Usuaris registrats:
Accedir-hi
El Pròxim Orient és el bressol d’una de les civilitzacions més importants, els Sumeris, que van inventar les primeres ciutats, l’agricultura, la domesticació dels animals, entre altres. Algunes restes d’aquesta civilització han arribat fins a nosaltres i són el testimoni del començament d’una nova era.
Cap el 3.500 abans de Crist, els sumeris dominaven el sud de Mesopotàmia i comencen a formar grups de comunitats més nombroses i així fundaren les primeres ciutats. Les principals Ur i Uruk amb milers d’habitants que estan envoltades de muralles per defensar-se dels enemics.
Els sumeris realitzen obres importants com per exemple, per dominar l’aigua, aixequen rescloses, excaven canals i construeixen pous i cisternes i les ciutats estat sumèries esdevenen centres comercials molt importants a la cruïlla entre orient i occident.
Conjuntament amb el naixement de les ciutats apareix un fet importantissim que canviarà l’historia, és l’aparició de l’escriptura i d’un sistema de càlcul, així els escribes graven milers de tauletes de fang o fusta, aquesta primera escriptura s’anomena cuneïforme.
Fa més de quatre mil anys els mesopotamis varen fer també grans descobriments científics. Fent observacions del cel van aconseguir reconèixer els cinc planetes visibles a ull nu i diferenciar-los dels estels. Amb el càlcul van inventar un sistema que utilitza els números 1, 10, 60, 600 i 3.600 curiosament actualment un minut dura 60 segons i una hora dura 60 minuts, és a dir 3.600 segons, curiós.
Els sumeris construïen Ziggurats que són unes construccions que podien fer de 40 a 101 metres d’alçada. El primer ziggurat conegut va ser alçat a Ur cap l’any 2.100 abans de Crist.
També són els inventors del sabó fet de greixos i de cendres vegetals, era de color blanc i perfumat fou cap l’any 4.500 abans de Crist.
A Mesopotàmia es parlaven dues llengües molt diferents el sumeri i el accadi. El sumeri no es pot comparar amb cap altre llengua coneguda.
Els sumeris eren uns grans constructors de jardins amb arbres fruiters, vinyes entre altres, un dels jardins més anomenats són els de Babilònia una de les set meravelles del món antic.
Els sumeris creien que tot el que es produeix a terra, bo o dolent, prové de la voluntat dels deus. Els homes sumeris estudiaven els signes que els déus els enviaven com per exemple pluges, sequeres entre altres, per saber què els podria passar, és per això, per tenir contents a els déus que es dedicaven temples, estàtues, joies, sacrificis, cants i pregaries en honor dels déus per apaivagar la seva còlera.
L’any 539 abans de Crist els perses envaeixen el territori i la civilització mesopotàmica i poc a poc cau en l’oblit.
Actualment gracies a l’arqueologia els arqueòlegs la van redescobrint de mica en mica i fent descobriments importants sobre la vida i costums d’aquesta important civilització.
Els mapes geològics són de gran importància dins el món científic ja que ens indiquen les roques que existeixen en certes àrees del mapa, amb diversos colors el tipus de roca que s’hi pot trobar, també ens mostren les diverses corbes de nivell que uneixen els punts d’igual altura sobre el nivell del mar, ens també ens donen diverses indicacions del territori, com rius, carreteres, línies de tren entre altres. Altres indicacions com forces gravitatòries i magnètiques molt importants per a localitzar jaciments minerals on estan presents en aquests mapes.
Actualment els mapes geològics es realitzen amb l’ajuda de fotografies aèries i de satèl·lits conjuntament amb estudis geològics de camp de la zona, donen informació molt detallada sobre el tipus de roques, falles i plegaments del terreny.
Aquests mapes estan publicats per el Institut Geo Miner Espanyol i van acompanyats amb unes explicacions molt completes. Observant atentament un mapa geològic descobrirem la quantitat d’afloraments que podem trobar en una regió determinada.
Els primers mapes geològics van ser dibuixats per Cuvier i Brongmiart a França i William Smith a Anglaterra, la confecció d’aquests mapes constava de tres paràmetres. El primer l’anomenat de la Superposició, és a dir, els sediments més joves es sobreposaven als més antics, el segon anomenat de l’horitzontabilitat inicial és a dir, que l’estratificació subaquàtica és originalment horitzontal i paral·lela a la superfície de deposició i el tercer l’anomenat llei de la continuïtat, és a dir que els dipòsits geològics continuen lateralment a totes direccions fins a trobar els límits de la conca. S’ha de tenir molt pressent que els estrats poden ser remoguts de la seva posició original degut a moviments geològics, erosions o fractures en alguns punts.
Quant un mapa geològic té molta coloració ens informa que en aquella zona existeixen gran varietat de roques.
Quant s’observa geològicament un terreny s’hi poden trobar plecs, que són una arruga dels estrats, l’anomenat plec còncau en forma de vall s’anomena geològicament “sinclinal” i el convex “anticlinal”, alguns poden ser tan forts que les capes es repleguen sobre si mateixes i els estrats que el formen s’inverteixen completament.
Les falles es formen quant els estrats es trenquen relliscant un respecta de l’altre a cada canto de la trencadura, els diversos tipus de trencadura tenen varis noms, és a dir, quant el cos de roca que ha descendit i sembla que ho ha fet per una espècie de tobogan s’anomena falla normal. El moviment relatiu d’un canto cap a l’altre en horitzontal origina una falla de esquinçament, quant es formen dues falles paral·leles i el bloc central ascendeix s’anomena maceta tectònica i quant el bloc central s’ha enfonsat respecte a les dues laterals tenim una vall tectònica o rift valley.
Les parets de les muntanyes són com llibres que si els sabem llegir ens expliquen l’història del temps geològic de milions d’anys enrere amb tot detall.
La contaminació i la pol·lució no són tan sols els gasos dels tubs d’escapament dels vehicles i els fums de les fabriques ja que existeixen molts tipus de contaminació tan a l’aire lliure de les nostres ciutats com també a l’interior de les nostres cases o llocs de treball on passem la major part del nostre temps i s’hi poden trobar substancies que contaminen l’ambient i tenen efectes negatius per la nostre salut.
Alguns exemples els tenim amb coles i dissolvents, espumes aïllants, pintures, resines, pesticides entre altres, els quals contenen compostos orgànics o químics volàtils contaminants que són la causa de mal de cap, al·lèrgies, nàusees entre d’altres i són els principals responsables de l’anomenat edifici malalt, on també hi pot haver conseqüències greus per la salut, tot el que està relacionat amb les ones electromagnètiques i que cada vegada estem més exposats a aquestes ones electromagnètiques.
Un altre contaminant molt perillós son els Aldehids, sobre tot els formaldehids presents en productes de neteja i en productes de combustió com el tabac i les espelmes entre d’altres. La OMS (Organització Mundial de la Salut) diu que aquests productes poden ocasionar càncer de nasofaringe, altres agents perillosos són el benzè i el clorur de vinílic monomèric.
El fum del tabac, és molt perillós per a la salut ja que té unes tres mil substancies letals com el quitrà i el benzè, el tabac és irritant per a les mucoses i vies respiratòries a més de ser un potencial cancerigen. Junt amb l’amiant i el plom el tabac és l’únic agent contaminant en el qual existeix una reglamentació d’ús en llocs tancats.
Els àcars també són contaminants dels nostres habitatges, ja que les seves restes orgàniques provoquen al·lèrgies, asma i rinitis.
Altres elements contaminants són els sistemes de calefacció que estiguin en mal estat o cremin malament.
Estudis científics aconsellen unes normes per crear un ambient sa en un habitatge que són: Airejar freqüentment l’habitatge i els conductes de ventilació que no estiguin obstruïts, evitar fumar a l’interior dels habitatges, rentar regularment els edredons, coixins i mantes on s’hi poden trobar àcars, limitar l’ús de desinfectants i ambientadors, ventilar els lavabos i habitacions.
Els vint contaminants interiors més comuns són: El plom, pesticides, el gas radó, partícules diverses, ozó, diòxid de nitrogen, monòxid de carbó, fongs, legionel·la, àcars, aldehids, al·lèrgies als animals, l’amiant, compostos orgànics volàtils, endotoxines, fibres artificials, fums del tabac, camps electromagnètics, fibres minerals i la humitat.
Una recomanació important és no fer mai combinacions o barreges de substàncies químiques o de productes de neteja ja que les reaccions químiques de diverses substàncies poden ser molt perjudicials per la salut i evitar comprar productes que a l’etiqueta hi posi paraules com perill pel medi ambient, tòxic, explosiu, carcinogen, corrosiu, irritant, nociu, infecciós o mutagen.
Recordem que la nostre salut és el principal i el més prioritari de les nostres vides.
En el mon i tenim aproximadament uns vuitanta parcs nacionals, espais on la natura esta protegida i amb una gran varietat d’espècies tan animals com vegetals. Seguidament parlarem d’aquets meravellosos espais naturals repartits per tots els continents.
Començarem per els parcs nacionals de Nord-americà concretament per el Parc Jasper, es un parc de grans extensions envoltat de glacials i altes muntanyes, ocupa una superfície de 10.878 quilometres quadrats a la zona sud occidental del esta de Alberta, aquest parc es pot visitar durant tot l’any, el clima te una temperatura mitja de menys dotze graus centígrads i amb màximes de quinze graus el mes de juliol, el paisatge es típicament muntanyenc amb altituds de fins els 3.747 metres del mont Columbia. Un altre parc es el Parc Naional de Yellowstone aquest fou el primer parc nacional dels Estats Units i del mon, esta situat en major part a Wyoming amb una superfície de 8.991 quilometres quadrats. L’escenari natural conte altes muntanyes amb cims que superen els tres mil metres i també volcans, pantans i zones termals com les famoses termes de Mammoth Hot Springs i els espectaculars guèisers mes de 200, es un parc amb frondosos boscos on i viuen pumes, ossos i mes de 190 especies d’aus, en les zones clares i viuen bisons, cérvols i alces. Altres parcs nacionals d’Estats Units son Parc Nacional Banff, l’Internacional Peace, el Denali, el Nort Cascades, Olympic, Yosemite, National Secoya, Bryce Canyon, el Gran Canyon, Hawai Volcans entre altres.
A Sud americà i trobem parcs nacionals com el Canaima, Cotopaxi, Galapagos, Manu Huascaran, Lauca, el famos Parc Nacional Iguazu, el Nahuel Huapi, el Tierra de Fuego, o els Glaciares entre altres.
A Europa i trobem el Parc Nacional Lemmenjoki el nord de Finlàndia, el Abisko el nord de Suècia, el Sorek el Rondane a Noruega, el Peack District a Gran Bretanya, el Bayerischer Wold situat a la frontera entre Baviera i Texecoslovaquia, el Nacional Swis, el Vanoise els Alps francesos .
El Parc Nacional de Doñana situat a Espanya, aquest ocupa una superfície de 758 quilometres quadrats, nidificant en aquesta zona mes de 125 especies d’aus també i viuen diverses especies de mamífers, 18 especies de rèptils, vuit especies de peixos i deu d’amfibis es una zona catalogada d’interès científic. Un altre parc important es el de Covadonga situat a el nord d’Espanya amb 170 quilometres quadrats i amb cims que arriben a els 2.400 metres i amb nombrosos llacs d’origen glacial. També en diversos llocs d’Espanya i podem trobar espais d’important interès ecològic com el Delta del Ebre, els Llacs de Sant Maurici entre altres.
A Africà i trobem els parcs nacionals de Awash a Etiòpia oriental, el Ruwenzori a Uganda, l’important Parc Virunga on s’hi troba el raríssim goril·la de muntanya, el Parc Nacional Lake Nakulu a Kenya, el conegut Masai Mara a Kenya amb 1.510 quilometres quadrats, el Tasaro, el Kilimanjaro amb 756 quilometres quadrats on si troba el grandiós cim del Kilimanjaro, el Parc Victoria Falls, el Serengeti o el Kalajari Gemsbock.
A altres parts del mon i trobem importants parcs nacionals que lògicament no els podem explicar tots en un article. Aquets espais son una mostra de la importància de preservar i protegir els espais naturals. La natura es el millor regal que ens pot oferir la vida i el planeta Terra i em de ser conscients de la importància de protegir i respectar el nostre entorn, els animals i especies vegetals que i eviten per el be de tots els humans i de les generacions que ens segueixin.
Actualment l’esser humà cada vegada esta mes interessat amb l’alimentació diària i els seus valors alimentaris, així també amb els plats exòtics de terres llunyanes. El menjar i el beure estimula el sentit del gust.
Seguidament parlarem de la ciència a la cuina com per exemple, perquè el fred conserva els aliments ?. Els aliments congelats apareixen a el mercat l’any 1.878 quant carregaven a els vaixells la carn congelada de Buenos Aires cap a El Havre França. Els indígenes americans de la gèlida província de Labrador ja sabien que el fred conservava els aliments, congelaven de seguida les peces que caçaven el hivern i mesos mes tard la descongelaven i estaven fresques per el consum. El biòleg nord americà Clarence Birdseye observar aquest fet de la congelació i l’any 1.923 funda la primera companyia d’aliments congelats.
La congelació mante sota control els microorganismes i enzimes que deterioren els aliments, quasi tot procés químic dels essers vius disminueix a temperatures inferiors a els menys nou graus centígrads, així els fongs, bactèries i microbis que fan malbé el menjar no es poden reproduir amb les baixes temperatures, es per això que els aliments es poden conservar força temps congelats.
Perquè els ous podrits floten a l’aigua ?. Per comprovar si un ou es fresc o no, el posem dins un recipient amb aigua si l’ou flota no es pot menjar es dolent. L’ou flota perquè en el seu interior existeix aire atrapat, quant l’ou es comença a fer vell, la bossa d’aire entre l’albúmina i la closca augmenta de mida ja que es perd aigua i es reemplaça amb aire. La majoria dels ous per el consum humà no han estat fertilitzats, ja que un ou fertilitzat flotarà poc desprès d’eversa iniciat la incubació, a mesura que l’au creix i s’alimenta absorbeix oxigen per els seus vasos sanguinis i exhala biòxid de carbono, la closca del ou es porosa i permet l’intercanvií d’aquets gasos. Durant la incubació l’ou perd aigua mitjançant la closca i redueix el pes del ou, si perd massa aigua l’animal en desenvolupament es deshidratarà i morirà. En moltes especies l’aire compensa la pèrdua d’aigua, formant un sac d’aire dins l’ou, poc abans de sortir de l’ou el pollet trenca l’ou per respirar.
Perquè ens fa plorar la seva ?. La forta olor de la seva fresca es degut a els seu alt contingut d’oli ric amb sofra. Quant pelem o tallem una seva, s’allibera aquest oli que s’evapora ràpidament i a l’arribar a els nostres ulls es quant ens fa plorar.
Perquè son efervescents les begudes gasoses ?. Quant es serveix per primera vegada en un got, molts refrescos desprenen bombolles i moltes vegades unes quantes bombolles s’escapen a l’aire, aquesta efervescència i les bombolles presents a el líquid es deuen a el gas de biòxid de carbono que s’escapa de la beguda.
Perquè l’all es bo per la salut ?. L’all durant 5.000 anys es venerat per les seves propietats medicinals fins i tot investigacions científiques actuals o afirmen, els olis volàtils dels alls contenen varis compostos de sofre complexos i s’ha descobert que es un ferm antibiòtic i antisèptic.
Com podem constatar a la cuina la ciència i es molt present i menjar be i sa es molt important per la salut dels humans.
Aquesta pàgina ha estat visitada 11981773 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2908 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 18
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 04:57 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19
| Maig 2012 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Ràdio Vic, 90.3 de la FM

