Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Insòlit

Divendres, 05 Setembre, 2008

El capellà degollat

Meredes Cruces
Grafòloga

image

Quan va néixer la senyoreta Iris, els seus pares no tenien ni idea de quin nom posar-li ja que esperaven un noi (al ser el primer fill desitjaven que fos un nen). La van anomenar Iris a les poques hores de néixer perquè quan va venir al món ho va fer amb els ulls oberts com plats i observant a tot aquell que se li acostava.
Era una tarda freda d’octubre de fa gairebé dos-cents anys. Tot just uns mesos abans de maig de 1808, els francesos havien envaït la penísula ibèrica i Espanya entrava en un conflicte bèl·lic que duraria fins l’any 1814.

Enllaç

Divendres, 29 Agost, 2008

Les llunes de Jacint Verdaguer.4-Lluna de la mort (i 2)

Mercedes Cruces
Grafòlogaimage

FUNERAL DE JACINTO VERDAGUER AL CEMENTIRI DE MONTJUÏC 1902.
I
Sonen a la catedral
campanes de funeral,
fins i tot les pedres sangloten
davant la pena mortal.

Fràgils llàgrimes de cristall
que es trenquen amb un crit,
clamant la llibertat
del prebisteri maleït.

Mur de lamentacions
com el de Jerusalem
tota la Plana ho és,
que mort està
Mosén Cinto Verdaguer.

Ja ningú li disputarà
la bogeria humana al Poeta,
tots es barallessin
per la glòria d’un poema.

Estàtua li aixecaran,
mut testimoni
de guix i ferro,
sense vida,
però ens recordarà
que un cop va viure un home,
escrivint en vers.

Granes i ors transformats,
en plata freda de juny,
somorta carn jeu
en taüt de fusta.

La mort es va endur a l’home,
arrossegant les seves misèries.

Mars de pèls rossos,
ulls blaus de remolí,
entre verds i marrons,
camps foscos i negres
s’ha podrit la matèria.

Fresc aire del matí
es respira per les valls,
és l’ànima que descansa
de vanitats terrenes.

La Atlántida ja està en el cel,
el Canigó la vigila
amb una espasa de foc.

Més,... no s’atreveixi l’Església
a posar un sol peu!
Quatre comtes la custodien
Bernat,Guifré, Gentil
i Berenguer.

Núvols de reconquestes
vetllen el seu somni etern,
coronat de tempestes
de passions i de gelosia.

Dracs de vent,
huracans d’esperits,
que ningú...
que ningú pertorbi el duel!

Hisseu banderes d’aixades,
en la porta celestial del jaç!
Perquè dormi tranquil
el Poeta navegant,
que ja la seva nau recorre
veloçment l’Univers.

FI DE L’OBRA POÈTICA LES LLUNES DEL POETA JACINTO VERDAGUER

Enllaç

Dijous, 14 Agost, 2008

Les llunes de Jacint Verdaguer.3-Lluna de la maduresa (i 3)

Mercedes Cruces
Grafòlogaimage

LA MARQUESA DE COMILLAS MARIA GAYÓN

I
Quin desassossec hi ha dintre meu!
Quina angoixa…
quan em mires
posada de genolls en la confessió.

Aquests ulls clars
del meu amor primer
tornen a mirar-me.
És un gran turment!

II
Senyor meu…
aparta-la dels meus pensaments
Pare nostre que estàs en el cel,
santifica a aquest pobre pecador,
lliura’m del diable de la gelosia.

A un amor terrè no tinc dret,
No caigui en la temptació del cos.

III
Verge de la meva ànima,
pur com l’aigua clara
de les fonts del meu poble
per vós sóc.

A pesar de les condemnes,
les calúmnies i remors
no he pecat contra vós.

Mireu els meus ulls i vegeu,
Escolteu els meus llavis resar,
no poden dir mentides
ulls que saben plorar.

La innocència dels seus anys,
la blancor de les seves mans
aquests ulls són tan clars!
M’han torbat…

Més, us juro jo Senyora,
ni el seu nom he pronunciat,
Mireu els meus ulls i vegeu,
escolteu els meus llavis resar
si els meus resos són mentida
castigueu-me sense pietat.

EXORCISMES I SUSPENSIÓ DE MISSES BISBE MORGADES 1889-1892.

I
Llàgrimes negres,
dol de l’ànima,
foscor que sura
en el vaixell de la ànimes.

Capità de les profunditats de l’abisme,
bogeria col·lectiva de dimonis,
navegació sense rumb,
a un viatge al·lucinant
de crits i blasfèmies.

II
Un àngel vestit de negre
arravassant ànimes
per a l’infern.

Elevant pregàries blanques,
de genolls estan resant.
Oració per a allunyar
al diable dels cossos.

Creu de ferro
crema sobre el pit
dels possessos.

Mossèn Cinto
crida i resa:
Sortiu!
Fuig Llucifer de les ànimes!
Baixa a les profunditats de l’avern!
No tornis a posseir les ànimes humanes!

III
Recargolades de serps,
llengües de doble fil,
vidres i agulles punxents
per la boca dels possessos.

Escriu Mossèn Cinto
la bogeria col·lectiva
en unes llibretes ocultes.

Exorcismes!,
Que en el sòl es regiren
en una abraçada infernal,
Satanàs
i les dones.

Enllaç

Dijous, 07 Agost, 2008

Les llunes de Jacint Verdaguer

3-Lluna de la maduresa (2)

Mercedes Cruces

IV
Avui he vist en els teus ulls
la teva solitud,
el teu somni,
el teu dolor,
el teu pensament,
la teva mort.

He vist la teva cara amb els pòmuls sortits,
ha creat uns ulls grans, inquiets,
puc llegir-te.
Em miro en ells, no em reflecteixo,
són tan negres!

Avui he vist en els teus ulls
la teva angoixa,
el teu martiri,
la teva esperança,
el teu destí,
la teva paciència,
la teva desgràcia.

Per fi he comprès el teu desànim,
les teves mans ossades,
la teva fam,
el teu cos nu,
el teu llit,
la teva flassada,
els teus llavis,
les teves llàgrimes…

Avui he comprès com tu,
he vist en els teus ulls,
la mort…

VIATGE A JERUSALEM.
LA TRANSFORMACIÓ
1886-1887.

I
Les muralles de Jerusalem
s’obren a un exaltat Poeta,
el misticisme penetra
fins al fons de l’ànima

A un creuat se sembla
volent lliurar batalles.

Pas de crucificat,
nafra que neix,
es clava en el pit,
pujant la pendent
de la muntanya Carmel.

Lloc de genolls
al peu de l’olivera,
és el seu Via Crucis
ple de misteris.

Enllaç

Divendres, 01 Agost, 2008

Les llunes de Jacint Verdaguer

3-Lluna de la maduresa (1)image

LA LLUNA DE LA MADURESA
BARCELONA 1873-1875
(VIATGES AMB VAIXELL)
La lluna està opaca,
la lluna està vermella,
la lluna viatja
en un mar de dubtes
entre altes ones.

I
Després de moltes misèries
per carrers de Barcelona
li han trobat un treball
en un vaixell transantlàntic.

Al marquès de Comillas
li han portat un capellà,
perquè celebri missa
un poeta en alta mar.

En un vaixell salparà,
cap a terres d’ultramar,
d’enyorances viurà
res el consolarà.

Un Ofici mariner
en la coberta del vaixell,
Jesucrist està salat
en sagrat sagrament

Ai, verge de Montserrat
moreneta de la serra,
patrona de Catalunya
il·lumina a aquest emigrant
navegant per la terra!

Aire d’havaneres
es respira pel vaixell,
l’acordió sonant
les notes s’en van volant.

De tornada a la seva benvolguda pàtria,
llàgrimes vessarà,
que el cel blau de la Plana
és un cel sense igual.

Campanes de les ermites,
campanes a repicar!
floretes dels prats,
esperar a marcir,
que l’emigrant torna
a la seva estimada terra natal.

Mort d’un nen a bord del vaixell que afectarà profundament a Mossèn Cinto

Enllaç
Pàgina 1 de 28 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 923675 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3232 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/05/2008 10:31 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19