Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Insòlit

Divendres, 23 Maig, 2008

Jocs innocents

BREU RESSENYA DE LA DIVISIÓ BLAVA

image

Després de l’inici de la invasió alemanya a Rússia el 22 de juny de 1941, a Espanya es va idear un suport als alemanys com a mostra de gratitud vers Hitler per l’ajuda prestada durant la Guerra Civil Espanyola amb la Legió Cóndor. Aquesta ajuda militar majoritàriament força aèria, va servir als alemanys per a provar les seves armes en una guerra convencional i millorar aquest armament, reparar els defectes i adequar-la per a l’ofensiva mundial que Hitler estava preparant. Així doncs, Espanya va servir com camp experimental dels alemanys amb el vist-i-plau de Franco. Com exemple d’aquesta barbàrie tenim una data clau: El 26 d’abril de 1937 va quedar gravada en la memòria històrica la destrucció de la ciutat de Guernika pel bombardeig de la Legió Cóndor juntament amb la Saboia (els italians).
L’endemà passat de la invasió alemanya a Rússia, van començar a allistar-se voluntaris per a donar suport als alemanys en la seva lluita contra el comunisme. Aquest voluntariat va servir des de 1941 a 1943. La majoria d’aquests homes joves eren afins al Dictador, altres falangistes, estudiants, idealistes, penedits republicans que desitjaven netejar el seu nom, presos comuns, assassins a sou, mercenaris etc… Es van allistar per anar a combatre al front rus on molts d’ells van morir no solament pels durs combats sinó pel fred intens amb temperatures de fins a -50º. Alguns d’aquests voluntaris espanyols es van allistar a la Waffen-SS sota el comandament de Heinrich Himmler el causant de la matança metòdica de milions de jueus, polonesos, gitanos, homosexuals, testimonis de Jehovà etc…

Enllaç

Divendres, 16 Maig, 2008

El rosari de corall

Mercedes Cruces
Grafòloga

image

Les monges del convent de la Humitat van ser testimonis d’un prodigi més inexplicable que cap. El prodigi en efecte, no se semblava als reiterats casos en que la gràcia, visiblement, havia descendit sobre el convent.
No era que s’hagués guarit sobtadament una monja d’una inveterada paràlisi, ni que hagués parpellejat l’efígie de Nostra Senyora, que tots els anys, el dia de la seva festa, obre lentament els ulls i envia per ells rajos d’amor als que estàtics la miren. Es tractava d’un fenomen estrany, i pel que sembla sense objectiu, perquè no edificava.
Era que els comptes del rosari de la mare Soledat, fets d’ossets, s’anaven transformant, mica en mica, en comptes d’un corall vermell magnífic, i l’enfilada de llautó, es tornava d’or.
Xiuxiuejaven les recluses a la sortida del cor, a les hores d’esbarjo, a l’hort, pels claustres. S’hi havia fixat la mare Gregòria? Era una il·lusió de la vista de la mare Cèlia, amb el seu principi de cataractes? Somiava la mare Hilària a l’assegurar que l’any passat el rosari només tenia un deu vermell, i ara ja era altre deu i les Ave Maries?

Enllaç

Divendres, 09 Maig, 2008

El llogater

Mercedes Cruces
Grafòloga

image

El bonic i antic edifici de pisos de l’any 1864 estava enclavat en el casc vell de la ciutat. Era de cinc pisos, amb dues portes per replà, menys la cinquena planta que només tenia una porta. Un bell ascensor de fusta i ferro forjat, amb seients del mateix material noble, et donava la benvinguda. Un gran mirall visellat convidava a mirar-te, mentre lentament, com bressolant-te et pujava als pisos superiors. Estava jo buscant allotjament per un temps indefinit. El volia cèntric, per poder desplaçar-me a peu a la Universitat de Vic. El rètol que penjava de la gran porta de ferro amb motius florals, anunciava que un dels pisos estava en disposició de lloguer, concretament el de la planta tercera, segona porta. Una de les balconades donava a la gran plaça Major.
Em vaig posar d’acord amb la immobiliària per a visitar-lo. Em va agradar molt, era ampli, lluminós. Estava ja moblat, amb mobles molt antics que es veien cuidats. Les parets estaven folrades en seda vermella, pesades cortines penjaven dels les àmplies finestres, en els alts sostres hi havia unes figures geomètriques que em van semblar molt rares, capritxosament formaven cercles, triangles, quadrats, rectangles… Grans llums de llàgrimes de cristall es despenjaven del sostre. Amb l’aire que entrava per la porta oberta i la finestra del menjador, el so dels vidres em va semblar una melodia musical. No ho vaig pensar dues vegades, vam arribar a un acord en el preu que em va semblar molt raonable i fins i tot bastant econòmic, estranyant-me que no hagués estat llogat abans, ja que l’estat del pis era molt bo i la situació del mateix immillorable. Solament vaig haver de traslladar-me amb els meus objectes personals.

Enllaç

El llogater

Mercedes Cruces
Grafòloga

image

El bonic i antic edifici de pisos de l’any 1864 estava enclavat en el casc vell de la ciutat. Era de cinc pisos, amb dues portes per replà, menys la cinquena planta que només tenia una porta. Un bell ascensor de fusta i ferro forjat, amb seients del mateix material noble, et donava la benvinguda. Un gran mirall visellat convidava a mirar-te, mentre lentament, com bressolant-te et pujava als pisos superiors. Estava jo buscant allotjament per un temps indefinit. El volia cèntric, per poder desplaçar-me a peu a la Universitat de Vic. El rètol que penjava de la gran porta de ferro amb motius florals, anunciava que un dels pisos estava en disposició de lloguer, concretament el de la planta tercera, segona porta. Una de les balconades donava a la gran plaça Major.
Em vaig posar d’acord amb la immobiliària per a visitar-lo. Em va agradar molt, era ampli, lluminós. Estava ja moblat, amb mobles molt antics que es veien cuidats. Les parets estaven folrades en seda vermella, pesades cortines penjaven dels les àmplies finestres, en els alts sostres hi havia unes figures geomètriques que em van semblar molt rares, capritxosament formaven cercles, triangles, quadrats, rectangles… Grans llums de llàgrimes de cristall es despenjaven del sostre. Amb l’aire que entrava per la porta oberta i la finestra del menjador, el so dels vidres em va semblar una melodia musical. No ho vaig pensar dues vegades, vam arribar a un acord en el preu que em va semblar molt raonable i fins i tot bastant econòmic, estranyant-me que no hagués estat llogat abans, ja que l’estat del pis era molt bo i la situació del mateix immillorable. Solament vaig haver de traslladar-me amb els meus objectes personals.

Enllaç

Divendres, 25 Abril, 2008

La llegenda del drac (Romanç de cordell) (1)

Mercedes Cruces
Grafòloga

image

Es coneixen actualment com “llegenda urbana” uns relats basats en d’altres de tradicionals i la majoria molt antics, que corren de boca en boca i varien la seva versió -segons el lloc o persona que ho explica o escriu- com si fossin cròniques d’esdeveniments reals i actuals.
Aquests relats que sempre contenen elements paranormals, sobrenaturals, fantàstics o miraculosos existeixen des de sempre. La “llegenda urbana” és una forma actual de conservar aquests fabulosos relats que generació rere generació hem escoltat per boca d’amics, familiars, juglars, poetes, romanç de cordell, etc… i solen explicar-se com si es tractés d’una història real.
És possible que molts d’ells sí tinguin un fons real i històric, però el boca a boca els ha deformat moltíssim, ja que la persona que els relata sempre li afegix elements de la seva pròpia collita imaginativa per a sorprendre més si cap a l’ingenu que escolta o llegix aquestes llegendes. Moltes persones creuen i estan convençudes que són autèntiques.

Enllaç
Pàgina 4 de 28 pàgines « Primer  <  2 3 4 5 6 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1011119 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.8985 segons
Total Entrades: 7276
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/26/2008 12:01 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 10/12/2008 12:28 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19