Usuaris registrats:
Accedir-hi
-Seccions
-Arxius mensuals
- Agost 2008
- Juliol 2008
- Juny 2008
- Maig 2008
- Abril 2008
- Març 2008
- Febrer 2008
- Gener 2008
- Desembre 2007
- Novembre 2007
- Octubre 2007
- Setembre 2007
- Agost 2007
- Juliol 2007
- Juny 2007
- Maig 2007
- Abril 2007
- Març 2007
- Febrer 2007
- Gener 2007
- Desembre 2006
- Novembre 2006
- Octubre 2006
- Setembre 2006
- Agost 2006
- Juliol 2006
- Juny 2006
- Maig 2006
- Abril 2006
- Març 2006
- Febrer 2006
- Gener 2006
- Desembre 2005
- Tot l'arxiu
- Per categories
-Darreres entrades
- Raül López torna dels Jocs Olímpics amb una medalla de plata que sembla d’or
- Creix la solidaritat per demanar la llibertat d’Amadeu Casellas, en vaga de fam
- Una parella d’osonencs entre Rússia i Geòrgia
- La plaça de toros de Vic reflectia una cultura taurina centenària
- La selecció estatal es penja la plata després de caure amb honor davant els Estats Units
- Mor l’escriptora Maria Dolors Orriols
- Un espectacular incendi calcina sis autocars a Vic i
- Julio Alberto i Carles Reixach visiten la Fira d’Antiguitats de Vic
- El mercat de drogues a l’Estadi crea por i inseguretat entre els veïns
- Sant Hipòlit comença a recuperar la normalitat després de dues setmanes sense Movistar
- ‘Al mateix temps (Allo stesso tempo)’, una producció entre Manlleu i Mareta
- Una baralla per drogues provoca una persecució «de pel·lícula» als barris del Remei i l’Estad
- Detingut per estafa el candidat del PP a Torelló
- Sant Bartomeu del Grau, bressol del nou Circ Ozó
- La golfista torellonenca Mireia Prat s’imposa al Campionat Internacional de Finlàndia
-Subscriure
Història i Vida
Dijous, 24 Maig, 2007
Les meravelles de les rutes comercials
Timbuktú i Petra coincideixen en formar-se en punts estratègics de les rutes comercials que comunicaven Àsia amb Àfrica
M. Dolors Bernal
Joan Corbalán
Historiadors
Seguim el nostre viatge al voltant del món per trobar les noves 7 meravelles del món actual, des de la nostra parada de la setmana passada a Egipte ens dirigim al centre de Mali, a la ciutat de Timbuktú, i després partirem amb destí a la ciutat de Petra, a Jordània.
Segons un antic proverbi l’or ve del sud, la sal del nord i els diners del país de l’home blanc; però els contes meravellosos i la paraula de Déu només es troben a Timbuktú. Aquesta és la millor definició d’aquesta ciutat del Sahel africà, propera al riu Níger i al desert del Sàhara. La seva situació geogràfica estratègica en l’encreuament d’importants rutes comercials afavoreix el seu enriquiment, que es dóna acompanyat d’un important desenvolupament a nivell cultural, polític, científic, literari i religiós.
Sembla ser que els Tuaregs cap a l’any 1100 van formar el primer nucli de població que donaria origen a Timbuktú, de fet, aquests tindran una presència constant a la ciutat encara que el seu domini directe sigui intermitent (conquereixen la ciutat tres vegades el 1433, 1780 i 1863 encara que mai per un període superior als quaranta anys).
Dijous, 17 Maig, 2007
Un llegat faraònic: les grans piràmides de Gizeh
En el nostre viatge per conèixer les candidates a les 7 noves meravelles del món, ens aturarem a l’altiplà de Gizeh, a pocs quilòmetres d’El Caire, capital de l’actual Egipte, on trobem tot un conjunt funerari de l’antiga i majestuosa època dels faraons. Iniciem el relat d’aquesta setmana informant-vos, per si no ho sabíeu, que la Fundació New7wonders (que és la que organitza la votació popular per internet per decidir les noves meravelles mundials) va declarar al conjunt de les grans piràmides com a “candidates honoràries”... és a dir que ja no les podeu votar com a nova meravella.
Per a prendre aquesta decisió, la fundació ha tingut en compte diversos aspectes. Un d’ells és que la Gran Piràmide de Keops ja és una meravella mundial, l’única que resta dempeus de les antigues. A més s’ha tingut també en compte al govern egipci en tant que les piràmides (i l’esfinx, clar) viuen al cor dels milions de visitants que han passat per Gizeh (i milions d’altres turistes que encara hauran de passar) i no necessiten de cap votació popular per internet per a ser considerades “meravelles”. I un cop explicat això, podem continuar amb la descripció de les grans piràmides de Gizeh.
Dijous, 10 Maig, 2007
…i allà al seu davant, Istambul
L’emperador Justinià va fer construir l’Església de Santa Sofia a Constantinoble
A partir del 1453 l’església es va convertir en mesquita, fins que el 1935 Atatürk la va convertir en museu
M. Dolors Bernal i Joan Corbalán
Historiadors
Aquesta setmana la nostra destinació ens porta a la frontera entre l’Orient i l’Occident, entre Europa i Àsia, entre el cristianisme i l’islam. Ens traslladem al Bizanci grec, a la Nova Roma de Constantí, a la Constantinoble de l’Imperi romà d’Orient i a la Istambul dels sultans otomans. En definitiva, a la capital històrica, que no administrativa, de l’actual Turquia i a un dels seus símbols: l’Església de Santa Sofia.
Després de la mort de Teodosi, l’any 395, l’Imperi Romà es va dividir definitivament. Els seus successors, Honori i Arcadi, van heretar, respectivament, l’Imperi Romà d’Occident i el d’Orient. Mentre l’occidental va acabar sucumbint a les invasions dels bàrbars el 476, el d’orient començava una història pròpia que es perllongaria fins a l’entrada dels turcs otomans a la capital, Constantinoble, el 1453.
La seva etapa de màxim esplendor es dóna durant el regnat de Justinià I (527-565), no només a nivell militar amb l’objectiu de reconquerir l’Occident, sinó també a nivell urbanístic, econòmic, artístic, cultural… I la seva millor exemplificació la trobem en l’Església de la Divina Saviesa, derivada a Santa Sofia, Aya Sophia en turc.
L’emperador mogut per satisfer els desitjos de la seva esposa Teodòsia, per rivalitzar amb el temple de Jerusalem i per fer oblidar la insurrecció de Nika que durant una setmana va assolar tota aquella part de la ciutat (inclosa la plaça de l’hipòdrom), va donar les màximes llibertats als arquitectes grecs Antemi de Tralles i Isidor de Milet per a construir una església monumental. Amb la plena disposició dels materials més preciosos i amb el treball d’un centenar de mestres d’obres i més de deu mil obrers la seva construcció va durar poc menys de sis anys (352-357).
Dijous, 03 Maig, 2007
Dues candidatures de la cultura clàssica
Al Coliseu el públic podia gaudir de lluites entre animals, caceres, execució de presoners i lluites de gladiadors
El conjunt de l’Acròpoli d’Atenes es va realitzar tal i com el coneixem durant l’etapa de Pèricles, s. V aC
M. Dolors Bernal
Joan Corbalán
Historiadors
Seguim viatjant pel món en el que pretenem que sigui un breu acostament a les candidatures que opten a ser les noves set meravelles del món. Si la setmana passada ens acostàvem a la freda Europa del nord viatjant al Castell de Neuschwanstein (Alemanya) i a la Plaça Roja i el Kremlin de Moscou (Rússia), aquesta setmana continuarem pel sud europeu, on us mostrarem dues noves candidates. Aquesta setmana les dues opcions a candidates que presentem són el reflex de l’Europa clàssica que van representar les antigues Grècia i Roma. L’acròpoli d’Atenes i el Coliseu de Roma.
La primera parada, doncs, d’aquesta setmana la farem al Coliseu de Roma. La construcció es va iniciar l’any 70 per l’emperador Vespasià dintre de la gran zona del palau de Neró, la Domus Aurea. Va ser inaugurat oficialment l’any 80 pel fill de Vespasià, Tito encara que la construcció no estava acabada. Va ser Domicià, net de Vespasià i fill de Tito, qui la va concloure l’any 82. Els tres emperadors pertanyien a la família dels Flavis i d’aquí el nom d’Amfiteatre Flavi. El popular nom de Coliseu li va arribar, sembla ser, per l’existència molt a prop seu d’una gegantina, colossal, estàtua de l’emperador Neró que feia més de 40 metres.
El Coliseu era un amfiteatre de forma oval (la pista feia uns 75m x 44m) amb capacitat per a 50000 espectadors repartits en cinc nivells diferents i que podien seure en graderies fetes de marbre. El primer d’aquests nivells estava reservat als senadors i d’altres personalitats del món romà; el cinquè nivell es corresponia amb les entrades més barates i els seients de fusta. El sistema per accedir als seients no era fàcil, existien 76 portes i un complex sistema de passadissos, escales i galeries per sota de les grades i per aquest motiu els espectadors rebien una fitxa per a poder accedir al seu seient.
Divendres, 27 Abril, 2007
De ‘La Bella Dorment’ a ‘Anastàsia’
El castell de Neuschwanstein havia de ser com el d’un conte de fades a l’exterior amb tots els avenços tècnics a l’interior
M. Dolors Bernal i Joan Corbalán
Historiadors
En el nostre viatge al voltant del món a la recerca de les Noves 7 Meravelles, aquesta setmana fem una parada a Baviera i una altra a Moscou, per visitar el Castell de Neuschwanstein i la Plaça Roja i el Kremlin, respectivament.
L’actual estat alemany de Baviera (a l’est d’Alemanya i amb frontera amb Àustria i la República Txeca) es va convertir en regne l’any 1805 durant l’Imperi de Napoleó Bonapart. Després de la caiguda de l’Imperi va entrar a formar part de la Confederació Germànica, encara que va plantar cara al projecte de reunificació alemanya, fins que el 1871 es va convertir en un dels vint-i-cinc estats de l’Imperi Alemany i va mantenir la monarquia fins el final de la Primera Guerra Mundial.
Lluís II de Baviera va regnat de 1864 fins a la seva estranya mort, ofegat en un llac sent un gran nedador, el 1886. Ha passat a la posteritat amb el sobrenom de “el Boig”, per l’interès de la seva família per enderrocar-lo, encara que també s’ha apuntat el seu caràcter excèntric i la seva homosexualitat reprimida. Encara que les seves actuacions semblen les de un home sensible i interessat en el món artístic (va construir 4 castells i va ser el mecenes de Ricard Wagner) més que no pas en els assumptes de govern.
Estadístiques
Aquesta pàgina ha estat visitada 912673 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5041 segons
Total Entrades: 7200
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 08/29/2008 06:05 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 08/30/2008 02:33 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19
