Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Insòlit

Dijous, 07 Febrer, 2008

Els guants blancs

Mercedes Cruces
Grafòloga

Recordo exactament que al mercat de vell vaig comprar els guants blancs. Els vaig comprar un diumenge dels anys 80 a Igualada. Encara guardo la caixa de cartró folrada de vellut blau on hi havia els guants, que duien brodades les inicials d’un nom: N.M. A la caixa amb lletres daurades una mica esborrades podia llegir-se amb dificultat, Igualada.

Enllaç

Divendres, 01 Febrer, 2008

El capellà bígam

Per Mercedes Cruces

image

El rector de l’església X… d’una ciutat de la diòcesi de Vic era bígam. Estava casat amb Déu i amb una senyora de molt bon veure pel ritu sagrat del silenci. Era un d’aquests clergues de la transició espanyola, compromesos amb la classe obrera, honest, honrat i bona persona. Les seves dues filles no li deien papa, li deien “pare”. Gairebé ningú al barri ignorava aquestes relacions il·lícites del sacerdot, ni el fruit d’aquestes.

Enllaç

Divendres, 25 Gener, 2008

El te enverinat

Mercedes Cruces

image

Cap a l’any 1885 vivien al carrer X… de Vic dues germanes solterones de mitjana edat, que per a sostenir l’economia de la casa, llogaven habitacions de la seu ampli i confortable habitatge a estudiants seminaristes o joves sacerdots que arribaven d’altres parts de Catalunya per a acabar els seus estudis teològics.

Enllaç

Divendres, 18 Gener, 2008

Delirium tremens

image

Mercedes Cruces
Gràfologa

Feia més de sis hores que havia deixat de beure. Un mal de cap molt fort donava pas a la síndrome d’abstinència. Tenia nàusees i terribles tremolors. Tot el seu cos viatjava cap a l’infern i les il·lusions estranyes s’apoderaven de la seva ment. El mirall de cos sencer que hi havia a l’habitació que havia llogat, li va retornar la seva pròpia imatge distorsionada. Horroritzat va descobrir que no estava sol reflectit en el mirall.
Darrere d’ell, la imatge nítida d’un nen d’uns nou anys amb la cara molt pàl·lida vestit a la manera dels anys 20 l’observava des d’una altra dimensió i temps.
Va llançar una ampolla de vi buida contra el mirall i aquest es va trencar en grans trossos que van caure al terra fent un soroll estrepitós. Un dels vidres va saltar tan bruscament que va anar a parar just sobre la cella esquerra i li va fer un tall profund del qual va començar a rajar abundant sang. Es va tombar sobre el llit retorçant-se de dolor, els llençols es van tenyir de vermell però ell no es va moure i va tancar els ulls. Volia morir. Ara només volia morir-se. No tenia ni forces per a aixecar-se i demanar una altra ampolla d’alcohol.
Des de feia més de dos anys que la seva addicció a l’alcohol havia anat en augment. Va perdre el seu treball de comptable a causa del seu alcoholisme. La seva vida es va transformar en un infern submergit en la tèrboles aigües de les borratxeres quan els records de la seva infància van començar a martiritzar-lo més que mai.
Mateu X… tenia 9 anys quan va ser ultratjat i violat per les persones que havien d’encarregar-se de la seva educació en un dels orfanats religiosos de la nostra diòcesi. Durant més de set anys van abusar d’ell impunement dos sacerdots sense que ell pogués fer res per a acabar amb el seu turment, sota les amenaces contínues d’aquests si explicava la veritat als altres alumnes i professors. Mateu va perdre els seus pares amb tot just 8 anys. La seva mare s’havia llençat a la via del tren i el seu pare va perdre el cap davant aquest succés. Es va llevar la vida tres mesos després de la mort de la seva esposa deixant un nen orfe, trist i abandonat per la resta dels seus familiars que no van poder fer-se càrrec d’ell a causa de la precària situació econòmica en la qual també es trobaven.
Va anar a parar a un altre infern pitjor, on la seva dignitat com ésser humà, la seva llibertat sexual, la seva condició de nen va ser castigada brutalment per aquells en els quals la justícia va confiar per a la seva educació.
Fins als 16 anys va ser violentament ultratjat. Als disset anys es va allistar a l’exèrcit per a fugir de la infàmia i la vergonya dels successos criminals que li havien passat. Als 25 anys va esclatar la Guerra Civil espanyola i va estar servint com a soldat a l’Espanya en guerra del costat franquista. Les barbaritats que va viure durant la guerra van servir per a alimentar encara més si cap, una ment ja malaltissa.
Un cop acabada la guerra, els malsons i el turment es van anar esmorteint sota una falsa capa protectora durant més d’una dècada.
Després de complir amb el servei militar combatent a la guerra i una vegada llicenciat, es va instal·lar a la capital catalana fugint d’antics llocs i records. Els estudis que li van impartir a el orfanat van ser suficients com per a ocupar una plaça de comptable a la Caixa de Pensions. Podia haver arribat a la universitat, havia estat un alumne avançat i llest.
Malgrat tots els atropellaments als quals va ser sotmès a la seva infància, va ser un bon estudiant.
El seu matrimoni amb una noia alacantina va ser un autèntic desastre malgrat estar enamorat de la jove. Li va ser impossible mantenir unes relacions sexuals normals amb ella. Al separar-se, va començar el seu calvari amb l’alcohol i de nou els malsons sobre el seu passat li impedien agafar el son.
La idea de la venjança davant el fracàs en què s’havia convertit la seva vida, van començar a rondar-li pel cap. Sota els efectes de l’alcohol augmentava la seva ràbia i els desitjos de fer justícia pels danys irreparables que li havien causat dos capellans. La idea de l’assassinat va prendre forma, estava disposat a acabar amb aquesta angoixa contínua que niava en el seu cor i arrencar les arrels que li havien causat tanta dissort.
Va tornar al lloc on la seva vida va ser truncada per dos desaprensius que protegits sota la sotana i l’església havien comès el major dels delictes; robar la infància i la vida futura a un nen.
L’orfenat ja havia desaparegut, però va aconseguir fer-se amb l’adreça on els seus antics botxins exercien ara de rectors en petites esglésies rurals. Va perdre l’esperança de nou quan va saber que un d’ells havia mort d’una angina de pit no feia molt temps. L’altre encara vivia. En ell descarregaria tot el seu odi i el fàstic que l’acompanyava des que tenia 9 anys.
Aquell matí va beure més que mai, però va esperar que li passés la borratxera, havia d’estar serè i amb mà ferma per a complir la seva tasca. Les mans li tremolaven, delirava i en el seu deliri veia ja la sang de la seva víctima fluir per tots orificis del seu cos.
Va ser un dels crims prescrits que he investigat, més violents que es recorden. Aquella nit de juliol de 1947, Mateu, quan per fi es va trobar cara a cara amb l’únic violador que quedava amb vida, la va emprendre a ganivetades amb la seva víctima i va arribar a arrencar-li el cor traient-li amb les seves pròpies mans de la cavitat toràcica. Va penjar el cor del sacerdot mort entre les seves mans, en una de les grans veles que il·luminaven l’altar de la petita església rural perquè tots els fidels el descobrissin i el poguessin contemplar l’endemà a l’hora de missa. Sense preocupar-se del seu aspecte físic, amb les mans i les robes ensangonades, va tornar a l’habitació que tenia llogada.
Més de sis hores havien passat des de l’assassinat. Ara més que mai necessitava beure, però l’ampolla estava buida i l’havia estavellat contra el mirall. El delirium tremens s’apoderava de tot el seu cos, amb la cara plena de sang que li queia de la cella tallada, estirat i arraulit sobre l’humil llit de la pensió on s’allotjava per breu temps, va obrir els ulls i va veure de nou un nen que travessant la petita estada, es va asseure al seu costat en una destartalada cadira. El nen va somriure-li tendrament mentre una llàgrima relliscava pel rostre infantil. Reconeixent-se a ell mateix, va esclatar en un amarg plor i un crit aterridor i alhora alliberador va sortir de la seva gola alarmant els altres inquilins i la mastressa de l’hostal.
Mateu. X… va ser arrestat i condemnat per assassinat a complir la seva pena al psiquiàtric penitenciari. Va morir al poc temps d’ingressar al centre hospitalari a causa d’una crisi d’abstinència d’alcohol i entre grans turments físics i psíquics, sota els efectes del delirium tremens.
CAS PRESCRIT
FI

Enllaç

Divendres, 11 Gener, 2008

El barba blava de Vic

image

Henry Desire Landrú va néixer a Paris el 1869. Landrú va ser anomenat el Barba Blava modern. Barba Blava és un conte de Charles Perrault publicat el 1697 en el qual una dona descobreix com el seu espòs oculta en una habitació els cadàvers de les seves anteriors esposes. Aquest conte segurament va ser inspirat en la vida de Gilles de Laval, baró de Rais, nascut en 1404 a França i conegut per Barba Blava. El baró de Rais va lluitar al costat de Joana d’Arc com primer tinent i a favor de Carles VII. Després de la captura i mort de Joana d’Arc a la qual idolatrava i per la qual sentia una atracció obsessiva, va canviar la seva conducta i va començar una insòlita carrera de crims, les víctimes del qual eren menors així com també sacrilegis contra l’església. Va desafiar Déu per no haver pogut salvar a Joana de ser torturada i cremada viva. Segons alguns biògrafs Gilles de Rais va fer testament llegant part dels seus béns a Satanàs, però es va reservar la seva vida i la seva ànima.

Enllaç
Pàgina 3 de 25 pàgines « Primer  <  1 2 3 4 5 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 754262 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3371 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/12/2008 07:10 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19