Usuaris registrats:
Accedir-hi
-Seccions
-Arxius mensuals
- Setembre 2008
- Agost 2008
- Juliol 2008
- Juny 2008
- Maig 2008
- Abril 2008
- Març 2008
- Febrer 2008
- Gener 2008
- Desembre 2007
- Novembre 2007
- Octubre 2007
- Setembre 2007
- Agost 2007
- Juliol 2007
- Juny 2007
- Maig 2007
- Abril 2007
- Març 2007
- Febrer 2007
- Gener 2007
- Desembre 2006
- Novembre 2006
- Octubre 2006
- Setembre 2006
- Agost 2006
- Juliol 2006
- Juny 2006
- Maig 2006
- Abril 2006
- Març 2006
- Febrer 2006
- Gener 2006
- Desembre 2005
- Tot l'arxiu
- Per categories
-Darreres entrades
- El millor cartell de la història a l’Open de Vic de tennis taula
- Roger Puigbò i Rafa Botello, a punt pel debut als Paralímpics
- La Diada Nacional arriba carregada d’actes arreu de la comarca
- Calldetenes, Gurb i la Guixa s’apropen a Vic amb el bus urbà
- Raül López torna dels Jocs Olímpics amb una medalla de plata que sembla d’or
- Creix la solidaritat per demanar la llibertat d’Amadeu Casellas, en vaga de fam
- Una parella d’osonencs entre Rússia i Geòrgia
- La plaça de toros de Vic reflectia una cultura taurina centenària
- La selecció estatal es penja la plata després de caure amb honor davant els Estats Units
- Mor l’escriptora Maria Dolors Orriols
- Un espectacular incendi calcina sis autocars a Vic i
- Julio Alberto i Carles Reixach visiten la Fira d’Antiguitats de Vic
- El mercat de drogues a l’Estadi crea por i inseguretat entre els veïns
- Sant Hipòlit comença a recuperar la normalitat després de dues setmanes sense Movistar
- ‘Al mateix temps (Allo stesso tempo)’, una producció entre Manlleu i Mareta
-Subscriure
Ciència
Divendres, 20 Juny, 2008
Esquelets gegants
Pere Tremolosa
Coordinador Científic
En una exploració arqueològica a la regió nord de l’Índia, s’hi van descobrir les restes d’un esquelet de mesures gegantines, aquesta zona concretament era el desert Vaccio.
El descobriment fou realitzat per científics internacionals amb l’ajuda de l’exèrcit de l’Índia, doncs era una zona militar; aquest equip d’exploració també hi va trobar unes petites fustes amb inscripcions, es creu que podria tractar-se de les restes d’una espècie desconeguda fins ara.
En un dels llibres de l’antic Testament, l’anomenat de Baruc (Bar 3:24-28), es parla de gegants dient “en molts llocs de la Terra hi viuen antics gegants de gran estatura, aquests no van ser escollits per el Senyor, no trobaren el camí del coneixement i van morir”. Moltes vegades les llegendes poden tenir un fons de veritat.
Diversos científics opinen sobre aquest tema; els que han pogut observar i estudiar les restes d’aquests esquelets afirmen la seva autenticitat, però altres científics dubten de la veritat i afirmen que tot és un muntatge.
Però és cert que en el món en el qual vivim queden moltes coses per descobrir, antigues civilitzacions i descobriments arqueològics que moltes vegades resulta difícil donar-los una explicació; moltes vegades la falta de proves no significa que no hagin existit, sempre es poden descobrir coses i evidències noves.
Divendres, 13 Juny, 2008
Terror amb un magnific regust a serie B
La niebla de Stephen King
De Frank Darabont amb Thomas Jane, Marcia Gay Harden i Laurie Holden | EUA | 2008 | TERROR |
HHHII
El realitzador Frank Darabont a conegut els majors èxits pro-
fessionals adaptant obres del geni de Maine, Stephen King. Més enllà d’un curtmetratge inicial de 1983 basat en un dels relats recopilats a El umbral de la noche, el realitzador va portar els textos del prolífic autor a una categoria artística superior poques vegades igualada, capaç d’acumular mèrits, premis i reconeixements fora dels cercles fantaterrorífics; així, Cadena perpetua es considera una de les grans obres del cine modern, mentre que La milla verde tot i no poder ser considerada un treball excel·lent dins el setè art, no es pot desmerèixer, tot i així, no deixa de resultar curiós que entre les dues acumulin onze nominacions a l’Oscar i cap estatueta. Darabont, mostrant-se fidel a les seves fonts, torna un cop més al seu inspirador en una proposta d’aspiracions comercials més modesta però totalment efectiva. La niebla de Stephen King apareix davant l’espectador com una producció de sèrie B d’autocine de regust vell, divertida, efectiva i efectista, que dibuixa amb encert una àmplia paleta de personatges al voltant del protagonista, participants de caràcters i actituds que toparan inevitablement en un context exasperant on la resolució final no està en les seves mans. De tota manera, la narració transcorre amb encert, a mesura que avança la trama, cap a terrenys més profunds i temàticament interessants gràcies al pols de Darabont, que aposta per estendre el metratge a les dues hores de durada per poder treballar amb comoditat participants i situacions. Si bé a la primera meitat de la trama opta per explorar els aspectes més crispats del gènere, amb el suport d’uns efectes especials força senzills i utilitzant els típics rols d’aquest tipus de situació -l’advocat engreit, la velleta entranyable, el gerent fluix i dèbil que només serveix per servir,...- que Darabont utilitza només com una eina per anar més enllà i situar-nos davant un ampli ventall, escollir de quina part estàs, qui volem que visqui i qui desitgem que mori -a això es redueix en tantes ocasions, l’horror contemporani-, per després capgirar els esdeveniments a mida que el temps passa i entren en joc els prejudicis i les tensions, de cop, apareixen desvariacions religioses (magnífica Marcia Gay Harden) o crítiques a la inoperancia militar, tot això sense allunyar-se de l’autèntica essència del gènere: el terror. La niebla de Stephen King es podria definir com terror de sempre barrejat amb terror d’avui.
Medicina prehistòrica
Centre de Recerca i Estudis Científics
En totes les èpoques, en tots els llocs, l’home sempre ha tingut la necessitat de defensar-se dels perills existents i de guarir les seves malalties.
El mitjana de vida de l’home primitiu era d’uns 30 anys. En els seus principis, la reacció de l’home primitiu davant del dolor devia ser instintiva, és a dir, davant d’un dolor a l’estomac es friccionava el ventre, si es feia un tall segurament es llepava la ferida igual que ho fan els animals quan es fan mal, i segurament quan tenien una hemorràgia la devien parar per compressió. Aquesta medecina quasi instintiva es convertí en ritual, ja que per ells davant els perills físics, la malaltia i la mort sols la màgia i rituals els permetien sentir-se segurs.
Van començar a enterrar els morts, que abadernaven amb colors ocres i vermells elaborats amb herbes i cendres, i els envoltaven dels seus estris de sílex. En tots els rituals actuava el cap de la tribu, el que es podria considerar el primer metge i sacerdot de la humanitat.
Els primitius devien buscar guariments per les seves malalties amb l’aplicació d’elements naturals com aigua, fang, herbes… i a poc a poc s’anava agafant l’experiència per guarir les seves malalties.
Divendres, 06 Juny, 2008
Cap on va la humanitat?
Centre de Recerca i Estudis Científics
Cap on va la humanitat i la societat actual? Es una pregunta que es fa molta gent. Tot va molt ràpid, estem en una societat que ha fet seu el lema més ràpid, més fort, més ric, més ambiciós. I poques persones n’estan.
Recentment hem vist la falta d’humanitat dels governs, un exemple n’és el de la Xina envers el Tíbet, o hem pogut constatar com el govern de Birmània no deixava entrar les ajudes humanitàries per a la gent que havia patit els desastres del cicló Nergis. Sabem de guerres i fam que hi ha a molts llocs del món. També ens adonem que molts polítics ens menteixen, gent que manipulen les alarmes d’emergència de les centrals nuclears com a passat a Ascó, s’estan contaminant els rius i l’atmosfera, es tallen boscos, es cremen selves indiscriminadament i es maten animals i tot per interessos econòmics.
La humanitat ha perdut el seny i en comptes d’anar endavant anem enrere? Ja no pensem en les generacions que ens vénen al darrere, que potser hauran de demanar com era un elefant, una balena o una selva.
Divendres, 23 Maig, 2008
Phoenix
Centre de Recerca i Estudis Científics
Des de temps molt remots, la humanitat sempre ha observat el firmament preguntant-se si existeix vida en altres planetes. Les primeres civilitzacions uniren estrelles imaginàriament per formar constel·lacions, moltes d’aquestes tenen noms d’animals i éssers mítics i donaren noms de déus als planetes, com Mart, en honor del déu de la guerra. Aquest planeta sempre ha tingut un paper important al considerar-ne la possibilitat de vida extraterrestre o que hi hagi pogut haver inicis de vida en el passat.
Actualment està en el punt de mira dels científics: s’hi ha enviat diverses sondes per fotografiar i estudiar el planeta. Algunes d’aquestes sondes són les Viking, Mariner, Spirit i Oportunity. Però una amb la qual els científics esperen obtenir més bons resultats i estudis científics, és la sonda Phoenix. Aterrarà al pol nord de Mart el proper 25 de maig si tot va segons les previsions de la Nasa, per estudiar el gel que es troba al subsòl d’aquest planeta. La NASA farà aterrar la sonda Phoenix al pol, prop del lloc on el 2002 la sonda Mars Odyssey va descobrir grans quantitats de gel sota la superfície, també va descobrir gel sec cobrint aquesta zona nord. Phoenix seguirà fent estudis més complets d’aquesta zona.
Estadístiques
Aquesta pàgina ha estat visitada 924198 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3339 segons
Total Entrades: 7204
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/05/2008 04:43 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 14
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/06/2008 04:59 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19
