Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Opinió

Divendres, 09 Maig, 2008

El ‘traju’ de la crisi ve de la Xina

FORA DE TEST

Joan Turró Calvet
Director

Des de fa mesos, la família va de bòlit, perquè aquest mes de maig es casa el primer nét dels meus pares: la Laura. Us podeu imaginar el tragí, perquè el darrer episodi semblant el vam protagonitzar la Teresa i jo, el juliol farà 19 anys. De la jornada en recordo poques pinzellades, el marc escollit per dir el sí va ser Rocaprevera i la festa la vam fer als jardins de l’hotel del Vallès (avui clausurat, tot i que pels voltants sempre hi ha noies amb poca roba fent guàrdia...). Sí tinc present i apuntat que la colla de l’hoquei van arrossegar-me per l’herba i només em va salvar de ser llançat al mig de la piscina l’amor de mare… La Maria es va enfrontar a tots ells, però no era perquè perillés la meva integritat (hi havia aigua...), si no perquè el ‘traju’ del nuvi ja no serviria mai més per a res. Això darrer sí es va complir. D’aquells dies ençà, pocs ‘trajus’ m’ha tocat comprar, però és de rebut que per aquesta festassa de la filla del meu germà gran, en Mateu, cal anar mudat i he fet el pas, m’he comprat un ‘traju’ de l’Armani. No voldria que s’enfadés el meu amic Jaume, per no haver anat a la seva botiga a comprar tal joia, però estem en crisi (els diaris ens recorden avui que l’atur es dispara...) i he optat per la via de l’estraperlo. Vaig tenir la gosadia d’encarregar la peça a la meva germana Igna, que viu a Hong Kong, i m’ha portat un autèntic Armani de seda (talla de pantalons i jaqueta diferent, perquè en qüestió de pes també estic en crisi… -en aquest cas és una sort la pèrdua de capital social-) per l’increïble preu de 30 euros.
Amb quatre anècdotes podem fer tantes lectures com imaginaris lectors… La meva crisi afecta en Jaume que perd una venda i els menys ingressos d’en Jaume comporten una retallada de les seves despeses en publicitat, fet que em perjudicarà. Entre mig, el tal Armani ingressa menys diners perquè els xinesos treuen d’estranquis al mercat productes que estan fabricant per a una empresa que no vol pagar salaris italians. Conclusió: al casament de la Laura i l’Oriol faré molt goig.

Enllaç

Divendres, 25 Abril, 2008

Històries i histèries d’un Sant Jordi de crisi

FORA DE TEST

Joan Turró Calvet
Director

Aquest Sant Jordi estava convidat -això sí, com acompanyant- a l’esmorzar-recepció oficial que fa el Govern al Palau Pedralbes de Barcelona. Entre el dotze mil comensals hi havia una nudrida representació osonenca, però em feia gràcia anar-hi per poder barrejar-me al mig de les diferentes tertúlies en les quals polítics, agents socials i personatges mediàtics hauran criticat i/o adulat l’actualitat més propera. Deixant de banda la tragicomèdia que es preparava a pocs metres de distància, on uns quants multimilionaris han corregut darrera una pilota de futbol, hi haurà hagut mofa i befa de les actualitats dels partits de l’arc parlamentari. La lluita per presidir un PP català ensorrat, però amb gran poder d’influència a Madrid; les escomeses i ‘punyalades’ entre seguidors de les diferents tendències dels republicans; els conflictes existencials dels verds quan toquen poder; les eternes capacitats de discòrdia entre Unió i Convergència i els nous aires que volen impulsar alguns ‘divergents’; o la constatació que les antigues disputes entre socialistes catalans del PSC i del PSOE ja no tenen sentit, perquè a pesar d’algun cop de cua de la vella guàrdia, l’objectiu explicitat obertament és que la ‘nostra’ Carme Chacon acabi sent la primera presidenta d’un govern espanyol.
Deures i obligacions manen, i en moments com els actuals no podem malmetre el temps en ‘vestir sants’. La crisi de l’aigua s’acabarà amb un bon ruixat, però durant molts mesos s’haurà aconseguit ‘marejar la perdiu’ i obviar la presa de decisions vitals pel futur del país com és posar remei a la paralització administrativa que hi ha a conseqüència d’una manca d’ingressos previsible i que no solventarà l’Estatut. Avui toca arremangar-nos i fer el que calgui per tirar endavant. No podem caure en el desànim, ni en el pedra-cartró d’un escenari de fireta inundat de canapés. Ara em toca repartir diaris la matinada del dijous, i no em fa vergonya dir-ho, i de l’Administració espero suport i sentit comú; que toqui de peus a terra, no sigui que es quedi sense públic. 

Enllaç

Dissabte, 19 Abril, 2008

La Creu de les osonenques

Joan Turró Calvet
Director

FORA DE TEST

Estic certament decebut que Maria Àngels Anglada no passi a la gran final dels savis d’Osona, tot i que ens queda l’altre gran opció que és el nostrat poeta Verdaguer. Ho compensa, però, en bona part el fet que dues osonenques de naixement seran distingides aquest any amb la Creu de Sant Jordi que atorga el Govern de la Generalitat. Joaquima Júdez, de Sant Quirze de Besora, i Rosa Serra, de Vic, han estat reconegudes per una brillant tasca en les seves respectives activitats professionals. Júdez, pediatra i psiquiatra infantil i orgullosa del seu poble, s’ha distingit a Sabadell per diferents iniciatives relacionades amb el tractament i ajut als nois i noies que pateixen disminucions psíquiques. L’escultora Serra ha deixat petjades arreu de Catalunya, però també en altres països i en llocs emblemàtics com la seu del COI a Lausana (Suïssa). Estima Vic, però la ciutat s’ha oblidat d’ella. L’oblit d’un regidor de cultura, que estic segur corregirem en les properes setmanes, ens ha privat de gaudir d’una exposició amb alguns dels seus treballs i de l’oportunitat de fer-nos sentir nostra aquesta artista afincada a la Garrotxa.
La Creu de Sant Jordi ajudarà a desterrar la creu de l’oblit que han patit aquests anys en els quals han forjat els mèrits que avui els hi reconeix Catalunya.
Per a molts catalans, la diada de Sant Jordi és la que més ens enorgulleix com a país. Al seu voltant hi ha grans històries, com les apuntades abans, que afortunadament ens ajuden a redescobrir orígens i emocions, però el més gran d’aquesta diada són les petites històries que es viuen a partir d’una tradició que s’ha exportat arreu: la rosa i el llibre. Deixem a banda els negocis mediàtics, que també hi són i amb escreix, però és un dia que s’imposa la passió i es desborden les insinuacions d’un apunt que podria ser, d’una història platònica que, com a tal, restarà en l’imaginari d’una il·lusió. El 23 toca: Roses i llibres per a tothom

Enllaç

Divendres, 11 Abril, 2008

Osonencs i savis de Catalunya

FORA DE TEST

Joan Turró Calvet
Director

Aquesta setmana s’ha iniciat el període de votacions per elegir els catalans més savis del passat i, com no podia ser d’altra manera, la llista de finalistes està farcida d’osonencs o personatges íntimament relacionats amb la nostra comarca. L’Organització Capital de la Cultura Catalana promou l’elecció dels 7 savis de Catalunya que, pel seu coneixement i saviesa, han influït més en la història de Catalunya.  Aquesta iniciativa es pot agafar com una xarlotada mediàtica, perquè s’utilitzen fórmules de concurs mediàtic amb vots per sms, correu electrònic o trucades a un número de pagament, el que significa que les votacions seran més de cor i simpatia que de realitat científica. El resultat no importa, però sí. La veritat és que ens enorgulleix que el centre històric de Vic fos elegit com una de les set meravelles de Catalunya; per tant, podríem fer un esforç perquè els osonencs nominats tinguin opció a ser considerat el català més savi en alguna de les set categories que es dirimeixen. Tot plegat, però, seguir que servirà per fer un exercici de cultura i per redescobrir o reivindicar personatges entranyables i admirats com Maria Àngels Anglada (encara esperem un gran homenatge de la ciutat...) i Jacint Verdaguer, que competeixen en l’apartat de persona més sàvia en l’àmbit de la llengua i literatura. En economia tenim una rodenca emprenedora i valenta Tecla Sala, que va preocupar-se pel benestar dels treballadors. El centellenc Ildefons Cerdà no hi podia faltar en ciències i tecnologia, perquè va liderar la reforma i la concreció de l’eixample de Barcelona. En l’àmbit de les humanitats, el vigatà Jaume Balmes ocupa un lloc destacat, aquest filòsof i teòleg va fundar un diari a Madrid ‘El Pensamiento de la Nación’. Descobriu personatges i busqueu parentius amb qui us podeu sentir propers entre el llistat de les set categories i voteu per un osonenc… o no. Jo ja ho he fet. Navegueu una estona per: http://www.ccc.cat, val la pena. 

Enllaç

Divendres, 04 Abril, 2008

Viaje al éxito: Operación Triunfo a ràdio Vich

FORA DE TEST

Joan Turró i Calvet
Director

Recuperar episodis del passat té coses divertides i folclòriques, però d’altres que ens han de servir per reflexionar i intentar evitar caure en els mateixos errors. L’entranyable amiga Mercedes m’atabala amb episodis, llibres i papers del passat que, massa sovint, no li faig el cas que es mereix. Aquesta setmana, però, m’ha atrapat amb un plec de documents de ‘Radio Vich’ de finals del 50 i principis del 60, del segle passat, quan estava identificada com l’emissora 55 de la REM (Red de Emisoras del Movimiento), que va ser creada pel ‘Frente de Juventudes de Vich’. Entre d’altres, hi ha ‘el informe reservado del personal y colaboradores de esta emisora, correspondiente al ejercicio de 1959’, el qual està signat pel director Alberto Noceda. No cal fer públic el que es deia, però no em puc estar d’alguns comentaris que feia sobre el treball del bon amic i col·laborador d’aquesta casa, Josep Maria Solà Sala, ‘... sus defectos personales quedan compensados sobradament por sus extensos conocimientos radiofónicos, por su desinterés, por su enorme capacidad para el trabajo y por su vocación a la radio, en la que creo que trabajaría aunque no percibiese gratificación alguna… No es afiliado al Movimiento, pero tampoco es opuesto a sus principios’. Els informes eren determinants en aquella època de repressió.
De finals del 61 i principis del 62, la Mercedes ha recuperat les fitxes del concurs ‘Viaje al éxito’ (una mena del televisiu Operació Triunfo del segle passat...), en el qual els participants interpretaven dues partitures davant d’un jurat d’experts: el mestre Rafael Subirachs, Pere Bañón (Juventudes Musicales), Jaume Llopart (Sindicato Musical), Joan Niubó (Orfeó Vigatà) i Josep Vivet (Banda Municipal). El 6 d’abril es va celebrar la final a l’Atlàntida i els guanyadors de les diferents categories van ser Antonio Cid, Agustí Pujol, Joan Lara i la Tuna Marista. Hi ha noms coneguts: Amblàs, Anglada, Obradors… un dia els hauríem de fer ‘cantar’.

Enllaç
Pàgina 1 de 68 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 750926 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3391 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 16
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/09/2008 11:25 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19