Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Opinió

Dijous, 07 Febrer, 2008

Ni tots bons, ni tots dolents


FORA DE TEST

Joan Turró Calvet
Director

Fa uns dies no em vaig poder estar de ser crític amb la gent d’ El 9 Nou, amb algunes situacions relacionades amb temes solidaris o d’interès social. Avui és just que publiciti que han reaccionat favorablement i (no perquè ho hagi avançat Osona Comarca) han decidit publicar altruistament els anuncis i comunicats que els arribin des d’Osona contra el Càncer. És evident que hi ha un munt de reivindicacions, per no dir totes, que no necessiten de bandera, si no d’un front comú per aconseguir el nostre principal objectiu que no és altre que treballar per una societat millor, més justa i en català.
Aquestes afirmacions se les fan seves la majoria de gent. No crec que, públicament, algú de la nostra terra les qüestioni… i menys si deixéssim el català de banda. Això em remet al ‘sidral’ que es cou als mitjans de comunicació nacionals i estatals sobre l’església catòlica i el seu paper a la nostra societat. Els socialistes adverteixen que pot perillar l’aportació de l’Estat i que es podria plantejar un nou model de finançament. L’esclat de tot plegat ha estat un document dels bisbes espanyols suposadament tendenciós i pro PP, intolerable -segons el PSOE i altres- en època preelectoral. Els bisbes catalans, reunits a Vic, també hi han dit la seva i no ha satisfet a uns i altres, com era de pressuposar.
Polèmica senzilla d’encetar a qualsevol bar, però això no ens hauria de fer oblidar que les paraules dels governants no són sinònim del pensar de la majoria dels integrants de l’església catòlica. De la gent bona i honorable i de la seva tasca, a peu de carrer i més enllà, n’ha estat i n’és un referent d’amor i entrega. Evidentment, no en exclusiva.

Enllaç

Divendres, 25 Gener, 2008

Segregació integradora?

Toni Coromina
Articulista
Segons el Gran diccionari de la llèngua catalana, integrar significa “formar, diferents parts, unir en un tot, fer entrar en un tot com a part integrant. Resoldre una equació diferencial; ajustar les parts que componen un sistema social; procés amb què una societat assimila els elements que li són heterogenis: immigrats, marginats, etc”. El mateix diccionari explica que segregar vol dir “separar alguna cosa, algun element, d’una mescla, d’un tot; separar de la massa del país grups ètnics, religiosos, etc, diferenciats aplicant-los una legislació especial, sovint desfavorable, respecte a la que és aplicada als altres ciutadans”.
Vic i Reus seran les primeres ciutats on el Departament d’Educació posarà a prova el curs que ve les escoles exclusives que acolliran els fills dels immigrants que arribin quan les classes ja farà un cert temps que hauran començat. La mesura, ha generat polèmica i divisió en l’àmbit educatiu, en el polític i en la mateixa societat, en pretendre aïllar aquest ol·lectiu en centres separats físicament de les escoles normals, on rebran classes de català i castellà, a més de nocions sobre dels seus drets i deures, abans d’incorporar-se a una escola ordinària.
L’arribada de nous escolars amb el curs engegat comporta problemes d’estructuració i adaptació dels alumnes nouvinguts i dels que assiteixen a classe des del primer dia. Fins ara, els que s’incorporaven a l’escola amb el curs en marxa ho feien en aules d’acollida dels centres d’ensenyament ordinaris, en un plausible afany d’integració des del mateix moment de l’arribada. Les dificultats inherents en aquest entorn es paliaven, en bona part, amb l’assistencia personalitzada a aquests alumnes i amb classes de reforç, de la mateixa manera que es singularitza parcialment l’educació d’escolars amb problemes de sordesa, per exemple.
L’avantage del sistema vigent és que, a banda de rebre un impuls addicional per afavorir l’adaptació a l’escola, els nouvinguts tenen la possibilitat de socialització a l’aula més integradora de totes: el pati. El joc és, sens dubte, un dels millors elements integradors pels ciutadans en edat escolar, vinguin d’ón vinguin.
La solució passaria per perfeccionar l’actual sistema, dotant les escoles de recursos necessaris, invertint en la creació de professorat especialitzat i reservar places, tal com proposa SOS Racisme, per acollir aquests nois i noies, evitant concentrar-los en guetos. Per això, cal impulsar les zones de matriculació única que ja s’estan duent a terme i promoure la corresponsabilitat a l’escola concertada. La despesa per a la creació dels nous centres d’aïllament escolar es podria invertir en el millorament de la qualitat educativa, en l’impuls, perfeccionament i ampliació de les aules d’acollida existents, i en la formació dels professionals.
Amb el sistema que es vol implantar, els escolars subsaharians nouvinguts hauran d’aprendre català i nocions culturals del país d’acollida en centres especials, en una mena de quarentena sanitària que els aïllarà dels escolars catalans. I a l’hora del pati hauran de jugar exclusivament amb companys sudamericans, magrebins o xinesos, però no amb catalans. En aquest context, seguint la lògica dels raonaments del departament d’Educació, els nouvinguts de parla castellana (provinents de les autonomies de l’estat espanyol i dels països llatinoamericans) haurien de concentrar-se en centres diferenciats, per evitar contagiar-se d’un possible contacte desintegrador amb fills d’immigrants que parlin xinès, amazig, àrab, urdú o romanès. D’aquesta manera podríem veure com proliferen una multiciplitat de centres d’acollida agrupats segons l’us de les divrses llèngües maternes. És evident, però, que el català, el castellà i la informació sobre drets i deures es poden aprendre perfectament a les escoles ordinàries.
Tot respectant les diferents visions i solucions del problema, gens fàcil, hauria de quedar clar que segregació i integració són dos conceptes antitètics. I que integració tampoc vol dir uniformitat. Però això ja só figues d’un altre paner.

Enllaç

Model educatiu Vic?

Joan Turró
Director
La comunitat educativa s’ha indignat davant la proposta del conseller Maragall, de posar en marxa uns espais on acollir i formar els nens immigrants abans de concretar la seva escolarització. Discriminació, tracte pejoratiu, tinys de racisme… Senyors, aquest no és el problema. Aquest dimecres, finalment la conselleria d’Educació ens ha facilitat les dades d’escolarització a la ciutat de Vic i, com es pot comprovar en el reportatge d’avui, són molt colpidores. Tant, que fins ara no s’han fet públiques.
El model Vic de repartiment d’alumnes immigrants ha estat una fal·làcia i el resultat és que durant molts anys hem amagat el cap sota l’ala. Les veus dissonants que havien sortit es tapaven amb dades tergiversades. Que un 20% dels alumnes de la ciutat són estrangers és una dada innegable, però poca gent s’imaginava que el CEIP la Sínia (nova escola hereva del CEIP Montseny) tingui un 75% d’immigrants, és a dir 223 dels 296 alumnes són estrangers. O que al centre privat de Santa Caterina de Siena, a la catedral, més de la meitat dels 220 alumnes també ho són. Les oscil·lacions dels altres centres són més o menys reprovables, però entren dins una lògica de població. Tots no. Algú ens haurà d’explicar perquè el centre privat-concertat l’Escorial aquest percentatge és de només el 7%, és a dir dels 963 alumnes 68 són estrangers i a Sant Miquel dels 1076 poc més del 13% (145 alumnes) són estrangers. El problema no són els futurs espais d’acollida, si no la falsa percepció de la realitat, perquè (tampoc cal amagar-ho) la concentració d’alumnes estrangers ha estat voluntària i consentida. Per evitar problemes a la curta…

Enllaç

Divendres, 18 Gener, 2008

Osona metropolitana?

Joan Nogué
Membre del GDT
Donat que diferents estudis i previsions apunten que aquest és el futur que li espera a la comarca d’Osona i donada la magnitud que una transformació en aquest sentit suposaria com ara: 
- La pèrdua de qualitat de vida degut a la massificació.
Més presses, sorolls, contaminació, estrès, alentiment de la mobilitat, augment de la delinqüència, etc
- La pèrdua de patrimoni natural, terres de conreu i pagesia, d’espais naturals i d’altres espècies vives com a conseqüència de les inevitables infraestructures que un creixement tant desmesurat comportaria. Enfortint així la que ja podem anomenar com “l’era del ciment”.  Mentre a nivell mundial la FAO proposa ajudes econòmiques als pagesos perquè es converteixin en guardians del medi ambient aquí els hi donem l’esquena permetent que l’especulació els converteixi en una espècie a extingir.
- L’agreujament de la mancança de recursos imprescindibles com ara l’aigua. Sabent que els rius són les arteries que donen vida al planeta, no cal dir que suposaria la seva desaparició.  Ja fa anys, a Osona i comarques veïnes, varen començar a minvar pous ,fonts i petits rierols on només si pot veure aigua desprès de ploure. Ara mateix, ja pateixen de valent els de cabdal mitja, Sorreig, Ges, Meder i en un futur, de seguir així, ho faran rius emblemàtics com ara el Ter. Les dades, que afirmen que el pantà Sau rep en l’actualitat un vint-i-cinc per cent menys d’aigua que en els seus inicis, no fan res més que confirmar-ho. A més, ara amb el canvi climàtic a la vista, seria prudent un creixement semblant?
Davant d’aquesta fosca perspectiva potser caldria obrir un debat social on desprès d’explicar les avantatges i els inconvenients d’una transformació d’aquesta magnitud fossin els seus habitants qui es pronunciessin al respecta, ja que sol ser massa habitual que decisions transcendentals pel futur d’un determinat territori siguin preses per estaments polítics, econòmics i empresarials que sovint s’obliden de consultar-ho amb els grans afectats que en definitiva són tots aquells que hi viuen.
Unes opinions i sentiments que s’haurien de veure reflectides en el POUM de cada municipi de la comarca, ja que és l’eina bàsica per tal de definir el futur en una o altre direcció.
Que malgrat aquells que defensen, normalment per interessos propis com ara els especuladors, que una Osona metropolitana és l’única via per fer front amb garantia els reptes del futur, cal recordar que la comarca té un grapat d’anys d’existència, amb una qualitat de vida envejable i que no ha calgut arribar al col·lapsa per tal de subsistir.
Perquè una comarca massificada generarà múltiples problemàtiques i mancances i no seran precisament els més beneficiats, els especuladors, autèntica plaga del segle vint aquells qui les resolguin. 
En definitiva, qüestionar-se si un país o una part del seu territori ha de renunciar mai, siguin quines siguin les circumstàncies, a la pèrdua de l’autosuficiència en els seus recursos vitals i a créixer d’una manera raonable, tranquila i sostenible sense hipotecar el seu futur.

Enllaç

Ens queden 70 dies!

Joan Turró
Director
El nou sistema d’urgències a Osona es començarà a aplicar a partir de l’1 d’abril. Quina por! Només falten 70 dies i no hi ha res a punt. Ara toca organitzar els metges (els que vulguin dels que queden...) i explicar que es posa en marxa un pla del qual ells no han estat partíceps i en el qual han de creure cegament fins que es demostri el contrari. Això és especialment preocupant, perquè ja apunta la possibilitat que sigui insuficient i això vol dir que s’haurà jugat amb la salut i la vida d’una o més persones. Sobre qui recaurà aquesta responsabilitat? Els advocats ja poden començar a publicitar la seva capacitat per demandar males praxis i l’Administració començar a buscar dotació econòmica per fer front a sentències judicials.
És impossible que tots els usuaris de la sanitat pública estiguin plena i responsablement informats dels canvis en el servei d’urgències abans del dia 1 d’abril. La majoria d’alcaldes d’Osona estan en contra de la reforma, però no n’hi ha prou en dir-ho. Cal que es preparin per fer front a un servei paral·lel per donar servei als seus ciutadans, especialment als més necessitats: gent gran i amb minusvalies, per exemple. Algú es creu que el telèfon 061 -atès des de l’Hospitalet- és la solució? I si no tenen telèfon o hi ha un tall en el servei o… Hi ha tants i tants dubtes. Una dada, de les 9 del vespre a les vuit del matí hi haurà tres metges de primària d’urgències -només a Vic- per donar servei als incidents de salut que puguin afectar a 140.000 persones. És una reforma que s’aplica per criteris només econòmics i que no significa cap millora en la qualitat assistencial. Ha començat el compte enrera. Quina por! 

Enllaç
Pàgina 3 de 68 pàgines « Primer  <  1 2 3 4 5 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 754120 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4063 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 10
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/12/2008 06:34 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19