Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Opinió

Dijous, 04 Març, 2010

El Remei ja té pàrquing

L’alcalde de Vic inaugurarà aquest dissabte el nou pàrquing públic El Remei, situat a la Rambla Tarradellas. El nou aparcament, amb un total de 119 places, donarà servei al barri, però també a tota la ciutat donada la seva proximitat amb el centre. El camí fins arribar aquí ha estat difícil, l’inici de les obres de construcció del pàrquing va fer que molts veïns mostressin la seva preocupació i havia gent que molta gent feia referència al que va passar al Carmel i tenien por. Molta gent està emprenyada, ja que hi ha qui haurà aguantat més d’un any d’obres, però és evident que la zona haurà millorat molt i en general haurà augmentat de valor. La inauguració d’aquesta obra significa entrar en la recta final de les obres de remodelació del Remei, en l’entremig ha passat de tot i més del desitjable, però el realment important és que tot el que s’ha construït al voltant d’aquest Pla de Barris signifiqui guanyar una nova batalla de la difícil guerra de la integració i d’evitar la marginalitat i els guetos. El que cal ara, però, és que tot l’esforç d’aquest costós escenari no sigui de cartró-pedra i que el treball humà que hi ha al costat d’aquest Pla de Barris tingui continuïtat en el temps i no es quedi només en això, una bonica façana.

Enllaç

Camí de Ribera; l’ocasió per a un mal “artista”

VIC.- L’any 1998, l’ajuntament de Vic posava en marxa les primeres jornades de sobre El bosc de ribera i encetava una iniciativa llobale des del punt de vista mediambiental: recuperar per al lleure i la salut, els camins desapareguts que fan costat al transcórrer del Mèder i el Gurri al seu pas per al municipi de Vic. El tram que surt del Blanqueig, passa per sota la bòbila i el pou del glaç, fins a Senfores li convenia una neteja i una explanació a fons. En aquests moments està practicable, magnífic i apunt d’inauguració. El problema és que hi ha algú que ja ha començat a deixar el seu rastre incívic signant de manera maldestre el primer indicador d’un camí de ribera que oficialment encara està per estrenar.

Enllaç

Votaries l’Anglada?

Marian Thompson Meany
Torelló

Si contestes que – sí- o que – potser -, crec que hauries de tornar a pensar-ho. Adolf Hitler, el responsable de la segona guerra mundial i de la mort de milions de persones de totes les edats i orígens, va ser elegit en unes eleccions democràtiques. Votar sembla poca cosa però un cop que hagis votat no es pot controlar la persona o el partit elegit. Hitler no va dir a ningú el que pensava fer o potser no ho tenia pensat quan el van elegir però una cosa és ben segura. No va demanar el permís de ningú i menys dels seus votants. El seu règim va matar sense pietat a milions de jueus i de gitanos, avis, nens petits, bebès i a homosexuals i a minusvàlids, a tots els va matar pel que eren.
Ara hi ha molta crispació social, que si l’atur, que si la delinqüència i sembla que molta gent dona la culpa als immigrants. Sovint sentim gent que diu – no sóc racista ‘però’ ... La majoria dels immigrants, persones treballadores i honestes que pateixen els mateixos problemes que tothom, a més a més han de patir les conseqüències de compartir les seves arrels amb alguns dels delinqüents. Quan la policia agafa una banda d’atracadors, tots espanyols, com van fer l’altre dia, només mereix un article petit en una pàgina interior del diari. O sigui que hi ha persones bones i dolentes a tots els nivells socials, de totes les ètnies i també hi ha persones dèbils en tots els grups, aquelles persones que busquen solucions fàcils però molt equivocades quan les coses no els van bé, com ara amb la crisi. Crec que ja és hora que ens enfrontem amb l’enemic de veritat, la crisi. Lluitar entre nosaltres no té cap sentit. Tots som el poble de Catalunya, hàgim nascut aquí o molt lluny. Formem el present i el futur d’aquest país, vulguem o no. Si no som capaços d’intentar conviure i afrontar els nostres problemes junts, tots en patirem les conseqüències.

Enllaç

L’atur del mes de febrer es dispara a Osona

L’atur a Osona ha presentat aquest més de febrer unes dades dolentes i inesperades, amb un augment de 381 aturats per arribar a la xifra de 12.766. Amb aquestes xifres l’augment el darrer més supera el 3% i canvia la tendència moderada dels darrers mesos. En els dotze darrers mesos hem sumat 2.395 aturats més, el que representa un augment del 23%, molt lluny dels 5.979 aturats del febrer del 2008. Per municipis, l’augment que ha patit Vic, que ha arribat a 3.824, és especialment significatiu, ja que en total són 213 persones més que s’han quedat sense feina. A Manlleu han arribat a 2.048, 56 més que al desembre, mentre a Torelló també ha pujat la xifra, passat dels 1.260 aturats a 1.288 persones sense feina, 28 més, gairebé un 2,5%. Els representants osonencs dels dos principals sindicats, CCOO i UGT, estan sorpresos per aquest augment, perquè no hi ha res especial, però seria la suma de factors, des de la finalització de les obres del FEIL al final de la campanya de Nadal i també el tancament de petites empreses. A banda, destaquen que no es veuen indicis que la situació millori a curt termeni, tot el contrari. Pel que fa a les perspectives de futur, l’únic aspecte positiu que es contempla a mig termini és la futura illa càrnia, però no es preveu que generi llocs de treball abans d’un parell o tres d’anys. Els esforços s’han de concentrar en evitar aquest degoteig constant de tancament de PIMES, que podria frenar-se si es fan efectives les mesures de concessions d’ICO promeses per l’Estat. 

Enllaç

El color lila, el color de la dona

Montserrat Font i Colomer
Vic

El 8 de març és el dia internacional de les dones, recordar una data determinada engloba a tenir present, uns emblemes emmarcats en un color especial i identificatiu.
En moltes ocasions, els simbolismes dels colors ens transmet un repte, un objectiu o una ideologia, aconseguir que el magnetisme d’un color concret ens transmeti un missatge, cal afegir-hi el compromís per uns successos històrics o per la lluita del dia a dia. Les diferents causes que fan que un color sigui el preferit es forja quan es busca una identitat personal i pròpia de país, en un teixit social en que les reivindicacions pel benestar i les polítiques d’igualtat de gènere, són una realitat a mitges.
El color lila és el color identificatiu de la diada del 8 de març. Personalment m’agrada el color blau, aquest blau profund del mar, aquest blau intens del cel i aquest blau suau del teus ulls, també m’agrada el vermell és color de força, d’intrigues i de grans passions, el verd em simbolitza Esperança i el blanc puresa i transparència, no sabia per quin color decidir-me per marcar la meva identitat, tots els colors envolten els somnis, les vivències i el nostre destí, per això per marcar més preferència hi ha un color que el tenia quasi oblidat, però a causa del que jo representi, pel que lluito i vull defensar és el color LILA el que assoleixo i així poder manifestar com a persona i com a dona, els meus drets en les diferències i en les igualtats.
Manifestar-se públicament com una dona feminista és encara en alguns sectors un concepte no entès i marginat, crec que defensar uns drets de respecte i d’igualtat d’oportunitats és una tasca i un objectiu comú entre tots, homes i dones, per a una millor convivència.

Enllaç
Pàgina 1 de 152 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2663706 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4864 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/10/2010 01:46 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19