Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Opinió

Dijous, 02 Setembre, 2010

10 de setembre a Vic

Laia Jurado i Canadell
Regidora de l’ajuntament de Vic
per la CUP

Arriba setembre i tot torna a la normalitat i a la rutina que segueix tot l’any. Molts ja hem acabat les vacances d’estiu, la setmana que ve comença el curs escolar i ja esperem la tardor que ens dóna la bandera verda per avançar.
La primera cita que tenim important aquest inici de curs, és la diada Nacional de Catalunya; que com a independentista, espero amb desig de tornar a fer sentir la nostra veu i la nostra voluntat d’alliberament nacional. Anar a Barcelona, al fossar de les Moreres al matí i a la manifestació durant la tarda. Però, abans, a la nostra ciutat també tenim una cita, l’ofrena floral a Bac de Roda.
Aquest any hi ha una cita important per Vic. Dins de la marxa dels vigatans, la ciutat dels Sants té una columna que la representa. Una columna que se suma a totes les que caminaran des dels diferents pobles de la comarca i des d’algun de comarques veïnes. Una marxa de torxes on més de 1.000 persones, unides, representaran i retran homenatge al pacte dels Vigatans que es va signar al 1705 a l’ermita de Sant Sebastià, per tal de unir-se i lluitar contra Felip V.
Per mi, aquest acte, aquesta marxa de torxes és la unió de tota una comarca amb una finalitat comuna, reivindicar la catalanitat del nostre país i demostrar que som un poble valent, com ho van ésser els nostre avantpassats. Ara amb unes altres armes, però que també disparen i fan el seu efecte sobre aquells que ens volen seguir tenint sota el seu peu. La independència la tenim a tocar, n’estic convençuda, i ens hem d’unir per tal de poder-la aconseguir. El primer cop de força ha estat el 13 de desembre i les altres diades de consultes populars per la independència, després la manifestació del 10 de juliol i ara, demostrant que la nostra diada, aquest any, no celebra una derrota, sinó el punt i seguit per anar cap a la victòria.
És per això que convido a tots els vigatans i vigatanes i a tots els pobles que no tenen columna pròpia a sumar-se a aquesta i caminar tots junts. Us esperem el dia 10 de setembre a les 8 del vespres davant del Club Patí Vic, per tal d’unir-nos amb les columnes que venen de Santa Eulàlia de Riuprimer i de la Guixa i anar junts cap a trobar-nos amb tota la comarca. 

Enllaç

Les misèries de la línia Vic-Puigcerdà

Aquests dies han volgut vendre com una gran notícia que el final de les obres a l’intercanviador de la Sagrera de Barcelona, que clouran el 6 de setembre, permetran habilitar un nou tren semidirecte a la línia de Barcelona a Puigcerdà. El tren, que sortirà a les 6 i 20 minuts del matí, permetrà fer el recorregut des de la capital de la Cerdanya en dues hores i mitja, quaranta minuts menys. També se n’introduirà un de tornada que rebaixarà el viatge en trenta minuts. Espectacular. Sí ha aconseguit el conseller Nadal amb aquest anunci recordar-nos que tenim una línia tercermundista i des de l’Ajuntament de Vic, l’alcalde Josep Maria Vila d’Abadal assegura que s’ha de celebrar qualsevol mesura que es faci en aquesta línia, sobretot si arriba fins a Puigcerdà, però en la seva opinió suposa un canvi molt poc important pels usuaris habituals d’aquest servei. Una mesura que sí pot ser important i que compta amb el suport de l’Associació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) és el projecte d’unir Vic i Ripoll amb una freqüència de 20 minuts, que es podria portar a terme tan sols fent un desdoblament de la via a les estacions de Borgonyà i la Farga. En els propers dies Vila d’Abadal i l’alcaldessa de Ripoll aniran a presentar-lo al director General de Mobilitat, Manel Nadal, i en cas d’acceptació i calendari llavors sí serà el moment de celebrar una gran notícia.

Enllaç

Prou, a l’alta tensió

Aquest estiu ha agafat per sorpresa a la majoria d’alcaldes afectats el projecte embrionari d’una nova línia d’alta tensió de 220.000 volts que uniria Vic amb Cercs, seguint pràcticament el mateix recorregut de l’actual línia de 110.000 volts. Des de Madrid, Red Eléctrica de España ha presentat un estudi on es presenten dues possibles alternatives de traçat, una en paral·lel i l’altra buscant un traçat amb menys impacte ambiental. Tot i que en principi s’apuntava que la nova línia comportaria el desmantellament de la vella, aquest punt no està gens clar. La reacció dels alcaldes dels municipis afectats és absolutament contrària a la construcció d’aquesta nova infraestructura i al reiteratiu trinxament del territori. El panorama de la Plana de Vic, especialment pels visitants, és d’un impacte brutal a causa de les torres d’alta tensió que travessen en totes direccions. Els osonencs hem estat acceptant, amb comptades excepcions, aquest espoli del nostre patrimoni paisatgístic i natural, justificat en base a un creixement desordenat i desbocat que ens ha portat a la crisi actual. La propera setmana hi ha Consell d’Alcaldes i, tot i no estar a l’ordre del dia, sembla que podria ser un dels temes de discussió. A més, amb les eleccions a 10 setmanes i sent competència de l’executiu català l’autorització de la construcció, sembla que podria ser una de les reivindicacions a negociar i escoltar des del territori, plantejant alternatives que passin pel soterrament i desmantellament.

Enllaç

Un lipdub per l’independència

Pere Ricart Vilardebò
Organització del lipdub per l’independència

D’un temps ençà, el famós seny del poble català, que haig de reconèixer que, personalment, moltes vegades m’ha semblat un afalac per part del nostre opressor perquè ens sentim cofois i contents en el statu actual, sembla trontollar.
A les diverses i variades veus que expliquen l’espoli al que estem sotmesos (60 milions d’eurus diaris, diuen reputats entesos i experts en la matèria), hi hem de sumar la d’aquells que, pel fet de parlar un idioma peninsular que no es el castellà, els menysprean. I encara per postres, pel fet de viure a aquí, ens hem de sentir insultats individualment i com a col·lectiu, “catalanes ladrones, mentirosos, ladinos...” i l’etcetera podria ser molt llarg.
Molt bé. Doncs com a poble potser hem començat a recuperar el seny, però el de debò, i a tot això ja no responem acotant el cap. Després de tres segles d’esclavatge, comencem a alçar el cap, i a sotstreure’ns d’aquest jou; també volem una bona sanitat, i una bona educació, i unes bones carreteres (i sense peatge) que a altres llocs i amb la nostre suor, tenen molt millor que nosaltres. Per tot això, ja fa una temporadeta que l’assumpte es mou. Ja no ens quedem asseguts al sofà mirant la tele, i la bona gent d’aquesta terra, vinguts de tot arreu però amb un esdevenir comú, engega propostes com les diferents onades de consultes i d’altres accions com la que nosaltres proposem.
Volem fer un lipdub per l’independència. Què és un lipdub?. No gaires explicacions tècniques per què no sóc un expert; basicament una espècie de play-back (allò que mous els llavis mentre sona una cançó i fas veure que cantes) amb força gent i amb l’especificació que és un únic pla-seqüència, o sigui, que no es fan talls en la gravació. Després es sol penjar a internet i habitualment te un cert èxit de difusió.
Volem omplir la plaça major, i els voltants, i tot Vic. Volem fer el rècord mundial de participació en un lipdub. Volem omplir-lo de gent, de persones que creguin en aquest país, i el vulguin mostrar al món. El grup del país Valencià Obrint Pas, ens ha cedit per aquesta ocasió, el seu tema “La Flama”, doncs aquesta cançó farem servir. Les persones i entitats que donen suport a aquesta iniciativa creix, i amb això comptem, per que els recursos són mínims, però la voluntat tota.
I ho volem fer des de un to festiu, de bracet amb la nostra cultura, els nostres esportistes, les nostres tradicions, la nostra singularitat. Aquest ha de ser un petit pas més, alegre i ferm, cap a la consecució del dret a decidir el nostre esdevenir.
I hi volem tothom, perquè en aquest afany, tothom hi es benvingut, catalans vells i nous, units per l’estimació a aquesta terra malmesa, que ara ens crida i per el demà, que per tots serà comú. L’únic condicionant a tot això, serà no mostrar cap simbologia partidista, ni cap element o mostra de menyspreu envers res ni ningú. No necessita la nostra pàtria de tants flacs favors.
I també volem l’independència, o que tots aquells que aquí ens ha tocat viure poguem decidir de manera inequívoca el nostre present i el nostre futur.
Aquesta vol ser la nostra modesta aportació a aquest afany d’assolir la llibertat, per que com deia el poeta, “no et limitis a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. Res no podran contra un poble unit, alegre i combatiu”.

Enllaç

La ‘sorprenent’ visita d’un ministre a Sant Hipòlit

Joan Turró Calvet
Director

Les darreres esgarrapades de l’estiu ens deixen sempre cròniques socials, de festes, de retrobaments, d’aventures, de passats sense futur i de futur sense passat. El proper dilluns el món ja estarà engegat. També les escoles!!! Tornem a la rutina diària i a les tertúlies de tele i ràdio (dilluns a les 9 del matí a través de Ràdio Vic i Canal Català Osona) amb l’horitzó d’unes eleccions catalanes que tindran el ‘morbo’ afegit que el tret de sortida oficial de la campanya electoral el donarà la visita del papa Benet XVI, que consagrarà el temple de la Sagrada Família com a basílica -la única inacabada del món- en una cerimònia que tindrà lloc el proper 7 de novembre. Serà una tardor intensa i de lluita que començarà amb la vaga general.
Aquests darrers dies d’estiu, però, encara estan plens de festa i de preparatius. A casa, aquests dies el món gira al voltant de l’Eva que ha decidit marxar un curs a estudiar a Granada, dins d’un programa anomenat Séneca (el mateix que l’Erasmus, però amb universitats de l’estat espanyol). Ara és allà i cada dia truca entusiasmada de com és la ciutat i, especialment, del tracte amable que reben de la gent de la ciutat. Un dels detalls que explicava i que potser ens hauria de fer pensar: ‘Estava localitzant un gimnàs i voltava pel carrer amb un planell a la mà, però no el tenia ni desplegat eh!, quan s’ha acostat una senyora i amb extrema amabilitat m’ha demanat si em podia ajudar a trobar el que estava buscant!’. Fantàstic. Aquí som ‘trempats’ selectius. Com a la festa del bicentenari que vam anar dissabte a Malla. Quatre grans amics, entre ells el meu cunyat Pep, van fer una festa per celebrar que aquest 2010 han arribat al mig segle. Diuen que hi havia tota la jet-set vigatana de certa edat… això ho confirmava un dels joves assistents a la celebració que amb aquella sornegueria pròpia de la seva edat va deixar anar: ‘...avui a La Femme no hi haurà ningú!’ (pels que no tenim identificat el local, em diuen que és una discoteca en la qual els joves desentonen...). Però per jugada de distracció d’aquest final d’estiu, s’endú el premi d’honor l’alcalde de Sant Hipòlit, el bon amic Xevi Vilamala, que clourà els actes d’una participativa Festa Major amb la inauguració del camp de gespa artificial presidida pel Ministro de Trabajo, serà per la feina que ha donat…

Enllaç
Pàgina 1 de 183 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 4818577 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5197 segons
Total Entrades: 11894
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/26/2010 11:55 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2010 01:14 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19