Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Expressions

Divendres, 20 Juny, 2008

«Desfent el mocador m’ha obert el camí com a escriptor»

Desfent el mocador és l’últim llibre de Ramon Erra i fou el quinzè més venut a la comarca per Sant Jordi
image

Ramon Erra va néixer a Vic però de ben petit va anar a viure a Santa Eulàlia de Puig-Oriol (el Lluçanès). La seva trajectòria en el món literari és més que notable. A fet col·laboracions a diferents publicacions com La Marxa, Encanal, El Tacte que té, L’Avui, el Temps, entre moltes altres.  També es coautor d’un guió de telenovel.la per a la televisió local de Lluçà i de diverses obres teatrals de carrer. A més, també té un important currículum quant a la publicació de llibres. Ramon Erra ha escrit en publicacions com Operació Gàbies Buides amb Jordi Martí, ha fet alguns llibres de viatges com A Bòsnia ens trobarem, o llibres de contes com La flor blanca de l’estramoni.  Per tot aquest treball, Ramon Erra també ha rebut premis que han reconegut la seva trajectòria com el Rafel Cornellà que va guanyar l’any 2001 en reconeixement a un retrat literari de Bohumil Hrabal, autor de llibres tan emblemàtics com Trens rigorosament vigilats on s’hi explica l’història d’un guarda-agulles i el seu aprenent que no deixa escapar detalls com l’iniciació sexual d’el jove protagonista, tot això, amb l’ocupació nazi de Txecoslovàquia com a teló de fons.
L’últim llibre de Ramon Erra va ser el quinzè més venut a la nostra comarca i s’anomena Desfent el mocador. Es tracta d’una novel·la que ha estat definida pels lectors com a «palpable» gràcies a la seva capacitat de transmetre sensacions a partir de la paraula escrita.
Aquesta és la teva primera experiència amb les novel·les per adults, com t’hi sents?
Bé, molt bé. En realitat no ha estat una experiència tan nova perquè els contes que feia també anaven dirigits a un públic adult. A més, no és la primera novel·la sinó que ja n’havia escrit una per a un públic més jove. Això és un tema que va crear una mica de confusió entre els lectors perquè  a la contraportada del meu llibre hi posa que és la meva primera novel·la per a públic adult i aleshores pensen que no havia escrit novel·les anteriorment.
En quin dels generes que has escrit et sens més còmode?
La veritat és que en tots. He disfrutat amb qualsevol gènere que he provat.
Explica als nostres lectors l’argument del llibre.
És tracta d’un cambrer que té un accident i la cara li queda completament desfigurada. Des d’aquell moment ha de deixar de treballar en aquell bar ja que podia crear cert rebuig entre els clients. Aleshores, decideix començar a escriure sobre aquell bar, la gent que habituava a anar-hi i en definitiva, el bar on havia treballat tota la vida.
Diguem que arran de l’accident veus d’una altra manera la vida?
Jo no diria que la veu diferent però potser si que descobreix coses d’ell mateix que abans desconeixia.
En què t’has inspirat per fer el llibre i crear els espais, els personatges…?
Tot el que hi ha al llibre ha sortit de la meva imaginació. A partir de coses que he viscut, persones que he conegut i coses que he passat o que he vist que els altres passaven, he construït aquest món imaginari. És un llibre inventat però que es basa en la vida real. El que m’ha passat bastant sovint és que un cop escrit el llibre, he vist persones o he estat en llocs que m’han recordat a personatges o espais que jo havia creat en el llibre. Això em va passar amb la gitana que apareix al llibre, una dona de cames peludes però que tenia alguna cosa que atreia molt als homes. Doncs vaig trobar algú a la vida real que em va recordar a ella.
Molts lectors han dit que el teu llibre és molt palpable oi?
Si, és veritat. He intentat que els lectors poguessin sentir una olor, o una sensació a partir de les meves paraules. El lector «t’he l’has de treballar» per tal de que arribi a posar-se a la pell dels personatges i puguin sentir el que aquella persona fictícia està passant en un moment precís del llibre.
Tens pensat seguir amb la teva carrera com a escriptor?
Si, és una cosa que m’agrada. De moment tinc un projecte al cap del que no en puc dir massa cosa perquè encara està una mica verd.
Ara estic en una editorial força important que m’ha obert el camí i per tant em facilita poder seguir escrivint llibres i publicar-los.
Quant de temps diries que hauran d’esperar els teus lectors per llegir un nou llibre?
Uns dos anys aproximadament encara que és complicat respondre aquesta pregunta. Escriure un llibre no es fa d’una tirada sinó que n’escrius un tros, i el deixes reposar. Després, al cap del temps, t’el rellegeixes i potser canvies unes quantes coses… Finalment l’has de portar a l’editorial i ells també tarden el seu temps, l’han d’editar, fer una portada… És un procés força llarg que porta bastant de temps.

Enllaç

Divendres, 13 Juny, 2008

La nova aventura d’en Fermí es presenta a la Pedrera

La col·lecció “Fermí, el ratolí pagès” ja compta amb un altre conte: Jugant amb foc

image

Jugant amb foc és el sisè llibre de la col·lecció de contes d’en “Fermí, el ratolí pagès” i acaba de sortir al carrer. En Fermí i la Valentina són els dos ratolins protagonistes d’aquesta col·lecció de contes que ja arriba al seu equador ja que l’intenció és arribar als dotze contes.
Els dos autors, en Pep Cabanes i la Roser Romaní, van decidir crear aquesta parella de ratolins per tal d’explicar d’una manera didàctica i entretinguda la vida del pagès ja que com tots sabem, aquest és un sector que s’està oblidant progressivament. Els dos personatges representen els alter ego dels seus autors i pe tant, és una forma de plasmar la seva pròpia vida.
La col·lecció ha aconseguit, des que va aparèixer l’ any 2005, fer-se un lloc entre les preferències dels més petits. Jugant amb foc (que en realitat no és el sisè, sinó que és el setè, però consideren que el primer era una presentació de la col·lecció) explica quines són les feines del camp al mes de juny i mostra als nens la necessitat de ser prudents amb el foc i la pirotècnia.

Enllaç

Divendres, 06 Juny, 2008

«Faig servir la poesia per explicar la meva vida»

Clara Fontanet ha participat en una antologia de poetes joves del conjunt dels Països Catalans

image

VIC | Ramos-Salvat.- ‘Pedra foguera antologia de poesia jove dels Països Catalans’ és l’última publicació en què ha participat Clara Fontanet, una jove poeta de Mallorca que actualment està vivint i estudiant a Vic. Als quinze anys ja va guanyar el premi literari ‘Ciutat d’Inca’, amb el poema ‘Quin món’. L’estiu del 2006 ja va publicar, junt amb altres poetes dels Països Catalans, una altra antologia sota el títol de ‘Solstici d’estiu’, gràcies a la Fundació ACA, una entitat cultural de les Illes Balears.
L’antologia que presenta ara Documenta Balear, recull l’obra de 28 joves autors i autores, es pretén donar sortida i coneixença a una nova fornada de creadors i creadores que, per sobre qualsevol altra cosa, pretenen fer arribar la poesia a la gent d’una manera molt més directa, escènicament i engrescadora, mitjançant recitals i espectacles poètics. Aquest ha estat un dels criteris a seguir per part del col·lectiu Pèl capell a l’hora de fer la selecció dels antologats: s’han cercat poetes que facin una poesia activa, que vulguin dir els seus poemes, a més dels ja esmentats criteris d’edat i d’escriure en català. L’objectiu és arribar a engrescar al públic jove amb la poesia, per això Edicions Documenta Balear i la Federació Llull llancen aquest llibre a un preu popular de 7,00 euros. L’obra s’ha començat a presentar arreu dels Països Catalans el passat mes de maig, tot i que no es preveu que es presenti a Osona fins al setembre.

Enllaç

Divendres, 09 Maig, 2008

«No tot el que és bo és tan bo com sembla i viceversa»

Dimonis a la ciutat dels Sants ha estat el cinquè llibre més venut a la comarca

image

Daniel Oliva va néixer a Vic l’any 1969 i des d’aleshores no s’ha mogut d’aquí. L’autor confessa sentir una gran estimació per la ciutat que l’ha vist créixer i per això, el llibre que ha tret recentment al carrer, Dimonis a la ciutat dels Sants, està ambientada a Vic. Tot i ser informàtic de professió, les seves dots d’escriptor són innegables.

Enllaç

Divendres, 25 Abril, 2008

Emili Vilamala, 25 anys de passió per la fotografia

Dissabte passat es va presentar el seu llibre 1982-2007: 25 anys de fotografia

 

Dissabte passat, Emili Vilamala va presentar el seu llibre titulat 1982-2007: 25 anys de fotografia. L’ Emili ha treballat tota la vida a la industria tèxtil però al mateix temps ho compaginava amb una afició que l’omple des de fa molts anys. Estem parlant de la fotografia. Encara que la seva obra recopila els seus últims 25 anys, la seva afició per la imatge estàtica va començar abans. El llibre que acaba de presentar és un recull fotogràfic d’aquests 25 anys. La foto de portada correspon a la primera foto de la seva col·lecció (1982) i la de la contraportada a l’última (2007). El fotògraf, presenta fotografies urbanes o del camp, amb blanc i negre o amb color, de gent o d’animals. Emili Vilamala té l’impressionant do de capturar eternament la bellesa de qualsevol cosa amb la finalitat de que els altres la poguem disfrutar pausadament i sense presses.

Enllaç
Pàgina 2 de 22 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11981702 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2557 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 19
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 04:46 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19