Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Entre Plomes

Dijous, 11 Març, 2010

Auxili, va de “gafats”

Josep Teixidor
«Richard»

M’explica un noi conegut que, des que el va deixar tirat la dona, li ha agafat “la negra”. Vaja, que tot li va malament. El seu petit negoci se li ha anat a la merda i diu que es troba com si fes nosa a tot arreu. Aquest pobre jan que ara té 58 anys ja s’ha despertat. Tota la seva vida havia anat de guaperes, cosa que va ser durant molts anys, però no havia sabut veure’s al mirall i s’enganyava ell mateix que ara ja li quedava poc d’aquell bé de déu de “tiarràs” que havia estat, i que ja no era més que un pesat i torracollons per culpa d’haver volgut allargar fins ara aquella xuleria prepotent que sempre havia tingut des de jovenet, perquè havia estat llepat per la gràcia divina amb això de ser guapo i ben plantat i no haver-se assabentat que les que li reien les seves “llocades” eren perquè esperaven a canvi que les poses al llit de cap mirant al Puigsagordi. Però ara a més li ha caigut el pitjor, a l’adonar-se que pertany al grup de gent que estan gafats, que sense saber el perquè tothom els escombra. A més, “lagarto lagarto”, sembla que porten mala astrugància. Aquest ha estat a més un pobre gamarús, però d’aquests que porten “la negra” en corren molts i de moltes classes diferents.
Uns set-ciències estan estudiant el com i el perquè d’aquests personatges que són “gafes”. Diuen que el tema és seriós i afecta molta gent del planeta, que molts són “estupendos” però que la gent se’ls treu de sobre.
Si estàs de desgràcia que un personatge d’aquests “gafes” estigui treballant de dependent, no saps perquè però et deixa la botiga buida i el calaix sec: Si t’han de servir, mama por. Et pots quedar sol com un mussol, que és el que sol passar a molts negocis, que per molt ben muntats que estiguin si en tens un d’aquests ficats a dintre, no hi ha res a fer.
La meva amiga que treballa de puta m’explica que una de les seves pupil·les, molt guapa, era d’aquest gremi dels que porten la negra, “els gafes”, i els clients deien que només l’aguantaven perquè a més tenia un cos d’infart i li deien perquè no els maregés que amb la boca plena no digues n’hi Pamplona.
Aquest que estudien això de com són i com s’arriba a ser un d’aquests, diuen que els pitjors són els que no n’estan assabentats, n’hi noten que els escombren, que no els volen, tot i que a molts se’ls riuen les gracies però au… adéu Manel. Però també diuen que n’hi ha que estan al cas de que el seu no va a l’hora, que s’esforcen un colló per voler agradar o alguns fins i tot aconsegueixen estar al mig del “meollo” sense que donin repelús, al contrari, bon rotllo.
També n’hi ha que se’ls en va la pinça i tot i saber que són com culs de mal seure i que ningú el vol, encara estan per tocar més el pebrots allà on es deixen caure.
Jo en conec uns que deuen ser d’aquesta espècie. Són un grup de dinosaures, que com si estessin en bàbia el dia que els hi dóna per trobar-se i anar a sopar, d’això en fan un festival gastronòmic. Pobre del lloc on han decidit anar a tocar els collons. Només de posar els seus peus “gafes” a la porta, des de la cuina fins a l’últim cambrer ja bufen només de veure’ls. És un no parar de mals rotllos, que si el vi esta picat, que el cava no és prou fred, la carn ni la troben bona… o… o… ningú els aguanta, pobres “gafes”, potser no s’aguanten ni ells.
També la televisió ja ens posa al corrent de que els “gafes” hi són. N’hi ha molts que ja diuen els famosos que estan dintre d’aquest gremi, que si la Isabel Pantoja és de les que porten la negra, per allò de l’Encarna de la ràdio, que si allò d’en Paquirri, ara amb el de l’Alcalde empresonat… ai, ai… toquem fusta. Un altre, Ortega Cano, el torero. Més del mateix, i entre ells, com no, la neta del General. Diuen que aquesta que balla és la por, de les que deixen els titelles sense cap… i més… i molts més d’aquests…
I de polítics. Quants n’hi deuen haver? Arriben a haver-ni d’aquests que tenen la negra que siguin dels que ens manen. Sabeu que us dic, que passo de tot, perquè si no veuria papus per tot arreu.
Per treure’m l’ensurt decideixo anar-me’n a prendre una copa però ai, ai, ai, aquí no que l’amo és “gafe”. Ai, ai, ai… “lagarto lagarto”.

Enllaç

Dijous, 04 Març, 2010

Tinc una pregunta per vostè, Senyor Saura

Josep Teixidor
«Richard»

La pregunta que tinc per vostè, senyor Saura, és la següent: perquè la policia nostra, la d’aquí, els Mossos d’Esquadra, de la qual crec és el responsable, la té, com li diria jo, com si estés estacada, o emmanillada?
Jo sóc un dels molts ciutadans que cada dia tenim més clara aquesta sensació i la d’estar, per la seva culpa, força desprotegits i per res crec que ells hi tinguin res a veure. És vostè, senyor Saura, el que els fa anar de puntetes perquè no facin rebombori fent la seva feina. Anar sense pena ni glòria…
Senyor Saura, penso que com jo, devia haver viscut glòries passades com la dels temps dels “Hippies”, amb allò de “fer l’amor i no la guerra” i els mals records de la policia aleshores grisa que tant va putejar a tants com volíem arribar a aconseguir aquesta llibertat i viure en democràcia. Però això ja ha passat a l’història de la més dolenta de la policia. Perquè crec que aquesta policia, la nostra dels Mossos d’Esquadra, els que com jo hem necessitat dels seus serveis, la tenim més valorada que la tenen vostè i tota la seva camarilla, que sembla que els vulguin fer de “Curro Jiménez”, bandolers amagats per les carreteres esperant amb el trabuc a la mà per fotre un cop de pal a la cartera si et descuides d’anar estacat o xarrupat i això sí que és fort ara com està el pati. Això sols fa que els que no sàpiguen la colla de culs enganxats a la poltrona que els manen, siguin els culpables i que per res els hem d’agafar cap mania a ells.
Escolti’m senyor Saura, jo porto més de 48 anys treballant en locals de nit i sembla que a la nit val tot, com diuen que a la nit tots els gats són iguals. Però ara seriosament, li dic que mai m’he sentit tan desprotegit com ara. I no culpo per res els agents del cos de la policia si no al contrari, per ells va tot l’agraïment per l’ajut que m’han donat sempre que els he necessitat, fent-me costat el màxim que les seves possibilitats podien.
Porto un temps que estat veient com “xorissos, camells i personatges” del món més cru de la marginalitat, barrejats amb els nous benvinguts però mal arribats, -sense generalitzar- que es dediquen a la delinqüència, com els han perdut tot el respecte, plantant-los cara i reclamant uns drets que mai han tingut collons de demanar-los al seu país, on solen ser d’aquells que encara, per mala sort, els fan anar a cops de garrot. Hòsties els que hem de tenir els drets som nosaltres, que ens els vam guanyar a pols i necessitem de la policia perque ens faci costat i ens protegeixi. Per això demano que els torni la dignitat que els ha pres davant de tots quan els necessitem o quan fem una malifeta.
Senyor Saura, vostè que és d’un partit que tan diu “estima la natura”, viure sense pol·lucions, mai serà possible si no deixa que es netegi tots aquets mals aires que ens estan contaminant tan fort, però això no serà mai possible si no tenim una policia lliure de persones opressores com “presumptament” deu ser vostè, ja que no s’explica el què està passant i com ens fa sentir a molts que tant necessitem d’una policia amb força, amb autoritat, i més com s’estan posant les coses per les persones que ens dediquem al món de la nit…
Quan ens vàrem assabentar abans de que vostè tingués el seu càrrec al cos de Mossos d’esquadra que una dona, la Montserrat Tura, es posava en aquest càrrec, molts es van posar les mans al cap. Semblava que aquest càrrec tant complicat i segurament difícil, pels que treballen per la nostra seguretat, se n’hagués pogut sortir tant bé com ho va fer ella, que per això molts la seguim tenint molt valorada i estimada.

Enllaç

Dijous, 25 Febrer, 2010

Els de l’altra sang

Josep Teixidor
«Richard»

Com estan alguns d’aquests que ens fan creure que han nascut per estar damunt de tot i de tots, sempre envoltats de privilegis amb aquells aires que es creuen ser grans, més que ningú. Fins i tot la sang ens volen fer creure que la tenen blava, per desmarcar-se d’aquesta diferència de la resta dels mortals. Ells van per la vida de ser llepats per la gràcia divina i la tonteria la tenim nosaltres que anem de “lacais” i mantenim tota aquesta colla, que molts no són més que uns cagamandúrries, que un dia es passegen pel Vaticà com “Pedro por su casa” i l’altre dia estan desats en una habitació amb barrots perquè no s’escapin.
Acostumats a viure bé del “cuento” que porten segles explicant que quan la moma no els acaba de funcionar prou bé i la vedella ja no els raja, fan com molts dels mortals, s’agafen d’allà on poden per anar recollint, i de res els serveix que siguin els descendents de caps Coronats, que hagin estudiat en aquelles universitats tan exclusives, que alternin amb presidents i fins i tot amb el Papa de Roma. Quan se’ls eixuga l’aixeta, es busquen la vida com poden, passant per tot. Això és el que està passant amb el que si els italians fossin tontos seria l’hereu de la corona d’ells. El fill de l’últim Rei que varen tenir i que era molt puta ell, va arribar a llepar-li el cul al mateix Mussolini dictador perquè no el deixés sense calçotets i sense corona.
Aquest que hauria de ser el seu hereu, el Príncep Víctor Manuel de Savoia, no pot ser més que de la condició de xoriços, puteros, degenerats que no són més que una merda i que ens volen encara vendre la pel·lícula, i molts se l’empassen, que han nascut per representar els països on uns quants nostàlgics els encanta lluir-los com florers descaradament, amb tota la pompa i el faust que tants euros costen i que totes les seves misses s’han d’esquitxar de les butxaques els “plebeus” que som tots nosaltres, els tontos de moment.
Aquest príncep, el gros i terrandòs xulo de pobres putes que es baixen les calcetes amb la ignorància més còmica, perquè se les tirés tot un fill dels que havien estat els reis d’Itàlia, que es movia com una celestina palanganera fent-les treballar, obrint-se de cames davant altes jerarquies que el feien servir de ninot a canvi d’euros per així estalviar-se buscar ells les putes. Tot misèria i més misèria d’aquesta colla de ganduls que en ple segle XXI segueixen vivint en contes de fades, prínceps granotes, princeses que es desperten de jaure quan les morregen. Sort que de tant en tant pels diaris i la televisió ens adonen que aquests del gremi dels coronats no són diferents amb res, que ningú està damunt de ningú i només faltaria que se n’adonessin del que van tots els llepaculs que segueixen bocabadats per tota aquesta fauna reial.
Aquest benaventurat gran Príncep, descendent de reis d’una monarquia que ben segur, per sort dels italians, mai més es posaran la tiara al cap, feia tant poc temps que els havien tornat deixar a entrar al país d’on el seu pare es va escapar cantant “Viva el rey” de pressa i corrent. Ha demostrat que per ser senyor o porc s’ha de venir de mena. Els quatre de la seva “cort” somniaven tenir-lo de cul a la poltrona des d’on uns quants dropos el poguessin adorar. Emprenyats com mones l’han fotut fora del numero u de la llista d’espera per si algun dia el veí del Vaticà els fa el miracle de tornar a instal·lar la monarquia i en el seu lloc hi ha posat a l’Amadeo Aosta, un altre del mateix, que el dia del casament de l’hereu del Rei Borbó amb la del telediari i durant el banquet ja es varen enganxar a cops de punys perquè volen ser Rei i Reina, i manar i a viure del seu conte. Aquella Itàlia, país tan bonic, ple de bones històries, de grans moments, de gent tant divertida, ple de bones putes i molts finoquios, tothom de sang ben vermella, ja no estan per la feina que cap d’aquesta colla els torni per xuclar-los els moneders.
Un dia estava jo comprant en una botiga quan escolto una veu que deia: aquest és el meu reietó. Vaig pensar «collons, monàrquics a Vic!» I no va ser més que un ensurt. Era un iaia que li deia al seu marrec aquesta poca gràcia, jo vaig pensar que hagués estat millor haver-li dit “el sagalet de la casa”.

Enllaç

Dijous, 18 Febrer, 2010

Com tres grans al cul

Josep Teixidor
«Richard»

Dels coneguts que et vas trobant durant la vida potser els que més et marquen són els que t’has relacionat des de petit i que te’ls vas trobant en diferents moments.
Entre molts n’hi ha tres que anys enrera quan me’ls trobava el cel em queia al damunt, però ara, amb tants anys, ja he après a aguantar-los i a més, amb bon rotllo.
Un d’ells ha estat i és un xafarder maliciós d’aquests capaç de fer veure papus on no n’hi ha. Té el cap en doina, mai ha pogut superar que una noia el deixés després de 9 anys de “fer-hi broma”, com en deien abans a això de tontejar mentre no s’havien fet la declaració. Va acabar casant-se amb un que també havia passat pel mateix trauma. Havia estat esquivada per un xulet que ella mai se l’havia pogut treure del cap. Tots aquests anys han anat visquent empenyen el carro. Ara aquest ja “chochejaba” i les seves xafarderies sempre lien a uns i altres. Ja no interessen, estan fora d’òrbita. Aquest que pot, ara casca si les dues noies que tenen altres com ell de xafarders les han posades a parir perquè diuen que han estat bones buscadores de braguetes mal tancades. A més, una ha acabat casada o ajuntada amb un noi de color, cosa que ell, sent tan fosc no ha acabat de veure-hi mai clar, i l’altra noia fa anys que viu amb un romanès del país del “Conde Drácula” que li xarrupava la sang, però que és més feliç que ningú. Menys ell, el xafarder, que encara té el cap parat en aquells anys que tot era dolent i pecat i que viu sense entendre res de res.
Un dels altres tres d’aquests, sempre que me l’he trobat ha estat com si em sortís un gra al cul. Durant molts anys, sempre ha estat fastigós amb mi, marcant-me la distància entre un gran hetero i un “alegria de la huerta” com jo. Ell sempre superior. Cap marieta es podia comparar amb un mascle com ell, follador amb força èxit de dones. Però això sí, aquest mai ha passat de mi, tant que m’hagués agradat que m’oblidés. Sempre que ha pogut, acompanyat dels altres dos, mai sol, per por segur que li petessin el cul, als llocs on he estat jo. A aquest els anys també li han jugat una mala passada. Només va tenir un fill, un home. A la seva dona li hagués agradat una noia, però aquest només els ha fet contents però no feliços, doncs és un nen-nena. Quin mal trago pel pare, sempre presumint que el nen tenia uns ous tan grossos com els d’ell. Ara calla i el noi, enlloc d’entrar-li a casa una pubilla, n’hi ha entrat un de la mateixa espècie. Que si no són tots junts feliços com anissos podran rosegar uns xupa xups. Ara li noto que té ganes de menjar-me l’olla volent-me explicar, a la seva manera, això que el nen dels ous grossos els té gargots.
El tercer d’aquests és el mes girat. Durant molts anys va ser tot un guaperes, mascle i ben plantat. Ho tenia tot, fins i tot les dones feien el xiu xiu que anava molt ben armat i a més la sabia fer servir bé. Després de deixar plantades moltes noietes, va donar un bon cop de bragueta en casar-se amb una pubilla de la Plana, d’aquelles que la família té calés per un tub, cotxes de luxe, molts viatges, sempre fet un cromo. Xuleta, fardant de tot però ai ai, a aquest tonto del cul se li va canviar la vida fa quatre anys quan ja no era ni l’ombra d’aquell guaperes que havia estat. La dona va descobrir que l’enganyava amb una noieta i emprenyada com una mona el va engegar a parir panteres. Els duros que es va emportar se’ls va xarrupar amb festes i xarel·lo, va perdre la corbata, la camisa de marca, els Lacoste i ara volta com una ànima en pena i ha baixat del burro i s’ha estrellat. Ja no “encandila” cap dona. Com li ha canviat tot! Res d’això ho tenia previst.
Aquests tres una vegada em van dir que jo m’havia d’endreçar la vida, fer com ells, assegurar-me les existències com sabien fer ells. “Socors, auxili, help, help”.
Quina sort de no haver-los fet cas. Ara què cony seria jo, segur un altre torracollons. Això sí, amb tants anys com fa que ens arrosseguem ja he après a trobar-me’ls, però encara no a escoltar-los.

Enllaç

Dijous, 11 Febrer, 2010

Visca el Rei… del Carnestoltes

Josep Teixidor
«Richard»

El rei més divertit, sa majestat el Rei Carnestoltes ja el tenim aquí. Els altres reis són pels contes de fades. A tota Espanya encara que hi hagi molts republicans, el que talla el bacallà és el Rei Borbó. I tots tan feliços.
L’altre rei, el del Carnestoltes, aquest any ja ha rebut les primeres punyalades traperes. Una colla de pringats que van de “senyoritos” tranquils els amoïna la gresca, això que la gent canti i balli, faci disbauxa als carrers, sembla que els ha tret de les caselles i l’han denunciat perquè prohibeixin aquest dies de disfresses, alegria i festa als carrers de Santa Cruz de Tenerife. Fins i tot a un jutge li ha semblat que aquests veïns tenien raó i junt amb ells, sembla que haurien aconseguit tallar el bon rotllo als i a les milers de visitants que gràcies al carnestoltes van per participar de l’alegria de les comparses, les xirigotes i tot aquest gran festival.
Amb l’emprenyada que han agafat tota la gent menys aquests tres o quatre, s’han posat les “peinetes”, les agulles de pit i han sortit als carrers a cops de “horquillas”, cridant que ningú els pararà aquestes festes, ni terra i mar ho van poder fer, menys podran aquesta colla de senyoretes d’alt standing i que si no poden aguantar aquest dies el bon rotllo dels seus veïns, que els aprofitin per tancar-se en un lloc d’aquests on fan exercicis espirituals i de meditació.
Tot i que ha guanyat seguir fent el carnestoltes, ja hi tornem a ser. Aquest enrenou ha estat el primer avís del que pot anar venint per culpa de què a molts se’ls hagi despertat allò que devien portar temps dormint dintre des de la mort del Caudillo, únic amb això de prohibir-ho tot, i si cada vegada van sortint més aparells d’aquest tipus que van en contra de tot, ja no sols els carnestoltes, estaran en perill. Després vindran els Sants Fermins, les Processons de Setmana Santa amb aquells cap de tambors i els xiscles dels ais, ais, de les saetes, aquelles desfilades militars que tan agraden al Rei d’Espanya, amb la fressa que fan els carros de guerra passejant pels carrers i els avions que et deixen sort.
Així estan les coses. Ja diuen que això de voler prohibir el carnestoltes ha estat només un avís, un començament de voler tornar a prohibir tot per “ordeno y mando”, que això de les manifestacions de vaques, xais, porcs, tampoc es podran fer, ja que deixen massa merda als carrers.
Ah! També ha deixat el cul sense aire els que un dia a l’any es pinten com mones, es posen trenes i les arracades i surten al carrers a cridar com boges que són més mariquites que un colom coix, en aquell dia de l’Orgull Gai. Aquests ni tan sols un dia podran sortir de l’armari.
Serà el canvi climàtic? Ja s’està carregant les neurones de molts que els faci canviar tant el seu tarannà. Ja han prohibit fumar. Ara volen prohibir això que no puguem aixecar el colze amb el porró de vi, ni vi ni tabac. Després de vendre milers de GPS pels cotxes també estan a la corda fluixa. També volen prohibir les platges on s’hi veuen els mamellams, culs i titoles a l’aire lliure, les vergonyes i alegries hauran d’anar ben tapades. També demanen que prohibeixin aquest tou de putes que es busquen la vida pels voltants de les carreteres, que ho facin sota els ponts. Si no paren aquesta febre de voler prohibir-ho tot, arribarà el moment que ja no sabrem que és el que ens està permès o no.
Per favor, que algun d’aquests que tenen la paella pel mànec i encara no ha perdut el “cencèrrum”, que es tregui de la màniga, com saben fer-ho, un decret d’aquests de llei que prohibeixi això de voler-ho prohibir tot. Mentrestant, benvingut el Rei Carnestoltes. L’altre ja està bé on està. 

Enllaç
Pàgina 1 de 33 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2677443 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5531 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 13
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/12/2010 06:38 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19