Usuaris registrats:
Accedir-hi
Núria Cortinas
La setmana passada, Barcelona va ser la capital del món del sector agroalimentari. Prop de 158.000 professionals varen poder veure una aposta decidida per la formació i el gaudi alimentari en aquesta fira considerada la segona més important del món.
Congressos, ponències, demostracions, fòrums, exposicions i una llarga llista d’activitats lúdiques, van fer d’Alimentària una fira en la que contínuament si podien veure i aprendre coses; a més de compartir-ho amb els mes prestigiosos professionals del la cuina-.
Una nodrida representació d’empreses Osonenques feien impossible no trobar-te cares conegudes en els 131.000 metres quadrats que ocupava la Fira entre Montjuïc i Gran Via. Casa Tarradellas, Embotits Espina, Embotits Salgot, Grup Baucells Alimentació, Frigorífics Ferrer, entre altres i tenien representació.
EL QUADERN D’UNA TASTAOLLETES
Per Núria Cortinas
El maridatge es equivalent al casament que consisteix a lligar cada menjar amb el vi corresponent; i el gust no és la única cosa important, el color pot determinar l’elecció d’una ampolla o l’altra. Només hi ha una regla rotunda: no hi ha regles rotundes. Només un fi: la festa dels sentits.
Criteris psicològics
Condicions climatològiques (a l’hivern vins amb cos, reserves etc, a l’estiu vins joves mes frescos etc).
L’entorn, caràcter social, nivells de coneixement, etc.
Criteris fisiològics
Segons constitució del vi.
Carnós-nerviut.
Joves-vells.
Secs-dolços i melosos.
Índex de tanicitat.
Altres criteris
Per complementació menjar suau, vins suaus, menjars forts vins corpulents amb personalitat per contrast s’ha d’anar amb compte de no tapar ni els gustos dels vins ni dels menjars.
Per menú de temporada, un vi de temporada.
Per menú festival haurem d’aplicar psicologia, tipus clàssic o avantguardista.
Segons el preu que estiguin disposats a pagar.
Crec que la clau és l’equilibri.
QUADERN D’UNA TASTAOLLETES
Vés per on, però aquest 2008 és l’Any Internacional de la patata, la qual cosa m’ha fet pensar en aquella vella cançó de «La Trinca»: Diu la teoria de l’evolució, que venim dels micos, quina aberració ! I és evident que l’home ve de la patata, de la patata, de la patata…
Les Nacions Unides expliquen que la seva intenció es sensibilitzar al públic sobre d’importància d’aquest tubèrcul que, a més, de ser un mitja per afrontar a malnutrició, la pobresa i els perills que pateix el medi ambient, és també un sector significatiu de l’economia de les granges dels E.E.U.U.
La patata va ser cultivada per primera vegada a la frontera de Perú i Bolívia (prop del llac Titicaca fa 7.000 anys. La van importar a Europa els espanyols al segle XVI com a curiositat botànica, però va tardar anys a popularitzar-se com aliment, que era considerat com a propi dels indigents. Ara és el quart aliment del món (ONU) descobert per els espanyols i estimat per tota Europa. Primer un aliment pels pobres, ara convertit amb alta gastronomia sota el màgic Parmentier.
La primera referència escrita a la patata apareix al llibre ‘Historia del descobriment y conquista de la província del Perú’ (1555).
La importància econòmica que ha adquirit aquest producte és magnifica en determinats països, arribant a considerar-se com un producte estrella. Actualment n’hi ha un munt de varietats obtingudes per la selecció i els creuaments. A la nostra Comarca tenim la patata del bufet, molt apreciada gastronòmicament. Ja ho diu l’eslògan “Si bones patates del bufet vols menjar, a Orís has d’anar”. Tots els diumenges d’octubre es celebra el mercat d’aquesta varietat de patata. Els mateixos pagesos us les vendran i amb total garantia que el seu conreu ha estat de manera tradicional, sense buscar la gran quantitat, sinó la millor qualitat.
Cal que tinguem amb compte que, les patates son un aliment molt energètic per seu alt contingut en carbohidrats. Investigadors de la Universitat de Florida han creat una varietat de patata que conte un 30% menys de carbohidrats que algunes de les varietats comercials més comunes, com la Russell.
Menjar una patata mitjana amb pell aporta la meitat de la ingesta diària. Recomanada també per la vitamina C, una cinquena part del valor diari recomanat de potassi, una desena part de la ingesta diària adequat de vitamina B6 i una mica de tiamina, riboflavina, niacina, magnesi, fòsfor, ferro i zinc. També son beneficioses per el sistema immunitari, especialment si es mengen fredes o amb amanides.
Alemanya es el principal consumidor de patates; un alemany ingereix una mitjana del doble de patates a l’any que un americà. El 80% de la producció de patates es cultiva a l’Àsia. Els principals productors són Xina i la Índia.
I és evident que l’home ve de la patata, de la patata, de la patata…
In Fècula feculorum. Amén!
Vés per on, però aquest 2008 és l’Any Internacional de la patata, la qual cosa m’ha fet pensar en aquella vella cançó de «La Trinca»: Diu la teoria de l’evolució, que venim dels micos, quina aberració ! I és evident que l’home ve de la patata, de la patata, de la patata…
Les Nacions Unides expliquen que la seva intenció es sensibilitzar al públic sobre d’importància d’aquest tubèrcul que, a més, de ser un mitja per afrontar a malnutrició, la pobresa i els perills que pateix el medi ambient, és també un sector significatiu de l’economia de les granges dels E.E.U.U.
La patata va ser cultivada per primera vegada a la frontera de Perú i Bolívia (prop del llac Titicaca fa 7.000 anys. La van importar a Europa els espanyols al segle XVI com a curiositat botànica, però va tardar anys a popularitzar-se com aliment, que era considerat com a propi dels indigents. Ara és el quart aliment del món (ONU) descobert per els espanyols i estimat per tota Europa. Primer un aliment pels pobres, ara convertit amb alta gastronomia sota el màgic Parmentier.
QUADERN D’UNA TASTAOLLETES
Potser la meva afició a la bona taula i a l’escriptura han fet que, pugués compartir amb vosaltres els meus apunts gastronòmics, diàlegs, comentaris, i pensaments relacionats amb els gust pel menjar.
L’amor per la cuina es una cosa de família. Els nostres gens ho hereten, igual que heretem el color dels ulls o el caràcter emprenedor. Jo, tinc una herència amb gust de guisats de cuina catalana. Però he de reconèixer que la meva mare i la meva iaia em porten molt tros guanyat. Moltes vegades he dit que tinc un gran respecte per la gent que cuina, i que a més a més, ho fa pels altres. És la seva particular manera d’estimar-nos. El guisat d’ànec que feia la meva iaia, era tan bons, que dos dies després, encara tenien aquell gust exquisit.
Els llibres i la cuina sembla que últimament viuen una etapa daurada i les llibreries destinen un generós espai a la gastronomia. En l’època de Pla, de Néstor Luján o d’en Cunqueiro, els escriptors disposaven de més temps que nosaltres. En la nostra societat la manca de temps és evident i tot i que s’escriuen molts reportatges i cròniques de cuina, hi ha molt poca literatura gastronòmica.
M’encurioseix aquesta afició que mostren alguns periodistes i cuiners per crear etiquetes que defineixen l’indefinible; la màgia de l‘acte culinari. Hem tingut de tot i per tots, cuina d’aromes, cuina de colors, cuina geomètrica, cuina dels sentits, cuina conceptual, i ara arriben noves propostes que avancen amb la mes absoluta indiferència del client per el que suposadament han estat creades; la bistronomia o bistromania, que sembla més una obsessió que la manera de anomenar una cuina especifica, la cuina tecnoemocional i altres de les que es preveu un futur incert. Són flors d’un dia que donaran tres minuts de gloria als seus inventors i passaran sense pena ni gloria per la història, pel contrari aniríem contra la raó i el bon gust.
Aquesta pàgina ha estat visitada 756106 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4523 segons
Total Entrades: 6781
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/02/2008 12:04 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 18
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/13/2008 12:07 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19