Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Entre Plomes

Divendres, 04 Gener, 2008

Un any més… i què

Josep Teixidor
‘Richard’
Ja ens en n’ha caigut un més… i què? A la gent jove això d’estrenar un nou calendari els fa força gracia, però a molts dels que ja en portem un bon grapat, com que la cosa ja no ens pinta tan bé. Un any més vells… “suma i segueix”.
Aquest any que ha passat, en unes revistes de ciència, uns savis llumbreres han fet saber que dintre de poc podríem arribar a viure més de cent anys, cent vint, diuen. Òsties jo ja hi firmaria si és que hi puc arribar a temps. Poder estàr tocant els generalíssims i passar-t’ho bé unes dècades més, ha de ser l’òstia. Però per un altre costat penso com cony podria mantenir el gasto que tindria això d’allargar-me tant el temps, els que presumits com jo quan hauríem de gastar per arreglar-nos les pellarusques de la pell, per no semblar unes mòmies vivents. Poder esta mig bé, els que som tan merdosos ens agrada el món de la cosmètica i sense donar-nos compte segur que a vegades ja fem riure com ens empastifem de maquillatge i engüents perquè ens pensem que ens veuran més joves.
Aquests ja es poden preparar la cartera. Si els de la Seguretat Social aquesta no ho fan entrar pel “seguro”, quina por! Si també inventessin que s’allargués més el temps de fer ulleres, sortir les putes arrugues, els pits caiguts, les titoles ensopides:Això sí que seria un miracle d’aquells que et fan tornar a agafar fe. De moment a molts que ja passen dels 50 els agafa la febre de retocar-s’ho tot. No tenen cap por ni mania per això de passar pel quirofan per tal de vendre el peix passat. Això sí, has de tenir una cartera ben maca, com unes donas de la plana que abans d’aquestes festes se’n varen anar a la Venezuela de’n Chávez a fer-se unes planxades de la pellarusca caiguda, i una enlairada de mamelles. Au..ben dretes, com quan tenien 15 anys diuen elles. Se n’hi van 4 perquè així tenen dret a un “pack”, més bé de preu. Una d’aquestes amb més de 60 tacos m’explica que es va deixar depilar la “pellusquera” del costat del forat micó i n’hi varen colocar-li una moderneta ben arrisadeta postissa. Aquesta sí que una mica havia guanyat, però els 60 cap bisturi te’ls arregla, ja només li falta que es presenti per guanyar el nom de miss juràssic operada. A una altre d’aquestes se li ha anat a fer punyetes el cencèrrum. És la que ha quedat millor i ella està tan satisfeta de com l’han deixada, que despres de 40 anys de casada vol engegar a parir panteres el perpetu perquè diu que el veu massa iaio per ella, tot i que només li porta dos anys, i que alterni només al casal dels avis mentre que elles tot just ara acaba de descubrir les discoteques i sales de ball.
Quines bestieses fem per voler parar el relotge al nostre careto i carcassa. Doncs ai Déu meu, els que arribin als 100 s’hauran de veure “qui pugui” com els ha quedat el cos, perquè aquestes transformacions que ja tenim ara gràcies a les hormones, la silicona ja s’estan fent autèntiques bestieses. Dones que es queden amb uns morros grossíssims, pitarrams gegants en forma de globus, titoletes convertides en unes grosses titolasses. Un amic meu de la Barceloneta quan el vaig conèixer era catxes i tot morenet, que les noies moltes perdien les calces per ell. Després de molts anys de no veure’l, me’l trobo com amb una “transvestorra” sintetica, una copia de les nines “Barbis”. Vaig quedar sec quan em va dir que era en Francisco de la Barceloneta. Estava encantada, només li feien por els mistos, pel perill de cremar tota ja que s’havia quedat de plàstic.
Amb aquest any nou, per mi, un altre, que amb els que ja arrossego… com no es donin pressa de deixar-me provar aquesta poció màgica d’allargar la vida als jurasics, ja no hi serem a temps… Bé, metre podem anar estrenant alguns calendaris més…

Enllaç

Divendres, 21 Desembre, 2007

El Nadal que el disfruti qui li cau

Josep Teixidor
Richard
Menys mal, pensava que això que aquestes festes em donessin mal rotllo només em passava a mi, però cada vegada escolto més gent que com jo, això del Nadal… Any Nou… se’ls posa malament, que aquella il·lusió i aquell estat encaramel·lat que em donaven el caga tió, les campanades, el pessebre o els rotllos dels Tres Reis, sóc un més que se n’ha anat a fer punyetes, que s’han acabat les nadalenques, i que em deu haver passat, em pregunto, perquè tots aquests dies em posin de mala llet. Una de les coses pot ser perquè em torna el record dels pares que ja no hi són, d’amics que han marxat…dels que estan malalts. A mi tota aquesta història em dóna tristor. A més, penso i aquí em dec passar, que això de felicitar-nos tant tots plegats, felicitats per aquí, bones festes per allà, collons quina mala història, ”auxili”. Si jo pogués em quedaria tancat a casa espaterrat al sofà, atipant-me de tot el que ens fan menjar per televisió i no tornar a sortir al carrer fins haver passat el blanc, el ros i el negre. Però aquest senzill desig mai m’ha arribat com miracle nadalenc d’aquells. Cada any per aquests dies estic treballant i porto com puc això de passar de puntetes sense que l’esperit aquell em caigui a sobre. A més amb la meva feina penso que ajudo a altres que estan “escampats” sols fora del seu país… o lluny de la família a no trobar-se tan sols per aquests conys de dies.

Enllaç

Divendres, 07 Desembre, 2007

El primer dia

Josep Teixidor
«Richard»
El dia de la festa de la Puríssima, i té pebrots la cosa, farà un tou d’anys, molts anys, que va ser el primer dia que per primera vegada em vaig posar a treballar darrera d’una barra en un bar de copes de nit. En aquells anys jo estava d’aprenent en una perruqueria de senyores de Barcelona, i em varen proposar això de fer de cambrer de nit. Era el bar “El Rastro”, i era un dels molts bars gais que hi havia en aquella Barcelona de policia grisa, amb unes lleis franquistes que els que ens saltàvem les seves regles ens posaven per collons “els seus”, el segell de perillós social. Aquest bar ara seria un dels molts de gais que hi ha a la capital catalana, en aquells temps en deien marietes, mariquites, etc.. I també com ara n’hi havia molts però no estaven com ara a l’Eixample, sinó en uns carretons pels voltants del final de la Rambla. Una de les entrades era pel carrer dels Escudellers i per l’altre cantó de les Rambles hi havia els carrers del barri xinès, sempre ple de putes al carrer que amb un ambient ple de festa, aquestes dones molt divertides s’hi buscaven la vida en aquest negoci d’obrir-se de cames. Les drogues i els robatoris aleshores encara no existien als carrers, que fins a altes hores de la matinada sempre estaven plens de gent. Hi havia de tot, era un autèntic “barri xino”.
Però tornem al costat de les Rambles. Estava ple de bars de cambreres i de mariquites. Aquests policia, “els grisos” hi feien poques redades tot i que tant pel carrer com quan hi entraven, ho feien per emprenyar la penya amariconada…això sí, sempre amb molta cura ja que el duc de la Victòria, en aquells temps governador civil de Barcelona, tot i la fama de mala llet que deien que tenia, no deixava que en aquests llocs de papallones fossin gaire matxucats. Deien que aquest sabia que alguna parenta i amics molt estimats per ell eren dels que perdien fuel i eren clients d’aquests bars que també estaven plens de gent del cine, de la moda, empresarial, toreros i fins i tot del Clero tan dur en aquells anys.

Enllaç

Divendres, 30 Novembre, 2007

Horròscops de desembre

Josep Teixidor
‘Richard’
Àries: Estàs tip de llet. Per fi has aparcat aquell ai… aquí…ai allà… i també la tonteria que portes ja fa un temps. Aquest mes recuperaràs l’esperit nadalenc que et farà feliç amb els que t’envolten. Això sí, procura que amb el rotllo nadalenc aquest donant tanta alegria, que no et pugin a cavall.
Taure: Al lloro… “cuidadín” amb la cartera, que com sempre a tu això de les nadales et fa perdre les calces i el moneder. Controla’t, no rebentis la paga extra amb regals per Deu i sa mare, que ningú t’ho agraeix, i gaudeix amb els més justos i que s’ho mereixen, “que els justos van al cel”.
Bessons: Estàs carregat de grans al cul que no et deixen tranquil. Si vols passar unes bones festes rebenta’ls i vigila que no et tornin a sortir fins passats Reis. I controla que amb aquestes festes no t’arribin “floruncos” i dels grossos.
Cranc: Vas bé… se t’acava aquesta temporada tan avorrida que has tingut. Això d’aquestes festes de regals i panderetes et dóna bon rotllo. Aprofita’l, ves al gra ..al gra festivalero. Són dies de rebre i donar “amor”.

Enllaç

Divendres, 16 Novembre, 2007

Tu…porque no te callas…

Josep Teixidor. “Richard”
El rei de totes les Espanyes més Ceuta i Melilla, s’ha posat la tiana (real) la flasada (real) i sortit de les casetes (reals) quan estava la seva real posadeta en una cadira al costat dels caps grossos de l’America pobre escoltant al “Caudillo” de Venezuela desberran d’un d’aquells que ha passat per el “Palacio de la Moncloa” vermell com un pebrot l’escradissa dient-li:
¿Por qué no te callas?
Collons, això farà historia, que el majestat volgués posar dret al Xaves president. Durant per molt ja s’en fan versions musicals des de House al Regeton.
Poca broma amb el Rei Borbón, amb tot el que li ha caigut últimament aquest deu haver decidit allò de “Borbón y cuenta nueva”, després de trenta anys sense dir ni mu, ara aquest per fi ha obert la boca, i és que aquest any ha sigut “horrible” per ell, l’estranya mort de la germana de la futura reina, que se li vulguin ficar el nas amb les seves carteres, que les vacances a Palma de Mallorca amb aquell yot i tota la “corte” ja fa pudor i mal d’ulls, la crema dels seus reals retratus, es veu que porten al home Real esverat i deu pensar que no sap fer anar bé les regnes de la carrossa i s’esta posant al seu lloc el Rei, “por que sigo siendo el Rei” per molts republicans que hi hagi.
La primera sorpresa la va donar fa poc quan amb la seva reina s’en van d’excursió a Ceuta i Melilla, això va fer perdre la xislaba al rei d’allà, Mohamet el que fa cinc, després de trenta anys i quan els que encara queden allà estan de festa celebrant l’aniversari d’aquella “marxa verde”, amb pit i collons reals s’en va tornar a casa carregat de claus i medalles, content com unes pasqües escoltant com la gent el cridava altre cop “viva el Rey”.
Ostres quin descans per aquest que bé li ha anat això Espanya ja torna a tenir el Rei, i ara amb això del....tu..porque no te callas? Ha fet anar a la baixa els republicans, ja molts han tornat a ser monàrquics, i per tot arreu s’escolta alabar aquesta desbenada del Real, i diuen, que és molt valent, tot un cap d’estat i moltes més bestieses...els Espanyols que segons per ell som tots ja estem ben guardats, tenim un rei xerif (solo ante el peligro) (moriran con las botas puestas), ja podem dormir tranquils a la bartola, només que a més d’un d’aquell boca grossa amo i senyor de Venezuela esta pensant com fer la guitza i si el Rei valent i la seva cort no se li treuen les calces i calçotets aquell els hi pot fotre una bona hòstia a les seves contes que corren des d’allà cap aquí.
Escolto les entrevistes fetes a moltes persones de diferents llocs de l’Amèrica llatina, que ja no es creuen allò que Espanya és la mare Pàtria, molts diuen que els espanyols som racistes i xenòfobs, que els hi fem por, i quan diuen això espanyols som tots perquè allà seguim sent els de la Espanya una i grande, au tots al mateix sac.
En aquest moment m’estic quedant bocabadat, estic escoltant per la televisió que ens fan saber que la noia gran del Rei Borbón la Infanta s’ha separat del seu home el Duc de Lugo, hòstia qui ho hagués dit mai!
On ha anat a parar aquell gran casament, tanta pompa, amb catedral i bisbes per el mig, de res han valgut aquells corus de veus celestials, tot a la merda...un cap a Lugo i l’altre a la Sarsuela, passa se’ls esta tornant la sang vermella, ja són mortals com tothom, aquest gremi ja ha sortit dels seus armaris reals, els monàrquics ban de festival en festival, fins i tot aquest estiu varen poder agafar trampera mirant les fotos de totes les dones reals mig conilles espatarrades prenent el sol, vaig escoltant les bestieses que diuen aquest altres boca grosses que diuen saber-ho tot d’aquests i m’en faig creus, si pugues jo també els i cridaria allò del...¿Por qué no te callas?

Enllaç
Pàgina 2 de 19 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 913506 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.6327 segons
Total Entrades: 7200
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/29/2008 06:05 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/30/2008 03:40 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19