Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Ciència

Dijous, 18 Novembre, 2010

L’edat d’or dels mamífers

Els mamífers experimentaren una gran evolució durant l’era Terciària. Els primers mamífers Prototeris i marsupials el qual alguns d’aquets grups sobrevisqueren des de l’era Mesozoica fins a l’era Terciària quedaren molt restringits i oblidats, i des de finals de l’era Mesozoica els mamífers placentaris, es a dir mamífers que neixen completament desenvolupats comencen a reemplaçar a els antics mamífers. Al principi estaven representats tan sols per alguns primitius mamífers insectívors i mes tard es desenvoluparen amb altres ordres de mamífers placentaris.
La desaparició dels grans rèptils deixaren desocupades grans àrees de la Terra i poc a poc aquestes àrees les ocupaven els mamífers que s’adaptaven en aquelles zones ràpidament. A principis de l’era Terciària el clima era força bo i l’abundant vegetació proporcionava gran quantitat d’aliments a els mamífers, en el primer període de l’era Terciària i trobem mes de quatre-centes especies de mamífers, a partir d’aquesta era l’evolució dels mamífers avança ràpidament.
Els primers rosegadors apareixent a principis de l’era Terciària. Els seus fòssils han estat trobats a moltes parts del planeta Terra constituint un grup de mamífers molt pròspers.
Els primers ungulats també varen aparèixer en la mateixa era, possiblement evolucionaren a partir d’un grup extingit anomenat Condilartos i els seus representa’ns mes antics foren omnívors amb característiques mes associades a els carnívors que no pas a els ungulats. Actualment existeix un parent pròxim que viu a Africà del sud l’anomena’t porc formiguer. Les nombroses famílies d’ungulats es divideixen en dos grups, els ungulats amb un nombre senat de dits anomenats Perissodàctils que inclou grans herbívors com el rinoceront, tapirs i cavalls. L’altre grup els ungulats amb un nombre part de dits anomenats Artiodàctils com els porcs, camells, xais entre altres.
Els Probòscides es a dir animals amb trompa com mamuts, mastodonts i elefants formen un gran grup molt important de l’era Terciària, aquets representen una de les mes interessants etapes de l’evolució dels mamífers. Probablement s’originaren a Africà on es troba el seu representant fòssil mes antic el Moeritherium que tenia aproximadament la mida d’un porc, amb el temps s’estengueren per Europa, Asia, Amèrica del nord i del sud. Actualment tan sols sobreviuen dos generes d’elefants un a Africà i l’altre a l’Índia.
Alguns grups de gats de l’era Terciària tingueren una rapida especialització i expansió i es desenvoluparen cap a l’aparició del temut Smilodon o dents de sable.
A principis de l’era Terciària apareixent els primers primats que s’assemblaven a lèmurs, foren el principi d’una línia evolutiva que es dirigeix directament cap els simis on i trobem tres grups diferents, els micos de nas ampla i pla del nou mon que viuen principalment a Amèrica del sud aquets estan separats dels altres primats des de l’Eocè i aquets no tenen res a veure amb l’evolució humana. Desprès i trobem els micos de nas estret del Antic mon i per últim el tercer grup el dels hominoides que es forma un nou grup que inclou a els primats mes altament organitzats com son els simis antropoides i l’ home.                                                         

Enllaç

Dijous, 11 Novembre, 2010

El cabell

Perquè alguns homes es queden calbs?.
En la majoria de casos es degut a l’herència familiar. El cuir cabellut promig produeix uns 100.000 cabells dels bulbs pilosos que contenen nutrients de la base bulbosa, en un moment donat, cinc de cada sis bulbs produeixen cabells mentre el sisè descansa, quant un cabell arriba la maduresa el bulb corresponent redueix la seva activitat. En promig es perden uns cent cabells al dia. Una persona calba de tipus hereditari no es que perdi mes cabells si no que les seves bases del bulb es mantenen permanentment inactives. El procés de la calvície pot començar a l’adolescència, però normalment sol iniciar-se desprès dels vint-i-un anys.
També i a persones que els creix mes el cabell que a altres, existeixen molts factors que poden afectar el creixement del cabell com poden ser la desnutrició, malalties, desequilibris hormonals entre altres, però recordem que els factors hereditaris i tenen molt a veure en el creixement dels cabells, els gens determinen moltes coses en el cos humà incloent el creixement del cabell.
Perquè no ens fa mal quant ens tallent el cabell?.
Quasi tot el cos esta cobert per cabell, però moltes vegades es tan fi que quasi no el podem observar. El cabell creix de uns cinc milions de punts situats en diverses parts del cos humà, dels quals 100.000 corresponent al cuir cabellut, en el cuir cabellut el cabell creix de 12 a 18 centímetres per any i tot i que el cabell que a crescut a certa mida, el cabell no te vida creix perquè les cèl·lules mes velles mortes son desplaçades per el nou creixement capil·lar. Si tallant el cabell mort no es notarà res però si ens estiren del cabell ens provocarà dolor.
Cada vegada que es raspalla el cabell es poden perdre una centena de cabells.
Encara que la publicitat ens ofereixi productes que facin créixer el cabell, fer créixer el cabell es molt difícil ja que el cabell del cos i del cap sol estar mort i cap producte el pot fer reviure, l’única vida es troba en l’interior de la base del bulb que es troba sota la pell on constantment es formen cèl·lules piloses. El cabell com ja em comentat creix a quasi tot el cos, una part es tan suau i fi que resulta quasi invisible, Però el cabell sigui fi o aspre, tot cabell creix de la mateixa manera i del mateix tipus d’estructura. Cada cabell surt de la seva base bulbosa i del punt anomenat la papi-la.
El creixement del cabell te tres fases diferents, a la primera fase el cabell nou surt de la base del bulb del cuir cabellut, en promig de un centímetre el mes, desprès d’un període de dos a cinc anys el creixement es pare i agafa un descans, unes setmanes mes tard ja a la tercera fase el cabell es separa de la papil·la i seguidament el cabell nou desplaça el vell.
La joventut i la bellesa demostra el pas del temps per el color del cabell.
Com podem constatar el cos humà es pot comparar com una espècie d’univers de vida dins nostre amb milers i milers de cèl·lules que depenen de nosaltres i nosaltres depenem d’elles per funcionar el meravellós i misteriós cos humà.

Enllaç

Cartellera 11 de novembre de 2010

MULTICINES SUCRE

IMPARABLE
De Tony Scott  | Amb Denzel Washington, Chris Pine, Rosario Dawson i Kevin Chapman  | EUA | 2010  | ACCIÓ  |

Un tren carregat de materal altament toxic i inflamable avança descontrolat enportant-se per davant tot el que troba. Un vetera enginyer i un jove conductor rumiaran un enginyos pla per intentar pararlo abans de que pugui arribar a descarrilar i provoqui un desastre nacional.
Dies feiners: 19.00 21.45
Divendres: 18.15 20.30 22.30
Dissabte i diumenge: 16.15 18.15 20.30 22.45
Golfa dissabte: 01.00

LOS OTROS DOS
De Adam McKay | Amb Mark Wahlberg, Will Ferrell, Eva Mendes, Dwayne Johnson, Michael Keaton i Samuel L. Jackson | EUA |  2010   | COMÈDIA  | 
 
Els detectius Christopher Danson i P.K. Highsmith son els policies més populars de la ciutat, en el mateix departament pero completament oposat a aquests i trobem als maldestres Allen i Terry.
Dies feiners: 19.15 22.00
Divendres: 18.15 20.30 22.45
Dissabte i diumenge: 16.00 18.15 20.30 22.45
Golfa dissabte: 01.00

SALIDOS DE CUENTAS
De Todd Phillips  | Amb Robert Downey Jr., Zach Galifianakis i Michelle Monaghan  | EUA | 2010  | COMÈDIA  |
HHIII
Peter Highman està a punt de ser pare, lluny de casa seva, farà tot el possible per arribar a temps per veure el neixement del seu fill.
Dies feiners: 22.00
Divendres: 20.15 22.45
Dissabte i diumenge: 18.15 20.15 22.45
Golfa dissabte: 01.00

LOS OJOS DE JULIA
De Guillem Morales  | Amb Belén Rueda, Lluís Homar, Pablo Derqui i Joan Dalmau  | Espanya | 2010  | THRILLER  |
HHIII
Julia és una jove que pateix una malaltia degenerativa de la vista que li fa perdre la vista de forma progressiva.
Dies feiners: 19.15 22.00
Divendres: 18.15 20.30 22.45
Dissabte i diumenge: 16.00 18.15 20.30 22.45
Golfa dissabte: 01.00 Matinal diumenge: 11.30

CRUZANDO EL LÍMITE
De Xavi Giménez  | Amb Marcel Borràs, Fernando Guillén Cuervo, Eduard Farelo i Adolfo Fernández  | Espanya | 2010  | DRAMA  |

Fran es un jove conflictiu que sera internat en un centre de reeducació basat en un metode psicologic cruel i inhuma.
Dies feiners: 19.30 21.45
Divendres: 18.30 20.15 22.30
Dissabte i diumenge: 16.30 18.30 20.15 22.30
Golfa dissabte: 01.00

THE TOWN (CIUDAD DE LADRONES)
De Ben Affleck  | Amb Ben Affleck, Rebecca Hall, Jon Hamm i Jeremy Renner  | EUA | 2010  | DRAMA  |
HHIII
Doug MacRay es el líder d’una banda d’atracadors que s’acabarà enamorant de la directora d’un banc a la que han segrestat durant l’atracament al seu banc.
Tots els dies: 18.00 20.15
Matinal diumenge: 11.30

GA’HOOLE, LA LEYENDA DE LOS GUARDIANES
De Zack Snyder  | EUA-Australia | 2010  | ANIMACIÓ  | 3D  |

Soren, es un jove mussol captivat per les histories èpiques que el seu pare li explica sobre els Guardians de Ga’Hoole, una mítica banda de guerrers mussol que varen lluitar contra els Pure Ones amb l’intenció de salvar a tota la població de mussols.
Matinal diumenge: 11.45

JACKASS 3D
De Jeff Tremaine  | Amb Johnny Knoxville, Bam Margera, Steve-O i Chris Pontius  | EUA | 2010  | COMÈDIA  |

Johnny Knoxville i els seus amics tornen amb les seves esbojarrades i temeràries aventures.
Divendres: 22.30
Dissabte i diumenge: 16.15 22.30
Golfa dissabte: 01.00

LA TROPA DE TRAPO EN EL PAÍS DONDE SIEMPRE BRILLA EL SOL
De Álex Colls  | Espanya | 2010  | ANIMACIÓ  | 3D  |

Mumu i els seus amics de drap descobriran un bon dia a un grup d’ovelles pasturant en el parc on ells juguen.
Matinal diumenge: 11.30

HEROÏS
De Pau Freixas  | Amb Eva Santolaria, Alex Brendemühl i Emma Suárez  | Espanya | 2010  | DRAMA  |
HHHII
Un jove publicista de camí a una reunió de negocis recollirà a una noia amb motxilla que li farà rememorar l’epoca més mítica de la seva vida: l’últim estiu que va passar amb els seus amics.
Dies feiners: 19.00
Divendres: 18.15
Dissabte i diumenge: 16.30
Matinal diumenge: 11.45

CINEMA VIGATÀ

CAZA A LA ESPÍA
De Doug Liman  | Amb Naomi Watts, Sean Penn, Sam Shepard i Ty Burrell  | EUA | 2010  | DRAMA |

Valerie Plame és una agent secreta del departament contra la proliferació d’armes nuclears de la CIA, el seu marit és un diplomàtic. La vida de tots dos correra greu perill quant el nom d’ella i la seva activitat surti a la llum.
Divendres, dilluns i dimarts: 21.45
Dissabte i diumenge: 16.15 18.15 20.15 22.15

PA NEGRE
De Agustí Villaronga  | Amb Francesc Colomer, Nora Navas, Roger Casamajor, Marina Gatell, Laia Marull, Eduard Fernández i Sergi López  | Espanya | 2010  | DRAMA |
HHHII
En els durs anys de la posguerra rural a Catalunya, Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba al bosc els cadàvers d’un home i els seus fills.
Divendres, dilluns i dimarts: 19.15 22.00
Dissabte i diumenge: 16.00 18.00 20.00 22.00

CINEMA NOU

LOS SEDUCTORES
De Pascal Chaumeil  | Amb Romain Duris, Vanessa Paradis, Julie Ferrier i François Damiens  | França | 2010  | COMÈDIA ROMANTICA  |
HHHII
Alex i la seva germana es dediquen a separar parelles. Tot i que pugui semblar inmoral tenen el seu propi codi d’honor. Regla 1: no separar parelles estables. Regla 2: no enamorar-se mai, aixo pero esta a punt de canviar.
Divendres i dijous: 19.00 21.45
Dissabte: 18.15 20.15 22.15
Diumenge i dimarts: 16.15 18.15 20.15 22.15

COPIA CERTIFICADA
De Abbas Kiarostami  | Amb Juliette Binoche i William Shimell  | França-Italia-Iran | 2010  | DRAMA |

Un escriptor angles i una galerista francesa iniciaran una relació amorosa despres de coneixes en un petit poble italia del sud de la Toscana.
Divendres i dijous: 19.15 22.00
Dissabte: 18.00 20.00 22.00
Diumenge i dimarts: 16.00 18.00 20.00 22.00

Enllaç

Dijous, 04 Novembre, 2010

Els bolets

Per a molta gent de arreu del món collir bolets és una activitat regular. A part de que són absolutament deliciosos, els bolets frescos contenen minerals i algunes proteïnes i proporcionen la base de molts plats nacionals. Tanmateix cal anar molt en compte quan es cullen bolets, ja que alguns bolets son letals i molts s’assemblen a les varietats comestibles. Fins i tot els boletaires experts poden cometre errors. De vegades el que es pot menjar en un país s’assembla molt a la varietat tòxica d’un altre país. Mengeu-vos tan sols els bolets que sigueu capaços d’identificar correctament. Cal anar a collir bolets amb gent experta i aprendre a identificar una o dues varietats comestibles, També cal aprendre a identificar les varietats tòxiques. Si teniu dubtes de si un bolet es comestible o es tòxic no l’agafeu.
Les amanites són una de les especies de bolets mes tòxics, no tots els bolets tòxics s’assemblen és per això que s’ha d’estar segur del que es cull. Alguns bolets tòxics són. Pixacà, Reig bord, Farinera borda, Amanita entre altres.
Però a continuació no parlarem de les espècies de bolets ja que per identificar-les existeixen guies de bolets molt explicatives i que ens permetran identificar-les bé, seguidament parlarem dels bolets com a ciència.
Cada tardor broten gran quantitat de bolets entre les fulles seques dels terrenys boscosos, moltes especies de bolets posseeixen atractius colors, unes son comestibles i d’altres son tòxiques. Els bolets pertanyen a un gran grup de plantes, els fongs, els fongs absorbeixen els aliments del entorn generalment de les fulles seques i branques, els bolets que trobem a la tardor constitueixen tan sols una part dels fongs. Les espores d’un bolet típic es produeixen sota l’anomenat barret concretament a la superfície de les laminetes radials o bé en els revestiments de nombrosos porus tubulars i cauen el terra per ser escampats pel vent. A la tardor molts fotògrafs de natura surten per fotografiar especies de bolets espectaculars, ja que col·leccionar bolets és complicat degut a les seves característiques fràgils, però algunes especies de bolets es poden conservar senceres dins pots d’alcohol, ja que l’alcohol les conserva integrament, aquest procediment es molt usat entre els científics. També es poden conservar, però aquesta tècnica és mes complicada, amb un bany de sorra, es cobreix el bolet completament amb sorra seca amb molt de compte dins una cubeta de ferro i seguidament la posem dins un forn calent durant uns minuts, segons l’espècie de bolet més o menys estona dins el forn, s’ha d’evitar escalfar-lo en excés ja que si no quedarà carbonitzat, seguidament es treu la sorra amb molt de compte i es posa el bolet dins un recipient de vidre i així el tindrem ben conservat per admirar l’espècie, enganxarem una etiqueta amb el nom i el lloc on ha estat trobat i l’enganxem en el pot de vidre i així poc a poc obtindrem una completa col·lecció de bolets d’importància científica.
Per acabar no posar-se mai cap fong a la boca i sempre rentar-se les mans desprès de haver manipulat bolets tòxics.
Com podem constatar un cop més, la natura ens ofereix una bona ocasió per descobrir les seves meravelles.

Enllaç

Dijous, 28 Octubre, 2010

Els secrets de la Lluna

Perquè sempre veiem la mateixa part de la Lluna ?
Tant si observem la Lluna a ull nu o amb l’aguda vista d’un telescopi, sempre veiem la mateixa cara de la Lluna. La Lluna gira sobre el seu eix un cop cada 27 dies i un terç. Temps que tarda en completar la seva òrbita al voltant de la Terra. Si la Lluna ho fes amb major o menor velocitat, l’altre cara de la Lluna gradualment quedaria a la vista. La rotació de la Terra i de la Lluna guarden una perfecta sincronia, de tal manera que una part de la Lluna sempre queda amagada. L’any 1.959 la sonda espacial de la Unió Soviètica Lluna tres, envia les primeres imatges del costat ocult de la Lluna i a partir de llavors moltes altres missions soviètiques i nord-americanes han aportat més imatges d’aquesta zona de la Lluna.
Perquè no hi ha aigua ni aire a la Lluna?
Molt abans de que els primers astronautes trepitgessin la Lluna, els astrònoms ja sabien que en el satèl·lit no s’hi trobaria ni aire ni aigua. La Lluna no té aire ni possiblement tampoc aigua, perquè la seva gravetat és dèbil per mantenir una atmosfera, pot semblar estrany que a la Lluna no hi existeixi ni una petita capa d’aire, la raó és deguda amb el que es coneix amb el nom de velocitat d’escapament, és a dir, quant els astronautes foren enviats a l’espai, la nau necessitava forçosament arribar a una velocitat suficientment elevada per superar l’atracció que exerceix la força de la gravetat terrestre. La velocitat d’escapament de la Terra és d’onze coma dos quilometres per segon, tota cosa amb una velocitat superior serà llençada a l’espai. Una velocitat major a vuit quilometres per hora que és la velocitat d’escapament de la Lluna i les molècules de gas solen viatjar amb idèntica velocitat i fins i tot la poden superar. Però quant el Sol il·lumina directament parts de la Lluna la temperatura de les roques pot augmentar fins els 110 graus centígrads. Una temperatura alta implica una major velocitat molecular, així d’aquesta manera una molècula de gas o d’aigua a la Lluna obtindrà una major velocitat que la d’escapament, és a dir, la suficient per abandonar la Lluna.
Tota quantitat d’atmosfera o d’aigua que hagi pogut tenir la Lluna en temps passats segurament va desaparèixer surtin disparada cap l’espai.
Com es pot haver format la Lluna?
Existeixen diverses teories sobre la formació de la Lluna. La teoria que té més fermesa actualment en el món científic, és la que diu que un gran asteroide va xocar contra la Terra poc després de la formació de la Terra, fa uns 4.600 milions d’anys, els residus de la forta col·lisió foren llançats a l’espai on amb el temps es va formar la Lluna.
Perquè la força de la gravetat és menor a la Lluna?
La massa lunar és molt menor que la terrestre degut a que la Lluna és més petita, ja que és sols una quarta part del diàmetre de la Terra, a més el material que forma la Lluna és més lleuger, en promig un centímetre cúbic de roca lunar pesa uns tres grams amb comparació amb els cinc grams d’un centímetre cúbic de material terrestre, per això la gravetat de la Lluna és molt menor que la de la Terra.
La Lluna no té llum pròpia, el que observem com clara Lluna és la llum que reflexa del Sol.
La majoria dels craters que té la Lluna es formaren fa uns 3.800 milions d’anys enrere i el xoc de meteorits més recent ha creat craters nous, lògicament el no existir vents a la Lluna les senyals no s’esborren i es mantenen intactes.
La Lluna està a una distància de la Terra de 384.000 quilòmetres, té un període de revolució sideral al voltant de la Terra de vint-i-set coma tres dies i una mida aparent de trenta-un minuts d’arc.
Tal com va dir Mark Twain. Tots som com la Lluna, amb una part que mai ensenyem.                                       

Enllaç
Pàgina 3 de 45 pàgines  <  1 2 3 4 5 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11981766 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2713 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 20
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 04:56 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19