Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Insòlit

Divendres, 28 Agost, 2009

Llista de refugiats que van marxar amb el Winnipeg (3)

27 d’agost de 2009

Martín Cueto, Dolores
Martín Cueto, Elio
Martín Cueto, Jeránimo
Martín Cueto, Vicenta
Martín Fernández, Isidoro
Martín Gómez, Juan
Martín Gómez, Pedro
Martín Herrero, Manuel
Martín Llurva, José
Martín López, Casimiro
Martín Maestro, Angel
Martín Peláez, Julio
Martín Ramos, Jerónimo
Martín Rojas, Alejandro
Martín Suárez, Eloísa
Mardn Zapatero, Manuel
Martínez Barona, Nicasio
Martínez Batcarcas, Miguel
Martínez Benito, Francisco
Martínez Cachero, Alfredo
Martínez Cajo, Antonio
Martínez Calahorra, Cirilo
Martínez Campillo, Antonio
Martínez Cruzado, Venencio
Martínez Expósito, Pedro
Martínez García, Emilia
Martínez García, Fidel
Martínez García, Francisco
Martínez García, Juan
Martínez García, Ponciano
Mam’nez García, Sandalio
Martínez Gles, Valentín
Martínez González, María
Martínez González, Tomás
Martínez Gris, Paquita
Mardnez Ibáñez, Manuel
Martínez Lanza, Antonio
Martínez Madroga, Carlos
Martínez Maiza, Luisa
Martínez Martínez; Claudio
Martínez Mergosa, Aurelio
Martínez Olea, Rafael
Martínez Pamo, Rufina
Martínez Pérez, Jaime
Martínez Rodríguez, Amalio
Martínez Rodríguez, Modesto
Martínez Ruiz, Nicolás
Martínez Toreanso, Francisco
Martínez Vicente, Alicia
Maruri Orve-Echaverría, José R.
Mas Aznar, Joaquín
Mas Pineda, Beltrano
Massip Margallo, Evaristo
Massip Segria, Alberto
Massip Segria, Hortensia
Massip Segria, Laura
Mateo Alvarez, Artemio
Mateo Alvarez, Guillermo
Mateo Alvarez, Jesús
Mateo Alvarez, Julio
Mateo Alvarez, Leonor
Mateo Benavent, José
Mateo Mateu, Antonio
Mateo Medina, Diácono
Mateo Ruiz; Alejandro
Mauqui Mozzi, Pedro Angel
Mauranet Cubedo, Vicente
Maza Canizares, León
Mazanet Cubedo, Vicente
Mazuchi Belaúnde, Julia
Medina Castaños, Antonio
Mejido Gutiérrez, Antonio
Meléndez Cárdenas, Santiago
Mena Larios, Pedro
Menchaca de Benito, Antonia
Menchaca, Francisco
Menchaca, Juana
Mencia Roy, Cosme
Mencia Roy, Francisco
Méndez Alonso, Jesús
Méndez Femández, Jesús
Méndez Femández, Luis
Méndez García, Enrique
Méndez Hemández, Jesús
Méndez López, Juan José
Méndez Rodríguez, Emilio
Méndez Sánchez, Femando
Mendia Gracia, Flora
Mendia Larriñaga, Angel
Mendoza Barrio, Araceli
Mendoza Bamo, Gonzalo
Mendoza Barrio, Gregorio
Mendoza Santa Mart, Gregorio
Menéndez Arias, Emilio
Menéndez Flores, Pilar
Menéndez González
Menéndez Martínez, Marcelino
Menéndez Sanz, Eduardo
Menéndez Soto, Pedro
MenCndez Veiga, Jesús
Merced Durán, Joaquín
Merin Viñales, Juan
Merli Pañisca, Juan
Merli Rudan, María
Merlli’ Rudan, Rosa María
Mesa Piñeiro, Arcadio
Mesa Rodríguez, Manuel
Meza Torres, Angel
Miar Granda, Manuel
Mias Ciais, Juana
Mias Codina, Enrique
Mier Pardo, María de
Miera Arenal, Agustín
Miguel Martínez, Modesto
Miguel Muñoz, Irineo
Millain Sánchez, Horacio
Millán Jiménez, Antonio
Millán Millán, Segundo
Millán Romero, Francisco
Millans Manzanares, José
Millares Pérez, Joaquín
Mingarro López, Luis
Mingorance Pérez, Nicolás
Mínguez Aguilar, Francisco
Miquel Solera, Juan ,
Miquel Vidal, José
M\iquet Pulido, Escolástico
Mir Colomer, José
Miranda Ureta, Laureano
Mirando Fraga, Benito
Mitjavilla Arizmendi, Margarita
Moeno Montero, Valentina
Mogino Juan, Francisco
Mola Serrano, Martín
Molina Castellanos, Angel
Molina Femández, Diego
Molina Martínez, Aniceto
Molina Molina, Antonio
Molina Ruiz, Francisco
Molina Sánchez, Clemente
Molina Simón, Diego
Molina Simón, Francisco
Molina Simón, José
Molina Simón, Luisa
Molinero Cano, Juan
Molinero Mendieta Y., Santiago
Molins Trasierra, José
Molla Hinojosa, Rosendo
Mollada Fuero, Piedad
Mollenhaure Arriagada, Ernesto
Moneo Sanz, Emiliano
Montalbán Agudo, Timoteo
Montalbán Catalán, Enrique
Montané Catalán, Enrique
Montaner Sala, Manuel
Monte Rovier, José
Montejo García, Manuel
Montero Abaurre, Obdulia
Montero Cisneros, Esteban
Montero Cisneros, Leandro
Montero Contreras, Juan
Montes Eles, Agustín
Montes Veci, Francisco
Montesinas Sánchez, Dolores
Monza, Micaela
Monzalvet Méndez, Antonio
Mora Botella, Francisca
Mora Hinojosa, José
Moral Reig, Leonardo
Moral Reig, Mercedes
Moral Reig, Rosa
Moral Reig, Teresa
Moral San Clemente, Leonardo
Morales Benítez, José

Enllaç

Divendres, 31 Juliol, 2009

Diari d’una puta del 36 (24)

Mercedes Cruces
Grafòloga

El 4 d’agost de 1939, el Winnipeg salpa de Trompeloup -volta de Burdeos - cap a Valparaiso.
El SERE, Servei d’Evacuació dels Refugiats Espanyols, organisme creat per l’últim govern republicà espanyol (Juan Negrín) adquireix aquest vell vapor per a l’evacuació d’espanyols republicans procedents de camps de refugiats a França. Aquesta emigració d’espanyols a Xile que fugien de les represàlies franquistes i van combatre en el bàndol perdedor va ser feta realitat gràcies als esforços i iniciativa personal que el poeta xilè Pablo Neruda va fer per a poder evacuar a centenars d’espanyols.
Cents de milers de refugiats es van acostar a Pablo Neruda suplicant un buit en el Vaixell de l’Esperança, - com van cridar a la vella embarcació- però solament 2.200 - segons la llista- van aconseguir embarcar. La veritat és que van ser gairebé 2500 asilats els quals van pujar al vaixell que els duria a l’altre costat de l’Atlàntic, al Pacífic, solament que aquests per alguna raó política ens van constar en la llista del poeta Neruda. Aquestes persones que van embarcar d’incògnit van ser declarats com exiliats intel·lectuals, quan la majoria d’ells mancava d’estudis superiors. Són els quals no estan en el llistat.

Enllaç

Divendres, 24 Juliol, 2009

Diari d’una puta del 36 (23)

Mercedes Cruces
Grafòloga

UN MARIT DE VIC
A principis dels anys 60 vaig conèixer el que seria el meu marit. Era un home estrany. Tímid, seriós, callat… Gairebé cada setmana es presentava al meu establiment després d’arreglar els seus assumptes de negocis a Barcelona. El més curiós de tot és que no sol·licitava els serveis d’alguna de les meves pupil·les, sinó que es prenia una copa amb alguna de les noies i marxava fins a la setmana següent, que tornava i repetia novament la mateixa rutina setmanal.
Les noies i jo estàvem intrigades de perquè només pagava per prendre una copa. Vam arribar a pensar que potser era impotent o tenia algun problema personal, que no econòmic, ja que beure al meu local amb una de les meves putes d’alt estànding no era per res barat ni estava a l’abast de totes les butxaques. Només una minoria d’homes podia permetre-se’l.
Al cap d’uns mesos la curiositat em va acostar a ell.
Per descomptat jo sempre era la primera a rebre’ls i oferia als clients els serveis dels que disposava casa meva, però em limitava només a això, a rebre’ls. Ell em mirava fixament quan jo el rebia al hall amb un ampli somriure. Més d’una vegada el vaig enxampar observant-me a través del gran mirall bisellat d’estil modernista que hi havia instal·lat a la paret del darrera de la barra del bar. Sempre molt educat i correcte, el veia parlar pausadament i amb molt respecte amb alguna de les noies que servien a la barra.
Quan em vaig assabentar, per les noies, que l’home era nascut i vivia a Vic, la curiositat es va accentuar. Sempre que algú es referia o comentava alguna cosa, qualsevol, per insignificant que fos, relacionada amb la ciutat que va veure néixer a la meva mare, escoltava amb atenció com si una força desconeguda m’atragués irremeiablement a aquesta població.

Enllaç

Diari d’una puta del 36 (23)

Mercedes Cruces
Grafòloga

UN MARIT DE VIC
A principis dels anys 60 vaig conèixer el que seria el meu marit. Era un home estrany. Tímid, seriós, callat… Gairebé cada setmana es presentava al meu establiment després d’arreglar els seus assumptes de negocis a Barcelona. El més curiós de tot és que no sol·licitava els serveis d’alguna de les meves pupil·les, sinó que es prenia una copa amb alguna de les noies i marxava fins a la setmana següent, que tornava i repetia novament la mateixa rutina setmanal.
Les noies i jo estàvem intrigades de perquè només pagava per prendre una copa. Vam arribar a pensar que potser era impotent o tenia algun problema personal, que no econòmic, ja que beure al meu local amb una de les meves putes d’alt estànding no era per res barat ni estava a l’abast de totes les butxaques. Només una minoria d’homes podia permetre-se’l.
Al cap d’uns mesos la curiositat em va acostar a ell.
Per descomptat jo sempre era la primera a rebre’ls i oferia als clients els serveis dels que disposava casa meva, però em limitava només a això, a rebre’ls. Ell em mirava fixament quan jo el rebia al hall amb un ampli somriure. Més d’una vegada el vaig enxampar observant-me a través del gran mirall bisellat d’estil modernista que hi havia instal·lat a la paret del darrera de la barra del bar. Sempre molt educat i correcte, el veia parlar pausadament i amb molt respecte amb alguna de les noies que servien a la barra.
Quan em vaig assabentar, per les noies, que l’home era nascut i vivia a Vic, la curiositat es va accentuar. Sempre que algú es referia o comentava alguna cosa, qualsevol, per insignificant que fos, relacionada amb la ciutat que va veure néixer a la meva mare, escoltava amb atenció com si una força desconeguda m’atragués irremeiablement a aquesta població.

Enllaç

Dijous, 16 Juliol, 2009

Diari d’una puta del 36 (22)

Mercedes Cruces
Grafòloga

LA MADAME
Des de mitjans dels anys 40 fins a finals dels 50, em vaig dedicar exclusivament a prosperar econòmicament gràcies a l’ofici més antic del món. El 1959, amb 36 anys, disposava i era mestressa d’una casa pròpia destinada al pròsper negoci de la prostitució. Per a sorpresa meva, l’any 1955, aquella dona que m’estimava i que vaig expulsar de casa meva per l’assetjament i la bogeria en la qual es van convertir la seva vida i la meva, em va deixar en herència la casa modernista del barri de Gràcia. Aquella casa que em va prestar quan vaig sortir de la presó de les Corts. Ella es va reunir el 1948 amb la seva família a Mèxic uns mesos després que jo la fes fora de la meva casa. Mai més vaig saber de la seva vida fins a aquest any de 1955 quan, a través d’una carta enviada des de l’altre costat del món, se’m comunicava la seva mort i el testament on deia que jo era l’hereva de tots els seus béns de Barcelona.
No sé perquè em va nomenar la seva beneficiària, suposo que m’estava agraïda per l’ajuda moral i física que li vaig prestar sense esperar res a canvi, no només a la presó de les Corts quan m’arriscava a dur-li els missatges de les seves companyes de partit o tal vegada perquè la vaig cuidar i va estar vivint a casa meva durant dos anys quan estava sola i malalta. Em dol recordar que per culpa de mal interpretar els meus sentiments cap a ella, acabés tot tan malament i es trenqués una bona amistat sorgida en uns moments molt durs, tristos i penosos per a les dues.
Ni tan sols em vaig acostar a comprovar l’estat en que es trobava la propietat. Ni volia saber què contenia l’habitatge ni el valor dels quadres i objectes que acollia al seu interior. Una vegada vaig jurar que mai més tornaria a trepitjar els carrers on vaig estimar per primera vegada de debò a un home que va morir de forma tan violenta i absurda. Jurament que vaig complir tota la meva vida. Simplement la vaig vendre a través d’una immobiliària i vaig invertir els diners de la venda en la meva nova i àmplia casa de la part alta de Barcelona. Allà, a poc a poc vaig instal·lar la meva pròpia casa de putes d’alt nivell.
Em vaig convertir en una de les “madame” més jove i sol·licitada clandestinament per part de les més altes personalitats de l’Estat i de la jerarquia eclesiàstica. També els bisbes franquistes i els membres de la cada vegada més destacada ordre fundada per Josep Maria Escrivá Albás el 1928 (Josep Maria Escrivá de Balaguer), l’Opus Dei, freqüentaven el meu saló i cardaven com tot fill de veí. Venien vestits de paisà acompanyats moltes vegades per altres capellans de menor graduació.
Molts dels usuaris de la meva luxosa casa de cites eren clients que procedien d’altres regions d’Espanya. Venien recomanats per altres parroquians que els informaven sobre el bon fer i l’exclusiu local que regentava, les instal·lacions a tot confort decorades amb bon gust i elegància, on preparava l’esperit fogós d’aquells homes que per a mitja Espanya eren: governants, nobles, ministres, caps militars amb moltes medalles, tots declarats públicament cristians i fidels als seus principis morals. Clar que per a l’altra meitat del país era un secret a veus que tanta medalla, pal·li i eucaristia no es corresponia amb les veritables activitats ocultes dels seus catòlics membres.
Els que tant van censurar i van prohibir als espanyols, no s’aplicaven la mateixa censura. Eren tots uns hipòcrites que anaven pel carrer diàriament amb el cap molt alt al costat de la salutació feixista. De nit, eren simplement homes que es comportaven com a tals i estaven plens de tares morals i de perversions sexuals. Tots uns desgraciats en la seva vida marital i amb fills joves adolescents i no tan joves falangistes, que es dedicaven a donar pallisses en grup a altres persones fins arribar a matar-les pel simple plaer de martiritzar individus que sabien que no compartien les seves mateixes idees polítiques. Durant anys va ser permès per les autoritats policials i militars aquestes pallisses a presos o detinguts a les comissaries, centres carceraris… Morien a les mateixes o els duien el grup de falangistes de torn a un ras on després de tota classe de vexacions, tiraven un tret al clatell a la seva víctima deixant el seu cadàver abandonat en alguna cuneta de la carretera, perquè fossin descoberts pels veïns sense que aquests, tot i saber qui eren els botxins, poguessin ni tan sols denunciar els assassins per por de ser els següents immolats. Es vivia amb la por al cos. Els pocs que s’atrevien a queixar-se d’aquests comportaments homicides, no van viure per explicar-ho. El terror va regnar durant quaranta anys a totes les llars d’aquest país.

Enllaç
Pàgina 1 de 39 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2670410 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4605 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/11/2010 06:47 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19