Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Ciència

Divendres, 09 Maig, 2008

L’heroi que ens ha tornat l’esperança

Iron Man
De Jon Favreau amb Robert Downey Jr., Terrence Howard, Gwyneth Paltrow i Jeff Bridges | EUA  | 2008  | ACCIÓ  |
HHHII

L’allau de superherois que salten de les vinyetes a la pan-
talla és tan gran aquests últims anys -i el que està per arribar, anticipat en part en aquesta mateixa pel·lícula-, que el públic ja no sap a què atendre’s a l’hora d’afrontar cada nova proposta. Constituït ja com un subgènere en tota regla, la gran majoria dels títols inspirats en aquestes fantàstiques figures, vénen acompanyats dels grans estudis cinematogràfics, pressupostos desorbitants i protagonistes de renom; de tota manera, en no poques ocasions les expectatives disten molt d’estar satisfetes. Però de vegades això no és així...
Tony Stark (Robert Downey Jr.) és el proveïdor armamentístic més gran dels Estats Units. Durant la presentació a l’Afganistan de la seva última creació bèl·lica, és segrestat per uns terroristes, dels quals aconseguirà escapar-se gràcies al seu art per crear una superarmadura que li servirà com a posterior font d’inspiració per fabricar l’arma definitiva: un vestit ultraavançat equipat amb els més diversos enginys, que utilitzarà per combatre el mal que ell mateix ha creat amb la seva feina al servei de la guerra a tot el mon. Iron Man, un dels grans titans de l’univers Marvel, ha tingut una de les millors posades en escena que podria desitjar, amb una cinta dinàmica, divertida, espectacular i que passa amb un obrir i tancar d’ulls, tot i que la seva trama s’allarga fins a les dues hores. Gran part d’aquest èxit és gràcies a la magnífica i directa realització de Jon Favreau, qui per postres ha comptat amb un magnífic Robert Downey Jr. que materialitza perfectament al dandy cínic, faldiller i despreocupat que troba en el seu penediment una nova motivació existencial, però sense renunciar al seu caràcter desenfadat i irresistible. A més, i per estrany que pugui semblar, els fantàstics efectes especials i l’acció, abundant, hiperbòlica, ben planificada i fins i tot sorprenent per inesperada -el duel involuntari amb els F-22-, es supedita al desenvolupament de la història i els esdeveniments, i no a l’inrevés, com ja ha passat amb altres adaptacions de la Marvel. De fons, com ja us podeu imaginar, pul·lula un missatge obertament antibèl·lic sobre els horrors de la indústria guerrera yanqui, això sí, tampoc és que aquest missatge sigui tan descaradament evident que acabi fent-se al·lèrgic. Iron Man és un magnífic i saludable exemple que les majors encara poden presentar-nos productes perfectament entretinguts, que veritablement ens fan sentir com nens per una estona.

Enllaç

Amfibis

Pere Tremolosa
Coordinador Científic

image

Els amfibis són animals vertebrats, hi trobem exemples d’aquests animals en les granotes, galàpats, tritons o salamandres, entre altres. A tot el món existeixen unes 4.400 espècies d’amfibis, de les quals 46 viuen a Europa.
Els amfibis van aparèixer a la Terra fa uns 350 milions d’anys, segurament van evolucionar a partir d’algun tipus de peix capaç de sortir de l’aigua i respirar aire.
La majoria dels actuals amfibis adults poden sobreviure a terra ferma, però molts necessiten l’aigua i quan són cries viuen en medi aquàtic, ja que solen respirar per mitjà de brànquies. Com a resultat d’aquesta dependència de l’aigua, els amfibis no van dominar la Terra tal com ho van fer altres espècies, com dinosaures i molts rèptils.
La pell dels amfibis quasi sempre és molt prima, però en alguns casos poden tenir berrugues. Les glàndules secretores de mucus mantenen la pell humida i algunes granotes i galàpats poden tenir glàndules verinoses a la seva pell.

Enllaç

Divendres, 25 Abril, 2008

Els secrets de l’Amazones

Centre de Recerca i Estudis Científics
Pere Tremolosa
Coordinador Científic

image

La selva de l’Amazones és un dels llocs de la Terra amb més biodiversitat, tan animal com vegetal. És també on els científics descobreixen espècies noves d’animals, principalment insectes i vegetals; però cada hora que passa, les explotacions mineres, les fusteries i les cremes de la selva destrocen 1.500 hectàrees de terreny. Si es segueix així, d’aquí cinquanta anys no quedarà res de la selva tropical, és a dir, haurem destruït bona part dels pulmons del planeta Terra.
Com més de pressa es crema la selva, més ràpid s’escalfa la Terra. Aquesta desaparició provoca el conegut efecte hivernacle, que accelera el canvi climàtic global. Tot això és molt preocupant: quin món deixarem a les generacions que ens vénen al darrere?
Cada minut es destrueixen entre 20 i 41 hectàrees de selves. Aquestes són les comunitats naturals de la Terra més antigues, més diverses en termes biològics i les més amenaçades. Les selves cobreixen tan sols el dos per cent del planeta Terra, però contenent la meitat dels entre cinc i deu milions d’espècies del món, la major part de les quals encara estan per descobrir o catalogar. Fins i tot, molts medicaments que es fan servir avui dia són derivats de plantes d’aquestes selves. A més, les selves són la llar de més d’un miler de tribus de pobles indígenes, moltes de les quals estan en perill d’extinció.

Enllaç

Dissabte, 19 Abril, 2008

Història de la paleontologia

Centre de Recerca i Estudis Científics
Pere Tremolosa
Coordinador Científic

image

La paleontologia és la ciència que estudia el passat mitjançant els fòssils. La paleontologia és una disciplina relativament recent, que no es constituí com a ciència fins a final del segle XVIII.
Però els homes primitius ja sentien curiositat pels fòssils: fins i tot s’han trobat alguns fòssils en antigues sepultures prehistòriques disposades com a ofrenes o objectes sagrats o màgics entre els difunts.
Els filòsofs de l’antiguitat ja parlen dels fòssils en els seus antics escrits, alguns com Xenofanes de Colofon (565-470 abans de Crist) o Empedocles de Agrigento (490-430 abans de Crist) deien que els fòssils eren animals que havien existit en èpoques antigues. Aristòtil, el més gran dels filòsofs de l’antiguitat, considerava els fòssils com a formes creades en les roques per l’acció de diferents forces naturals. Però el senyor Albert Ballstad, també filòsof del segle XIII, considerava que els fòssils eren restes d’animals i plantes. Leonardo da Vinci (1452-1519) també havia trobat fòssils treballant com enginyer, i va afirmar que l’origen dels fòssils era orgànic i d’animals que existiren en eres remotes. També va dir que en la historia passada hi havia hagut diferents inundacions, quan el mar penetrava terra endins.

Enllaç

Divendres, 11 Abril, 2008

La caça a la prehistòria

Centre de Recerca i Estudis Científics
Pere Tremolosa
Coordinador Científic

image

Un dels fets que ha determinat el comportament de l’home, des de temps immemorables, és el moment de procurar-se l’aliment. Es per això que en la prehistòria l’aliment podia adquirir el significat d’un bé altament important.
Els primitius mantenien una relació estreta amb els animals i les plantes que els envoltaven. Al llarg de milers d’anys d’experiència van arribar a aprendre quins animals havien de caçar i quines plantes podien menjar, i quines podien fer servir per curar malalties.
La dieta prehistòrica era molt variada: menjaven diverses espècies d’animals, plantes, caçaven peixos amb rudimentàries llances, menjaven ous d’aus, fruits del bosc i moltes vegades restes d’animals morts, és a dir, carronya.

Enllaç
Pàgina 1 de 24 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 753849 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3660 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 11
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/12/2008 04:34 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19