Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Insòlit

Divendres, 28 Març, 2008

La noia del fanal

Mercedes Cruces
Grafòloga

image

En un lloc de la nostra comarca (la situació del qual m’estalvio) tot just comprès per 5 cases o masies escampades per una petita vall, hi va haver un estrany cas de doble assassinat ocorregut a finals del segle XIX.
T.M....una jove de 22 anys de l’actualitat, va decidir juntament amb el seu xicot, retirar-se uns anys de la vida de la ciutat triant per a viure el lloc on es van desenvolupar els fets que a continuació es relaten.
T.M… i la seva parella es van dedicar a conrear herbes aromàtiques per a transformar-les en sabons, ungüents, etc… productes que venien al mercat setmanal de Vic. A pesar del poc temps que portava residint a la zona, -donat el seu caràcter alegre i extrovertit-, va entaular amistat amb uns pagesos que tenien una fonda, on T.M...ajudava els diumenges en el menjador. Era una jove simpàtica, sempre disposada a ajudar tothom i de seguida va conquistar amb el seu caràcter l’afecte de tots els pagesos, duent-los un xic d’alegria a la seva monòtona vida. Donava llargs passejos pels voltants buscant les plantes apropiades que més tard utilitzaria per a la seva elaboració.

Enllaç

Dijous, 13 Març, 2008

Assassinat a la tercera fila

Per Mercedes Cruces

Als cinemes de barri dels anys 60 les sessions eren continues. Així que et podies passar tota la tarda al cinema fins que et cansaves o començava a fer-te mal el cap. Normalment podies veure una pel·lícula de romans o de l’oest i a continuació una més bona que s’havia estrenat unes setmanes abans en cinemes més importants que en aquests, tan familiars de barri. A aquestes sales de cinema populars s’hi anava amb el berenar, les pipes, les crispetes, tot tipus de llaminadures i sobretot amb xiclets Bazooka Joe. Els Bazooka Joe eren uns xiclets vinguts d’Amèrica a finals dels anys 50, que venien embolicats en un paper molt fi que alhora era un còmic que portava les aventures d’un personatge amb el mateix nom. Eren molt gruixuts amb els quals podies fer grans bombolles de goma i explotar-la en el moment més interessant de la pel·lícula amb el consegüent disgust dels espectadors més sensibles que cridaven i buscaven el culpable de l’explosió. L’enrenou ja s’havia muntat i més d’una vegada s’interrompia la sessió i s’encenien les llums per a buscar al culpable.

Enllaç

Divendres, 22 Febrer, 2008

El sis d’espases

Matxalen X és una amiga meva de Donosti que té l’estranya habilitat de trobar-se cartes de baralles llençades al carrer. Són tantes les vegades que li ha passat que finalment s’ha pres de debò aquesta curiositat i ha arribat a creure que aquesta casualitat és deguda al fet que els malls de la baralla que es troba estan relacionats amb algun episodi futur de la seva vida.
Estranyament al cap d’uns dies se li compleix algun fet important. Ella relaciona aquesta insòlita coincidència a la seva vida quotidiana segons el pal de la baralla a la qual pertany la carta en qüestió.
Un dilluns sota els seients de la parada de l’autobús es va trobar el dos d’oros. Matxalen tenia previst des de feia temps fer un viatge al Marroc. La il·lusió per aquest viatge turístic era molt gran després d’escoltar les belleses i l’exotisme del país per boca d’algunes de les seves amigues que ja havien realitzat aquest fantàstic viatge.
Faltaven escassament dues setmanes per a complir el seu somni. La carta del dos d’oros trobada a la parada del bus li confirmava el viatge a realitzar, que seria tot un èxit segons pronosticava la carta trobada al terra.

Enllaç

Divendres, 15 Febrer, 2008

La trucada oculta

image

Cada dia a la mateixa hora rebo una trucada oculta. No sóc l’única. Suposo que molts dels meus lectors també reben una trucada d’aquestes que el telèfon et marca “trucada oculta”.
Em fa ràbia aquest secretisme misteriós amb intencions gens clares. Perquè s’oculten? Què amaguen? Qui és? Què volen de mi? Quí em persegueix diàriament a través del telèfon? És que no té sentiments la persona que crida?

Enllaç

Dijous, 07 Febrer, 2008

Els guants blancs

Mercedes Cruces
Grafòloga

Recordo exactament que al mercat de vell vaig comprar els guants blancs. Els vaig comprar un diumenge dels anys 80 a Igualada. Encara guardo la caixa de cartró folrada de vellut blau on hi havia els guants, que duien brodades les inicials d’un nom: N.M. A la caixa amb lletres daurades una mica esborrades podia llegir-se amb dificultat, Igualada.

Enllaç
Pàgina 5 de 28 pàgines « Primer  <  3 4 5 6 7 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 913584 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5080 segons
Total Entrades: 7200
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/29/2008 06:05 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 16
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/30/2008 04:13 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19