Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Ciència

Dijous, 27 Gener, 2011

Deriva genètica

L’estudi estadístic dels gens en les poblacions porta a una sèrie d’investigadors al descobriment d’un nou factor o força evolutiva estretament relacionada amb la quantitat de la població. D’aquest fet se’n anomena deriva genètica o afecta Sewall-Wright. La llei de la deriva genètica ens diu que les freqüències dels diversos gens poden quedar invariables en l’absència de forces selectives, però això és una consideració estadística que sols té efecte per a les poblacions molt nombroses, però no es compleix per a les poblacions amb un reduït nombre d’individus. En les poblacions molt petites que no hi exerceixen les forces selectives, és possible que les freqüències dels diversos gens de generació en generació variïn àmpliament per un senzill efecte d’atzar i la població acumuli els gens independentment del valor selectiu. És a dir, la deriva genètica a les poblacions petites pot donar preferència a determinats gens i caràcters no adaptats i fins i tot pot ocasionar problemes perjudicials. Així doncs la deriva genètica és una de les forces evolutives del que pot dependre la distribució i supervivència de la variabilitat que crea la mutació genètica.
L’herència mendeliana en l’home. Des de l’any 1.905 que el senyor Farabee comprova en una família afectada per a la braquidactília que les lleis de l’herència mendeliana eren també vàlides per a l’espècie humana, els progressos en genètica humana han estat molt importants i actualment es conèixen un gran nombre d’afeccions hereditàries com la deficiència mental hereditària,  la braquidactília és a dir, la malaltia dels dits curts, la polidactília més de cinc dits o la sindactília, dits fusionats. Totes elles malalties rares que gràcies a la genètica es conèixen millor.
Una mutació genètica és una modificació irreversible de la informació continguda en la seqüència d’un gen. Els gens són fragments petits de la molècula de ADN que constitueixen el patrimoni genètic del ésser humà. Algunes mutacions no tenen conseqüències, mentres que d’altres són les causants de malalties o disfuncions de diversa gravetat. La majoria de les mutacions genètiques són mutacions puntuals que afecten a una base de la seqüència de ADN i que provoca la modificació de la seqüència d’aminoàcids de la proteïna codificada per aquest segment de ADN. Les mutacions poden ser de tres tipus. Mutació per substitució que comporta la substitució d’una base per una altre en un punt concret del gen. El segon tipus és la silenciosa, és a dir, quant la substitució de bases no provoca cap canvi en l’aminoàcid i la tercera mutació per inserció o pèrdua d’una base o d’uns quant parells de nucleòtids que porta cap a formar una proteïna truncada, aquesta és una mutació de caràcter destructiu.
Les mutacions genètiques son fenòmens espontanis que representen errors de còpia del material genètic que tenen lloc durant la divisió cel·lular i que poden ser degudes a l’exposició a diferents agents mutants com poden ser ones electromagnètiques o a substancies químiques que actuen sobre el material genètic com per exemple pesticides, derivats del benzè, dissolvents entre altres.
Quant les mutacions tenen lloc en gens de poca importància de funció de codificació les conseqüències són nul·les, però quant es produeixen en un gen amb funcions de codificació les conseqüències poden ser greus.

Enllaç

Dijous, 20 Gener, 2011

L’electricitat

L’electricitat és un tipus d’energia que es basa en el moviment dels electrons, les partícules més exteriors dels àtoms, mentres que el magnetisme és una força invisible que repel·leix o atreu els cossos. L’electricitat genera magnetisme i el magnetisme genera electricitat i tots dos són el fonament d’infinitat de màquines des de motors fins a ordinadors.
L’electricitat és una forma d’energia invisible, les minúscules partícules dotades de càrrega presents a l’interior dels àtoms i les particules del nucli dels àtoms anomenades protons tenen càrrega positiva i el voltant s’hi troben els electrons que la càrrega és negativa. Normalment aquestes càrreges es compensen i és quan es descompensen quant es produeix una força elèctrica. Aquesta força pot quedar en un lloc concret i s’anomena electricitat estàtica però també es pot desplaçar d’un lloc a l’altre, quant això passa s’anomena corrent elèctrica. L’electricitat flueix cap el lloc on la necessitem mitjançant els cables elèctrics i es transforma en energia com la llum, calor o moviment.
Benjamin Franklin fou un dels primers a estudiar el fenomen de l’electricitat, l’any 1.752 va fer volar a plena turmenta un estel que el final del cordill i portava lligada una clau de ferro, quant de sobte va impactar un llamp a l’estel la clau va treure espurnes demostrant així que els llamps eren una forma d’electricitat.
Quant es produeix un tall elèctric a les ciutats gairebé tot queda paralitzat, les activitats quotidianes s’interrompen i les úniques fonts d’energia que ens queden son les piles, espelmes, la fusta, el carbó o el gas. La humanitat va sobreviure durant mil·lennis sense electricitat i actualment encara existeixen molts llocs que no tenen electricitat. L’electricitat s’utilitza des de fa encara no un segle.
Existeixen animals que detecten les seves preses mitjançant dèbils senyals elèctriques que emeten els muscles de les seves preses que sota l’aigua es transmeten perfectament bé, un exemple el tenim en el tauró, ja que aquests fan servir uns minúsculs porus sensorials de la pell del morro per detectar aquestes petites senyals elèctriques. També existeixen éssers animals que són capaços d’emetre descarregues elèctriques com a defensa com és el cas de les angules elèctriques, les raïes elèctriques o el silur elèctric.
Tornem a la corrent elèctrica que coneixem, aquesta es compon de milers de milions d’electrons que flueixen per un cable. Els electrons passen d’un àtom a el següent , avançant en breus impulsos, cada un d’ells es desplaça sols unes fraccions de mil·límetre per segon, com a resultat d’aquests efectes l’electricitat viatge a la velocitat de la llum.
També en el nostre cos i existeixen petites corrents o impulsos elèctrics que travessen el nostre cos constantment de manera natural, com per exemple les senyals nervioses que circulen pel cervell procedents dels òrgans dels sentits com els ulls o les enviades pel cervell a els muscles. Els dèbils impulsos elèctrics del cervell humà es detecten mitjançant aparells com l’electroencefalògraf.
També es pot aconseguir electricitat mitjançant la llum del Sol amb els anomenats panells solars i a més aquesta és una energia neta i renovable molt important actualment. També l’energia eòlica i la de les ones del mar són energies molt a tenir en compte actualment i de manera neta i renovable.

Enllaç

Dijous, 13 Gener, 2011

Taxonomia i anatomia comparada

Les teories evolucionistes no van sorgir de sobte per alguna troballa inesperada, veritablement són el fruit de tota l’activitat científica precedent. Els segles divuit i dinou van acumular una enorme base per el coneixement dels éssers vius i d’aquí sorgeix l’evolucionisme.
Linneo fou molt important a la ciència de la biologia, ja que posa ordre a la gran diversitat d’éssers vius, l’instrument principal dels seus estudis científics fou l’haver designat a tots els organismes coneguts en el seu temps amb un nom fix que va substituir les denominacions anàrquiques i fluctuants que s’utilitzaven tan a nivell popular com a científic. Linneo crea un sistema de nomenclatura binominal que encara serveix actualment. Cada espècie s’anomena amb dues paraules llatines, per exemple Canis Lupus per el llop, la primera paraula, Canis és el nom genèric i pot ser comú a diferents espècies pròximes com el gos que s’anomena Canis canis. El conjunt de les dues paraules defineix a cada una de les espècies. Aquest sistema fa possible un intercanvi de la informació científica i també defineix l’espècie com a una entitat fixa i objectiva.
Les espècies s’agrupen en categories, gèneres i aquestes segons les semblances s’agrupen en famílies. Aquestes agrupacions cada vegada més àmplies són les categories taxonòmiques. Actualment s’utilitzen set categories principals que de menor a major són espècie, gènere, família, ordre, classe, tipus i regne. Tanmateix en alguns grups molt complexes s’utilitzen subdivisions inferiors i superiors a aquestes categories que es nombren i s’hi afegeixen els prefixes sub i súper a les diferents categories; subfamílies, subordre, subclasse entre altres.
La taxonomia és la ciència que estudia com s’agrupen els diversos organismes en categories.
Per agrupar els organismes es poden seguir dos mètodes diferents. El primer consisteix en triar un criteri que diferencia l’espècie com per exemple podem classificar a les plantes estudiant el nombre talls o un altre caràcter definit, la classificació en aquest sistema ens permetrà identificar un organisme, però els grups establerts per aquesta classificació tindran poca importància des d’un punt de vista biològic, aquest tipus de classificació s’anomena artificial. En canvi una classificació que s’estableixi tenint en compte les semblances objectives totals entre els éssers agrupats serà una classificació natural. La biologia sistemàtica consisteix a aproximar la classificació a una més natural, és a dir a conèixer les autèntiques semblances i diferències objectives naturals entre els organismes. La classificació natural ens porta inevitablement a el plantejament de l’evolució, ja que ens ensenya que les semblances entre els diversos organismes procedeixen d’avantpassats comuns a partir dels quals s’han anat diferenciant per diverses causes.
Curiosament Cuvier fundador de l’anatomia comparada i de la Paleontologia, dues disciplines bàsiques per a la interpretació evolucionista era un dels més detractors i enemic científic i personal de Lanmarck i Geoffioy Saint-Hilaire.
Com podem constatar la vida evoluciona constantment i fixem-se que tot és conseqüència del canvi i acostumem-se a pensar que res agrada més a la natura que canviar les formes que existeixen i fer-ne altres de noves semblants a aquelles.                                               

Enllaç

Dimecres, 05 Gener, 2011

L’evolució del cavall

L’evolució del cavall es un exemple dels estudis científics i de documentació clàssics de l’evolució a partir dels estudis realitzats per Kovalewsky l’any 1.874. La família dels èquids o cavalls des de la seva aparició dels primers representants dels cavalls compte amb més de vint gèneres i un nombre divers d’espècies.
Els primers avantpassats coneguts dels actuals cavalls daten de l’Eocè, fa uns 60 milions d’anys enrere i eren força diferents als actuals. Les espècies del gènere Hyracotherium eren animals d’una mida semblant a una llebre, les extremitats d’aquests antics cavalls estaven previstes de cinc dits, quatre de normals i un atròfic a les extremitats anteriors i tres normals i dos atròfics a les posteriors, també la dentadura de Hyracotherium ens mostra que aquests animals s’alimentaven de les fulles dels matolls.
En l’Oligocè va aparèixer el gènere Mesohippus amb tan sols tres dits a les extremitats dels quals tan sols el del mig tocava el terra quant el cavall corria. Durant el Miocè apareixent varis gèneres més dels quals el Merychippus forma part de la línea evolutiva que arriba fins els cavalls actuals. Merychippus té tres dits com els seus avantpassats, però presenten un canvi importantissim en el model de dentadura adaptada per alimentar-se als prats. Merychippus origina varis gèneres com el Hippariom.
En el Pliocè apareix Pliohippus que tan sols disposava d’un dit funcional reduint els altres dos a uns senzills estilets ossis. D’aquest gènere s’evoluciona cap el gènere Equus, els cavalls actuals que posseeixen un dit a les extremitats i creixen a ser cavalls més alts i desenvolupant peces dentaries de corona més alta i més gran adaptada per a triturar les herbes.
El senyor Kowalevsky sols estudiar els fòssils de cavalls europeus, els que presentaven una evolució força completa però faltaven peces per aquest trencaclosques de l’evolució del cavall, més tard quant es va començar a investigar i estudiar fòssils americans, va permetre completar l’evolució d’aquests animals. Els cavalls actuals també curiosament s’originaren a Amèrica i passaren a Europa per la unió que existia en aquells temps entre Alaska i Siberià i s’aclimataran molt bé en el clima europeu i s’extingiren a Amèrica.
L’explicació evolutiva del cavall, ens mostra l’evidència del procés evolutiu per la successió de formes i caràcters del animal. Les característiques i variacions en l’evolució del cavall són respostes selectives per adaptar-se a un cúmul de circumstancies diverses com l’alimentació, adaptació a el clima entre altres, mostrant que les avantatges adaptatives son primordials per l’evolució. L’augment de les mesures del cavall permet una major eficiència a els herbívors, tanmateix les peces dentaries són més grans i tarden més a desgastar-se.
En el llarg camí de l’evolució moltes espècies d’antics cavalls van desaparèixer per deixar pas als llinatges dels cavalls actuals.
Com podem constatar estudiar l’evolució de la vida a la Terra ens mostra i ens mostrarà descobriments insospitats de l’evolució en el planeta Terra.

Enllaç

Dijous, 30 Desembre, 2010

La modificació genètica

Els cultius d’organismes modificats genèticament anomenats també OMG ocupen 120 milions d’hectàrees arreu del món i més de la meitat d’aquesta superfície és a Estats Units. A Europa de moment no es generalitza i els consumidors d’aquests productes desconfien d’aquests nous aliments modificats genèticament.
Els OMG són organismes o microorganismes modificats genèticament amb tècniques d’enginyeria genètica. Poden ser d’origen animal, vegetal o bacteris els que es poden modificar genèticament i aquests es poden modificar amb dos mètodes. Transformant l’expressió d’un gen del que l’organisme és portador o encertant un gen específic procedent d’un altre organisme que pot ser procedent d’una altre espècie i barrejant-lo. D’aquesta manera es poden crear plantes de tabac que produeixen hemoglobina o també arròs amb provitamina A, també es poden originar plantes amb resistència contra bactèries o insectes.
Els riscos que poden derivar-se dels cultius amb plantes modificades genèticament i conseqüentment dels aliments modificats genèticament poden ser diversos com per exemple les al·lèrgies, ja que tota substancia nova pot provocar reaccions de defensa del organisme a persones sensibles. També un altre perill són els riscos tòxics, la introducció d’un nou gen en el ADN d’una planta pot provocar una modificació de la toxicitat ja que algunes plantes es poden fer resistents als insecticides mitjançant l’enginyeria genètica produint substancies capaces d’atacar el sistema digestiu dels insectes i defensar a les plantes de les plagues d’insectes, però l’acció sobre el sistema digestiu i els problemes de salut que pot provocar amb l’esser humà no està estudiat científicament i de moment no se saben les conseqüències que poden provocar els organismes modificats genèticament als humans.
També un altre problema és la contaminació que poden provocar les plantes modificades genèticament a les plantes autòctones de la zona.
Podem saber certament que els aliments que consumim porten OMG o no?
La reglamentació europea obliga a indicar a les etiquetes dels aliments la presència d’un OMG però sols si aquest hi és present amb més d’un zero coma nou per cent del producte, però existeixen molts ingredients utilitzats per l’indústria alimentaria que es fabriquen amb blat o soja transgènica i també un problema afegit, els animals destinats al consum humà molts d’aquests animals són alimentats amb soja o altres aliments que poden estar modificats genèticament i així entren a la cadena alimentaria humana. Com podem constatar doncs, un etiquetat sense OMG no és una garantia de que el producte no hi existeixin OMG.
Molts agricultors en les seves plantacions hi posen cartells que expliquen la finalitat dels cultius OMG per justificar la utilitat dels cultius.
Actualment no esta demostrat científicament les avantatges o els problemes que poden ocasionar a la salut humana els OMG.

Enllaç
Pàgina 1 de 45 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11293097 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2411 segons
Total Entrades: 14187
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 12/02/2011 01:34 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 23
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 02/05/2012 01:24 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19