Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Salut

Dijous, 11 Març, 2010

A Osona, el Dia Mundial del Ronyó es centra en la diabetis

OSONA | Redacció.- Aquest dijous 11 de març se celebra el Dia Mundial del Ronyó, i en enguany sabem que les comarques d’Osona i Ripollès encapçalen el rànquing de diàlisi domiciliària a Catalunya.
I és que un 14% dels malalts nefrològics d’Osona i el Ripollès que necessiten dialitzar-se ho fan al seu domicili. L’acció del Consorci Hospitalari de Vic, sovint coordinada amb els serveis d’atenció primària, ha permès millorar la qualitat de vida i el confort de persones malaltes dels ronyons, sovint d’edat avançada i amb problemes de dependència.

DIÀLISI A DOMICILI
El percentatge de malalts que es poden acollir a diàlisi peritoneal, que és com s’anomena a l’atenció a domicili, se situa un 10,5% per sobre de la mitjana catalana, segons dades del Registre de Malats Renals de Catalunya. La implementació de la tècnica de la diàlisi peritoneal a Osona i el Ripollès, beneficia directament a 15 persones i d’ençà que es va implantar ha tingut un creixement constant d’usuaris.
Els malalts amb problemes renals crònics que necessiten diàlisi reben àmplia informació mitjançant el Programa d’Ajuda a la Decisió que permet als pacients afectats d’insuficiència renal crònica decidir el tractament més adient a la seva situació després d’haver rebut informació personalitzada sobre les diferents tècniques dialítiques. En el cas de la diàlisi peritoneal els malalts tenen el suport permanent dels professionals i únicament es desplacen a l’hospital cada dos mesos, o segons les necessitats.

XIFRES A OSONA
En el decurs d’aquest darrer any 2009 van iniciar diàlisi un total de 32 persones, de les quals 7 van optar per la diàlisi peritoneal continua a domicili i els altres 25 per l’hemodiàlisi a l’Hospital General de Vic.
A finals d’aquest any passat hi havia un total de 104 persones fent diàlisi a Osona i el Ripollès, dels quals 40 estan a la llista de trasplantament de ronyó o pendents de fer les proves per ser-hi inclosos. L’any passat es van poder beneficiar de trasplantament 9 persones. Mentrestant, la majoria dels malalts se sotmeten a sessions d’hemodiàlisi a l’Hospital General de Vic. En total, en el darrer exercici, es van fer un total de 14.915 sessions de diàlisi.
Amb totes aquestes xifres a la mà, l’HGV compta amb una nova unitat d’hemodiàlisi que ha permès millorar el confort del pacients, amb un entorn amb més llum i espai. La nova distribució dels horaris també han ajudat a conciliar les sessions amb l’activitat diària.

MALALTS DE RONYÓ I DIABÈTICS
Segons les dades, entre un 15% i un 20% de les persones amb diabetis melitus juvenil i entre un 20% i un 40% de les persones que tenen diabetis tipus 2, o de l’adult, acaben desenvolupant insuficiència renal crònica.

DIA MUNDIAL DEL RONYÓ
Aquest dijous, dia 11 de març, se celebra el Dia Mundial del Ronyó. Cada edició, Osona ho commemora i, com cada any, focalitza aquest dia en un dels aspectes de la malaltia.
Aquesta vegada, el dia es centra en la diabetis, una malaltia que va en augment i que esdevé una de les causes més freqüent de malaltia renal crònica. Per això, el lema d’aquest any és “Malaltia renal i diabetis: Controli la diabetis i protegeixi els seus ronyons”. La voluntat és que aquesta jornada serveixi de sensibilització per a la població en general i, en particular, per a les persones amb més risc, com poden ser els hipertensos, els diabètics i pacients amb malalties cardiovasculars.

Enllaç

Dijous, 04 Març, 2010

El CHV promou la donació d’òrgans

OSONA | Redacció.- El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) ha començat la difusió de material informatiu als seus centres assistencials per aconseguir incrementar a Osona la donació d’òrgans per a trasplantaments. La documentació, elaborada per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), és una bona guia per aquelles persones interessades en les donacions i inclou un carnet de donant susceptible d’emplenar.

DONACIONS A OSONA
Durant el 2009, al CHV, s’han donacions de diferent caire. Se n’han fet dues donacions multiòrgans, tres d’ossos i pell i vuit de còrnies.
Per altra banda, a més de les donacions d’òrgans i teixits, al CHV també hi ha la possibilitat de fer donacions de sang del cordó umbilical, que durant l’any 2009 han estat 259. La sang s’extreu del cordó umbilical en el moment del naixement, aquesta conté una gran quantitat de cèl·lules mare que poden ser utilitzades per curar algunes malalties com ara la leucèmia o altres alteracions de la medul·la òssia.
A Catalunya hi ha aproximadament 1.000 persones que estan esperant un trasplantament que moltes vegades pot resultar definitiu per poder continuar vivint.

ACTE ALTRUISTA
La donació d’òrgans és un acte altruista, la persona que es fa donant, manifesta així, la seva voluntat que, a partir de la seva mort, qualsevol part del seu cos pugui ser utilitzada per ajudar a altres persones a través d’un trasplantament.
Des del CHV, a partir dels paràmetres fixats per l’OCATT, es vol conscienciar a la població de la importància de les donacions per tal de salvar la vida d’altres persones i de la importància de fer-se donant. Els metges especialistes en cures intensives són els professionals formats per detectar donants.

PROCÉS DE DONACIÓ
El Consorci Hospitalari de Vic segueix un protocol que marca les pautes a seguir davant d’un potencial donant de d’òrgans o teixits, per portar a terme el procés de donació. El donant ha de ser una persona que hagi mort a l’Hospital General de Vic després d’una aturada irreversible de les funcions cerebrals i, per tant, sense que hi hagi possibilitat de recuperació. Un cop certificada la mort, l’equip mèdic valora quins òrgans i teixits poden servir per millorar la salut o curar altres persones. Si el difunt no té el carnet en el que ja expressa la seva voluntat de ser donant, es parla amb la família per tal que aquesta doni el seu consentiment. El següent pas és contactar amb el centre de referència per coordinar l’extracció dels teixits i òrgans en el temps més ràpid possible. L’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) és la responsable de coordinar totes les donacions i els trasplantaments que es fan a Catalunya al mateix temps que tenir coneixement permanent de la llista d’espera nacional de donacions i comprovar quins òrgans poden ser compatibles per una possible donació i procedir al trasplantament.
És molt important que si una persona vol donar els seus òrgans ho comuniqui a la seva família per tal que, en cas de no haver-hi carnet de donant o s’extraviï, la família sàpiga quina és la voluntat del pacient i ho puguin transmetre als serveis mèdics, facilitant el procés de donació. 

Enllaç

Dijous, 25 Febrer, 2010

Programa de cribatge i xerrada, entorn el càncer

Vic acull l’acte de presentació d’un programa de cribatge de càncer de Cèrvix realitzat a Osona a dones d’entre 40 i 74 anys

VIC | A.G.- Aquest dijous la sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic acollirà l’acte de presentació del programa de cribatge del Càncer de Cèrvix, o càncer de Coll d’úter, a la comarca d’Osona, un programa que s’ha portat a terme en dones d’edats compreses entre els 40 i els 74 anys. Es tracta d’un projecte del Departament de Salut amb la col·laboració de l’Institut Català de la Salut i de l’Hospital General de Vic, amb l’ajuda d’Osona Contra el Càncer.
L’acte començarà a la una del migdia amb la inauguració a càrrec de Gràcia Ferrer, Regidora de Dones, de Joves, de Salut i de Cooperació al Desenvolupament de l’Ajuntament de Vic. A continuació serà el torn de la presentació del programa, que comptarà amb destacades intervencions com és el cas de Lluís Riu, de Gerència Territorial de la Catalunya Central; o Montserrat Freixer, Presidenta d’Osona Contra el Càncer.
L’acte en sí, tindrà una durada d’una hora i comptarà amb diferents apartats, on s’explicarà el protocol seguit pel programa, l’epidemiologia, i la situació actual a la comarca d’Osona. En aquest apartat hi serà present entre d’altres personalitats, Gemma Falguera, Responsable del Programa d’Atenció a la salut Sexual i Reproductiva, el PASSIR, a la Catalunya Central.

UN PROJECTE DE CAPTACIÓ DE LES DONES D’ALT RISC
Es tracta d’un projecte que pretén aconseguir una «millora en el cost, prevenció i detecció del càncer de cèrvix a Osona, mitjançant la captació activa de dones d’alt risc» explica Josep Grau, coordinador del PASSIR Osona, que intervindrà en l’acte per explicar el protocol actual del Departament de Salut de Cribatge de Càncer de Cèrvix.
Habitualment el cribatge del coll de cèrvix en atenció primària es realitza a les dones d’entre 25 i 65 anys. Aquest programa que s’ha portat a terme, «pretén augmentar el cribatge del càncer de cèrvix a les dones entre 40 i 74 anys», per tal de «detectar aquelles dones que no han seguit adequadament els controls». A través del programa se’ls ofereix una citologia per a detectar el virus del papil·loma humà, el responsable d’aquesta tipologia de càncer.
La decisió de realitzar aquest programa, va sorgir en motiu que es va veure que «en aquest grup la incidència de càncer era més alta i sobretot en aquelles dones que no havien tingut controls», explica el Dr.Grau.

CONFERÈNCIA DE PREVENCIÓ DEL CÀNCER
Paral·lelament Osona Contra el Càncer ha programat per l’endemà, divendres, una conferència titulada “Prevenir el Càncer a casa nostra” que s’oferirà a la Sala Polivalent de la biblioteca Bac de Roda, de Roda de Ter.
Segons Montse Freixer, la intenció és la de prevenir el càncer a «través de potenciar un estil de vida saludable, que pot contribuir-hi». Aquesta és la màxima de l’associació que s’està intentant potenciar, intentar incidir en el problema abans que es generi, «des d’Osona Contra el Càncer lluitem per potenciar aquesta prevenció i des dels diferents pobles de la comarca ens demanen que hi fem conferències per fer-ne difusió».

Enllaç

Dijous, 11 Febrer, 2010

Un decàleg a seguir per seguir una bona alimentació

Per conservar el pes adequat només has de seguir les senzilles regles i procurar seguir una alimentació el més sana possible.

1. MENJAR VARIAT, PERÒ NO MASSA
El secret bàsic per a una alimentació completa és no menjar sempre el mateix. La clau està en consumir aliments diferents i variats pel que fa a verdures, cereals, llegums i fruites. Aquí és on resideix l’èxit de l’alimentació equilibrada.

2. MENYS GREIXOS I ALIMENTS RICS
Hi ha diversos tipus de greixos. Els greixos “invisibles” són els més perjudicials, i a més solen ser saturats. Aquest és el cas dels lactics, les carns vermelles, o els embotits. Els greixos més saludables són els insaturats, com és el cas dels omega, que es troben en l’oli d’oliva, de lli, de gira-sol, els fruits secs i les llavors. No obstant això, tampoc s’han de prendre en excés.
Consumir aliments diferents, variar pel que fa a verdures, cereals, llegums i fruites. Aquí és on resideix l’èxit de l’alimentació equilibrada.

3. MOLTES VERDURES I FRUITA FRESCA
En ells resideixen les vitamines i els minerals Tant les verdures com la fruita són uns aliments que a part de tenir un baix cost econòmic, són de fàcil digestió, i no engreixen.

4. MÉS CEREALS INTEGRALS
No només és recomanable el seu consum per la fibra, sinó perquè a més contenen vitamina B, que és la vitamina del sistema nerviós, que protegeix de l’estrès, i ajuda a descansar i a dormir bé. A més l’energia del gra integral s’absorbeix lentament, evitant que es generin pics de glucèmia a la sang.

5. MENYS PROTEÏNES D’ORÍGEN ANIMAL
Cal reduïr aquest tipus de proteïnes perquè tenen greix saturat encobert, no contenen fibra i produeixen problemes intestinals, afavorint l’existència d’una flora intestinal patògena. Convé que la proteïna sigui d’orígen vegetal (com ara llegums, o fruits secs), ja que porta fibra i genera una flora intestinal fermentativa, ideal per assimilar els nutrients i eliminar els residus metabòlics.

6. POCS DOLÇOS, SUCRE I MEL
Aquests aliments com a molt han de consituïr un 5% de l’alimentació diària. Una manera ideal de prendre sucre per als que els agrada, és beure en dejú un got d’aigua calenta amb llimona i una culleradeta de mel. Aquesta beguda constitueix un gran depuratiu i ajuda a calmar l’ansietat. Una altra opció en cas de tenir desitjos de dolços, és prendre dàtils.

7. MENYS QUANTITAT DE SAL
Cal acostumar al paladar a ingerir aliments amb una baixa quantitat de sal, en el seu estat pur, sense necessitat de disfressar amb quantitats ingents de sal, salses o condiments. A l’hora d’utilitzar condimentes, els més recomanables són les herbes fresques o seques com ara l’orenga, la farigola, l’alfàbrega, o el julivert, entre d’altres; que ajuden al procés digestiu i no tenen efectes col.laterals.

8. BEURE DOS LITRES AL DIA D’AIGUA O INFUSIONS
Aquest és un consell que cal seguir especialment si la nostra alimentació no conté suficients fruites i verdures, que són els aliments que ens aporten aigua. De la mateixa manera es recomana evitar begudes enllaunades, ensucrades, amb bombolles, cafeïna, o alcohol.

9. FER VARIS MENJARS SIMPLES
El nostre sistema digestiu pateix si en un mateix àpat es barregen diferents aliments, amb diferent composició química i temps i ritmes diferents de digestió. El metabolisme dels nutrients associats a aquests aliments serà més costós en termes de recursos que el nostre organisme utilitza. Per tant estarem més cansats, rendirem pitjor intel.lectualment i fins i tot acumularem substàncies de rebuig.

10. ELS ALIMENTS MÉS NATURALS
Cuinar els aliments a baixes temperatures, triar els més frescos i naturals possibles, menys elaborats, o evitar el menjar més redissenyat, són algunes de les principals recomanacions a seguir.

Enllaç

Dijous, 04 Febrer, 2010

La salut del cuidador de malalts

Dr. Xavier Farrés
CAP REMEI-Vic

Els habituals lectors i seguidors d’aquest espai de salut, saben que intentem tractar de manera senzilla i planera, problemes de salut que afectin dia a dia. Però el que avui plantegem es una reflexió d’una realitat i una situació que és freqüent i que en un moment o altre de la vida i en més o menys intensitat o durada tothom passa. Sovint en el moment menys pensat: Avis, malalts crònics, discapacitats, nens , obliguen a canviar el funcionament personal i familiar per tal d’atendre’ls. De sobte apareix un cas de malaltia o dependència a les persones del nostre nucli familiar o social més proper i hem d’esdevenir-ne el cuidador. Cuidar malalts no és fàcil, comporta un seguit de càrregues emocionals i sentimentals que poden repercutir al cuidador, que sovint no hi pensem , però que pateix símptomes justament com a cuidador d’altres que presenten un problema de salut.
Sovint, per qüestió de malaltia o a vegades tant sols pel fet de l’envelliment dels nostres familiars, ens comporta la necessitat d’un seguit de canvis en el nostre funcionament laboral, familiar i social i amb freqüents repercussions psicològiques Poden aparèixer símptomes atribuïbles al desgast emocional del cuidador relacionats amb l’acceptació i l’adaptació de la nova situació plantejada. Cuidar malalts causa també estrès i canvis al funcionament de tota la família.
Des del punt de vista de símptomes que poden aparèixer als cuidadors, aquests evidentment poden ser variables, en funció de circumstancies personals o del familiar a cuidar, i del nivell de dependència que aquest presenta. També quant més llarg sigui el procés o més anys porti cuidant el malalt o els avis que tingui a casa, l’aparició de símptomes relacionats amb la tensió i desgast psicològic i emocional, serà més probable i més florida. Es pot presentar sovint cansament, sensació d’esgotament, dificultats per a dormir i pel descans, canvis en l’estat d’ànim en forma d’ansietat o d’alguns trets depressius, disminució de les il·lusions i es van limitant les activitats i relacions socials, el temps lliure i d’oci, sortides i actes amb els amics i familiars. Assolir el paper de cuidador tampoc es fàcil i requereix un temps i un procés; passen a ser responsables continuats del benestar físic, i psicològic i sovint social dels familiars que han de cuidar diàriament. Sovint, hi ha dificultats per a compaginar el rol de cuidador amb el manteniment d’una vida laboral , plantejant-se al cuidador algunes situacions i decisions delicades i difícil. Es fa molt necessari que tot l’entorn col·labori, i no que recaigui sempre en una mateixa o mateixes persones el paper de cuidador. Sovint hi ha la figura del cuidador principal, que assumeix la major part de les responsabilitats, moltes vegades solen ser les dones i que conviuen al mateix domicili del pacient i que es troben amb que han de desenvolupar aquest paper. El que pot passar és que una vegada una persona assumeix el paper de cuidador principal, la resta de familiars deixen de sentir-se tan responsables o bé la seva participació es molt més escassa i amb menys implicació, Poden recaure sobre el cuidador principal, diferents problemes a nivell de situació laboral, econòmica , socio-familiar i tal com s’ha dit sobre la seva salut. Es necessiten descàrregues emocionals per a no trobar-nos amb un cuidador que emmalalteix. Sovint surt aquella reflexió qui cuida del cuidador? I també tot sovint la resposta és que no el cuida o no s’en cuida massa ningú. No hauria de passar!
Un altre sentiment que apareix sovint, és el de culpa , de no fer bé les coses o de no dispensar tots els cuidadors o atencions que serien necessaris, res més lluny de la realitat, normalment, I també la sensació de descuidar una mica o deixar de banda la resta de membres del nucli familiar. Evidentment tot això ocasiona molta ansietat, nervis, esgotament, canvi de caràcter.
Cal tenir sempre en compte, doncs, que el cuidador també necessita ser comprès, atès i ajudat. Cal proposar estratègies per tal de repartir tant com es pugui les tasques de cuidador principal, potenciant aquells moments, activitats i situacions que afavoreixin les descàrregues de la tensió emocional que comporta. El cuidador ha de tenir temps per a la seva persona i els seus, tenir possibilitat de desenvolupar el màxim possible les seves activitats de lleure i oci i de caire social i poder mantenir el seu lloc de treball, si és el cas, i se li han de proporcionar tots aquells recursos d’ajuda i benestar social que des dels diferents agents es puguin oferir.
Per tant, cal procurar en el que sigui possible que l’estres i el desgast emocional es pugui repartir en diferents cuidadors, amb redistribució i reestructuració de la repartició de responsabilitats. Els cuidadors necessiten moments, dies i espais de descans i descàrrega en els que ha de poder realitzar coses i aficions positives i reforçants, han de tenir temps per a ells mateixos i es competència de la família, i l’entorn social el poder-lis facilitar els mecanismes necessaris per a tal motiu. En alguns casos a causa dels símptomes físics i sobretot psicològics, es podrà beneficiar del tractament per part dels metges i psicòlegs. Sempre que li calgui, que demani ajuda, encara que sovint es queda oculta o no exterioritza la seva situació de malestar.
Pensem-hi: Recordem que és bàsic cuidar-nos del cuidador. Aquest sovint no ho demana o no li queda més remei que assumir i acceptar sofertament aquest paper que li ha tocat.. A tots ens han cuidat i tots haurem de cuidar d’altres familiars. Compartim i repartim les tasques.

Enllaç
Pàgina 1 de 45 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2678495 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5233 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 12
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/13/2010 12:56 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19