Usuaris registrats:
Accedir-hi
Núria Cortinas
Sempre s’ha dit que l’aigua és incolora, inodora e insípida, però aquesta afirmació passa a l’historia quan n’analitze’m alguns factor. Existeix una estreta relació entre el gust de l’aigua mineral i el terreny del que procedeix.
L’aigua a més de ser necessària, s’ha convertit en una beguda plaent, vinculada directament amb la salut i el benestar. L’Organització mundial de la Salut (OMS) és qui recomana beure vull vasos d’aigua diaris. En els últims anys, les cates d’aigua són cada vegada més habituals. Abans l’aigua estava considerada com una beguda necessària però humil i nomes es diferenciava per si tenia gas, o no. Actualment, el valor gastronòmic de l’aigua és el d’un producte de prestigi que fins i tot compta amb les seves pròpies cartes. A osona, que en tingui constància, nomes en tenen al restaurant l’Auca d’en Jordi .
Enguany la tendència segueix a la dels països com: Estats Units, França i Anglaterra on es habitual trobar-nos la carta aigües junt amb la de vins, olis o cafès, molt aviat i seran a molts restaurants de casa nostra, encara que, segurament nomes l’utilitzin un sector exclusiu de clients.
Les cartes d’ aigües solen presentar varietats tant del país com extragueres, dividides en funció de les aigües gasificades o no. Entre las agües sense gas les més conegudes són la Fuensanta (Astúries), Font Vella (Girona) y Solan de Cabras (Cuenca), aquesta est última amb un baix contingut de sodi.
Núria Cortinas
La soia, és un aliment de primera necessitat , per als emperadors es tractava d’una de les cinc llavors sagrades, juntament amb l’arròs, el blat, l’ordi i el mill. Utilitzada en les cuines dels diferents països asiàtics, la soia té un enorme poder nutritiu, arribant a ser superior, fins i tot, al de la carn. Aquesta característica fa que tingui un elevat contingut en proteïnes i, per això, que el seu ús s’hagi estès ja a tots els països occidentals, on la podem trobar en begudes, salses, olis, brots o llegum fresc. Alguns productes procedents de la soia són el tofu, les fulles de quallada de soia seques, les barres de tofu sec, la llet, la farina, l’oli, les diverses salses (entre elles la de ostras) i les llavors de soia en la pasta fermentada.
La cuina al vapor és un sistema que s’utilitza des de temps remots en la gastronomia xinesa i permet cuinar els aliments d’una manera senzilla i sana, sent el mètode més saludable que es coneix. Això es deu a una de les seves principals característiques: la de mantenir el sabor dels aliments, així com les seves qualitats nutritives (vitamines, minerals i color). La cuina al vapor està indicada per a tot tipus de menjars: peixos, carns, verdures, raviolis… sent l’essència del seu procés que cap líquid toc els ingredients.
Nuria Cortinas
La gastronomia xinesa, una de les més diverses i sofisticades del món.
La gastronomia xinesa és molt més del que estem acostumats a degustar en els restaurants xinesos que trobem a la nostra geografia. Molts xinesos parlen de ‘cuina occidental’ com concepte que cobreix tots els països d’Occident, des d’Europa a Amèrica. Això pot semblar relatiu, però els occidentals fem el mateix amb la idea de cuina xinesa. A la cuina xinesa podem trobar moltes varietats i peculiaritats regionals. El menjar cantonès, per exemple, és conegut per la seva varietat, tot i que es distingeix per la suavitat de la majoria dels seus sabors, també utilitza ingredients com l’all, el pebre i la salsa d’ostres. La composició dels plats és costosa, i gran parts dels aliments es solen fregir amb rapidesa en oli molt calent. La cuina de Fujian és famosa pels seus delicats guisats de peix i de cranc, per les sopes i pels sabors com el de la salsa de soja. A la vall inferior de Yangzi la cuina és més elaborada, i utilitzen molt la salsa de soja, en aquest cas equilibrada amb sucre i vi. Els plats de Shangai, condimentats de greixos i olis, són més pesats. Cap a l’oest, a Sichuan i Hunan, els plats són secs i amb espècies, usant amb abundància el pebre picant. Pels plats més refinats es barregen diversos sabors: picants, afruitats, amargs i salats. Les varietats de plats regionals depenen també de si les matèries primeres es poden transportar fàcilment. Així doncs les fruites, per exemple, es consumeixen allà on es produeixen. Al nord-oest, el menjar d’estil uigur és semblant al de l’Iran. El menjar mongol es redueix a senzills plats de xai condimentats amb iogurt i llet fermentada d’euga. La manera de cuinar tibetana i mongol inclou molts làctics, que els xinesos solen trobar desagradables.
Núria Cortinas
La continuïtat en el temps al llarg de més de trenta anys ha convertit aquest restaurant en un establiment que ha marcat tradició. En un entorn relaxat i encantador, s’hi ofereix una cuina internacional amb clares influencies catalanes i franceses. La qualitat de les matèries primeres en marca les pautes gastronòmiques i en Nacho i el Dionisio fan la resta com a mestres de cuina. La carta és modificada segons la temporada i els preus són raonables. El fet que tingui unes grans dimensions ofereix un espai ideal per organitzar-hi dinars o sopars de grups, amb la possibilitat d’escollir diferents menús.
Núria Cortinas
Ens ha explicat que, entre els seus ingredients s’hi compten les ametlles i avellanes torrades, tomàquets vermells escalivats, alls escalivats, oli d’oliva, pa torrat, nyores, vinagre, sal i julivert. Es prepara picant els ingredients (en l’ordre adient), en fred, en un morter per formar una pasta i finalment afegint-hi l’oli.
Jo he pogut sobreviure gràcies una deliciosa amanida, mongetes del ganxet, carn a la brasa, carxofes.... i per acabar unes maduixes amb nata que hi cantaven els àngels.
Sobre l’origen del calçot hi ha diverses versions però la més coneguda és la que atribueix a en Xat de Benaiges, un camperol que va viure a Valls a finals del segle XIX, la invenció d’aquest cultiu. En Xat de Benaiges va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir casualment un plat que a principis del segle XX ja havia esdevingut habitual en moltes llars de Valls.
Aquesta pàgina ha estat visitada 1011113 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.9635 segons
Total Entrades: 7276
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/26/2008 12:01 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 10/12/2008 12:28 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19