Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Ciència

Dijous, 04 Març, 2010

Arqueologia Misteriosa (I)

Pere Tremolosa
Coordinador Científic

Amb aquesta sèrie d’articles sobre arqueologia misteriosa que consta de tres parts explicarem enigmes i misteris, molts dels quals encara s’han de resoldre.
De llocs misteriosos s’en troben arreu del món. Civilitzacions del passat, pobles i ciutats colgades, túmuls curiosos, gravats sense explicació, figures i ídols estranys entre altres; són misteris que moltes vegades l’arqueologia i els científics han de resoldre i tot sovint costa trobar-hi una explicació lògica.

MALAQUIT
Comencem per Albània, concretament a Malaquit situat a cent quilòmetres al sud-est de Tirana. A Malaquit es descobriren antics habitats en capes sobreposades que demostren la presencia dels Il·liris des de l’any 2.800 abans de Crist, molt abans de l’arribada dels indoeuropeus, però de moment no s’ha sabut mai qui eren i com van arribar els Il·liris a aquella zona.

ABELESSA
Algèria, Abelessa a cent quilòmetres al sud-oest de Tamanrasset. Els tuaregs més nobles diuen que descendeixen d’una gran reina anomenada Tin-Hinan, aquesta reposava en un mausoleu proper a Abelessa. Cap a l’any 1925 uns arqueòlegs trobaren un túmul circular de vint-i-cinc metres de diàmetre i quatre d’altura, amb les excavacions descobriren una construcció de pedra feta amb molta cura i una arquitectura estranya anterior a l’Islam. S’hi trobaren diverses cambres, a la ubicada més al fons hi havia l’esquelet d’una dona de raça blanca, el seu aspecte no era europeu ni mediterrani, duia un vestit de cuir i portava set braçalets d’or al braç dret i set de plata a l’esquerra, conjuntament també s’hi va trobar una estatueta corresponent a una etapa molt prehistòrica, ningú sap qui va construir aquest imponent mausoleu.

BAHREIN
Bahrein, també anomenada illa dels morts, ja que s’hi troben més de 100.000 túmuls petits i grans que es remunten a la prehistòria; es creia que les antigues poblacions preislàmiques anaven a aquell lloc a enterrar els seus morts, ja que no s’hi havia trobat cap ciutat o temple, però amb unes excavacions fetes fa pocs anys s’hi ha trobat restes de cases d’una ciutat, un palau i un santuari. Bahrein fou el centre d’un imperi caigut en l’oblit. Els objectes descoberts indiquen que existia una gran activitat comercial orientada a l’Índia i Mesopotàmia, aquesta ciutat disposava d’una canals soterranis que captaven l’aigua de les fonts per regar els jardins, també s’hi ha trobat objectes de ceràmica, utensilis de sílex i d’obsidiana datats en 4.000 anys abans de Crist. Fou potser la primera civilització més avançada d’aquells temps?

UNGAVA
Canada, Ungava, a 1.200 quilòmetres al sud de Quebec. S’hi troben uns megàlits que daten d’uns tres mil anys abans de la nostra era, són blocs de pedra molt grans en els quals s’hi pot observar determinades estàtues, però el que intriga als arqueòlegs és que al voltant i molta distància no existeix cap tros de pedra, aquests blocs gegantins foren transportats per l’home cap aquells indrets, qui construir aquests megàlits? Uns diuen que foren els víkings arribats de Noruega, altres que foren uns indis pertanyents a la cultura Dorset, de moment ningú pot aportar proves concloents, la qüestió segueix pendent.

PACOVAL
Brasil, Pacoval, en aquesta inhòspita regió de l’Amazones existeixen restes d’una civilització molt evolucionada de caire andí, els arqueòlegs han estudiat unes 58 petites muntanyes aixecades per la mà de l’home, unes servien per a sepultura i en altres construïren els habitatges. Es creu que la ceràmica descoberta és del període més antic, d’uns 1.300 anys abans de la nostra era, és d’una gran qualitat tant per la decoració com per la forma, aquesta cultura va desaparèixer cap a l’any 1450 quan els portuguesos van colonitzar la regió, però els portuguesos tant sols van trobar indis molt primitius incapaços de realitzar aquestes obres d’art i menys treballar en els moviments de les terres per fer els grans túmuls. Es creu que es tracta d’una ètnia ameríndia desconeguda que va emigrar abandonant la zona.

NON MADOL
Illes Carolines, Non Madol, a la zona de més difícil accés d’aquesta petita illa s’hi aixequen unes impressionants runes d’una ciutat megalítica, uns blocs de basalt perfectament tallats formen muralles que arriben a deu metres d’altura. La arquitectura de Non Madol no s’assembla amb cap altra, els micronesis, els habitants actuals, no podrien aconseguir realitzar unes construccions com aquestes, s’ignora la data en la qual es va construir aquesta ciutat i qui ho va fer.

Enllaç

Dijous, 25 Febrer, 2010

Els exploradors de l’espai

Pere Tremolosa
Coordinador Científic

L’exploració de l’espai va començar quan els éssers humans van mirar per primera vegada al cel. Els antics observadors miraven la posició de la Lluna i de les estrelles, els intrigava com sortia el Sol, com la Lluna canviava de forma i com algunes estrelles són més brillants que altres.
Al llarg de l’història científics, escriptors, filòsofs, sacerdots i mags han observat i estudiat el cel i l’espai. Els primers registres astronòmics fets amb gran exactitud es van fer fa 4.000 anys a Mesopotàmia i servien més a finalitats astrològiques que científiques. Molts fets de la seva vida es planejaven d’acord amb la posició dels planetes, aquest fet proporcionava un gran poder als anomenats astròlegs.
Els grecs foren uns grans observadors de l’espai, un dels més iŀlustres fou Claudi Ptolomeu, qui va viure a Alexandria al segle dos abans de Crist, va crear teories que duraren més de 1.300 anys, creia que la Terra era el centre del cosmos, fou el primer que creà un sistema (conegut amb el seu nom) per explicar amb molta precissió el moviment dels planetes.
Durant més de mil anys l’astronomia i altres ciències foren oblidades, però quan les idees de Ptolomeu foren retrobades va aparèixer l’església afirmant rotundament que la Terra era el centre de l’univers i amenaçava a tota persona que goses contradir-ho. Quan un clergue polonès anomenat Nicolau Copernic afirmà que el Sol controlava el sistema planetari, aquest fou acusat d’heretge i un dels seus seguidors, Giordano Bruno, fou cremat a la foguera. Copernic, abans de morir, va publicar la seva gran obra, era l’any 1543. Els llibres foren conservats i catalogats com a llibres prohibits fins l’any 1835.
A molts llocs d’Europa es seguia estudiant i observant l’espai realitzant valuoses observacions.
El rei Frederic II de Dinamarca va oferir fons a Brahe perquè construís el primer observatori del món anomenat Uraniborg a l’illa de Hven, en aquest observatori Brahe i els seus col·legues enregistraren durant més de vint anys la posició exacta dels planetes. Brahe va ensenyar al seu ajudant Johannes Kepler qui va crear les extraordinàries lleis sobre el moviment planetari. L’any 1609, Kepler va publicar l’obra Astronomia Nova. L’astronomia es va convertir en una ciència basada en la física.
El matemàtic italià Galileo Galilei fou el primer a aplicar el telescopi a l’observació i l’estudi astronòmic, va construir un telescopi que augmentava trenta vegades la mida d’objectes distants. Va observar la lluna, els planetes i les estrelles com mai ningú les havia vist tan ampliades i a prop. Les seves idees també foren condemnades, l’any 1633 fou obligat a negar les seves idees davant la Santa Inquisició, la idea que la Terra es movia al voltant del Sol estava totalment prohibida.
Isaac Newton va néixer el Nadal de l’any 1642, va posar fi a les idees de la Inquisició, però és més conegut pel descobriment de les lleis de la gravetat, també va fer molts estudis sobre el moviment planetari. Edmond Halley va fer servir les lleis de Newton per determinar l’òrbita del cometa que porta el seu nom, el Halley.
Durant molts anys els astrònoms amb els seus telescopis anaven fent molts descobriments, molts d’ells eren astrònoms afeccionats, tal com ho va fer per exemple William Herschel, un músic d’Hanover, a l’any 1757.
Els coets van començar a tenir rellevància a partir de l’any 1944, quan el míssil V-2 fou llançat contra la Gran Bretanya amb un gran èxit militar.
Vont Braum no fou l’únic en veure les possibilitats dels coets, també els científics soviètics tenien la mateixa idea, l’any 1957 posaren en òrbita el seu primer satèl·lit, l’Sputnik. L’any 1961, el cosmonauta soviètic Yuri Gagarin es va convertir en el primer home a l’espai; l’any 1969, els Estats Units van aconseguir que l’astronauta Neil Armstrong i el seu equip fossin els primers homes a trepitjar la lluna.
L’exploració de l’espai actualment es porta a terme amb telescopis, radiotelescopis, naus espacials com ara els transbordadors, sondes i vehicles no tripulats com els enviats a Mart, entre altres.
L’astronomia i l’astronàutica són ciències de gran importància actualment i amb molt futur.

Enllaç

Dijous, 18 Febrer, 2010

Bèsties mítiques

Pere Tremolosa
Coordinador Científic

Criptozoologia significa fauna amagada, implica l’estudi o investigació d’animals l’existència dels quals no està confirmada científicament. Alguns exemples els tenim en el famós monstre del llac Ness i també en els anomenats Bigfoot i Yeti.
Molts d’aquests animals es creu que van morir fa milers d’anys i altres són fruit de la confusió amb altres animals extingits o senzillament són bèsties mítiques o mitològiques. Però molta gent ha suggerit que alguns d’aquests éssers no s’han extingit, sinó que es troben amagats en remotes parts del món esperant que algú les descobreixi. Un exemple curiós el tenim amb el Celacant, es creia que era un animal extingit feia milions d’anys fins que s’en va descobrir un exemplar viu a la costa de Sud-àfrica l’any 1938.
A Nandi (Kenya), s’ha informat durant anys d’una estranya criatura semblant a un ós que suposadament viu als boscos del centre del país, alguns criptozoòlegs creuen que l’ós de Nandi podria ser una població perduda de calicotèrids, doncs molts fòssils trobats ens indiquen que habitaven en aquesta regió fa milions d’anys enrere.
Un altre cas curiós el trobem amb l’estrany cos en forma de serp del basilosauri, algunes persones afirmen que l’han vist, diuen que alguns exemplars d’aquest antic ésser són les visions de les anomenades serps marines.
Una història ens explica que l’any 1890 un explorador va informar haver tingut una trobada a poca distancia amb una gran criatura de pel llarg a la Patagonia; pocs anys més tard, al 1895, un granger argentí va trobar restes d’un animal primitiu anomenat megateri en una cova. El paleontòleg Florentino Amerghino s’assabenta d’aquests dos fets i investiga llegendes dels indis natius d’aquelles zones, que també asseguraven haver vist grans bèsties nocturnes que no es podien matar amb les fletxes, Ameghino forma una expedició per buscar aquesta bèstia i recupera fragments d’ossos i altres parts d’una bèstia estranya, les mostres analitzades demostren que tenia entre 5.000 i 10.000 anys d’antiguitat, però no s’ha observar cap exemplar viu.
Una de les històries preferides de la criptozoologia es l’existència de l’home mono anomenat Bigfoot o Yeti, cada continent sol tenir històries de grans homes peluts, però de moment no hi ha cap evidència de la seva existència.
Una curiosa bèstia que si va existir entre 27 milions d’anys i 5.000 anys enrere és l’anomena’t Fororaco, també conegut com au del terror, de la qual s’ha trobat restes a Monte Hermoso (Argentina) i a Texas (Amèrica del Nord), aquesta au mesurava uns tres metres d’altura i era un temible depredador de mamífers i fins i tot humans.
Molts fòssils d’animals gegantins del passat han estat confosos per dracs, els dracs són uns dels animals imaginaris més antics de la humanitat, la seva representació ja era coneguda a Mesopotàmia tres mil anys abans de Crist, més tard apareix a la Xina i poc a poc a diverses cultures d’arreu del món formant part d’històries i llegendes.
L’home, des de sempre, es troba íntimament relacionat amb els animals, moltes cultures els imaginen com a reflex i símbol de les passions humanes.
Els fabulistes i escriptors han personificat moltes qualitats humanes mitjançant animals en molts escuts heràldics, en els quals s’hi pot observar animals representant alguna qualitat protectora o també en molts escuts s’hi representen bèsties mítiques.
També en moltes cultures, l’home ha buscat aprendre dels costums dels animals. Les representacions d’animals en la iconografia religiosa o en representacions artístiques, ens mostren la importància dels animals com a símbol.
Les històries de nens salvatges, moltes vegades han estat notícia convertint-se en un fet rar però real, ja que al llarg de la història s’ha trobat nens salvatges a diverses parts del món.
Com podem constatar els animals i la natura sempre han captivat l’home i moltes vegades s’ha format expedicions per poder trobar fascinants bèsties mítiques.

Enllaç

Dijous, 11 Febrer, 2010

Cumulonimbus

Pere Tremolosa
Coordinador Científic

La vora d’una massa d’aire rep el nom de front i només és visible pels núvols que arrossega.
Quan dues masses d’aire topen, el resultat sol ser un canvi de temps més o menys sever en funció de nombrosos factors, aquests factors inclouen el grau d’humitat, la velocitat de les masses d’aire, les diferències de temperatura i pressió entre altres. Normalment, les nuvolades fosques i espesses ens indiquen la proximitat d’una tempesta. El cumulonimbus és el gran núvol de tempesta, perquè es formi un cumulonimbus es precís que existeixin temperatures molt baixes en altura. Quan l’aire és molt fred en altura, l’aire calent en ascens és molt més lleuger que l’aire que troba en el seu curs, així doncs puja més ràpid, podem dir que el núvol és aspirat cap amunt. Cal una gran diferència de temperatura entre el nivell baix i l’alt, com a mínim ha d’ésser de 24 graus centígrads la diferència entre la temperatura de 2.000 metres i la de 5.400 metres. Aquest fet es sol presentar sovint a l’estiu quan fa molta calor, però les temperatures diferents també es poden produir en altres estacions quan l’aire molt fred es troba a suficient altura. La temperatura a l’interior d’un cúmul o cumulonimbus decreix teòricament sis graus centígrads amb un ascens de 1.000 metres. Un cumulonimbus que s’estengui entre els 1.900 i 5.300 metres d’altura pot tenir una diferencia de 21 graus centígrads entre aquestes dues altures. El cumulonimbus necessita també humitat per desenvolupar-se cosa que a vegades no succeeix.
Per damunt dels 10.000 metres d’altura l’aire és massa lleuger per barrejar-se amb l’aire més dens situat per sota, aquest nivell anomenat tropopausa forma un sostre que impedeix l’ascens dels núvols pel damunt, quan el cim del cumulonimbus arriba a la tropopausa, els corrents ascendents es desvien lateralment i solen formar una mena de línia plana damunt del cumulonimbus semblant a la forma d’una enclusa. L’altura de la tropopausa varia entre sis i vuit quilòmetres a l’hivern i els deu/dotze quilòmetres a l’estiu.
El cumulonimbus el podem considerar com una gran màquina tèrmica, un gran cumulonimbus pot absorbir 700.000 tones d’aire per segon i condensar 7.500 tones de vapor d’aigua, com podem constatar és un fenomen interessantíssim per estudiar científicament.
Un cumulonimbus pot arribar a tenir una altura d’entre cinc i quinze quilòmetres amb un diàmetre de vint quilometres, a mesura que es desplaça el cumulonimbus xucla l’aire calent situat en el seu front, les velocitats verticals a l’interior del núvol poden arribar a més de 135 quilòmetres per hora.
Un observador que es trobi en la trajectòria del cumulonimbus notarà primer aire càlid, seguidament notarà vent fred i més tard pluja intensa.

COM ES FORMEN LES PEDREGADES I CALAMARSADES?
Les partícules de gel que es troben dalt el núvol creixent, ja que les corrents d’aire en ascens impedeixen que caiguin. Després de diversos ascens i descens a l’interior del núvol el gel va creixent fins que esdevé excessivament pesat pels corrents d’aire i es produeix una pedregada de més o menys intensitat.
Es creu que entre el cinc i l’onze per cent de les tempestes poden produir pedregades. Lògicament existeixen situacions més propenses a les pedregades com per exemple quan hi ha una gran diferència entre el vent de superfície i el vent d’altura.
Si observem un a pedra caiguda durant una tempesta, podrem veure que està formada per vàries capes de gel, alternativament blanques i transparents, que ens indiquen els moviments d’ascens i descens dins el núvol, s’ha pogut observar pedres de gel compostes de 25 capes successives de gel.
Les pedregades també s’anomenen granissades, calabruixades, bruixades, aiguapedra i calamarsades.
Existeixen moltes varietats de núvols com els cirrus, cirrocúmuls, altocúmuls, cúmuls i cumulonimbus entre altres.

Enllaç

Dijous, 04 Febrer, 2010

La previsió del temps

Pere Tremolosa
Coordinador Científic

En tot moment els observatoris transmeten a els meteoròlegs les diverses dades que recullen, uns ordinadors les analitzen per establir les previsions del temps. Les indicacions s’adrecen als centres meteorològics civils i militars. Els homes del temps de la ràdio i la televisió reben aquestes previsions i redacten els seus propis butlletins, seguidament a la televisió presenten els mapes meteorològics que han rebut dels ordinadors i també de les imatges via satèl·lit. Moltes vegades no s’aconsegueix predir el temps a la perfecció, ja que la meteorologia igual que moltes ciències, no és una ciència exacta, però tot i això els encerts amb les prediccions del temps són d’un tant per cent força elevat.
La meteorologia fa possible la prevenció de perills, ciclons, temporals, pertorbacions, glaçades, pluges i onades de fred entre altres. Això permet que els agricultors esperin el moment adequat per a la collita o es preparin per si es preveu una glaçada. També els pilots no s’enlairen i els mariners no surten del port sense conèixer les prediccions meteorològiques.
Dir que plou o fa sol és parlar del temps. El temps és una combinació d’elements meteorològics en un lloc i un moment determinats, els meteoròlegs solen treballar en períodes de curta durada i els climatolegs en terminis d’un cert nombre d’anys. A la Terra hi ha una gran varietat de climes.

SÓN FIABLES LES PREVISIONS?
Una llei anglesa de l’any 1677 i que no fou abolida fins al 1959 enviava a la foguera els anomenats fabricants de pluja i profetes del temps, lògicament si aquesta llei s’hagués dut a terme no haurien existit gaires meteoròlegs. En realitat les previsions cada cop són més precises, la previsió actual de 71 hores és quasi tant encertada com les fetes per 24 hores de l’any 1979. Els serveis meteorològics actuals realitzen previsions a deu dies, però generalment les solen publicar a set dies degut a la poca fiabilitat més enllà d’aquest plaç. La primera causa d’error prové de la falta de mesures meteorològiques sobre el planeta, la segona causa és deguda a la imperfecció dels models atmosfèrics i una altra causa són alguns fenòmens físics molt complexes.
Una eina important en les previsions són els satèl·lits meteorològics, el primer satèl·lit meteorològic fou posat en orbita l’any 1960. Aquests satèl·lits solen ser de dos tipus, els satèl·lits geostacionaris que orbiten a uns 36.000 quilòmetres i donen una volta completa a la Terra cada 24 hores, giren a la mateixa velocitat que la Terra. Després trobem els satèl·lits d’orbita polar, aquests giren molt més ràpid i a menys alçada, concretament a 849 quilòmetres.
Els models meteorològics actuals també necessiten saber l’estat actual de l’atmosfera i no és suficient amb els satèl·lits per fer les previsions, així doncs és essencial saber les dades de les diverses estacions meteorològiques i dels globus sonda.
Els satèl·lits meteorològics realitzen diversos estudis sobre mesures radiomètriques, porten espectròmetres per mesurar l’ozó, capten imatges de nuvolositat i també capten imatges infraroges entre altres accions.
Degut a què la predicció clàssica no és fiable més enllà dels set o vuit dies, per les prediccions a més llarg plaç s’utilitza l’anomenada previsió estacional que es val d’altres mètodes. Es pot obtenir mapes de previsió estacionals a internet buscant Seasonal Forecast, internet s’ha convertit en una eina molt eficaç per conèixer les prediccions del temps.

GÀBIES I ESTACIONS
Una gàbia meteorològica conté termòmetres, un termògraf per enregistrar la temperatura i baròmetres entre altres elements. Actualment podem trobar estacions meteorològiques electròniques a preus assequibles i molt ben equipades que ens permeten conèixer les prediccions del temps i diverses dades com humitat, temperatura, pluviometria i/o velocitat del vent entre altres. La meteorologia s’ha convertit en una ciència molt important als nostres dies, ja que moltes activitats depenen de les condicions meteorològiques.
La natura ens mostra un cop més que l’home és insignificant davant els fenòmens meteorològics extrems.

Enllaç
Pàgina 1 de 37 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2663720 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4874 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/10/2010 01:47 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19