Usuaris registrats:
Accedir-hi
M. Dolors Bernal - Joan Corbalán
Historiadors
Aquesta setmana, i seguint el nostre viatge virtual per les candidates a noves meravelles del món, ens aturarem al Regne Unit i a França, per tal de poder visitar i conèixer una mica dos monuments molt distanciats en el temps: Stonehenge i la Torre Eiffel.
Així doncs, començarem coneixent el misteriós temple solar de Stonehenge situat molt a prop de la ciutat de Salisbury i que la part més antiga del seu conjunt sembla que va ser construïda, almenys, fa uns 4.000 anys. Per a qui no ho conegui, Stonehenge podem explicar que és una construcció formada per un seguit de grans pedres megalítiques alineades en quatre cercles concèntrics.
Aquesta construcció megalítica ha despertat des de fa molt de temps l’admiració en tothom i ha despertat també l’imaginari col·lectiu: què va ser Stonehenge? qui i per a què va ser construït? Unes preguntes que han suscitat la discussió entre científics i experts, però que ara per ara continuen sense una resposta definitiva, deixant volar la imaginació i els càlculs matemàtics per determinar qüestions físicoastrològiques. Alguns van creure que allà dormien el somni etern uns gegants petrificats (les grans pedres); d’altres van creure que les grans pedres van ser portades pel Mag Merlí; d’altres versions parlen d’un temple construït pels druides… fins i tot s’han atribuït poders curatius, com la fertilitat de les parelles que dormissin dintre dels cercles.
El nom que va rebre el recinte emmurallat era Qa’lat al-Hamra, castell vermell
Aquesta setmana de retorn del parèntesi de Setmana Santa iniciarem un viatge (cal pensar que queda poc per les vacances d’estiu) que ens portarà a recórrer les vint-i-una candidates a esdevenir una de les Set Noves Meravelles del Món: l’Alhambra de Granada, la Torre Eiffel de París, Stonehege a Amesbury (Regne Unit), el Castell de Neuschwanstein a Schwangau (Alemanya), el Kremlin i la Plaça Roja de Moscou, el Colisseum de Roma, l’Acròpolis d’Atenes, Santa Sofia a Istanbul, les Piràmides de Gizhé, Timbuktú a Mali, Petra a Jordània, el Taj Mahal a Agra (Índia), la Gran Muralla Xinesa, Angkor a Cambotja, els temples i palaus de Kyoto (Japó), l’Òpera de Sidney (Austràlia), els Moais de l’Illa de Pasqua (Xile), el Crist Redemptor de Río de Janeiro (Brasil), el Machu Picchu a Perú, la Piràmide de Chichen Itza a la península del Yucatán (Mèxic) i l’Estàtua de la Llibertat a Nova York.
La setmana passada ens fèiem ressò de la iniciativa empresa per l’Organització Capital de la Cultura Catalana per declarar les Set Meravelles del Patrimoni Cultural Material de Catalunya com activitat paral·lela a la campanya que busca les Noves Set Meravelles del Món. El màxim impulsor de la campanya a nivell internacional és Bernard Weber, cineasta i multimilionari suís, que va fundar la New 7 Wonders Foundation.
L’Organització Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio busquen les Set Meravelles del Patrimoni Cultural Material de Catalunya
Tot el procés d’elecció comptarà amb la participació popular, que acabarà determinant la meravella entre les meravelles
M. Dolors Bernal i Joan Corbalán
Historiadors
L’antiguitat greco-romana va establir al llarg del temps les Set Meravelles del Món, a saber: la Gran Piràmide de Keops a Gizeh, els jardins penjants de Babilònia, el Temple d’Àrtemis a Efes, l’Estàtua de Zeus a Olímpia, el Mausoleu de Mausol a Halicarnàs, el Colós de Rodes i el Far d’Alexandria. De totes elles només ha arribat als nostres dies la Piràmide de Keops a Gizeh. Potser per això, el 7 de juliol de 2007 culminarà la campanya que busca les noves set meravelles del món a Lisboa, on es farà la declaració oficial de la nova llista. Però d’aquest tema ja ens ocuparem en les properes setmanes.
L’Audiència de Barcelona va nomenar com a jutge especial el Sr. Rodríguez Dranguet per fer-se càrrec de la instrucció del sumari dels fets
Aquesta setmana volem concloure el relat que sobre els Fets de la Creu del Pou hem vingut explicant. A les dues setmanes precedents vam intentar primer, contextualitzar aquests fets amb d’altres de semblants ocorreguts a La Garriga i la Fatarella, i segon, donar una mínima explicació del que va passar entre el dia 19 i el 21 de febrer del 1937.
Aquesta setmana la nostra pretensió és la de donar a conèixer com es va actuar des de Barcelona pel que fa a la justícia. I és per això que recollirem algunes de les notes que van sortir en aquells dies a la premsa barcelonina.
Aquesta pàgina ha estat visitada 912692 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5664 segons
Total Entrades: 7200
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/29/2008 06:05 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/30/2008 02:41 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19