Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Entre Plomes

Dijous, 23 Febrer, 2012

Les “jojoies” de la Corona

Josep Teixidor
«Richard»

SEGUIR LLEGINT...

Enllaç

Dijous, 05 Gener, 2012

La llei de la garrotada

Josep Teixidor
«Richard»

Eren els anys 70, exactament el 74, tot el que explico em va passar. Jo en aquells anys vivia a Torelló, recordo el dia gris i trist, acompanyat dels meus pares, germana i una veïna mal vista per alguns perquè passava massa estones amb mi. Era una mestressa de casa molt intel·ligent que amb el temps que tenia lliure havia trobat amb els llibres la manera d’aprendre el que ens estava prohibit. Amb la confiança que ens teníem, ens explicava que ella era republicana i amb una gran admiració l’escoltàvem parlar de la república, cosa que ara sembla un fet normal, però que aleshores podia haver tingut greus problemes. Entre ella i l’Antònio, un altre veí molt vellet i comunista que ens recordava fets de la “la Pasionaria”, vaig començar a entendre el poti poti tan malparit amb què ens tenien estacats, com burros oprimits i acollonits.
Amb aquesta veïna, coneguda com la de Cala llarga, estaven enganxats d’orelles a una vella ràdio escoltant l’emissora pirata, Ràdio Pirenaica lliure, que ens explicava la veritat de com anaven els fets de la condemna a mort del jove Salvador Puig Antich, perquè pocs creien ja en les mentides que ens deien els mitjans del règim. Va ser el dia 2 de març del 1974 quan se’l van carregar. De res va servir que mitja Europa, amb el Papa del Vaticà inclòs, demanés clemència i es manifestés per salvar-li la vida. El general Franco estava posseït amb la ràbia al cos des que el seu president del govern, Carrero Blanco va volar pels aires en un gran atemptat, i es deia que aquest Salvador Puig Antich era un dels que en pagava les conseqüències.
Gràcies a la Mercè que m’havia explicat una altra manera d’entendre aquell noi, entendre que els d’aquella Espanya “Una Grande y Libre” ens havien trasbalsat, va fer que el seu vil assassinat pels del règim encara el tinguem present.
El dia 4 de Març estava a Barcelona i a la ciutat tothom estava molt nerviós. Es respirava molta la mala llet. Aquest assassinat del franquisme havia dividit els ciutadans i molts estaven a la que salta. Em trobo uns amics que em diuen que són anarquistes i jo no tenia ni idea del que era allò. Només entenia que no era res folklòric. Estaven en un bar del carrer Tallers, tots es coneixien. De cop surten una colla i en veure que no tornaven pregunto i el cambrer m’explica que estaven en una manifestació per demostrar la seva ràbia. Decideixo anar-me’n cap allà. Pujo pel carrer Jovellanos i surto al carrer Pelai. Em trobo una colla de nois i noies corrent i xisclant: “assassins, assassins”. De cop veig la policia, els grisos, que amb porres a la mà n’estomacaven tants com podien. Jo em vaig fotre a córrer,  agafant por quan en veia alguns corrent ensangonats. En arribar al començament de la Rambla de Canaletes, la policia grisa ens va enxampar i a cops de garrot ens van ficar a dins d’aquelles furgonetes de puto color gris, i de males maneres ens van fer baixar. Estàvem en un gran pati d’un quarter militar i ens van repartir per diverses dependències des d’on ens feien entrar per fer-nos declarar. A mi un puto fill de la seva mare podrit de pudor de carnús i mal parlat, em va demanar qui era i on estudiava. Es pensava que me’l tirava quan li explicava que jo no era estudiant i que passava per allà i que vaig fer com tots, córrer. Em va fotre una gardela als morros que em va fer sortir sang i em va dir que em cardaria al cul d’un calabós. Passades moltes hores, una colla de nois se’m van emportar fins al carrer. Arribo on dormia i com un babau em rento la cara i m’estiro al llit. Un cop la llum apagada, vaig anar reflexionant sobre tot. Em va venir més vergonya i em vaig senti pobre d’esperit, perquè no sabia res de res.  Des d’aquell dia vaig canviar el xip.

Enllaç

Divendres, 30 Desembre, 2011

Aquestes altres felicitacions

Josep Teixidor
«Richard»

Any nou vida nova, això sí per tota aquesta colla de culs de poltrona que se’n han anat amb la cua entre les cames, però amb las butxaques plenes a gaudir d’un bon retiro. A aquests cal felicitar-los per lo bé que s’ho han fet durant tot el temps que han pogut i a sobre podran estar tranquils i asseguts de panxa al sol.
Abans recordo que per aquestes festes ens solien fer arribar unes felicitacions amb forma d’estampa com les dels escombriaires dels burots, dels carters, el pregoner…
Ara amb tantes noves tecnologies això ha canviat. Ja s’han acabat aquelles senzilles felicitacions nadalenques, però ara hi han aquestes altres felicitacions, més actuals per com estan avui les coses i felicitant els de l’entramat cas Gürtel amb el sastre inclòs. Felicitem també a tots aquests que gràcies als seus càrrecs poden viure ven feliços. Felicitem al presumpte (el gendre reial) més del mateix, perquè mai no sabrem quan es deu haver embutxacat gràcies a la colla de llepaculs que els envolten. I felicitem el rei Borbó de totes les espanyes perquè ens ha dit que hem d’estar contents i treballar i treballar (si podem), que hem de tornar a engreixar la seva Espanya perquè entre tota aquesta colla l’han deixat seca.
Felicitem, i això sí de tot cor, els parats i els desitgem que el pròxim any puguin treballar i gaudir de la nòmina a final de mes. Felicitar de tot cor els encarregats de vetllar per la nostra salut, perquè amb la que està caient no siguem nosaltres els que els hàgim de cuidar a ells. Felicitar també als que anem a la compra diària perquè puguem seguir fent el miracle dels pans i dels peixos per poder parar taula dignament dia a dia i felicitar i desitjar com diu allò del pessebre (a la gent de bona voluntat) perquè l’any que ve sigui més bo o no pitjor que aquest.

Enllaç

Divendres, 23 Desembre, 2011

Pels de l’Orient, aquests sí que són de confiança!!!

Josep Teixidor
«Richard»

Sí, perquè si escrivim als altres Reis, ho tenim clar. Aquells no regalen ni el bon dia.
Estimats Reals d’Orient, estic amb moltes ganes de tornar a fer la meva carta a vostres Majestats després de més de 50 anys sense fer-ho. Estic molt content perque per fi m’ha tornat a picar el rotllo nostàlgic penso que també puc demanar, perque per això crec que ja se m’ha cremat l’arròs, però sí us puc demanar un grapat de bones intencions com faré, però primer deixeu-me recordar-vos que jo sóc un del milers que pels temps que corrien quan érem petits, els regals que ens fèieu arribar eren com els temps, molt pobres. Jo durant anys només vaig rebre un caballet de cartró amb rodes que si per mala llet es mullava se’m quedava arrugat amb les rodes encallades. Només em quedava esperar un altra 6 de gener per tornar-ne a tenir un de nou. Juntament amb calçotets, mocadors, mitjons i un llibre de missa. Mai vàreu endevinar que el que jo volia era una Pepa també de cartró, però llavors d’aquestes només n’hi havia per les nenes. Però ara sí m’agradaria com us he dit, tinguéssiu en compte almenys algun dels meus desitjos. Deixeu-me somiar truites i concediu-me el desig de com arreplegar euros, això sí, treballant, res de que em caiguin del cel, però sí que me’n quedin uns quants a la butxaca, a la meva, perque hòsties, t’ho foten tot. Ah, i poder pagar a tothom. Que se’n cuidin els que tenen la paella pel mànec, que no se’ls en vagi la pinça i els doni en aquest any nou per seguir prohibint i prohibint cada vegada més coses. I que es treguin del cap voler fer posar els banyadors o els bikinis als nudistes a les seves platges i no deixar-los ensenyar més pits i cuixes. Que facin la vista grossa quan una parelleta en un atac d’escalfor els enxampen donant-se canya en algun descampat. Sí, perquè amb els temps que corren això d’agafar un atac de trempera d’aquests és com un miracle diví. Que Vostres Majestats d’Orient aprofitin el viatge de tornada per emportar-se’n a l’Olimp algun d’aquests polítics que ara s’han quedat a l’atur i no puguin seguir fent-nos dentetes sabent el que segueixen cobrant amb les seves pagues de parats d’or. Aquests, lluny, ben lluny. Que els de l’ajuntament d’aquí Vic ens tornin el passeig per ser un lloc on hi puguem passejar i descansar bé. Que els xinos no segueixin fent xino xanu i fent-se els amos i senyors de totes les botigues, perruqueries, restaurants, pisos de putes de la plana que ja déu n’hi do. Per una colla d’amigues meves que treballant de putetes, que se’ls reconegui el seu treball que segons diuen elles i els entesos d’aquest gremi putero, que això d’obrir-se de cames per prepagament, sigui un servei públic. Que segueixin sortint els mariquites de l’armari. Demano salut per amics i amigues. Que no tinguem problemes per encendre la llum ni per comprar vianda. I vosaltres, Reis de l’Orient, controleu-vos amb el collons del petroli. Que us estimem més per ser això, els Reis de l’Orient, que per els del Petroli. I com no vull ser pesat i encara tinc moltes més coses per demanar-vos, crec que ho podem deixar així. Us prometo que seré bo, així el pròxim any podré tornar a fer de nou la meva carta als Reis, els de l’Orient.

Enllaç

Pels de l’Orient, aquests sí que són de confiança!!!

Josep Teixidor
«Richard»

Sí, perquè si escrivim als altres Reis, ho tenim clar. Aquells no regalen ni el bon dia.
Estimats Reals d’Orient, estic amb moltes ganes de tornar a fer la meva carta a vostres Majestats després de més de 50 anys sense fer-ho. Estic molt content perque per fi m’ha tornat a picar el rotllo nostàlgic penso que també puc demanar, perque per això crec que ja se m’ha cremat l’arròs, però sí us puc demanar un grapat de bones intencions com faré, però primer deixeu-me recordar-vos que jo sóc un del milers que pels temps que corrien quan érem petits, els regals que ens fèieu arribar eren com els temps, molt pobres. Jo durant anys només vaig rebre un caballet de cartró amb rodes que si per mala llet es mullava se’m quedava arrugat amb les rodes encallades. Només em quedava esperar un altra 6 de gener per tornar-ne a tenir un de nou. Juntament amb calçotets, mocadors, mitjons i un llibre de missa. Mai vàreu endevinar que el que jo volia era una Pepa també de cartró, però llavors d’aquestes només n’hi havia per les nenes. Però ara sí m’agradaria com us he dit, tinguéssiu en compte almenys algun dels meus desitjos. Deixeu-me somiar truites i concediu-me el desig de com arreplegar euros, això sí, treballant, res de que em caiguin del cel, però sí que me’n quedin uns quants a la butxaca, a la meva, perque hòsties, t’ho foten tot. Ah, i poder pagar a tothom. Que se’n cuidin els que tenen la paella pel mànec, que no se’ls en vagi la pinça i els doni en aquest any nou per seguir prohibint i prohibint cada vegada més coses. I que es treguin del cap voler fer posar els banyadors o els bikinis als nudistes a les seves platges i no deixar-los ensenyar més pits i cuixes. Que facin la vista grossa quan una parelleta en un atac d’escalfor els enxampen donant-se canya en algun descampat. Sí, perquè amb els temps que corren això d’agafar un atac de trempera d’aquests és com un miracle diví. Que Vostres Majestats d’Orient aprofitin el viatge de tornada per emportar-se’n a l’Olimp algun d’aquests polítics que ara s’han quedat a l’atur i no puguin seguir fent-nos dentetes sabent el que segueixen cobrant amb les seves pagues de parats d’or. Aquests, lluny, ben lluny. Que els de l’ajuntament d’aquí Vic ens tornin el passeig per ser un lloc on hi puguem passejar i descansar bé. Que els xinos no segueixin fent xino xanu i fent-se els amos i senyors de totes les botigues, perruqueries, restaurants, pisos de putes de la plana que ja déu n’hi do. Per una colla d’amigues meves que treballant de putetes, que se’ls reconegui el seu treball que segons diuen elles i els entesos d’aquest gremi putero, que això d’obrir-se de cames per prepagament, sigui un servei públic. Que segueixin sortint els mariquites de l’armari. Demano salut per amics i amigues. Que no tinguem problemes per encendre la llum ni per comprar vianda. I vosaltres, Reis de l’Orient, controleu-vos amb el collons del petroli. Que us estimem més per ser això, els Reis de l’Orient, que per els del Petroli. I com no vull ser pesat i encara tinc moltes més coses per demanar-vos, crec que ho podem deixar així. Us prometo que seré bo, així el pròxim any podré tornar a fer de nou la meva carta als Reis, els de l’Orient.

Enllaç
Pàgina 3 de 52 pàgines  <  1 2 3 4 5 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11981654 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2764 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 16
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 04:40 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19