Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Ciència

Divendres, 01 Agost, 2008

Les mòmies dels museus catalans

Pere Tremolosa
Coordinador Científic

L’estudi de les mòmies, principalment de les egípcies de diversos museus de Catalunya, és una pràctica que va començar fa anys. Cal remarcar que en molts museus catalans hi podem trobar mòmies egípcies i d’altres països del món.
Des de temps remots els éssers humans hem intentat conservar els cadàvers amb complicades tècniques d’embalsamament i momificació. Molts d’aquests secrets que feien servir els embalsamadors s’han perdut per sempre, però d’altres s’han pogut descobrir recentment. Una de les tècniques més utilitzades en l’estudi de les mòmies es l’ús de plaques radiològiques per observar el seu interior.
L’any 1826, a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, hi havia una mòmia amb el seu sarcòfag, però aquest es va extraviar misteriosament i actualment es desconeix on és. A Vilanova i la Geltrú, al museu-biblioteca Víctor Balaguer, hi trobem una mòmia procedent de Tebes amb el nom de Nesi, de sexe masculí, que tenia uns cinc anys d’edat quan va morir. La mòmia d’infant forma part de la col·lecció d’antiguitats egípcies, està embolcallada amb venes i coberta per dues plantilles de cartonatge policromades; les inscripcions de les dues plantilles fan referència a un individu de sexe masculí. Pel que fa al nom Nesi, es tracta d’una abreviatura d’un nom més llarg. Com hem dit abans, és una mòmia d’un infant que amb radiografies s’ha pogut observar la totalitat del seu esquelet, amb alguns ossos dislocats a nivell del tronc, però complert, data de la baixa època egípcia.
Al Museu Episcopal de Vic hi trobem una mòmia egípcia, procedent de Tebes amb el nom de Nadegaubastisred, de la dinastia XXII, de sexe femení, amb una alçada d’un metre i setanta centímetres amb el sarcòfag, i va morir a l’edat de 20 anys. La mòmia va arribar al Museu de Vic cap a l’any 1817 donada pel Sr. Joaquim Badia i Andreu. Malauradament, no se sap amb més precisió la procedència, tan sols se sap que ve de Tebes. L’estudi de la mòmia va ser realitzat per el Sr. Baques cap els anys 1970 i 1971 que va publicar poc després, l’any 1972. Aquest estudi comprèn la traducció del text jeroglífic del cartonatge de la mòmia: aquesta es troba dins d’un estoig de cartonatge col·locat a la seva vegada dins d’un sarcòfag antropomorf. Aquest és de fusta i té la part inferior sense pintar, però la part superior de la tapa està pintada amb colors encara força vius. El teixit estucat i pintat que cobreix la mòmia és una peça de gran qualitat artística que val la pena admirar per la qualitat dels dibuixos representats, com la representació de la cara, on l’expressió de la difunta és de somrís i placidesa, o la representació d’un ocell amb el cap del moltó d’Amon que estén les seves ales en gest protector. L’animal porta una corona Atef sobre les seves banyes i amb les seves urpes agafa un símbol anomenat Xen.
Els artistes egipcis feien els esbossos amb tinta vermella i un cop fets els dibuixos, els pintaven. Amb els dibuixos de la mòmia podem admirar divinitats com Amset, Hapi o Qebeshsenuf. La inscripció de l’estoig és paral·lelitzable a la de la tapa del sarcòfag on els jeroglífics ens diuen: Senyor de l’eternitat que presideix l’Occident, senyor d’Abidos Deu gran, senyor del cel, prínceps de la perpetuïtat, que ell doni una ofrena funerària consistent en pa, cervesa, bous, encens, ous, una taula d’ofrenes, ungüents i robes, que ell faci sortir el bai de l’horitzó, el Ka de L’Osiris, la cantora d’Amon Nadegaubastisred, justa de veu.
A la part inferior d’aquesta mòmia el cartonatge es troba en molt mal estat. L’estudi radiològic de la mòmia presenta un esquelet molt remogut i el crani esta totalment desarticulat, demostrant que aquesta mòmia havia estat saquejada amb anterioritat.

Enllaç

Divendres, 25 Juliol, 2008

Etologia

Centre de Recerca i Estudis Científics

L’etologia és la ciència que estudia el comportament dels animals; investiga les causes dels actes i comportaments dels animals, tan d’observació en el seu medi ambient o en un laboratori.
Els homes primitius ja observaven el comportament dels animals, per ells era essencial conèixer els hàbits i els moviments dels animals que havien de caçar per poder alimentar-se i sobreviure.
Actualment, els pigmeus, els bosquímans, els esquimals i altres tribus, per sobreviure, necessiten conèixer detalladament i preveure la conducta dels animals que constitueixen la seva alimentació. Però en pobles primitius la interpretació del perquè del comportament animal es basava tan sols en visions antropomorfes, d’alimentació o creences.
Amb el pas dels anys i amb el progressiu interès amb la visió objectiva de les coses, va arribar el començament de la revolució científica al segle XVIII i l’elaboració dels primers esquemes sobre les causes del comportament dels animals.

Publicat per Redacció el dia 25/07 a les 11:00
a la secció Osona Comarca • a la secció Ciència • (0) Comentaris • Enllaç

Dijous, 17 Juliol, 2008

Animals rars

Centre de Recerca i Estudis Científics

image

Si observem amb atenció els animals en la natura, alguns ens semblaran bonics i graciosos, mentre que altres ens semblaran rars, horripilants, lleitjos o repulsius.
La repulsió que sentim per alguns animals és injusta i sol basar-se, o bé en prejudicis o motius psicològics, culturals i/o religiosos, o bé perquè són animals viscosos, amb pell berrugosa, reptadors, tenen conductes diverses, parts del cos desproporcionades, aparença extravagant… Però totes aquestes característiques dels animals no són per capritx de la natura, sinó que són el resultat de l’evolució per sobreviure. És a dir, tots els animals tenen les característiques que necessiten per tirar endavant, i tot té el seu sentit a la natura.
Trobem animals curiosos com les rata-pinyades, o el mono del nas gran de Borneo, amb una protuberància nasal grandiosa que li serveix per a ser més atractiu per la parella. O el gat esfinx, un felí sense cap pèl degut a una mutació natural.
També hi ha el rinoceront, amb la seva gran banya; l’hipopòtam amb la seva gran boca; l’ós formiguer amb el seu nas i boca llarga per poder caçar les formigues amb la seva extraordinària llengua; el pangolí amb el seu cos recobert d’escates sobreposades com teules. A més a més de l’armadillo, amb tot el cos recobert per una espècie d’armadura; l’ornitorinc, que està considerat una raresa vivent, és un dels únics mamífers del món que pon ous i és un animal amb bec d’ànec, cua de castor, potes amb membranes entre els dits i dotat d’urpes i pèl. A part d’això, els mascles de l’ornitorinc tenen un esperó verinós a cada pota del darrere.
Òlibes i mussols per algunes persones són molt bonics, però altres persones no els poden ni veure degut a supersticions estúpides i sense fonaments.
Un altre animal és la serp, rèptil amb un cos fred i sec cobert d’escates, que es desplacen arrossegant-se o ondulant el cos ja que no tenen potes. A moltíssima gent els fa pànic el sol fet de contemplar una serp degut a la por o a creences religioses sense base, cap aquests éssers.

Enllaç

Divendres, 11 Juliol, 2008

El món i les races

Centre de Recerca i Estudis Científics

Existeixen moltes diferències entre els éssers humans, tant en l’estatura, com el color de la pell, la corpulència, les característiques de la cara… però tots pertanyem a l’espècie humana.
En el curs de la història evolutiva la humanitat s’ha adaptat a diverses condicions climatològiques, des de la intensa calor de deserts i el sol dels tròpics fins als freds de les regions àrtiques i subàrtiques, o les altes muntanyes i a tot tipus d’ambients entremitjos.
Se sap científicament que l’espècie humana és originària d’Àfrica, ja que la major part de restes fòssils dels primers homínids s’han descobert en aquest continent. Després, amb el pas del temps i amb el desenvolupament del cervell, alguns grups humans com l’Homo Erectus emigraren cap a les regions septentrionals d’Europa, Àsia i el sud est d’aquesta.
Ja més desenvolupat i més intel·ligent, l’Homo Sapiens Sapiens va ocupar i es va establir pràcticament a tot el planeta Terra.
Els primers grups humans eren poc nombrosos i solien quedar separats els uns dels altres per les barreres geogràfiques, però genèticament aquests grups aïllats podien variar molt amb relativa rapidesa i arribar a diferenciar-se unes comunitats de les altres.

Enllaç

Dijous, 03 Juliol, 2008

Qui va descobrir Amèrica?

Cristòfol Colom va navegar l’any 1492 per trobar una ruta marítima occidental que portés a les Indies; ell mateix mai es va considerar descobridor d’Amèrica, ja que fins al final de la seva vida va estar convençut que s’havia dirigit a la Índia i havia desembarcat en aquell país.
Colom no va ser el primer a arribar al continent americà per ruta marítima, actualment està demostrat científicament que segles abans del viatge de Colom, els víkings mantenien amb les seves naus un tràfic regular entre Grenlàndia i Amèrica, aproximadament cap a l’any 989 després de Crist.
Les històries de les terres americanes que arribaven des de Noruega, la terra dels víkings, també van arribar al savi alemany Adam Von Bremen, que les va escriure l’any 1070. Aquests informes i escrits, al seu torn, van arribar a Roma, on es van guardar en secret.
El descobriment d’Amèrica realitzat pels víkings, probablement es va deure a un fet criminal que començar amb un homicidi seguit d’una fugida. Es diu que Erik, l’anomena’t El Vermell, va ser acusat de ser l’autor d’una venjança de sang i el desterraren del seu país. Erik va abandonar Islàndia amb la seva família, els amics i va navegar cap a l’oest, cap a Grenlàndia; però la duresa d’aquestes terres va fer que Erik i els seus companys realitzessin viatges d’exploració cap a terres més benèvoles. Es diu que Erik, el seu fill, Leif Eriksson, i els amics Bjarmi Herjufsson i Thorfinn Karlsefni entre altres, van ser els primers a trepitjar terra americana.
Els primers víkings no van ser els únics a quedar-se a Amèrica ja que apareixen diverses colònies en diversos llocs. Prospeccions arqueològiques han descobert un edifici força ben conservat en un terreny de la platja de Newport, concretament es tracta d’una torre d’un edifici d’estètica normanda.
Altres descobriments curiosos que s’han fet en terres americanes són la troballa de monedes romanes a les costes veneçolanes, datades de l’any 350 després de Crist. També es descobrí un mapa marí datat de l’any 1424, on s’identifiquen quatre illes a l’Atlàntic occidental, una de les quals és anomenada Antilia, que es veu clarament que pertany al nou món.

Enllaç
Pàgina 2 de 27 pàgines  <  1 2 3 4 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 1015396 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.3383 segons
Total Entrades: 7276
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/26/2008 12:01 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 10
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 10/13/2008 01:52 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19