Usuaris registrats:
Accedir-hi
Després d’unes quantes setmanes viatjant pel món per tal de donar-vos a conèixer les candidates a noves meravelles, avui arribem al final d’aquesta interessant aventura cultural, visitant la piràmide maia de Chichen Itzà, a Mèxic, i l’Estàtua de la Llibertat, Estats Units d’Amèrica.
La piràmide de Chichen Itzà està situada a la península de Yucatan, al sud de Mèxic. En aquella zona (Yucatan, Guatemala i Hondures) es va desenvolupar l’imperi i la cultura maia entre els segles III i XV de la nostra era. Els maies, també coneguts com itzaes (bruixots de l’aigua) no es van constituir com un estat independent, la seva organització es va basar en ciutats-estat que dominaven un territori, a l’estil (salvant diferències) de les ciutats de la Grècia clàssica. I parlaven diverses llengües.
Com que l’economia maia es va basar principalment en l’agricultura (blat de moro, cotó i cacau), la major part de la població vivia en les zones rurals. Així mateix també van ser importants les explotacions salines al nord i el seu comerç. A les ciutats, centres econòmics i religiosos, vivien les principals classes dirigents, els nobles i els sacerdots, i una important classe de comerciants.
Un senyal elèctric emès des de Nàpols havia d’encendre la il·luminació del Crist Redemptor a Río en la seva inauguració
El 1913 apareix un reportatge sobre el Machu Picchu al ‘National Geographic’ que serveix per redescobrir-lo al món
M. Dolors Bernal i Joan Corbalán
Historiadors
La propera setmana finalitzarem el nostre periple de diverses setmanes al voltant del món per conèixer una mica més totes les candidates a noves meravelles mundials (i possibles destinacions per les vacances que tenim a tocar!), però abans hem de recalar al Crist Redemptor de Río de Janeiro a Brasil i al Machu Picchu a Perú.
Coincidint amb el setantè aniversari del Crist Redemptor es va portar a terme un projecte amb l’objectiu de conservar l’estàtua i millorar l’accés al mirador. En aquesta iniciativa d’organismes públics i privats, primer es va portar a terme la neteja, restauració i protecció de l’escultura, i la instal·lació d’una nova il·luminació, tot destinat a destacar els tons verdosos del seu mosaic. En una segona fase es van millorar les infraestructures per donar una alternativa als 220 graons que calia pujar a peu, mitjançant la instal·lació d’ascensors i escales mecàniques. Tot el projecte es va fonamentar en una constant preocupació pel medi ambient i per minimitzar l’impacte visual de la nova estructura del conjunt.
Si la setmana passada viatjàvem per Cambotja i Japó, en aquesta prosseguim el viatge per dos nous continents ja que ens aturarem a Sidney, Austràlia (Oceania) i a l’Illa de Pasqua de Xile (Amèrica del sud), però de ben segur que alguns dels nostres lectors relacionarà aquesta illa (també coneguda com Rapa Nui) més aviat amb la Polinèsia…
La nostra primera aturada serà a la ciutat australiana de Sidney per a visitar la seva Òpera House (casa de l’òpera), però on es desenvolupen d’altres activitats culturals com teatre o ballet. Un emblemàtic edifici que en poc temps va aconseguir ser la representació i símbol inequívoc de tot un país, com quan va ser utilitzat com el logotip de les Olimpíades del 2000.
L’Opera House és el resultat f
Després de que el conjunt monumental de Vic hagi estat declarat com una de les Set Meravelles del Patrimoni Cultural Material de Catalunya, juntament amb la Seu Vella de Lleida, el conjunt arqueològic de Tàrraco, el Monestir de Sant Miquel de Cuixà, la Sagrada Família de Barcelona, el Celler Cooperatiu de Gandesa i la Catedral de Girona; nosaltres continuarem el nostre viatge al voltant del món. La setmana passada ens vam quedar amb el Taj- Majal de l’Índia i la Gran Muralla de Xina i aquesta setmana tot i que ens traslladem una mica més a l’est seguint l’estela que van deixar la cultura hindú i la xinesa al complex d’Angkor a Cambotja i al Temple de Kyomizu a Kioto, respectivament.
Els orígens de la Gran Muralla es remunten al segle III aC durant el regnat del primer emperador xinès Qin Shi Huang
Prosseguim la nostra particular volta al món a través de les pàgines del nostre setmanari i aquesta setmana ens endinsem encara més en el continent asiàtic. Les candidates de les que escrivim aquesta les trobarem a la Xina i a l’Índia. Aquesta setmana toca parlar de la Gran Muralla Xinesa i del Taj Mahal.
Per a aquells que ho desconeguin la Gran Muralla és una immensa construcció defensiva d’uns 7300 quilòmetres de longitud i un alçada mitjana de 7 metres que s’estén per una antiga línia fronterera de la Xina, concretament entre una zona propera a Shangai, situada a l’est, fins a tocar, pràcticament, el desert de Gobi (congost de Jiayu, província de Gansu) a l’oest del país, per on passava la històricament coneguda ruta de la seda. S’ha de dir que en aquests 7300 quilòmetres no s’han comptabilitzat moltes de les seves ramificacions que hom calcula en més de 6000 quilòmetres.
Com qualsevol altra muralla, aquesta té uns orígens òbviament defensius i es va anar construint en diverses etapes de la història de la Xina. En el fons no podem parlar estrictament d’una muralla en el sentit que nosaltres entenem, ja 7300 quilòmetres són molts quilòmetres de línia de defensa (existint la llegenda que diu que es pot veure des de l’espai, i de fet així ho anuncien els defensors d’aquest monument candidat a nova meravella mundial). La seva finalitat era unir, enllaçar, les diverses fortificacions existents al llarg de la frontera i poder evitar els atacs dels invasors.
Aquesta pàgina ha estat visitada 753770 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3542 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 18
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/12/2008 02:05 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19