Usuaris registrats:
Accedir-hi
-Seccions
-Arxius mensuals
- Maig 2008
- Abril 2008
- Març 2008
- Febrer 2008
- Gener 2008
- Desembre 2007
- Novembre 2007
- Octubre 2007
- Setembre 2007
- Agost 2007
- Juliol 2007
- Juny 2007
- Maig 2007
- Abril 2007
- Març 2007
- Febrer 2007
- Gener 2007
- Desembre 2006
- Novembre 2006
- Octubre 2006
- Setembre 2006
- Agost 2006
- Juliol 2006
- Juny 2006
- Maig 2006
- Abril 2006
- Març 2006
- Febrer 2006
- Gener 2006
- Desembre 2005
- Tot l'arxiu
- Per categories
-Darreres entrades
- Vic se la juga
- «El Roncato Patí Vic serà diumenge campió d’Europa»
- Vic atura l’obertura de bancs, locutoris i basars
- Llistes d’espera a dues marxes a l’HGV
- Caixa o faixa pel Roncato Vic si vol seguir viu al play-off
- Neix ‘Osona Espavila’t’ per defensar els drets dels osonencs
- La Cambra aposta per l’aeroport de jets a Osona
- PSC i CiU signen un acord de govern a Torelló
- ‘L’últim patriarca’ de Najat El Hachmi l’èxit de Sant Jordi
- El Mas Ricart de Gurb es podria convertir en un centre de reinserció de malalts mentals
- Només Vic ha de tenir farmàcia de guàrdia?
- Una escultora i una pediatra d’Osona reben la Creu de Sant Jordi
- Parramon obté el tercer grau i la Fiscalia recorre
- Vic enceta «un procés imparable de regeneració del barri del Remei»
- La pressió dels veïns fa que Salut es replantegi una solució pel Bisaura
-Subscriure
Natura
Divendres, 12 Octubre, 2007
Una parada per dinar
Hem baixat uns 10 minuts més avall i en el que seria si hi baixés aigua un clot de torrent, ens hi hem instal·lat, doncs ens ha semblat més frescal que la resta de bosc de baixada que hem fet i que a aquelles hores, la forta calor fa destil·lar literalment l’aroma dels pins. Els núvols no han passat del coll i el sol ha continuat escalfant amb més força que mai mentre hem estat dinant, la vista des d’aquí no és ni molt menys tant espectacular com la que contemplàvem fa poca estona des de dalt del coll, però per contra aquí tenim literalment als nostres peus el poble d’Arinsal, que com d’altres pobles d’aquest país estan encaixonats al fons de les valls envoltats d’altes carenes, totes elles sobrepassant els 2000 metres d’altura, queda ben visible el que havia estat el petit poble i que ara forma el nucli urbà, enfilat a la part esquerra del riu Arinsal amb la petita església i el carrers molt estrets, la resta és bàsicament de nova construcció i configuren una població molt allargassada a banda i banda de la carretera principal que després de deixar el poble s’enfila muntanya amunt per arribar a les modernes estacions d’esquí, també s’hi estaca un monumental bloc d’edifici format per incomptables pilastres de formigó que des d’aquesta altura donen la impressió de que és tracta d’un eixam de nínxols de cementiri, més tard descobrirem que és tractava d’un complex residencial d’apartaments enfilat a la mateixa vessant de muntanya i a tocar del riu que s’ha abandonat, no se sap si per fallida financera, per la mala imatge del complexa o per temor a que una nova i sempre possible allau de neu se l’acabi emportant.
Divendres, 21 Setembre, 2007
La Vall d’Ordino
El petit poble d’Arans, encaixonat al fons de la vall, entre les vessants del Casamanya i el Percaneta, compta amb un nucli antic i un grup de noves construccions que han donat en l’actualitat una revifalla a l’indret, doncs a principi de segle sols tenia tres cases habitades i formava quart amb La Cortinada. Tant la Cortinada com Arans venen documentats des del 1176. A La Cortinada hi trobem d’interessant l’església amb campanar romànic llombard, modificada el segle XVII, on s’hi ha descobert fa pocs anys unes pintures romàniques del segle XII amb motiu d’unes obres de reconstrucció. Si a peu o amb cotxe seguíssim per la mateixa vall, a un parell de kilòmetres trobaríem Llorts a 1.413 metres d’altitud en un eixamplament de la vall en la vessant de ponent del pic de Casamanya que forma un nucli antic de velles cases a l’entorn de l’església amb un campanar d’espadanya, és el primer poble Andorrà on va arribar-hi Verdaguer després d’una travessa pel Pirineu francès i la pujada a la Pica d’estats. A uns tres quilòmetres més amunt trobem El Serrat, l’últim poble de la vall que utilitzaven els seus habitants com residència temporal per les feines del camp i dels pasturatges a l’estiu i restava tancat la resta de l’any, tenia una Farga on també s’hi treballava els mesos de primavera i estiu aprofitant el mineral de ferro de l’indret, encara son famoses algunes fonts ferruginoses d’aquesta vall. Una petita església dalt d’un penyal, presideix l’antic poblet. Avui dia el Serrat, és un poble molt turístic, amb hotels i modernes urbanitzacions i amb una bona carretera asfaltada s’accedeix fàcilment als estanys de Tristaina i les pistes d’esquí del mateix nom, també hi trobem força ben senyalitzats senders de petit i llarg recorregut. Recórrer aquesta vall, és descobrir una Andorra amb els seus orígens, molt lluny del coneixement que se’n te d’aquell país.
a la secció Osona Comarca • a la secció Natura • (0) Comentaris • Enllaç
Dijous, 13 Setembre, 2007
Un bany reparador
Decidim intentar-ho, el més perillós és travessar el torrent, una relliscada en fals i ens podríem fer mal de debò, sobre una clapa d’herba damunt la roca hi hem posat una pedra i ens dona la impressió que com a passera per saltar a l’altre costat ens aguantarà força be. Ha aguantat el nostre pes, i hem pogut passar a l’altre costat de torrent, el perill segueix, abans de grimpar per apartar-nos del salt passem per una cornisa damunt mateix de l’aigua, uns troncs de sàlics quasi ens barren el pas, els troncs son flexibles i intentant no perdre l’equilibri els anem apartant, més d’un cop ha calgut ajudar-nos mútuament, però amb la respiració continguda fem l’últim replà i marxem cap els arbres del bosc, ho hem aconseguit, amb poca estona després d’apartar boixos a dreta i esquerra per fer-nos pas i saltant per sobre graons de pedra trobem un canal de reg quasi sec i el seguim baixant per dins, travessem un camp d’herba acabada de daiar i saltem la tanca, ja som a la pista , a dos metres trobem com per burla la primera senyal de pista, d’aquí on acabem d’arribar fins el punt de sortida, o sigui el poble d’Ordino, hi ha poc més d’una hora de camí i un desnivell de poc més de 300 metres.
Divendres, 15 Juny, 2007
El llac d’Engolasters
Seguim a la dreta passant per entre les improvisades terrasses de bar, amb tendals, taules i cadires també molt concorregudes de gent, que aprofitant les instal·lacions d’uns circuits esportius i d’aventura, resulta un indret molt concorregut pels turistes de l’oci. No cal dir que també ens vindria de gust fer un refresc, però decidim continuar per sortir d’aquella multitud de muntanyencs vehiculats.
Divendres, 13 Abril, 2007
El refugi de l’Illa
Després de dinar, hem passat una bona estona fent una petita migdiada, però finalment hem decidit tornar al refugi ja que ha baixat força la temperatura. Al mateix temps les bromes s’han anat fent més espesses i l’ambient s’enfosqueix. En una esplanada davant mateix del refugi els sorollosos estadants hi estan col·locant bosses i estris de material de pesca que van traient de l’interior. També és en aquest moment que ens adonem d’un parell de “rulots” instal·lades a tocar d’un estany més llunyà; ens fa l’efecte que deuen servir pels guardes forestals que tenen cura de la vigilància de l’indret o instal·lats per influents i adinerats individus que els han permès instal·lar-hi el seu particular refugi.
Estadístiques
Aquesta pàgina ha estat visitada 761160 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4106 segons
Total Entrades: 6811
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 05/15/2008 05:33 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/16/2008 08:59 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19
