Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Entre Plomes

Divendres, 18 Gener, 2008

“Papus” per tot arreu

Josep Teixidor
“Richard”
Em trobo amb un conegut que feia anys amb la seva dona, la Pilar, quan podíem ens trobàvem i com que érem molt aficionats al cinema i als artistes, ella des de petita havia fet col·leccions de revistes de les que es xafardejava de la gent que feien pel·lícules. Aquest em diu que s’ha quedat vidu i això l’ha deixat força tocat. Està convençut que la Pilar navega per l’infinit al costat d’aquelles grans estrelles del cinema que tant havíem admirat i que ja porten anys navegant pel “limbo”.
Té pebrots la cosa. El cine del record d’aquests sempre ha estat el d’aquelles grans pel·lícules amb galans mascles i estrelles brillants, i unes revistes de les primeres on ens ensenyaven amb fotos el guapes que eren aquelles gents i els miracles que feien lligant, i fan caure de cul als babaus que els idolatràvem. Es deia el “Sisi” i aquesta la Pilar em refregava pel morro el guapo i mascle que eren en Roc Hudson, el morbo de’n Toni Perkins (el tarat de les pel·lícules Psicosis) i d’altres més. Aquesta, en una de les ultimes vegades que me la vaig trobar, ja estava curada del disgust que s’havia emportat en descobrir que aquests que li havien fet creure que eren uns homes drets i fets, com li havien fet creure aquelles revistes, si no que eren uns mariconassos i que això de fer-se l’home era part de la seva feina.
Quants desenganys es devia emportar la pobre Pilar, en veure que els que feien cine no eren res del que semblaven, que el que explicaven en aquelles revistes de cine que havia col·leccionat als anys 55 fins als 64, eren tot un “cuento” per fer contents i enganyats el personal, i que les històries inventades eren com les de les “Hermanas Hildas” del Tio Vivo, com les de’n Carpanta o la “Floripondia Pirripipi que se muere por dar el si” o la família Ulises del TBO. Res del que ella va admirar tant era de veritat. Tota la vida seva va ser una pel·lícula, sembla ser per el desenganyada que s’havia quedat dolenta.
Ara em diu ell, que entre els records que la Pilar li havia deixat hi ha les col·leccions d’aquestes revistes i les fotos d’aquells que tan l’havien enganyat. Ai aquells gran Barbara Stamuick, quina dona, es va lligar en Robert Tailor. Doncs d’això, res de res. Ella era una gran lesbiana i en Tailor aquell perdia el bigoti i la cabellera clenxinada per qualsevol que dins de la bragueta hi portés un ocellet. Tot mentida, i ella es pensava que l’únic mariquita era jo.
Bé devia pensar al final que havia estat bonic somiar perquè el cinema no és més que un somni i com deia aquell dels llibres, “i els somnis, somnis són...”.

Enllaç

Divendres, 04 Gener, 2008

Un any més… i què

Josep Teixidor
‘Richard’
Ja ens en n’ha caigut un més… i què? A la gent jove això d’estrenar un nou calendari els fa força gracia, però a molts dels que ja en portem un bon grapat, com que la cosa ja no ens pinta tan bé. Un any més vells… “suma i segueix”.
Aquest any que ha passat, en unes revistes de ciència, uns savis llumbreres han fet saber que dintre de poc podríem arribar a viure més de cent anys, cent vint, diuen. Òsties jo ja hi firmaria si és que hi puc arribar a temps. Poder estàr tocant els generalíssims i passar-t’ho bé unes dècades més, ha de ser l’òstia. Però per un altre costat penso com cony podria mantenir el gasto que tindria això d’allargar-me tant el temps, els que presumits com jo quan hauríem de gastar per arreglar-nos les pellarusques de la pell, per no semblar unes mòmies vivents. Poder esta mig bé, els que som tan merdosos ens agrada el món de la cosmètica i sense donar-nos compte segur que a vegades ja fem riure com ens empastifem de maquillatge i engüents perquè ens pensem que ens veuran més joves.
Aquests ja es poden preparar la cartera. Si els de la Seguretat Social aquesta no ho fan entrar pel “seguro”, quina por! Si també inventessin que s’allargués més el temps de fer ulleres, sortir les putes arrugues, els pits caiguts, les titoles ensopides:Això sí que seria un miracle d’aquells que et fan tornar a agafar fe. De moment a molts que ja passen dels 50 els agafa la febre de retocar-s’ho tot. No tenen cap por ni mania per això de passar pel quirofan per tal de vendre el peix passat. Això sí, has de tenir una cartera ben maca, com unes donas de la plana que abans d’aquestes festes se’n varen anar a la Venezuela de’n Chávez a fer-se unes planxades de la pellarusca caiguda, i una enlairada de mamelles. Au..ben dretes, com quan tenien 15 anys diuen elles. Se n’hi van 4 perquè així tenen dret a un “pack”, més bé de preu. Una d’aquestes amb més de 60 tacos m’explica que es va deixar depilar la “pellusquera” del costat del forat micó i n’hi varen colocar-li una moderneta ben arrisadeta postissa. Aquesta sí que una mica havia guanyat, però els 60 cap bisturi te’ls arregla, ja només li falta que es presenti per guanyar el nom de miss juràssic operada. A una altre d’aquestes se li ha anat a fer punyetes el cencèrrum. És la que ha quedat millor i ella està tan satisfeta de com l’han deixada, que despres de 40 anys de casada vol engegar a parir panteres el perpetu perquè diu que el veu massa iaio per ella, tot i que només li porta dos anys, i que alterni només al casal dels avis mentre que elles tot just ara acaba de descubrir les discoteques i sales de ball.
Quines bestieses fem per voler parar el relotge al nostre careto i carcassa. Doncs ai Déu meu, els que arribin als 100 s’hauran de veure “qui pugui” com els ha quedat el cos, perquè aquestes transformacions que ja tenim ara gràcies a les hormones, la silicona ja s’estan fent autèntiques bestieses. Dones que es queden amb uns morros grossíssims, pitarrams gegants en forma de globus, titoletes convertides en unes grosses titolasses. Un amic meu de la Barceloneta quan el vaig conèixer era catxes i tot morenet, que les noies moltes perdien les calces per ell. Després de molts anys de no veure’l, me’l trobo com amb una “transvestorra” sintetica, una copia de les nines “Barbis”. Vaig quedar sec quan em va dir que era en Francisco de la Barceloneta. Estava encantada, només li feien por els mistos, pel perill de cremar tota ja que s’havia quedat de plàstic.
Amb aquest any nou, per mi, un altre, que amb els que ja arrossego… com no es donin pressa de deixar-me provar aquesta poció màgica d’allargar la vida als jurasics, ja no hi serem a temps… Bé, metre podem anar estrenant alguns calendaris més…

Enllaç

Divendres, 21 Desembre, 2007

El Nadal que el disfruti qui li cau

Josep Teixidor
Richard
Menys mal, pensava que això que aquestes festes em donessin mal rotllo només em passava a mi, però cada vegada escolto més gent que com jo, això del Nadal… Any Nou… se’ls posa malament, que aquella il·lusió i aquell estat encaramel·lat que em donaven el caga tió, les campanades, el pessebre o els rotllos dels Tres Reis, sóc un més que se n’ha anat a fer punyetes, que s’han acabat les nadalenques, i que em deu haver passat, em pregunto, perquè tots aquests dies em posin de mala llet. Una de les coses pot ser perquè em torna el record dels pares que ja no hi són, d’amics que han marxat…dels que estan malalts. A mi tota aquesta història em dóna tristor. A més, penso i aquí em dec passar, que això de felicitar-nos tant tots plegats, felicitats per aquí, bones festes per allà, collons quina mala història, ”auxili”. Si jo pogués em quedaria tancat a casa espaterrat al sofà, atipant-me de tot el que ens fan menjar per televisió i no tornar a sortir al carrer fins haver passat el blanc, el ros i el negre. Però aquest senzill desig mai m’ha arribat com miracle nadalenc d’aquells. Cada any per aquests dies estic treballant i porto com puc això de passar de puntetes sense que l’esperit aquell em caigui a sobre. A més amb la meva feina penso que ajudo a altres que estan “escampats” sols fora del seu país… o lluny de la família a no trobar-se tan sols per aquests conys de dies.

Enllaç

Divendres, 07 Desembre, 2007

El primer dia

Josep Teixidor
«Richard»
El dia de la festa de la Puríssima, i té pebrots la cosa, farà un tou d’anys, molts anys, que va ser el primer dia que per primera vegada em vaig posar a treballar darrera d’una barra en un bar de copes de nit. En aquells anys jo estava d’aprenent en una perruqueria de senyores de Barcelona, i em varen proposar això de fer de cambrer de nit. Era el bar “El Rastro”, i era un dels molts bars gais que hi havia en aquella Barcelona de policia grisa, amb unes lleis franquistes que els que ens saltàvem les seves regles ens posaven per collons “els seus”, el segell de perillós social. Aquest bar ara seria un dels molts de gais que hi ha a la capital catalana, en aquells temps en deien marietes, mariquites, etc.. I també com ara n’hi havia molts però no estaven com ara a l’Eixample, sinó en uns carretons pels voltants del final de la Rambla. Una de les entrades era pel carrer dels Escudellers i per l’altre cantó de les Rambles hi havia els carrers del barri xinès, sempre ple de putes al carrer que amb un ambient ple de festa, aquestes dones molt divertides s’hi buscaven la vida en aquest negoci d’obrir-se de cames. Les drogues i els robatoris aleshores encara no existien als carrers, que fins a altes hores de la matinada sempre estaven plens de gent. Hi havia de tot, era un autèntic “barri xino”.
Però tornem al costat de les Rambles. Estava ple de bars de cambreres i de mariquites. Aquests policia, “els grisos” hi feien poques redades tot i que tant pel carrer com quan hi entraven, ho feien per emprenyar la penya amariconada…això sí, sempre amb molta cura ja que el duc de la Victòria, en aquells temps governador civil de Barcelona, tot i la fama de mala llet que deien que tenia, no deixava que en aquests llocs de papallones fossin gaire matxucats. Deien que aquest sabia que alguna parenta i amics molt estimats per ell eren dels que perdien fuel i eren clients d’aquests bars que també estaven plens de gent del cine, de la moda, empresarial, toreros i fins i tot del Clero tan dur en aquells anys.

Enllaç

Divendres, 30 Novembre, 2007

Horròscops de desembre

Josep Teixidor
‘Richard’
Àries: Estàs tip de llet. Per fi has aparcat aquell ai… aquí…ai allà… i també la tonteria que portes ja fa un temps. Aquest mes recuperaràs l’esperit nadalenc que et farà feliç amb els que t’envolten. Això sí, procura que amb el rotllo nadalenc aquest donant tanta alegria, que no et pugin a cavall.
Taure: Al lloro… “cuidadín” amb la cartera, que com sempre a tu això de les nadales et fa perdre les calces i el moneder. Controla’t, no rebentis la paga extra amb regals per Deu i sa mare, que ningú t’ho agraeix, i gaudeix amb els més justos i que s’ho mereixen, “que els justos van al cel”.
Bessons: Estàs carregat de grans al cul que no et deixen tranquil. Si vols passar unes bones festes rebenta’ls i vigila que no et tornin a sortir fins passats Reis. I controla que amb aquestes festes no t’arribin “floruncos” i dels grossos.
Cranc: Vas bé… se t’acava aquesta temporada tan avorrida que has tingut. Això d’aquestes festes de regals i panderetes et dóna bon rotllo. Aprofita’l, ves al gra ..al gra festivalero. Són dies de rebre i donar “amor”.

Enllaç
Pàgina 1 de 18 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 750908 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5640 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 19
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/09/2008 11:22 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19