Usuaris registrats:
Accedir-hi
-Seccions
-Arxius mensuals
- Maig 2008
- Abril 2008
- Març 2008
- Febrer 2008
- Gener 2008
- Desembre 2007
- Novembre 2007
- Octubre 2007
- Setembre 2007
- Agost 2007
- Juliol 2007
- Juny 2007
- Maig 2007
- Abril 2007
- Març 2007
- Febrer 2007
- Gener 2007
- Desembre 2006
- Novembre 2006
- Octubre 2006
- Setembre 2006
- Agost 2006
- Juliol 2006
- Juny 2006
- Maig 2006
- Abril 2006
- Març 2006
- Febrer 2006
- Gener 2006
- Desembre 2005
- Tot l'arxiu
- Per categories
-Darreres entrades
- Vic se la juga
- «El Roncato Patí Vic serà diumenge campió d’Europa»
- Vic atura l’obertura de bancs, locutoris i basars
- Llistes d’espera a dues marxes a l’HGV
- Caixa o faixa pel Roncato Vic si vol seguir viu al play-off
- Neix ‘Osona Espavila’t’ per defensar els drets dels osonencs
- La Cambra aposta per l’aeroport de jets a Osona
- PSC i CiU signen un acord de govern a Torelló
- ‘L’últim patriarca’ de Najat El Hachmi l’èxit de Sant Jordi
- El Mas Ricart de Gurb es podria convertir en un centre de reinserció de malalts mentals
- Només Vic ha de tenir farmàcia de guàrdia?
- Una escultora i una pediatra d’Osona reben la Creu de Sant Jordi
- Parramon obté el tercer grau i la Fiscalia recorre
- Vic enceta «un procés imparable de regeneració del barri del Remei»
- La pressió dels veïns fa que Salut es replantegi una solució pel Bisaura
-Subscriure
El Predicador
Divendres, 29 Juny, 2007
‘Polònia’ i les cares caigudes
L’excés de zel de la classe política és excepcional. La pell fina davant de qualsevol mínima crítica es fa tant evident en les reaccions sovint irades i en les mostres d’integrisme que moltes vegades fins i tot superen les de les religions. D’exemples n’hi ha a puntades de peu, no només a nivell general sinó en ciutats i pobles més petits. En ocasions, quan la crisi s’obre entre un polític i un periodista o mitjà de comunicació (uns altres intocables que es refugien recurrentment en la llibertat d’expressió o en el “matar al missatger” per amagar les seves mancances, defectes i parcialitats), les friccions poden ser d’antologia.
Divendres, 08 Juny, 2007
La tragèdia republicana
Es mastega la tragèdia a ERC. Des de fa alguns anys els actuals líders del partit estan fent les coses amb el cul, i de tan sembrar ventositats acabaran amb les mans plenes de merda. Els símptomes són tan evidents que els més catastrofistes ja veuen els fantasmes del Colom i la Rahola reviscolant en els cossos de Puigcercós i Carod-Rovira. De fet tots els passos en fals que ha donat ERC des de fa vuit anys (els que fa que van anunciar que deixaven en un segon pla els plantejaments independentistes) estan donant els seus fruits en forma del desajustament que veiem darrerament.
Divendres, 13 Abril, 2007
Metges, malalts i bones persones
El gran Jorge Martínez, líder i cantant dels Ilegales, diu en una de les seves cançons que si escoltem males notícies és perquè som mala gent. Moltes vegades penso en aquesta categòrica afirmació quan veig el recull de successos en què s’han convertit les notícies de la televisió, o quan constato que setmana rere setmana apareix un nou programa, sèrie o reportatge dedicat a metges i malalts.
Mai m’han interessat en absolut els hospitals. Al metge intento veure’l el menys possible, com a mínim fins que el cos no arriba a un nivell tan baix com per fer-ho imprescindible. Vaig fer la mili a la Creu Roja per treure’m de sobre tota la parafernàlia dels militars espanyols, els seus càntics ridículs i els homenatges perpetus a la bandera enemiga (i tot i així vaig acabar patint al meu propi poble amb uns veterans lamentables que es creien la merda que els havien introduït al cervell). El cas és que això de la Creu Roja era més per necessitat que per vocació, si bé no crec que individus de 18 anys (encara que en aquella època era molt més madur que actualment) fóssim els més indicats per fer aquella feina. També hi ha aquells ritus iniciàtics infantils amb la sexualitat que tenen com a referent als metges i les infermeres, però que amb els anys van derivant algunes vegades cap a temàtiques més desenvolupades, i en la majoria dels casos cap a la sordidesa monòtona més absoluta. De qualsevol manera tampoc vaig ser mai un fenomen en això de la precocitat sexual.
Dijous, 05 Abril, 2007
Temps de religiositat
Això de la fe i la religió és una mica com aquell riu andalús, el Guadiana, que tan aviat apareix com desapareix. Aquesta mateixa setmana es veuran escenes en què els ciutadans d’aquest país i del veí, treuen els sants cristos al carrer i els veneren sobremanera, autoflagelant-se (figuradament és clar) per intentar de redimir-se dels molts pecats que s’han comés durant la resta de l’any. No és estrany que en aquests temps on la moral és polièdrica (fixeu-vos en individus com Carod-Rovira que canvia el discurs segons si parla com a vicepresident de la Generalitat, com a soci del tripartit o com a capità de l’equip de petanca de la seva escala), vegem exercicis de falsedat tant flagrants com el de declarar-se catòlics, apostòlics i romans, i després fer tot el contrari del que demana aquesta religió. En aquest sentit l’actuació dels famosos de la premsa del cor en el decurs de les processons de Setmana Santa a moltes ciutats del sud de la península (amb consum de tot tipus de productes no sempre necessàriament legals) només són la punta de l’iceberg d’aquesta gran paròdia en què s’ha convertit la societat del benestar.
Divendres, 23 Març, 2007
Néixer, escola, feina i mort
Jordi Remolins.- Comptat i debatut a la majoria de tots nosaltres el que ens ha reservat la vida tal i com ens la munten respon a la icona: néixer, escola, treball i mort. Alguns ho allarguen durant molts anys i altres menys. Mentre dura la vida alguns es casen i d’altres tenen la sort de no fer-ho. També se’ns imposa la necessitat de perpetuar-ho tot plegat portant fills al món. Els bancs i caixes ens ofereixen boniques hipoteques i crèdits per poder tenir-nos amb les pilotes ben retorçades durant tot aquest temps. I si convé allargar-ho perquè siguin precisament els nostres descendents els que ho paguin, doncs a signar on ens dibuixen la creu, que la crucifixió serà completa. Com que els dies duren vint-i-quatre hores, i la resistència del cos humà al treball té un límit, se’ns permet de tenir petites diversions i aficions, la majoria d’elles d’una intranscendència insultant. De fet si el cinema és tan horrible, si la literatura que es troba a les llibreries és d’un perfil tan baix, si la música que sona a les emissores semblen sons sortits del mateix cul dels seus autors, si la televisió només serveix per recordar-nos la mediocritat absoluta del gènere humà... és perquè qui controla tots aquests mitjans ja hi està prou interessat en què així sigui. De fet com l’escola. Com més deficient sigui el sistema educatiu i menys espavilats siguem tots plegats més difícil serà que ens rebel·lem contra la merda de sistema. Com més utòpica sigui qualsevol idea millor pels que ja ho tenen tot controlat, més difícil serà tombar la piràmide. Com menys idees tinguem més fàcil els ho posem.
Estadístiques
Aquesta pàgina ha estat visitada 761173 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 1.4160 segons
Total Entrades: 6811
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/15/2008 05:33 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 8
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/16/2008 09:01 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19
