Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Barçalonitis

Dijous, 08 Octubre, 2009

M. Petterson: «Ibrahimovic ha convertit als meus amics en fans del Barça»

El fitxatge estrella del Fotoprix Vic d’aquesta temporada forma part de la selecció sueca de tennis taula

El Fotoprix Vic ha començat una nova temporada a la Superlliga femenina estatal i sembla que la cosa torna a pintar bé. Els entesos diuen que enguany, el club ha completat la millor plantilla de tota la seva història. L’equip, entrenat pel vigatà Miquel Duran, estarà format per les catalanes Sara Ramírez, campiona absoluta d’Espanya el 2009, i Nadina Riera, campiona del Top estatal júnior 2009; la xinesa Wang Tingting, número 1 del rànquing de la Superlliga 2009, que complirà cinc anys al club i que ja va renovar amb anterioritat, i les sueques Matilda Ekholm, campiona absoluta de Suècia i Malin Pettersson, subcampiona absoluta de Suècia.
Per la seva joventut (18 anys) Malin Pettersson, també podrà disputar el campionat d’Espanya sub-21 per equips, fent grup amb la Nadina Riera i la Judith Roca. Aquest dimarts es va fer la presentació oficial davant els mitjans, acompanyada pel seu entrenador i per la seva companya Sara Ramírez, que va convertir-se en la traductora de les preguntes que uns i altres li anàvem fent.
Durant la presentació, en Miquel Duran va posar de manifest que «enguany, al Fotoprix Vic tenim dues terceres parts de la selecció sueca». Pel que fa als possibles problemes de conjuntar les jugadores, l’entrenador va recordar que «ja es coneixia amb moltes d’elles, d’haver coincidit en competicions a la Xina o a la mateixa Suècia, per exemple». Quan la jugadora comenta que no es quedarà a Osona durant la temporada –amb algunes excepcions, com en les properes dues setmanes- i que anirà i tornarà a Vic des de Suècia sovint, Duran ho atribueix a «que la selecció sueca no deixa que les seves jugadores estiguin gaire temps fora. Tot i així, ells saben que si està a Vic, la Mallin té la possibilitat d’entrenar amb jugadores com la Wang Tingting i això només pot ajudar-la a millorar com a jugadora». Pel que fa a l’inici de temporada i a la participació de Malin, Duran també va mostrar-se feliç «perquè va debutar jugant molt bé i guanyant. A més, es veu que ha vingut amb moltes ganes de treballar i això és molt bo».
Si en les partides de tennis taula la resposta a cada cop de pala del contrincant ha de ser precisa i ràpida, davant les preguntes dels mitjans de comunicació, Malin va demostrar que la rapidesa de resposta i la precisió també és traslladable a una roda de premsa.

Com valores la teva arribada al Fotoprix Vic?
Estic molt contenta d’haver arribat a aquest club. Només fa quatre dies que sóc aquí, però ja he tingut bones sensacions. Hi ha molt bones jugadores i el que he vist ja és suficient per sentir-me bé amb tot plegat.
Molt de contrast amb Suècia?
Sobretot pel que fa al temps. Això és fantàstic. És com l’estiu de Suècia. Allà ja fa un fred que pela: baixem dels zero graus, o els voltem, fins al matí i llavors, durant el dia, no passem gaire dels cinc graus positius.
Coneixies el nivell del tennis taula dels clubs de l’estat espanyol?
Sí, ja en tenia referències, perquè la Matilda Ekholm me n’havia parlat.

UNA MICA DE BARÇA
Segueixen la lliga espanyola de futbol a Suècia?
Sí. La gent que li agrada el futbol la coneix bé.
I en general hi ha algun equip que tingui les simpaties de la majoria de la gent?
El Barça, sense cap mena de dubte. Des de que ha fitxat l’Ibrahimovic tothom el vol seguir i s’ha fet fan del Barça. Els meus amics, sense anar més lluny, ja són afeccionats del club com el que més.
Anys enrere el Barça ja va tenir un suec que ens va robar el cor: en Henrik Larsson. És comparable el que representa l’Ibra amb el que va representar en Larsson al teu país?
L’Ibrahimovic té una imatge diferent. Ell és una gran estrella per a la gent, mentre que en Henrik Larsson se’l veia de manera diferent. Potser podríem dir que en Larsson semblava una persona més propera, més amigable.
Et molesta que el futbol s’endugui tantes notícies esportives, mentre esports com el tennis taula els costi sortir a la llum?
No. Sóc conscient que el futbol arrossega molta gent, sobretot al vostre país.
I pel Mundial de Sudàfrica, quin ambient acompanyarà la selecció sueca?
El país la seguirà si aconsegueix classificar-s’hi. Allà també agrada força el futbol.
A part de l’Ibrahimovic arreu també hi ha la febre de l’Stieg Larson i la trilogia de Millennium; a Suècia ha tingut el mateix èxit?
La veritat és que no l’he llegit i no en tinc constància de que sigui un boom com diuen que ha estat aquí.

JOSEP COLOMER VA SER QUI VA PORTAR PEDRO AL BARÇA
Va començar com a Pedrito, amb pocs mesos el van començar a anomenar Pedro i, amb gols com els del passat dissabte o els de les supercopes, aviat acabarem dient-li Pedràs.
Pedro Rodríguez Ledesma (Santa Cruz de Tenerife, 28-7-87) és el darrer gran fruit de la pedrera del Barça. Malgrat que qui el va fer debutar al primer equip va ser en Rijkaard, qui li ha donat més empenta i projecció a la carrera ha estat l’actual entrenador Josep Guardiola. Ell ja va ser qui va confiar-hi des de la banqueta del filial malgrat rebia informes on consideraven que el jugador canari era dispers i que rendia més en els entrenaments que no pas en els partits. Els auguris de l’informe que van caure-li a les mans a en Guardiola no preveien que el jugador pogués ni tan sols arribar al Barça Athlètic, però en Pep va quedar meravellat de l’atreviment del jugador i el va fer entrar en l’equip que llavors va pujar a Segona B.
L’arribada a l’entitat blaugrana cal anar-la a buscar fa més de cinc anys, quan el vigatà Josep Colomer, que era director del futbol base, va portar-lo de les Canàries. Es veu que en Colomer va encarregar a en Sixto Alfonso (ara treballa pel Reial Madrid per trobar noves perles) que li mirés quins jugadors podien despuntar en el futur i, aquest, li va recomanar dos jugadors de Tenerife: en Jeffren i l’Omar (que també ha acabat jugant a primera). D’en Pedro no en va saber res fins que l’entrenador de l’equip de l’anomenat Raqui de San Isidro va comentar que «en Jeffren i l’Omar són bons, però el millor el tinc jo al meu equip. Es diu Pedro». Quan en Josep Colomer va veure els informes, va agafar un avió i va anar a les graderies del La Palmera per veure’l en directe. Dies després el Barça va fer-li l’oferta i el que va venir després, tots ja en tenim mostres.

Enllaç

Dijous, 01 Octubre, 2009

Pep Riera: «Els valors d’en Guardiola són naturals de poble»

Enric Pagespetit

Quan va començar aquesta aventura fabulosa d’en Pep Guardiola a la banqueta del Barça, tots recordarem els nombrosos dubtes que aixecava. M’explicava un bon conegut que, encara no havia començat la temporada oficial del triplet, un grup de culers la feien petar dins les instal·lacions del club. Un d’ells dubtava de la capacitat que podia tenir un noi amb l’edat i l’experiència a les banquetes d’en Guardiola per portar un vestidor amb tants egos i jugadors amb fitxes astronòmiques. Es veu que llavors, tot d’una, una senyora ja gran d’una parada d’entrepans de Can Barça, que seguia la conversa, s’hi va ficar per esmenar-lo: «en Guardiola? Si quan era així petit ja voltava per aquí i feia anar allà on volia els del seu equip, que li passaven tots dos pams!». Aquella senyora ha resultat que tenia raó.
Aquesta setmana a ‘Barçalonitis’, parlarem amb en Pep Riera d’en Guardiola i de molts més temes. Riera és el director de la col·lecció Fora de Joc que edita Cossetània Edicions, és el director d’El 9 Esportiu de Catalunya, és director adjunt d’Esports del Grup El Punt i és l’autor d’aquest llibre que se’ns ha presentat a les estanteries de les llibreries d’Osona aquest setembre i que porta el nom d’Escoltant Guardiola. El pensament futbolístic i vital de l’entrenador del Barça en 150 frases. L’autor ha resseguit declaracions, frases i reflexions de Guardiola des de la seva època de jugador fins a l’actualitat. Algunes formen part de la memòria col·lectiva del barcelonisme; d’altres, ara, en recordar-les, ajuden a valorar la maduresa de qui les ha dit. Riera les recull i en fa una valoració de cadascuna, contextualitzant-la en el moment i valorant-la. Tot plegat configura el pensament tant com esportista com d’actitud de la vida de l’actual entrenador del Barça.

Guardiola és l’entrenador que més li ha agradat escoltar?
Ha valgut més la pena que tots els que he sentit. També n’hi ha hagut d’altres d’interessants com el mateix Rijkaard, que era molt agradable. A l’hora de raonar però, trobo que en Pep està un graó per sobre de la resta. La majoria de tècnics s’asseuen a les rodes de premsa a la defensiva i recelen d’allò que els poden preguntar. Ell fa tot el contrari: s’asseu i tot ho converteix amb un diàleg sobre el futbol.
Té millor discurs que el mateix Cruyff?
També valia la pena escoltar-lo, però tenen estils molt diferents. Cruyff era un agitador i sempre buscava sorprendre l’audiència. També era coherent en l’ideari futbolístic, però sobretot buscava impactar. Guardiola s’explica més bé i utilitza més el sentit comú. Té un discurs profundament coherent. També com a entrenador el Barça d’en Pep és més acabat i compacte que el Dream Team d’en Johan.
Parles en el llibre dels valors que té en Guardiola, relacionant-los en els que va adquirir a Santpedor i amb la família. També agraeixes en el llibre l’educació que et van donar els pares a Osor. És casualitat aquest binomi valor-poble d’ambdós casos o hi ha una intenció al darrere?
És una reivindicació del ser de poble. Hi ha un feeling comú en aquest aspecte. Coses tan simples com el de parlar de la resta de col·legues de banquetes com a senyors: Sr. Ferguson, Sr. Wenger… és molt de poble. Aspectes com aquests, com també el respondre les preguntes que veus que són malintencionades o transmetre valors com la senzillesa o la humilitat, als pobles es transmeten de manera natural.
Quan va sonar el seu nom com a entrenador, apostaves per ell?
Estava convençut de la seva capacitat, però em feia por la situació convulsiva del club. Així ho deia en els articles que vaig publicar l’any passat. Molta gent dubtava d’un nouvingut a les banquetes de la primera divisió, de la seva joventut… a més sempre hem confiat més amb la gent de fora que no pas en la d’aquí. El que em va sorprendre, un cop ja era l’entrenador, va ser la preparació pròpia que va demostrar per superar-ho tot plegat.
Va ser una aposta forta d’en Laporta o un paraigua?
És paraigua, perquè amb en Pep volen reconduir el club, però per altra banda va ser una aposta arriscada, perquè el barcelonisme conservador majoritari apostava per Mourinho i el resultadisme. En aquestes decisions es reflecteix aquest doble joc que defineix en Laporta, on hi prevalen les decisions valentes, com va ser també la primera decisió de portar en Rijkaard.
L’estil Guardiola s’encomana i ara trobem més entrenadors amb el seu perfil a les rodes de premsa?
Temps enrere, a vegades el que es guanyava al camp es perdia a les rodes de premsa. En els darrers anys el perfil dels tècnics de la lliga espanyola ha anat canviant. Són més joves, s’expliquen bé, raonen, com el cas de l’Unai Emery.
També vas ser coautor del llibre Van Barça on es parlava de la influència del futbol holandès al club. Els hem passat la mà per la cara en l’anomenat futbol total, als mateixos holandesos?
No ho crec. En el llibre es reflexionava sobre tota la influència del futbol holandès que tenim al Barça, a partir d’en Michels i d’en Cruyff. L’hem assimilat com a segell propi i ja no ens cal que s’expressi amb tècnics o jugadors holandesos al primer equip. Això també ho veig com un dels encerts de l’etapa Laporta.

PERIODISME ESPORTIU
Com valores la col·lecció de llibres esportius ‘Fora de Joc’ que dirigeixes?
Molt bé. És l’única que treballa exclusivament aquesta temàtica i ja hem publicat el setè títol, així que ara ja es pot anar veient per on va. Són treballs que deixen la superficialitat i l’oportunisme a banda. Anem acostant-nos així a països com Anglaterra o Holanda, on hi ha moltes més col·leccions de temàtica esportiva i molts més lectors que la consumeixen.
I El 9 Esportiu? Podrà trencar el binomi Sport-Mundo Deportivo?
La intenció de El 9 Esportiu és trobar un forat en la premsa esportiva en català i ser més rigorosos en les informacions que d’altres publicacions periòdiques d’aquesta temàtica. També estem apostant per fer-lo més poliesportiu i això ens està portant a rebre molts premis de Federacions Esportives, que agraeixen el tracte que els dispensem. De tota manera, no ens oblidem del Barça, ja que fer-ho seria equivocar-nos.
En Laporta veu conxorxes periodístiques contra ell pel seu posicionament polític. És possible que n’hi hagi?
Aquest és un món molt complex on es barregen moltes coses i això fa que jo mateix entengui que es puguin parlar de conxorxes. El diari el Mundo va publicar fa uns dies tot un article amb la vida privada d’en Laporta. Evidentment aquest article tenia la intenció d’atacar la seva figura i la seva ambició política. En aquest darrer cas però, crec que el problema se l’ha generat la pròpia junta directiva i és preocupant que fessin el que van fer l’abril de l’any passat. Si arriba a esclatar l’assumpte espionatge en aquell moment, hagués pogut modificar la temporada del triplet. Els millors arguments que han trobat els qui li busquen les pessigolles, els hi ha donat en Laporta mateix: tema Rosell, el cunyat, els espies…
El tema dels espies sembla que va sorgir d’un Off the Record que el director de El Periódico no va respectar i va publicar. Què en pensa?
Sembla que és així. Jo mateix he estat en aquests sopars on es parla d’interioritats de personatges públics i on ells, quan parlen i demanen que no volen que una declaració es publiqui, mostren un cartell amb allò de l’‘Off the Record’. En coses com aquestes, també he de referir-me a en Guardiola. Queden poques personalitats amb llocs de responsabilitat que tinguin aquesta ètica que ell demostra.

Enllaç

Dijous, 24 Setembre, 2009

Taradell homenatja ‘El gran capità’

Enric Pagespetit

Aquest dimarts es van presentar els actes que tirarà endavant l’Ajuntament de Taradell per tal d’homenatjar a Joan Segarra, ‘el gran capità’ del Barça de les 5 copes, aconseguides la temporada 51-52 (Lliga, Copa, Copa Eva Duarte de Perón, Copa Llatina, Copa Martini &Rossi).
Nascut al barri de Sants, en Joan Segarra –conegut popularment com a Juanitu- va jugar a l’equip culer des de l’any 1949 al 1965, convertint-se en el jugador de l’època que havia vestit més vegades la samarra blaugrana (528 partits). Va viure com a jugador el canvi de camp de l’entitat, de les Corts al Camp Nou. També com a jugador, va compartir equip amb mites del Barça com en César o en Kubala.
Com a volant o lateral esquerre, va convertir-se en un dels jugadors més carismàtics de la història. Actualment, és el cinquè jugador que més vegades ha defensat la samarreta blaugrana, per darrera de Migueli, Rexach, Amor i Rifé. Fou capità del “Barça de les Cinc Copes” i del “Barça d’H.H.”, dos dels millors conjunts de la història del club. Segarra era un jugador polivalent el qual a banda les seves qualitats com a futbolista, va guanyar-se l’admiració i el respecte de companys i rivals per la seva actitud noble i valenta que el va caracteritzar.
Un cop retirat com a jugador, el club el va homenatjar al Camp Nou el 9 de setembre del 1964. L’any següent es titulà com entrenador, dirigint diversos equips infantils del club i al Barcelona Atlètic. També fou ajudant d’Helenio Herrera a la banqueta del primer equip la temporada 1979-1980.
Malgrat que és barceloní de naixement, en Segarra va viure molts anys a Taradell (concretament a la urbanització de la Roca), localitat que sempre va portar al cor. En Lluís Verdaguer, alcalde de la localitat, va començar la roda de premsa explicant els motius que havien portat a l’Ajuntament a organitzar l’homenatge. Verdaguer comentava que «fa més d’un any que ens va deixar en Joan, l’enterrament ja va generar una enorme moguda i ara hem cregut que podia ser el moment oportú per homenatjar la seva figura. En Segarra va ser un jugador de futbol que va tenir indiscutibles mèrits barcelonistes, però també va portar Taradell per arreu on va anar». També va afegir els motius de posar el nom de Joan Segarra a la nova pista de futbol sala del poble: «Hem volgut posar el seu nom a la pista poliesportiva concretament a la Roca, perquè és en aquest lloc on ell hi va viure prop de 60 anys».
Verdaguer va voler destacar les nombroses entitats que han volgut estar al costat de l’homenatjat, com el FC Barcelona (en aquest cas va deixar anar que esperaven més col·laboració per la seva part), l’Agrupació Barça Veterans, UE Taradell, Penya Barcelonista Taradell, Associació de Veïns de La Roca, Tonis de Taradell, Esbart Sant Genís, Geganters de Taradell i Protecció Civil de Taradell.
Durant la presentació de tots els actes, l’alcalde i el regidor d’esports -l’exblaugrana- Joan Casassas van portar el número 190 de la revista Barça, on hi apareixia a la portada i a les pàgines centrals, el Gran Capità, fotografiat a la Font Gran de Taradell (que equivocadament s’anomena, a l’article, Font Grossa) bevent d’un càntir amb companyia dels seus fills. En aquest número explica, com comentava l’alcalde, que a Taradell «hi ha un carrer que es diu Joc de la Pilota, on hi trobem un cartell que expressament diu que no s’hi pot jugar a pilota» deia amb to bromista. En la mateixa entrevista comenta que a Taradell se’l coneix com «el poble dels gitanos». En tot el reportatge traspua que Joan Segarra duia Taradell al cor.
En un altre moment de l’entrevista, on es comentava que el seu contracte era de 300.000 pessetes temporada, se li demanava si n’estava content, contestant que «per suposat que estic content amb aquest tracte. A més –afegia- en el món del futbol els diners no ho son tot i jo valoro molt els amics que tinc en el club». Segons Verdaguer, «amb aquesta resposta en Segarra diu bastant de com era en realitat com a persona i és el que ens transmetia des del carrer: humilitat».

DOS DIES D’ACTES
Joan Casassas va explicar quins serien els actes dels dos dies d’homenatge:

DIVENDRES 25 DE SETEMBRE DE 2009
A les 8 del vespre al Centre Cultural Costa i Font: TAULA RODONA, amb Fusté, Olivella, Seguer, Tejada, Alfonseda, J. M. Ducamp i moderada per Josep Pons.
• Artista convidat: Pep Sala
• Projecció d’imatges inèdites del “Gran Capitán”. Aquestes imatges són cedides per la família i extretes de concentracions amb el FC Barcelona.
• Sorteig de samarretes signades per Messi, Xavi i Iniesta (cedides per l’Agrupació Barça Veterans).

DISSABTE 26 DE SETEMBRE DE 2009
De les10 del matí a 2/4 de 8 del vespre a l’Alzinar de la Roca: JORNADA DE PORTES OBERTES per visitar la col·lecció de carros dels Tonis de Taradell.
A les 12 del migdia al Camp Municipal de Futbol La Roureda: PARTIT DE FUTBOL ENTRE ELS VETERANS DEL F.C. BARCELONA B. (COMBINAT). Entrada gratuïta. Aquest partit ha estat incorporat a darrera hora per l’enorme interès que ha despertat intervenir en les jornades de record d’en Joan Segarra.
A 2/4 de 5 de la tarda al Camp Municipal de Futbol La Roureda: PARTIT DE FUTBOL ENTRE ELS EQUIPS VETERANS DEL F.C. BARCELONA I LA U.D. TARADELL. Entrada gratuïta.
A 2/4 de 7 del vespre a la nova pista poliesportiva de La Roca: INAUGURACIÓ DE LA PISTA POLIESPORTIVA “JOAN SEGARRA”, amb actuacions de l’Esbart Sant Genís i els Gegants de Taradell.
A les 8 del vespre al Centre Cultural Costa i Font: RETRANSMISSIÓ DEL PARTIT MÀLAGA C.F. - F.C. BARCELONA en pantalla gegant i tot seguit SOPAR POPULAR.
Es poden adquirir els tiquets a les oficines de l’Ajuntament o dirigint-se a les entitats col·laboradores. Preu del tiquet: 10 €.
En la inauguració de la pista poliesportiva que es farà dissabte també hi serà present Ramon Alfonseda, president de l’Agrupació Barça Veterans, a més d’un vicepresident actual del FC Barcelona, encara per confirmar. En l’acte d’inauguració també es presentarà el monòlit dedicat a Segarra, que hi conté l’escut del Barça i el de Taradell. A més, el monòlit s’ha fet mantenint la mateixa alçada que tenia l’exjugador, concretament 1,78.

Enllaç

Dijous, 17 Setembre, 2009

Pere Comet: ‘Veig l’equip molt motivat per a la tornada de la Supercopa’

Aquest darrer cap de setmana, el Roncato Vic d’en Masoliver i companyia va situar-se al capdavant en la cursa per proclamar-se, el proper dissabte, campions de la Supercopa d’Espanya al Palau Blaugrana.
La tasca no serà senzilla, però al Roncato Vic han començat amb un to fortíssim en la primera competició que han trobat pel davant. Aquesta feina de preparació l’ha viscuda des de la primera línia de foc en Pere Comet, el nou fisioterapeuta de l’equip.
Format a la Universitat de Vic (on també ha exercit de professor), en Pere no és ni molt menys nou en el món de la preparació esportiva: va ser fisioterapeuta de la selecció absoluta i júnior de waterpolo femení, director esportiu i entrenador del CANM-Cerdanya o entrenador d’esquí de l’equip nacional Paralímpic 2002, entre d’altres càrrecs que el presenten com una persona ben curtida en el món de l’activitat física. Propietari del centre Espai Salut (centre de readaptació esportiva i entrenament personal) de Vic, aquest any entra en l’organigrama tècnic del Club Patí Vic amb tota la il·lusió que es mereix el càrrec.

Acabat d’arribar al Roncato Vic?
Sí, aquest és el meu primer any. Amb en Quim López ens coneixíem de quan ell era el responsable d’Esports a l’UVic i en algun campionat havíem col·laborat, per això ha comptat amb mi de cara a aquest projecte que ell també enceta.
El fisioterapeuta és present a tots els partits?
Hi sóc en els entrenaments i en els partits de casa. En partits importants i en Champions, procuraré ser-hi també en els camps de fora.
Esquí, waterpolo i ara hoquei. Un fisioterapeuta pot dominar tantes disciplines diferents?
Has de saber quines lesions són les comunes en cada esport que vols treballar. En el cas de l’hoquei, mires quines són les dolències típiques que poden tenir els jugadors i llavors ja saps com has de tractar el jugador segons quina lesió o quina molèstia puguin tenir.
El Vic està com una moto…
He pogut veure en aquest inici que els jugadors estan molt motivats i amb moltes ganes. Potser el fet d’haver-hi un entrenador nou o perquè l’any passat es va fer una grandiosa campanya, que aquest any intenten anar a totes per seguir demostrant la seva qualitat.
Optimista de cara a la tornada?
Veient a l’entrenador i als jugadors, que surten a guanyar amb aquestes ganes, tenim moltes opcions de fer la campanada en el primer títol de la temporada.
El descans és primordial per estar bé físicament i no tenir lesions, però als joves els agrada sortir. Amb una lesió es pot veure qui es cuida i qui no ho fa tant?
Sí que es podria arribar a saber, però has de pensar que pel sol fet de ser jove, les mancances que hi poden haver de descans o d’hores de son queden suplertes. De totes maneres, els jugadors no porten mala vida. Són joves però es porten bé.
En algun cas es pot dir que ‘val més no fer esport que fer-ho d’aquesta manera’? Ho dic pels qui practiquem esport desendreçadament.
Val més fer alguna cosa que res. El que no pots fer són les coses malament volent rendir al màxim, perquè llavors sí que pots acabar amb lesions musculars, a les articulacions…

TOCAR AL MMVV
D’on ha sortit la figura, ara tan present, del fisioterapeuta?
Ens hem anat integrant a poc a poc, sobretot a través del futbol, que és el que belluga més diners. La figura del massatgista ha anat tendint cap a la formació de fisioterapeuta, una vegada va sortir la diplomatura. Un cop els clubs de futbol, que feien grans fitxatges, van adonar-se que calia recuperar de les lesions més ràpidament als jugadors que els costaven tants diners, van anar buscant persones que els poguessin resoldre aquest problema.
Les temporades d’aquests equips de futbol que comentes, estan pensades amb el cap? Partits cada 2 o tres dies, Mundial al final de totes les competicions…
No gaire. A més, el que primer afecta a un jugador és el tema psicològic, per la pressió que han d’aguantar del guanyar sempre. Llavors, quan hi ha un problema d’estrés per aquest motiu, acaba repercutint al tema físic. Físicament el futbol és dur, però hi ha molts d’altres esports que els podríem considerar més exigents en aquest aspecte, com el ciclisme en ruta, per exemple.
L’any passat un especialista va recomanar a en Guardiola que tiressin la competició de la Copa del Rei si volien arribar forts a final de temporada. Què en penses?
Jo al Barça no hi sóc, així que tampoc puc opinar gaire. El que és cert és que es barregen temes de motivació i que hi ha hiperprofessionals capaços de fer el que van fer l’any passat. A més, també es poden utilitzar recursos, com van saber fer, com ara les rotacions, per exemple.
Un jugador està lesionat però el club i ell mateix volen jugar. Què fa el físio en aquest cas?
D’entrada ha de donar l’opinió de si aquell jugador està o no a punt per jugar. Llavors hi ha l’entrenador, el metge…i entre tots ha de sortir la decisió. Si és una lesió complicada sempre és millor no forçar. L’exemple el tenim amb l’Iniesta. Va volguer jugar a Roma, però llavors ha hagut d’esperar tres mesos a tornar a saltar al terreny de joc.
A Vic portes un centre que s’anomena Espai Salut. He vist que, entre d’altres coses, us esteu especialitzant en kinesiotape. Què és?
És una especialitat de l’embenantge. És molt funcional i es fa servir en esportistes quan hi ha problemes musculars.
I l’ultrasò?
Ajuda a recuperar lesions, càpsules articulars.
Quina valoració en fas d’aquests anys a Espai Salut?
Fa tres anys que ho vam engegar. Hem superat aquest temps que s’ha de veure com un procés d’adaptació i ara es pot dir que comença a funcionar. En podem començar a viure, que és del que es tracta quan obres qualsevol espai al públic.
Què en penses dels qui es refien de la wii com a entrenador particular?
Ho desconec. Pel que he sentit a dir, fas el que l’aparell t’indica. La tecnologia està molt bé, però el que pot ser perillós es que hi hagi instruccions que a tu no et fan cap bé i que et poden ser perjudicials.
Pel que fa a entrenar en la disciplina d’esquí a cecs i deficients visuals, ja ho has deixat completament?
Això no es pot dir mai. El que sí que et puc dir és que amb l’actual federació de cecs i deficients visuals no m’hi avinc gaire. Hauria d’haver-hi un canvi de direcció. Sóc esquiador des dels 5 anys i m’ho vaig passar molt bé en aquella època.

BARÇA - AT. MADRID AMB LA PENYA
Tots el socis i simpatitzants del Barça que vulguin assistir al partit de lliga, que ens enfronta amb l’equip madrileny aquest proper dissabte a les 10 de la nit, poden posar-se en contacte amb la Penya Barcelonista Plana de Vic per tal de comprar entrades pel matx i/o anar a l’estadi amb els autobusos de la penya. Els horaris de la secretaria són els dimarts i el divendres de les 18h. a les 20h. El local social és al Cafè Nou, núm. 23 de la plaça Major de Vic. El telèfon és el 93 8 89 28 85.
Al mateix temps, la Penya aprofita per informar que els socis que van del número 575 al 630 (ambdós inclosos) disposen d’entrada i desplaçament a l’estadi gratuïts pel partit contra l’At. Madrid.

Enllaç

Dijous, 10 Setembre, 2009

Mazoni: ‘L’Eufòria 6 vam assolir-la la temporada passada al Bernabéu’

El cantant de la Bisbal d’Empordà actuarà a la plaça Major el dissabte del MMVV

Les ones hertzianes de fa uns anys no es van cansar del tema ‘No tinc temps’ del cantant del Baix Empordà, però nosaltres hem tingut la sort que tingués temps i ens dediqués una estoneta per parlar del tema que setmana rere setmana, i amb tota mena d’entrevistats, ens apassiona: el FCBarcelona.
En Jaume Pla Cordobés –Mazoni- podia semblar un os difícil de païr si li proposàvem parlar del Barça, sobretot pel tema ‘Apocalypse Now’ del seu darrer disc ‘Eufòria 5 – Esperança 0’, on hi deixa anar coses com: ‘Quan el davanter enganya a l’àrbitre i aconsegueix un penal pel seu equip / tothom el considera un heroi però no és res més que un mentider mal parit / Hi ha més ionquis en un camp de futbol que en qualsevol discoteca / vint segles d’història i estem igual: pa, circ i molta xerrameca / Tant em fa, si el teu equip va de verd, de vermell o de blau / Apocalipsi now’; malgrat les aparences, Mazoni, com de tantes altres coses que parla i fa vibrar mitjançant les cançons, també té un bon argumentari pel món de la pilota.

En una entrevista explicaves que eres culer però en canvi et molestava tot allò que rodejava el futbol. És l’entorn, que deia en Cruyff, que et desagrada?
Em molesta que el menys important acabin sent els 90 minuts del partit i que sempre destaquin les polèmiques, els fitxatges… A més, hi ha molta inconsistència en tot: s’obliden els bons resultats amb rapidesa i mai hi ha crèdit. Tot i els èxits del darrer any, si passem per una mala època aquesta temporada ja hi serem també contra en Guardiola.
En la mateixa entrevista també reivindicaves l’eufòria amb seny del Barça actual. Guardiola t’ha fet més culer?
En Guardiola m’ha sorprès. Ja parlava sovint com a jugador, però mai m’havia fet flipar. Com a entrenador, en canvi, ha reclamat la pausa jo també trobo a faltar. Amb el seu treball va a la contra de tot això que et criticava abans. Els diaris i els afeccionats van a la seva i ell ha empès cap al cantó contrari. Per exemple, ara amb l’Ibrahimovic ja estaven amb la paranoia de si marcaria o no i tot just estàvem a la pretemporada. Passa el mateix amb el Madrid i en Cristiano Ronaldo. En Guardiola, de bones a primeres, ja va dir allò de ‘tranquils’ i que mica en mica el suec ja s’aniria acoplant.
També passa això amb la música?
Amb la música passa el mateix. Es busquen els resultats massa ràpid i els discos han de sonar i deixar-los fer per arribar a valorar-los.
A la cançó Apocalyse Now fas una reflexió futbolística força crítica…
Quan fas una cançó jugues amb la ficció i deixes de banda si ets culer o no. Parlo dels jugadors que simulen penals, per exemple, i reclamo que es valori en global. Quan ho fan els del Madrid li diem que és un fill de puta i si ho fa el nostre equip callem. Això és el que critico.
Qui son els ionquis dels camps de futbol que parles?
Amb conya, podrien començar sent els mateixos esportistes que es dopen, però jo em referia més a aquesta gent que necessita el partit de cada jornada per trobar-se bé. He de reconèixer que jo no em trobo en aquesta situació tan passional. La primera jornada, amb l’embolic del Gol TV, veies a la gent buscant el bar per veure el Barça com si fos droga. Llavors, per coses més importants la gent té mandra de moure’s. La idea del ionqui del camp de futbol em va venir veient al seguidor de l’Espanyol que increpava en Laporta a la llotja de l’Estadi Olímpic el dia de l’1 a 2 de l’any passat. Si a aquella meteixa persona el truquen de l’escola perquè el seu fill té problemes segur que no actuaria amb la mateixa vehemència.
Cantar en català a Madrid és com passejar-se per la Castellana amb la samarra del Barça?
Semblant. Ara a la tardor ho intentarem. Hi anirem sense complexes. És un repte en el qual segur que ens trobarem gent oberta i receptiva, encara que segurament també hi haurà el típic de la mala bava.
Un concert al mateix horari del Barça afecta?
Moltíssim. Per això tinc mania a tot aquest món, perquè hauria de ser més repartit. Estem com en l’època dels romans amb el pa i el circ. Quan fas una presentació o algun acte que organitzes, el partit del Barça és primordial evitar-lo perquè del contrari et quedes a dues veles.
En una altra entrevista, d’anys enrere, deies que et sabia greu no trobar-te ningú que no sabés qui era en Ronaldinho. Però, els futbolistes no són també artistes?
Sí que ho són. El mateix Ronaldinho va tenir uns anys espectaculars. El que em sap greu és que les atencions es limitin només al camp futbolístic i et dic això tenint clar que el futbol no en té la culpa. En Ronaldinho o en Messi, per exemple, són uns artistes que tenen aquesta màgia impressionant de fer vibrar, per ells sols, a multituds de persones.
No t’han convidat de moment a tocar al Camp Nou, però en Mazoni hi aniria?
Depèn del que suposés. No hi tinc res en contra. Si llavors això m’obligués a tocar certes cançons o l’himne, llavors valoraria si em vindria de gust fer-ho.
Hi una cançó futbolera és possible en un disc teu?
Difícil. Jo faig les coses al meu aire. A més, aquesta faceta ja està molt explotada per molts cantants, així que potser em decantaria per cantar-li a algun club de petanca, que segur que seria de més ajuda.

TOCAR AL MMVV
Què suposa un festival com el MMVV?
Els festivals tenen l’avantatge que hi ha gent que et pot descobrir per casualitat, fet que no passa quan toques en una sala de concerts, ja que allà només entra la gent que ja et coneix i vol escoltar-te. A més, el MMVV té unes condicions de so i espai que són un deu.
Què et va suposar venir al MMVV quan vas presentar el disc ‘Esgarrapada’, anys enrere?
Vam tenir molta mala sort perquè va ploure. Era el nostre primer concert important i ens feia molta il·lusió, així que malgrat la pluja vam tocar mentre queia aigua a l’escenari, tot i ser cobert, i que no podia haver-hi pràcticament públic perquè s’haguessin negat. Tot i així, tenir en el currículum un MMVV va ajudar-nos. Aquest any, els del grup ens diem que ens hem de treure aquella espina.
Vàreu actuar al Pasternak fa uns mesos. Canviarà el concert del que oferireu a la Plaça Major?
Hi haurà algun tema diferent, però el que sobretot canviarà serà l’espai i el rodatge. Ara la màquina ja està engrassada i va tot més rodat. L’espai de la Plaça Major serà idoni per explotar els temes, perquè amb dues bateries i rockers com sonen, un espai gran, amb un equip de so gran i amb gent pot quedar molt millor que en una sala petitona.
El rock, pop, indiee… en català està en l’època daurada, com diuen els entesos?
Crec que sí. Va començar sense fer soroll i molts cantàvem amb anglès, en un principi, per prejudicis que hem deixat enrere. La cosa s’ha anat animant i es van apuntant cada cop més grups interessants, com els Manel. La veritat és que de moment tots nosaltres anem sumant i cap va enrere. Mishima, Roger Mas…tots anem a més. El rock català de l’època del Sant Jordi tenia més popularitat, però en canvi era molt més reduït en nombre de grups. Ara som força els qui toquem i anem treballant amb regularitat.
A l’Altaveu d’aquest cap de setmana han fet servir el teu ‘Qualsevol dimarts m’estimaràs’ per promocionar-lo. T’ha fet gràcia?
Molta. És un vers d’una cançó del primer disc que no va ser ni single i això ho fa més agradable. Això demostra que els discos no tenen una vida limitada. Si haguessin fet servir la del ‘No tinc temps’ hagués estat diferent, però aquesta m’ha fet molta gràcia.
El teu darrer disc ‘Eufòria 5 – Esperança 0’... Si guanyem el mundialet de clubs: Eufòria 6?
L’Eufòria 6 la vam assolir al camp del Madrid. Molta gent ens ho va dir.
I l’Esperança de cara a aquesta temporada?
Em sentiré plenament satisfet si ens fem amb un dels tres títols importants. Penso que tenim millor equip que el Madrid, però la lliga la veig complicada perquè es guanyarà en els camps dels petits, on el Madrid jugant fatal hi sol guanyar, cosa que nosaltres no fem. En canvi, la Champions penso que el Madrid no la guanyarà, mentre que el Barça hi tindrà tants números com l’any passat.

GETAFE-BARÇA PER TV A ‘LA TERRA’ DE VIC
Ni deixar-se’l perdre ni veure’l de qualsevol manera per internet. A la taverna catalana ‘La Terra’, del carrer de la Ramada, ja van poder gaudir del partit contra l’Spòrting de fa 15 dies i dissabte n’asseguren la retransmissió. Us hi esperen a tots!

Enllaç
Pàgina 3 de 36 pàgines  <  1 2 3 4 5 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11981645 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3411 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 04:38 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19