Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Gastronomia

Divendres, 09 Maig, 2008

La gastronomia xinesa, diversa i sofisticada ( 1 )

Nuria Cortinas

La gastronomia xinesa, una de les més diverses i sofisticades del món.
La gastronomia xinesa és molt més del que estem acostumats a degustar en els restaurants xinesos que trobem a la nostra geografia. Molts xinesos parlen de ‘cuina occidental’ com concepte que cobreix tots els països d’Occident, des d’Europa a Amèrica. Això pot semblar relatiu, però els occidentals fem el mateix amb la idea de cuina xinesa. A la cuina xinesa podem trobar moltes varietats i peculiaritats regionals. El menjar cantonès, per exemple, és conegut per la seva varietat, tot i que es distingeix per la suavitat de la majoria dels seus sabors, també utilitza ingredients com l’all, el pebre i la salsa d’ostres. La composició dels plats és costosa, i gran parts dels aliments es solen fregir amb rapidesa en oli molt calent. La cuina de Fujian és famosa pels seus delicats guisats de peix i de cranc, per les sopes i pels sabors com el de la salsa de soja. A la vall inferior de Yangzi la cuina és més elaborada, i utilitzen molt la salsa de soja, en aquest cas equilibrada amb sucre i vi. Els plats de Shangai, condimentats de greixos i olis, són més pesats. Cap a l’oest, a Sichuan i Hunan, els plats són secs i amb espècies, usant amb abundància el pebre picant. Pels plats més refinats es barregen diversos sabors: picants, afruitats, amargs i salats. Les varietats de plats regionals depenen també de si les matèries primeres es poden transportar fàcilment. Així doncs les fruites, per exemple, es consumeixen allà on es produeixen. Al nord-oest, el menjar d’estil uigur és semblant al de l’Iran. El menjar mongol es redueix a senzills plats de xai condimentats amb iogurt i llet fermentada d’euga. La manera de cuinar tibetana i mongol inclou molts làctics, que els xinesos solen trobar desagradables.

Enllaç

Divendres, 25 Abril, 2008

Cuina d’Hotel

Núria Cortinas

La continuïtat en el temps al llarg de més de trenta anys ha convertit aquest restaurant en un establiment que ha marcat tradició. En un entorn relaxat i encantador, s’hi ofereix una cuina internacional amb clares influencies catalanes i franceses. La qualitat de les matèries primeres en marca les pautes gastronòmiques i en Nacho i el Dionisio fan la resta com a mestres de cuina. La carta és modificada segons la temporada i els preus són raonables. El fet que tingui unes grans dimensions ofereix un espai ideal per organitzar-hi dinars o sopars de grups, amb la possibilitat d’escollir diferents menús.

Enllaç

Dissabte, 19 Abril, 2008

Anem de calçotada (2)

Núria Cortinas

Ens ha explicat que, entre els seus ingredients s’hi compten les ametlles i avellanes torrades, tomàquets vermells escalivats, alls escalivats, oli d’oliva, pa torrat, nyores, vinagre, sal i julivert. Es prepara picant els ingredients (en l’ordre adient), en fred, en un morter per formar una pasta i finalment afegint-hi l’oli.
Jo he pogut sobreviure gràcies una deliciosa amanida, mongetes del ganxet, carn a la brasa, carxofes.... i per acabar unes maduixes amb nata que hi cantaven els àngels.
Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX, la invenció d’aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.

Enllaç

Divendres, 11 Abril, 2008

Anem de calçotada

Núria Cortinas

Un any més som a temporada de calçots. La calçotada és la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada. El primer plat del menú típic de calçotada són els calçots (normalment entre 10 i 20 per persona), servits en teules per mantenir-ne la temperatura, amb la salsa típica que els acompanya. Després es sol menjar carn a la brasa amb torrades, acompanyada de vi negre o cava. Com que els calçots es serveixen tal com surten de la graella i cal pelar-los i sucar-los a la salsa, és habitual posar-se un pitet per evitar tacar-se la roba.

Enllaç

Divendres, 04 Abril, 2008

Alimentària 2008 (i 2)

Núria Cortinas

Pastes, espècies, arrossos, masses congelades, confitats i una infinitat d’aliments de difícil categorització formaven part de la vitrina de Multiproducte.
Aspectes com la seguretat alimentària i el respecte pel medi ambient han servit d’impuls a l’alimentació biològica, un sector amb un enorme potencial de creixement.
Els cellers de renom internacional també brillaven amb llum pròpia entre els passadissos d’Intervin. Firmes de prestigi com les bodegues Gonzalez Byass (líder mundial), Freixenet, Grup Pesquera, Osborne, Vins Marqués de Riscal, Torres o Marqués de Càceres, entre altres…

Enllaç
Pàgina 1 de 34 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 750615 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4856 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 15
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/09/2008 04:19 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19