Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Opinió

Divendres, 22 Febrer, 2008

L’Enciclopèdia, gratis

FORA DE TEST

Joan Turró i Calvet
Director

En aquests dies de precampanya electoral, per tant, de desqualificacions, de negativisme i de menyspreu és especialment agraït explicar una bona nova. Tots els que estimem la nostra llengua hem de celebrar que s’hagi anunciat que, a través d’internet, es pot accedir gratuïtament a la ‘Gran Enciclopèdia Catalana’ (http://www.enciclopedia.cat). Aquests primers dies la cosa s’encalla, però no és criticable, si no encomiable aquest gran projecte que significa posar a l’abast de tot el món aquesta informació que, a més, serà oberta a partir de la tardor. Això significa que qualsevol de nosaltres podrà ajudar a enriquir aquesta font d’informació aportant dades i coneixements que, a diferència d’altres formats com la ‘viquipèdia’, estaran controlats per un equip de solvència contrastada.
Posar informació a l’abast de tothom és un repte que tenim tots aquells que ens dediquem al món de la informació. Precisament aquests dies Roda i Martí Pol faran un xic les paus, perquè el seu llegat tindrà un espai dins la nova biblioteca. A Taradell no van esperar tant i un seu fill predilecte, Antoni Pladevall, ja ha batejat les pedres de la biblioteca. Per cert, aquest dimarts presenta a l’auditori de Vic de la Caixa de Manlleu l’obra inèdita del jesuïta Bernat Bolós (1691-1759) que ell mateix ha transcrit: ‘Història del monestir de San Pere Casserras’.
Les grans obres no ens han de fer oblidar petits i vitals papers d’informació com el que jugava el nostre ocellaire predilecte, en Lluís Mir, que amb la seva tossuderia va aconseguir compartir afecció amb els lectors d’Osona Comarca i a l’inrevés, connectar ocellaires amb la realitat d’aquest nostre territori. Gràcies.

Enllaç

Divendres, 15 Febrer, 2008

Furofur d’Osona

FORA DE TEST

Per Joan Turró Calvet
Director

El passat cap de setmana vam ser, com Ràdio Vic, a la fira Vic Enllaç i, com l’any passat, ens ho vam passar fantàstic, fent i retrobant amics i sentint-nos com en família. Tant, que fins hi tot hi va haver qui ens va ‘renyar’, tot justificant el perquè estem en una suposada llista negra «esteu castigats com la canalla de col·legi...». Sé que va ser un retret sorneguer i que provenia de l’esperit ‘forofur’ que molts portem a dins. Alguns el posen de manifest com a fanàtics seguidors d’un club de futbol i d’altres en l’entorn ‘garrofer’ que els hi és proper. Aquestes mateixes paraules escoltades en boca del tal, com a representant municipal suposarien un acte de nepotisme i supèrbia que res tenen a veure amb les virtuts de la democràcia i si molt, massa, amb les pleitesies de les dictadures bananeres. Sé que, per una setmana, em permetreu que obviï el nom de l’aprenent de prelat i em feliciti de ser fill d’aquesta fantàstica comarca que, desafiant les inclemències del temps, s’ha permès el luxe de convertir Torelló en la capital carnavalera de Catalunya i que ha donat peu a que altres municipis d’Osona celebrin abans i després del Terra Endins unes festes que són sana enveja arreu del país.
Per cert, la gran festa de Torelló m’ha servit per recuperar el contacte amb un vell amic… que també em va renyar. Aquesta vegada amb raó, perquè a Osona Comarca no vam publicar la foto de la carrossa guanyadora de la modalitat B. Aleix i Anna traslladeu les nostres disculpes a la colla dels Indecisos (segon any que guanyen), perquè un any més vareu saber captar l’esperit del carnaval escollint Gaudí i l’AVE per fer mofa i befa de l’actualitat.

Enllaç

Dijous, 07 Febrer, 2008

Ni tots bons, ni tots dolents


FORA DE TEST

Joan Turró Calvet
Director

Fa uns dies no em vaig poder estar de ser crític amb la gent d’ El 9 Nou, amb algunes situacions relacionades amb temes solidaris o d’interès social. Avui és just que publiciti que han reaccionat favorablement i (no perquè ho hagi avançat Osona Comarca) han decidit publicar altruistament els anuncis i comunicats que els arribin des d’Osona contra el Càncer. És evident que hi ha un munt de reivindicacions, per no dir totes, que no necessiten de bandera, si no d’un front comú per aconseguir el nostre principal objectiu que no és altre que treballar per una societat millor, més justa i en català.
Aquestes afirmacions se les fan seves la majoria de gent. No crec que, públicament, algú de la nostra terra les qüestioni… i menys si deixéssim el català de banda. Això em remet al ‘sidral’ que es cou als mitjans de comunicació nacionals i estatals sobre l’església catòlica i el seu paper a la nostra societat. Els socialistes adverteixen que pot perillar l’aportació de l’Estat i que es podria plantejar un nou model de finançament. L’esclat de tot plegat ha estat un document dels bisbes espanyols suposadament tendenciós i pro PP, intolerable -segons el PSOE i altres- en època preelectoral. Els bisbes catalans, reunits a Vic, també hi han dit la seva i no ha satisfet a uns i altres, com era de pressuposar.
Polèmica senzilla d’encetar a qualsevol bar, però això no ens hauria de fer oblidar que les paraules dels governants no són sinònim del pensar de la majoria dels integrants de l’església catòlica. De la gent bona i honorable i de la seva tasca, a peu de carrer i més enllà, n’ha estat i n’és un referent d’amor i entrega. Evidentment, no en exclusiva.

Enllaç

Divendres, 25 Gener, 2008

Segregació integradora?

Toni Coromina
Articulista
Segons el Gran diccionari de la llèngua catalana, integrar significa “formar, diferents parts, unir en un tot, fer entrar en un tot com a part integrant. Resoldre una equació diferencial; ajustar les parts que componen un sistema social; procés amb què una societat assimila els elements que li són heterogenis: immigrats, marginats, etc”. El mateix diccionari explica que segregar vol dir “separar alguna cosa, algun element, d’una mescla, d’un tot; separar de la massa del país grups ètnics, religiosos, etc, diferenciats aplicant-los una legislació especial, sovint desfavorable, respecte a la que és aplicada als altres ciutadans”.
Vic i Reus seran les primeres ciutats on el Departament d’Educació posarà a prova el curs que ve les escoles exclusives que acolliran els fills dels immigrants que arribin quan les classes ja farà un cert temps que hauran començat. La mesura, ha generat polèmica i divisió en l’àmbit educatiu, en el polític i en la mateixa societat, en pretendre aïllar aquest ol·lectiu en centres separats físicament de les escoles normals, on rebran classes de català i castellà, a més de nocions sobre dels seus drets i deures, abans d’incorporar-se a una escola ordinària.
L’arribada de nous escolars amb el curs engegat comporta problemes d’estructuració i adaptació dels alumnes nouvinguts i dels que assiteixen a classe des del primer dia. Fins ara, els que s’incorporaven a l’escola amb el curs en marxa ho feien en aules d’acollida dels centres d’ensenyament ordinaris, en un plausible afany d’integració des del mateix moment de l’arribada. Les dificultats inherents en aquest entorn es paliaven, en bona part, amb l’assistencia personalitzada a aquests alumnes i amb classes de reforç, de la mateixa manera que es singularitza parcialment l’educació d’escolars amb problemes de sordesa, per exemple.
L’avantage del sistema vigent és que, a banda de rebre un impuls addicional per afavorir l’adaptació a l’escola, els nouvinguts tenen la possibilitat de socialització a l’aula més integradora de totes: el pati. El joc és, sens dubte, un dels millors elements integradors pels ciutadans en edat escolar, vinguin d’ón vinguin.
La solució passaria per perfeccionar l’actual sistema, dotant les escoles de recursos necessaris, invertint en la creació de professorat especialitzat i reservar places, tal com proposa SOS Racisme, per acollir aquests nois i noies, evitant concentrar-los en guetos. Per això, cal impulsar les zones de matriculació única que ja s’estan duent a terme i promoure la corresponsabilitat a l’escola concertada. La despesa per a la creació dels nous centres d’aïllament escolar es podria invertir en el millorament de la qualitat educativa, en l’impuls, perfeccionament i ampliació de les aules d’acollida existents, i en la formació dels professionals.
Amb el sistema que es vol implantar, els escolars subsaharians nouvinguts hauran d’aprendre català i nocions culturals del país d’acollida en centres especials, en una mena de quarentena sanitària que els aïllarà dels escolars catalans. I a l’hora del pati hauran de jugar exclusivament amb companys sudamericans, magrebins o xinesos, però no amb catalans. En aquest context, seguint la lògica dels raonaments del departament d’Educació, els nouvinguts de parla castellana (provinents de les autonomies de l’estat espanyol i dels països llatinoamericans) haurien de concentrar-se en centres diferenciats, per evitar contagiar-se d’un possible contacte desintegrador amb fills d’immigrants que parlin xinès, amazig, àrab, urdú o romanès. D’aquesta manera podríem veure com proliferen una multiciplitat de centres d’acollida agrupats segons l’us de les divrses llèngües maternes. És evident, però, que el català, el castellà i la informació sobre drets i deures es poden aprendre perfectament a les escoles ordinàries.
Tot respectant les diferents visions i solucions del problema, gens fàcil, hauria de quedar clar que segregació i integració són dos conceptes antitètics. I que integració tampoc vol dir uniformitat. Però això ja só figues d’un altre paner.

Enllaç

Model educatiu Vic?

Joan Turró
Director
La comunitat educativa s’ha indignat davant la proposta del conseller Maragall, de posar en marxa uns espais on acollir i formar els nens immigrants abans de concretar la seva escolarització. Discriminació, tracte pejoratiu, tinys de racisme… Senyors, aquest no és el problema. Aquest dimecres, finalment la conselleria d’Educació ens ha facilitat les dades d’escolarització a la ciutat de Vic i, com es pot comprovar en el reportatge d’avui, són molt colpidores. Tant, que fins ara no s’han fet públiques.
El model Vic de repartiment d’alumnes immigrants ha estat una fal·làcia i el resultat és que durant molts anys hem amagat el cap sota l’ala. Les veus dissonants que havien sortit es tapaven amb dades tergiversades. Que un 20% dels alumnes de la ciutat són estrangers és una dada innegable, però poca gent s’imaginava que el CEIP la Sínia (nova escola hereva del CEIP Montseny) tingui un 75% d’immigrants, és a dir 223 dels 296 alumnes són estrangers. O que al centre privat de Santa Caterina de Siena, a la catedral, més de la meitat dels 220 alumnes també ho són. Les oscil·lacions dels altres centres són més o menys reprovables, però entren dins una lògica de població. Tots no. Algú ens haurà d’explicar perquè el centre privat-concertat l’Escorial aquest percentatge és de només el 7%, és a dir dels 963 alumnes 68 són estrangers i a Sant Miquel dels 1076 poc més del 13% (145 alumnes) són estrangers. El problema no són els futurs espais d’acollida, si no la falsa percepció de la realitat, perquè (tampoc cal amagar-ho) la concentració d’alumnes estrangers ha estat voluntària i consentida. Per evitar problemes a la curta…

Enllaç
Pàgina 4 de 69 pàgines « Primer  <  2 3 4 5 6 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1011229 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.6111 segons
Total Entrades: 7276
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/26/2008 12:01 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 8
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 10/12/2008 12:39 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19