Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Gastronomia

Dijous, 11 Març, 2010

Mongetes estofades

Ingredients:
• 1 kg. de mongetes.
• 1 Tomàquet.
• 1 Pebrot verd.
• 1 Pebrot vermell.
• 1 Ceba.
• Alls.
• 1 Cullerada de pebre dolç.
• 1 Fulla de llorer.
• Oli d’oliva.
• Sal.
• Julivert.
• 100 Gr. de xoriç dolç.

Elaboració:
1. Es comença per tallar la ceba, els alls, el pebrot verd, el pebrot del piquillo i el tomàquet, a trossos ben petits.
2. A continuació, es posa en una cassola amb una mica d’oli i es deixa enrossir durant uns quants minuts.
3. Quan tot està ben enrossit, s’hi afegeix el pebre dolç, el llorer, el xoriç i les mongetes i es cobreix tot amb aigua ben calenta.
4. Seguidament es deixa coure a foc lent un mínim de 3⁄4 d’hora i un cop estiguin les mongetes ben cuites, s’hi afegeix una miqueta de sal i es deixa reposar uns 10 minuts abans de servir-ho.
Records i orígens:
• Es recorda que, antigament, les mongetes ja cuites, s’amanien senzillament amb suc de cansalada i rostillons (o trossos de cansalada).
BON PROFIT!

Enllaç

Fondue (2). Consideracions en la preparació (b)

Núria Cortinas

Per a les fondues amb caldo: La tradició de les fondues amb caldo són propis de la cuina oriental, sobretot de Xina i Japó. En alguns restaurants japonesos el propi cuiner es disposa al voltant de la taula -si es tracta de les tradicionals taules japoneses, s’asseu fins i tot a taula- i van elaborant la fondue d’acord amb les necessitats i gustos dels comensals. Les fondues preparades amb caldos accepten tot tipus de carns, peixos (normalment de carn dura), verdures i bolets sobretot. Les típiques orientals hi sumen també pasta d’arròs, bambú, tofu (soja solidificada) de textura similar al formatge, ous, salses i condiments especials.
Les fondues orientals: es preparen amb grassa animal (greix de vedella, sobretot) a la qual, una vegada desfeta, se li afegeixen diversos preparats líquids que formaran, una vegada se li hagin bullit a dins les verdures i les carns (o peixos), en un sucós i exquisit brou. A occident variem substancialment la fórmula a l’hora de cuinar aquest tipus de fondue, adaptant-la als nostres gustos i variant substancialment els ingredients.
Per a les fondues amb xocolata: Aquesta és, de ben segur, la fondue més fàcil de preparar i també la que reuneix més incondicionals al seu voltant. Altament calòrica -no convé abusar-ne- es pot acompanyar amb fruites fresques, galetes, melindros o altres productes dolços.
El procediment per a preparar-la és semblant a les anteriors, escalfant els ingredients -xocolata, llet o nata (hi ha qui la considera millor feta amb aigua), aigua, vainilla i sucre- a foc molt lent, al bany Maria, o al microones, fins que es desfacin, remenant-los en forma de vuit. Aleshores es passa el recipient a taula damunt del fogonet per conservar la calor, que no serà mai excessivament fort per evitar que s’enganxi al fons. La preparació pot incloure o no licor (Whisky o Cointreau), dependrà si els comensals són adults o si la preparem per a les criatures.
Les fruites més aconsellables són: plàtan, maduixes, mango, pinya, pera blanquilla, mandarines, taronges o kiwis (si us agraden els contrastos), etc.

Enllaç

Dijous, 04 Març, 2010

Fondue (2). Consideracions en la preparació (a)

Núria Cortinas

FONDUES AMB FORMATGE
La salsa dels formatges fosos està composta -segons la fondue més clàssica- de Gruyère (500 gr.), Emmental (300 gr.), Cheddar o Appenzel (100gr.), amb una certa quantitat de vi (que podem canviar per licor si ens agrada forta), fècula (maizena), alguna substància líquida àcida (recomano suc de llimona), i espècies (nou moscada o curri). Podem afegir-hi, si tenim predilecció pels formatges forts de gust, un tros de formatge blau o Roquefort, per exemple. La preparació consisteix en: Fregar el cassó amb all i adjuntar-li el suc de llimona. Posar-lo al foc. Tirar-hi els formatges durs ratllats i els tous trossejats. A mida que es desfacin (remenar sempre en forma de vuit) anar-hi sumant el vi. Perquè us lligui millor heu d’afegir-li maizena desfeta amb kirsch o conyac. Quan estigui quasi a punt afegiu-li el pebre, i si us agrada més fort de gust, nou moscada o curri. Les espècies les podeu afegir a taula, fins a trobar el gust que convingui a tothom.
El pa és millor si és un pèl dur (del dia anterior). Talleu-lo a trossos en forma de daus, de la mida adequada perquè us entrin a la boca sense esforç.
A la fondue de formatge també queda bé sucar-hi poma o pinya, salsitxes de Frankfurt o confitats (cebetes, cogombres...), sempre preparat a trossos. És important preguntar als comensals, sobretot si no són de la família, si prefereixen posar-se els trossos que surtin preparats de la fondue directament a la boca o deixar-los al plat i fer servir la forquilla.

FONDUES AMB OLI
Tot i que els ingredients poden presentar-se en cru, és aconsellable tenir-los en maceració durant unes hores a la nevera perquè així agafen més gust en cuinar-los. Els traurem una estona abans de servir a taula. Per macerar, tant la carn com el peix, farem servir la mateixa fórmula: oli, suc de llimona, pebre vermell dolç en pols, i molt poca sal. En el cas de la carn, es convenient afegir-li un all premsat o un farcellet d’herbes aromàtiques. No cal que us digui que els productes han de ser fresquíssims, tallats a una mida prudencial perquè cada mos ens càpiga a la boca. Aquesta mesura de precaució sobre la mida de les peces evitarà que els trossos quedin crus per dins o, al contrari, massa ressecs. Hem de calcular un pes aproximat entre 200 i 250 grams de vianda per persona, segons si incloem o no verdures. Pel que fa a les salses, no resulta recomanable presentar-ne més de 3 o 4 varietats per tal de concentrar-nos en els gustos i evitar-nos -tot s’ha de dir- digestions pesades. Abans de portar la fondue a taula, haurem escalfat l’oli al foc de la cuina -l’oli no superarà mai les dues terceres parts del recipient- i quan estigui calent el passarem al petit forn que tindrem instal·lat a taula, graduant-lo de manera que l’oli no sobrepassi la temperatura ideal. Es recomana tirar un parell d’alls sencers dins de l’oli per evitar que aquest es recremi.

Enllaç

Truita a la paisana

Ingredients:
• Pèsols
• Ceba
• Tomàquet
• Pebrot
• Sucre
• Sal
• Raget de vi
• Trossets de pernil
• Ous
• Oli calent
• Per ornamentar: Pebrot confitat o escalivat i/o escarola blanca.

Elaboració:
1. En primer lloc es posen els pèsols a la col·lecció i, segons si són més o menys durs, necessiten de 15 a 20 minuts per estar al punt.
2. Per un altre costat, s’agafa una paella i s’hi fa un sofregit on primer es posa el pebrot, després la ceba i finalment el tomàquet. S’hi afegeix una mica de sucre, un raget de vi i una cullerada de sal.
3. Quan el sofregit ja està ben enrossit, s’hi afegeixen uns trossets de pernil i un cop aquests també estan fets, s’hi tiren els pèsols. Es deixa que es vagi coent tot junt.
4. En un altra paella s’hi tira una mica d’oli i es posa a escalfar.
5. Es deixaten 2 ous (es baten) i es tiren a la paella, un cop l’oli ja està calent.
6. Amb l’ou ben estès, es tiren dos cullerades del sofregit a la part del mig i es tanca com si es fes una truita a la francesa.
7. Finalment, es retira de la paella i es posa al plat.
8. Per ornamentar, es poden posar unes tires de pebrot escalivat per sobre o una mica d’escarola blanca al costat.
BON PROFIT!

Enllaç

Dijous, 25 Febrer, 2010

Panadons amb espinacs

Ingredients:
• Pasta de pa de forner.
(Comprada o feta a casa.)
• Espinacs.
• Panses.
• Pinyons.
• Sal.
• Oli.
• Si es fa la pasta de pa a casa:
Cada 500 gr. de farina,
15-20 gr. de llevat de forner
i aigua.

Elaboració:
1. S’agafen els trossos de pasta de pa i s’aplanen amb un corró.
2. Per un altre costat, s’escalden els espinacs, i se’ls hi afegeixen panses, pinyons, sal i oli.
3. Aquest farcit s’escampa per sobre dels trossets de pasta que s’han allisat.
4. A continuació, es dobleguen pel mig per aconseguir la forma d’una cresta.
5. Es posen en una safata, s’unten amb oli per sobre i es couen al forn, aproximadament uns 30’.
Comentaris tècnics:
• Si els espinacs són tendres no cal escaldar-los. Es tallen ben petits i es fa la mateixa barreja amb panses, pinyons, oli i sal.
• Els pinyons sempre millor fregir-los abans d’utilitzar-los.
• Abans de posar a coure els panadons se’ls hi pot fer un tall a la pasta, perquè quedin més bonics.
Records i orígens:
• Era un plat molt típic dels dies de Setmana Santa i es podia fer com a plat únic. A vegades, s’acompanyava amb una sopa d’entrant.  BON PROFIT!

Enllaç
Pàgina 1 de 59 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 2677468 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.5608 segons
Total Entrades: 10596
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/05/2010 11:45 am
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 03/12/2010 06:40 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19