Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Entre Plomes

Dijous, 13 Setembre, 2007

Aquest “altre 11 de setembre”

Un dels que estan de cul a la poltrona despotrica dels altres del seu gremi, el dels “polítics”, que el que estan fent a Catalunya és un “genocidi”, diu. I tots es queden tan panxos. Com pot ser que tots plegats, tot i saber la que està caient, encara tinguin ganes de celebracions. I això de celebrar la festa de la diada en aquest temps que sembla que Catalunya hagi caigut a les mans de Déu, i que tot el que ens expliquen del que fan o faran no són més que unes parides per fer-nos veure mones on no n’hi ha. Totes les cadenes de televisió ens han ensenyat que la gent de Catalunya està molt emprenyada amb aquest dies de la diada, mentre els grossos mandataris de tots aquests “desguisats” es munten la seva festa particular, on el popular però no hi podia ni treure el nas. Els hi preguntaven com era per ells la diada i molts, molt emprenyats o desmoralitzats, explicaven que era un dia sense il·lusió i deien això de com era possible que a la hora d’anar a votar s’haguessin deixat enganyar com burros i que no acaben de despertar-se de l’ensurt d’aquest deteriorament en que està la nostre terra, i creuen molts que els que porten les regnes del país caminen de puntetes per no fer fressa. El primer són les pagues que els cauen i amb euros, Sant Pere canta. Tots callats, por de perdre la puta poltrona, fan allò “qui dia passa, any empenyi”.

(0) Trackbacks • Enllaç

Dijous, 16 Agost, 2007

Els setciències estan de conya

Josep Teixidor
«Richard»

Mentre els capgrossos de la ciènca estan estudiant a la ministra, aquells de Madrid diuen que no tenen cap culpa de què a Catalunya res funcioni bé, altres d’aquests caps il·luminats s’ho agafen (tot el que passa) més en conya. En una revista d’aquestes catxondes de noies expliquen com són els nois segons els seus grans estudis que fan d’ells, i d’altres coses per passar bé l’estona i ajudar-nos a treure’ns del damunt aquestes empanades de cap que ens agafen amb les notícies que ens arriben dels que estan de cul a la poltrona. Els japonesos, els petons aquells canyers se’ls fan a les mans o al coll, però mai a la boca; fent-se un petó senzill la pressió arterial et pot fotre una pujada de 70 a 150 pulsacions per minut i el cor arriba a bombejar un litre més de sang. A Anglaterra i als Estats Units ja han inaugurat acadèmies on ensenyen a petonejar-se. A Lapònia, Polinèsia i en algunes tribus africanes, s’escalfen passant-se el nas per la cara, fent un petó d’aquells que hi van, diuen que que fan anar a tot taco un total de 34 parts dels cos. I tornant a donar més informació a les noies del que han descobert dels nois, com són a l’hora de fer l’amor i tot, segons els colors de la roba que porten posada.
Els que van de vermell –aquest és el color dels calents– tenen sempre el termòmetre a punt d’explotar, és eròtic de cap a peus, acostumen a donar la talla, són força divertits i els hi agrada “aquí te pillo, aquí te mato”. 

Enllaç

Divendres, 10 Agost, 2007

Putiferis d’interès turístic

Josep Teixidor
«Richard»

És l’últim de l’últim. Fer turisme d’aquell que s’aprofitava per anar a visitar monuments històrics va de menys. Benvinguda la ruta del “xoricero”. És l’últim crit, el que més interessa a molts, anar a veure llocs d’interès cutre, friqui d’aquells personatges coneguts per estar embolicats amb xorissar a Déu i sa mare. Anar a veure el Monestir de Pedra o la Verge del Pilar enfilada al seu pilar, o altres històrics d’aquests estan de baixa. Ara cada cop s’omplen més autocars de gom a gom per veure en directe aquests llocs que han caigut en desgràcia i que no paren de matxacar-nos ensenyant-los per televisió.
Visita obligada per aquest turisme són les presons, com la d’Alhaurin de la Torre, on estan desats molts dels xorissos que van desplomar Marbella. Els deixen que pasturin a prop de l’entrada a veure si hi ha sort i veuen ficar-s’hi les germanes de’n Catxuli o la família del bailaor que portava el cotxe sense carnet. Altres perden el cul per veure, això sí, des de fora i com babaus, aquelles grans mansions de 14 habitacions i 10 lavabos per anar a cagar, d’algun d’aquesta colla com la Maite Zaldívar i amb una paciència de pebrots es tiren molt temps esperant si poden veure-la entrar o sortir acompanyada del seu macarró o asseguda en el seu descapotable. Altres prefereixen arribar-se en peregrinació fins a les portes de la finca “Cantora”, santuari on està desada Isabel Pantoja i d’on només en surt quan ha d’anar a xisclar allà on li paguin amb calés “contants i sonants”. Ah, la torre faraònica de’n Roca, el cap gros de tots els que han passat per aquell ajuntament.

Enllaç

Divendres, 03 Agost, 2007

Va de noies

Josep Teixidor
«Richard»

Vacances, sol, guiris fregides de sol, i les nits… Canya al mono, discoteques, lligar, sexe, conèixer noies i per ajudar-les a saber una mica més com és el nano que l’hi fa pesa, una revista “catxonda” per noies explica com pot ser aquest, sempre segons el que demani per beure a la discoteca o al bar. La cosa va així.
Si és dels que demana una “birra” ben freda, ella està davant d’un noi molt marxós, força passota, la seva imatge és de ser tot un mascle dels que s’ho passen teta mirant el futbol amb els amics, li agraden les noies obertes, d’aquelles que saben com portar-los i un cop al llit ha de ser ella la que escalfi els motors. Això si no s’en penedeix, aquest respon bé.
El que demana begudes energètiques. Aquest, tela marinera, és ambiciós, amb idees clares, dels que van a per totes, li agrada que tot li vagi sempre bé, i no en té mai prou, sempre vol més i més, fa amics per allà on passa. Amb el sexe és dels que demanen molt i busca a la que sigui com ell, però al lloro, és tan puta que encara que t’agradi has de fer com si no… li agrada guanyar-se-la a pols.

Enllaç

Divendres, 20 Juliol, 2007

S’acaba el julivert

Josep Teixidor
«Richard»

Aquest cap de setmana Can Julivert, club el Rosal, el puticlub que porta més de 30 anys d’històries de tota mena, algunes de ben divertides, d’altres patètiques i tristes perquè en el món del putiferi hi ha de tot, tanca les seves portes. El que va tenir el valor, perquè més d’un quart de segle s’obrissin les seves portes, perquè la gent de la plana, que el cos els hi demana guerra i poguessin entrar, a estat en Florenci Llorens. Ell ha fet i desfet perquè a dins el julivert s’hi poguessin prendre una copa, petar la xerrada o fotre un cacauet a una de les guapes treballadores autònomes, ja que es porten l’eina d’anar per feina posada. A Can Julivert és com molts altres clubs, d’aquests on res és el que sembla. Un lloc per on molts anys hi ha passat més de mitja comarca, i aquest que ara tanca, en Florenci, ben segur que en podria escriure un llibre, només explicant l’inexplicable, el que deu haver vist en tants anys, Això sí, segur que amb el respecte que ell ha demostrat per la gent que hi ha passat, per veure dones de vida alegre que és com en diuen els que estan en bàbia d’aquests llocs.

Enllaç
Pàgina 3 de 18 pàgines « Primer  <  1 2 3 4 5 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 754285 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3999 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/12/2008 07:14 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19