molt a desitjar, tota ella...Tot i això ha ajudat a popularitzar encara més el gènere. Personalment, la novel·la negra nòrdica no m’agrada tant com la mediterrània, però aquests llibres ens han obert una mica els ulls i ens han mostrat, a molts, una societat sueca, inesperadament corrupta.
Com ho tenim, pel que fa a la novel·la negra, en els Països Catalans?
Estem en un moment bastant bo pel que fa a la creació, però pitjor pel que fa a la indústria. Un exemple en són les col·leccions que abans trobàvem, que s’especialitzaven en el gènere, i que ara han desaparegut. Suposo que té a veure en una suposada normalitat editorial, on la novel·la negra ha de conviure en els altres gèneres, caminant-hi plegats, però trobo que es dissol, tota ella, en el magma de la resta de gèneres.
Quins autors ens destacaries dels qui n’escriuen en català?
A Andorra, per exemple trobem l’Andreu Villaró, que va guanyar el premi Carlemany, amb la novel·la ‘Blau de Prússia’; del Principat tenim el gran Andreu Martín, la Margarida Aritzeta o el lleidetà Ramon Usall; al País Valencià trobem en Xavier Aliaga, que ha guanyat un dels Premis Octubre, amb el llibre ‘Neons de Sodoma’; a les illes també en som uns sis o set els qui ens hi hem posat en força, així que es pot dir que hi ha empenta. A Mallorca mateix, enguany hem celebrat la tercera edició del Festival de Novel·la Negra de Lloseta. Ara, amb el fenomen nòrdic, tot plegat està tenint una repuntada, però ja feia temps que hi havia gent treballant molt bé aquí.

VENDRE MESSI
Se’t defineix com a agitador cultural. També ets un agitador esportiu als estadis?
De vegades n’engalto alguna, també, al camp de futbol i la gent hem mira una mica estranyada. Això d’agitador cultural només és perquè munto força coses en el món de la cultura, no perquè aixequi polèmiques o polseguera.
T’agrada viure el futbol al Camp Nou?
És molt diferent que no pas veure’l per la televisió. Ho prefereixo.
I aquestes que dius que engaltes, de què van?
Són una mica provocatives. Per exemple, jo sóc dels qui ja diuen obertament que ara ens hem de vendre en Messi. Ja tenim en Pedro ara. El Barça es caracteritza per tenir grandíssims jugadors, que o bé surten per la porta del darrera o marxen mal venguts. Vendre’ns ara en Messi ens convindria, per fer una bona caixa. Crec que l’equip no se’n ressentiria, malgrat sigui un jugador que m’encanti. El mateix hauríem d’haver fet amb en Ronaldinho, un cop vam guanyar la Champions de París.
Per què creus que el Barça tradicionalment no sap vendre’s a temps els cracs, com dius?
Hi ha massa sentiments. El mateix Puyol, ja té una edat i renovar-lo ara...Qui va fer-ho bé va ser en Guardiola, que abans d’anar de baixa, se’n va saber anar. També en Xavi aviat tindrà una edat considerable...N’hi ha força que potser ens convindria més que anessin a Qatar, Mèxic o al Japó a fer calers, i després que tornessin per prendre càrrecs dins el futbol base. En aquest club, només fem que pagar i comprar.
Com es viu el Barça a la pàtria d’en Cristiano i en Figo?
Per la tele, d’ençà que hi ha en Cristiano Ronaldo, es segueix molt el Madrid. Un dia van iniciar un informatiu amb la història del bruixot i tota aquella polèmica de les lesions.
I del Barça, no hi ha passió?
Aquí a Lisboa, parlar del Barça i no dir que hi ha apassionats seria una gran mentida. Hi ha la Penya del Barça de Lisboa, que té la seu social en un club de billars selecte, que anar a veure els partits en aquell lloc és espectacular. Ho porta un portuguès absolutament enamorat del club. Ho porta tot del Barça. És curiós veure com fora del territori català hi hagi gent que senti el Barça de manera tant apassionada. Si mai aneu a Lisboa i juga el Barça, no deixeu d’anar a mirar el futbol a la seu social de la penya, que us ho passareu molt bé.

ANÈCDOTA CULER A LA BARBERIA
Sebastià Bennasar ens va explicar, per acabar, una anècdota relacionada amb el Barça, que feia just uns pocs dies que havia viscut.
Es veu que el mallorquí va anar a la seva habitual barberia i mentre li tallaven el cabell va entrar un noi jove amb un diari a les mans i va començar a donar les seves opinions de tot un seguit de coses que anava trobant en aquelles pàgines. Quan els seus comentaris van arribar a l’apartat del futbol, el barber, ja veterà, es va deturar i se’l va quedar mirant, clavat davant seu, seriós. El jove no sabia què havia dit malament per haver provocat aquella reacció al barber. Finalment, amb el mateix posat rigorós, aquest va dirigir-se al jove amb to formador:
“-Mira jove- li va dir- hi ha una edat en les persones en la qual ja podeu garantir-vos el menjar perquè heu aconseguit una feina, però això no us dóna dret a poder opinar de tot...per parlar de política, ho podeu començar a fer quan ja sou una mica més granadets, però ¡¿de futbol?!. Per parlar de futbol s’ha de tenir, com a mínim, la meva edat.
El jove se’l va mirar incrèdul. El barber, després d’una breu pausa, tot tornant als cabells d’en Sebastià, que s’ho escoltava tot ben atent, va acabar dient-li al jove:
-Només consenteixo que gent de la meva edat parli de futbol en aquesta barberia, per no haver de sentir ximpleries… a no ser que fossis un cas com aquest jove a qui li estic tallant els cabells. Ell ha vist i ha seguit el Barça d’en Guardiola i això li dóna el dret de dir el que vulgui d’aquest esport, perquè el futbol que ha sabut fer aquest equip és, sens dubte, el millor que he vist en tota la meva vida.”
Quina lliçó.

Enllaç

Dijous, 26 Novembre, 2009

Sebastià Bennasar: «Si en Pep es presentés a les eleccions de la Generalitat guanyaria»

Enric Pagespetit

‘En una Barcelona pre-hivernal, Jaume Fuster torna a la ciutat per incorporar-se al grup d’Homicidis dels Mossos d’Esquadra. I allò que havia de ser simple rutina es converteix en un cas ben enrevessat amb un agent decapitat i el pla ordit per la gran burgesia catalana i l’extrema dreta per carregar-se el president del Barça. Putes, sicaris i periodistes completen la galeria de personatges per mostrar la putrefacció de la societat actual.’ Aquesta és la sinopsis de la història que Sebastià Bennasar ha escollit per fer-nos arribar la nova aventura del seu particular comissari Jaume Fuster.
L’autor, que ha escrit una dotzena de llibres –entre ells, quatre de novel·la negra-, va començar a treballar aquesta història ja fa més d’un any. Vist el que està passant darrerament, amb amenaces de mort incloses, diríem que el mallorquí –i culer!- té un olfacte de por per fer llibres que toquen la més absoluta actualitat. Qui l’ha llegit comenta que serà un dels llibres que farà forat.
En la setmana del Barça-Madrid, una mica més de tensió ja no ens pot fer mal. A més, en forma de novel·la, pot quedar com un magnífic afegitó. Les llibreries d’arreu d’Osona us guardaran el secret de com acaba tot plegat, fins que us decidiu. Però no t’entretinguis… estan a punt de matar el president!

Què hi fas a Portugal?
La meva dona és professora de català i li va sortir feina a Lisboa, a través de la Ramon Llull. Jo, com a periodista especialitzat en temes d’opinió i de cultura, tinc la gran sort de poder treballar a distància i enviar la feina via e-mail, així que hem vingut cap a Portugal, que és un país que sempre m’havia fascinat. A més, aprofitem per fer proselitisme de la cultura catalana.
Mallorquí i del Barça. A què es deu?
A casa, el Barça sempre havia estat l’equip de tots, juntament amb el Mallorca. A la final de copa del ’99 (el Barça va guanyar la final al Mallorca a València), a casa van quedar dolguts amb els culers, perquè consideraven que va ser el Mallorca qui es va merèixer el títol. Jo no. També en aquella final anava amb el Barça. Quan jo era petit, el Mallorca no estava tan consolidat a primera divisió com ho està ara i els mallorquins anaven o amb el Barça o amb el Madrid. Jo ho vaig tenir ben clar aleshores i ara sóc un malalt del Barça.
Al teu anterior llibre ‘Jo no t’espere’, ja vas demostrar que parlaves d’actualitat, però és que en ‘Mateu el President’, per tot allò que hi expliques, sembla escrit abans d’ahir…
Vaig començar a perfilar el llibre per la primavera del 2008. El que ha anat passant posteriorment, més concretament a partir de l’agost del present any, quan es va saber que en Laporta havia rebut amenaces de mort, ha fet que el meu llibre hagi anat adquirint cada vegada més actualitat. Ha anat així...
Com neix la idea de la novel·la?
Neix en la macromanifestació del 2007 a Barcelona, pel Dret a Decidir. L’organització va deixar clar que volia que fos la societat civil qui encapçalés la marxa i que no hi volien polítics. Amb aquestes, allà davant m’hi vaig trobar amb en Laporta. Al trobar-me’l, amb 300.000 persones al voltant, vaig pensar: si algú volgués matar-lo i llavors desaparèixer en la multitud, seria la cosa més fàcil del món…
Fins a quin punt hi ha ficció o probabilitat en la història que narres?
En un principi, els únics enemics d’en Laporta eren un grup reduït: els Boixos Nois. Aquests eren els únics que anaven per ell, però ara, els seus enemics han depassat altres nivells. Per exemple, segur que arran de les declaracions dels darrers mesos, en Laporta és rebut als camps d’Espanya de manera molt diferent ara, a quan va començar a ser president.
Ell parla de conxorxa contra ell, sobretot mediàtica. Tu que ets periodista, ho veus molt descabellat?
La conxorxa és contra el Barça. Els interessos de molts mitjans de comunicació, que no són altra cosa que empreses, passen perquè no sigui el Barça qui torni a aconseguir títols. Hi ha un senyor que s’ha gastat molts diners per fer fora el Barça del capdamunt del futbol mundial i hi ha molts interessos perquè això acabi passant. La història del Barça està plena de casos de desestabilitzacions que han servit per fer-nos perdre triomfs, com en el cas del segrest d’en Quini.
Té futur com a polític en Laporta?
Té cert futur. Té una imatge pública forta. S’ha de veure quina opció triaria en cas de fer el salt a la política: si clarament independentista, si de dretes o d’esquerres, etc. El què està clar és que els de Reagrupament se’l festegen i els altres, els partits consolidats, busquen la foto amb ell. Aquesta segona opció, la de que pugui entrar en un partit consolidat, la veig poc probable. La seva entrada suposaria treure un alt càrrec del partit perquè ell figurés dels de davant i això és improbable. Per exemple, es parlava que podia anar d’alcaldable de Barcelona per CiU, però això suposaria que en Trias hauria de saltar...De totes maneres, jo el veig més fent un paper a nivell internacional, en algun òrgan futbolístic de rellevància i llavors tornant a Catalunya per fer el salt definitiu a la política. El què està clar és que molta gent el votaria.
Uns especialistes deien a La Vanguardia, la setmana passada, que una societat que tria dirigents de clubs esportius per encapçalar governs, és una societat malalta. Suposo que deurien pensar en Itàlia…
En el cas d’Itàlia, que ha triat Berlusconi, sí que es pot dir que està malalta. Però ell ve de la TV, i de la TV més baixa i barroera possible. La presidència del Mílan li va venir després. No estic d’acord amb l’afirmació d’aquests especialistes. Penso que hi ha presidents de clubs que podrien fer-ho bé en governs. Potser sí que tenen un component populista, però persones com en Laporta tenen una bona projecció política. Ara, el qui segur que seria president de la Generalitat, si es presentés, seria en Guardiola.
Diumenge tenim el clàssic. Quina predicció fas?
Arribem al partit en un dels moments més crítics, perquè a la Lliga hem perdut el liderat, perquè sembla que hi haurà baixes importants...Jo penso que poden passar dues coses: que el partit es resolgui amb un resultat mediocre, amb una victòria per la mínima o un empat, o que aconseguim una gran victòria. La derrota no me la plantejo. Evidentment, si em fas triar per una de les opcions, opto per la gran victòria i a més amb un Messi que faci callar totes les boques crítiques de l’Argentina.
Decidirà les aspiracions d’uns i altres a la Lliga el resultat d’aquest partit?
Segurament que marcarà els 4 o 5 partits posteriors. Qui perdi en patirà les conseqüències i en una lliga tan igualada, tindrà valor. Està clar que és un partit importantíssim i que l’afecció del Barça, més que la Champions, prefereix guanyar la Lliga, perquè això vol dir gaudir durant de tota una temporada de bon futbol cada setmana.

(La propera setmana publicarem la 2a part de l’entrevista, amb anècdotes culers a Lisboa i una mirada al panorama de l’actual novel·la negra)

Enllaç

Dijous, 19 Novembre, 2009

Emotiva diada de la Penya Barcelonista Plana de Vic

El president de la Penya va aprofitar la celebració per informar de la xifra rècord d’associats: 1180

VIC | Enric Pagespetit | fotos: Albert Bagué.- Potser perquè no és massa comú per les contrades catalanes, a l’entrar a la festa d’aniversari de la Penya Barcelonista Plana de Vic feia la impressió d’estar entrant en un dinar-míting d’un candidat americà a la presidència de la Casa Blanca: un espai ampli, una decoració molt ben trobada per cadascuna de les taules, un clima alegre i festiu, i amb un escenari de fons que esperava els diferents artistes que amenitzarien l’acte. Una impressió, tot plegat, fantàstica.
La Penya Barcelonista Plana de Vic, aquest diumenge, va celebrar el seu 36è aniversari a La Vila dels Masramon. Van ser 180 els qui es van sumar a la celebració, que va tenir de tot i per a tothom: una actuació de màgia per part del Professor Nilson, que va agradar moltíssim; la presència de Joan Clota, que va ser l’encarregat de posar-se als més menuts a la butxaca i l’actuació musical de l’Orquestra Montecarlo que va fer allargar el ball fins a les nou tocades del vespre.
Jacint Borràs va ser el directiu del FCBarcelona que va formar part de tota la festa, com a representació del FCBarcelona. Ell va presidir el Barça At. als 70 -per exemple, va ser qui va fitxar en Carrasco- i ja havia format part de la directiva de l’Agustí Montal i Costa des del 1973 al 1976. El Regidor d’Urbanisme de Vic, l’Àlvar Solà, també va formar part de la taula presidencial, durant la diada festiva.
A les acaballes del dinar, també hi va haver lloc pels sortejos per a tots els assistents: entrades pel Barça-Inter; pilotes del Barça, maletes de la casa Roncato, dinars a diferents restaurants de la comarca, llonganisses de dos metres i regals de tota mena obsequiats per la Rellotgeria Prat, Trofeus 52 o la Bomboneria Bruni, entre d’altres.
Per tercer any consecutiu, també es va fer un homenatge als socis més antics, enguany els que tenen del número 40 al 60 (tots ells, des de l’any de la fundació que han format part de la família de la penya). Se’ls va entregar un escut de plata commemoratiu. L’acte va estar carregat d’emotivitat, tant pels qui van rebre l’obsequi com pel president de l’entitat, en Josep Farré.
Una altra de les atraccions de la festa, va ser la presència de la Copa del Rei i de la Champions. Molts culers van aprofitar per fotografiar-se davant dos dels cinc títols que porta guanyats el Barça, en aquest 2009. Aconseguir la presència de les copes tenia un mèrit important aquest cap de setmana, ja que van ser 20 les penyes d’arreu, que van aprofitar que no hi havia jornada de lliga per a fer la celebració el mateix dia que l’osonenca.

Enllaç
Pàgina 1 de 36 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2670451 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5567 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/11/2010 06:54 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19