Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Natura

Dijous, 09 Setembre, 2010

Tornada

Toni Vilaró

Veritablement, des d’aquest indret és poden contemplar unes immillorables vistes sobre el poble de Begur i una part molt significativa de l’Empordà, per on hem estat recorrent durant tot el dia i una blavor de mar molt intensa que no havíem tingut ocasió de contemplar tant de prop.
A l’altre costat del petit parc hi ha la parada del Bus tal com ens havien dit, però no hi ha cap cartell indicador d’horaris ni de taxis. Als baixos d’un edifici porxat hi descobrim l’anunci d’un bar amb la propaganda de la coca-cola, i suposant que podrien treure’ns de dubte entrem a fer un cafetet i preguntem si tenen l’adreça o telèfon d’un taxi, ens diuen que de bus els diumenges no n’hi ha, peró ens faciliten un número i sortosament trobem el taxista que en pocs minuts ens ve a recollir.
Arribats a Torroella de Montgrí el primer que fem és retornar a l’Hostal per si podem recuperar el bastó que ens havíem deixat. Tal com havia passat al matí no trobem ningú que ens obri la porta. Ja el donàvem per perdut, quant una senyora ens crida des d’una finestra per dir-nos que la seva filla no vindrà a obrir fins les 7. Li comentem que sols voldríem recuperar el bastó, que no podem esperar dues hores doncs no volem pas fer-hi nit. Si és només per això, ja baixo i us el vinc a donar. El bastó encara era al mateix lloc, el poguérem recuperar i després de donar-li les gràcies anàrem a l’aparcament per retornar amb cotxe, arribant a Vic a les set de la tarda.

Enllaç

Dijous, 02 Setembre, 2010

Begur

Toni Vilaró

Entrem a la dreta en una zona de bosc de pins que han fixat les antigues dunes de sorra. Realment la pista que va remuntant amb certa suavitat és totalment sorrenca, i quan després d’un revolt apareix al nostre davant una explotació d’extracció de sorra no ens ve gens de nou donada l’altura que assoleixen aquests turons sorrencs. Al final de la pujada i en un tram força planer, sota mateix d’una gran pinassa, ens aturem per dinar, són prop de 2/4 de 3, torna a fer sol i el vent que amb més o menys força ha anat bufant continuament, gràcies als arbres que ens envolten, quedem força arrecerats i resulta molt més suportable.
Un cop acabat el dinar d’entrepans, seguim caminant tot deixant enrere les dunes i continuem per una pista de terra que pel que sembla no és massa transitada doncs les herbes la tenen ben envaïda. En poc més de 1/2 hora entrem al poble de Begur pel carrer Carles d’Homs fins el portal d’en Paloma.
Per culpa de la tramuntana que amb més o menys intensitat no ha deixat de bufar en tot el dia i potser per la falta de costum hem arribat més aviat del que preveiem, doncs no hem perdut temps ni descansant ni fent parades per contemplar el paisatge. Ens prenem un xic de temps per recórrer els estrets i costeruts carrers de Begur per la part antiga en direcció a les ruïnes del castell. Retornats a la plaça darrera l’església, preguntem per la possibilitat d’un transport públic o d’un taxi per retornar a Torroella de Montgrí i ens adrecen al cap damunt del poble on hi ha un monument a la Carmen Amaya que realment val la pena.

Enllaç

Dijous, 26 Agost, 2010

De Pals a Begur

El 1783, la vila de Pals va assolir un fort augment de població gràcies a l’aprofitament dels terrenys pel cultiu de l’arròs i altres plantacions de fruiters. En l’actualitat, l’arròs continua sent un dels cultius més importants del sector, que junt amb l’increment turístic continua mantenint una bona economia i un constant degoteig de turistes.
L’església parroquial de Pals dedicada a Sant Pere és troba situada al punt més alt del poble en l’indret anomenat Pedró, és un edifici d’una sola nau, d’estil gòtic, de l’anterior església romànica en queden pocs vestigis. Del castell de Pals, en resta sols per decisió del mateix Joan II la torre de les hores que sobresurt conferint al conjunt antic una silueta característica, per contra les muralles són de les més ben conservades i interessants de l’Empordà, en resten un seguit de torres en força bon estat. A la plaça hi ha l’actual casa de la vila d’estil gòtic tardà, com moltes altres construccions del recinte, també podem contemplar un casal fortificat dels segles XV i XVI, d’aquestes construccions tinguérem ocasió de contemplar-ne d’altres durant el tram de recorregut entre Pals i Begur.
Sortim del poble per un arc de la muralla i baixem per la carretera d’entrada on hi trobem un bar que ens permet treure la sed i fer un petit piscolabis per esperar el dinar. 
Ja una mica refets de la calor del dia seguim per carretera asfaltada i creuem per sota la carretera principal, seguint tot recte en direcció al mas Floris tot vorejant-lo per més endavant seguir cap la dreta per una pista senyalitzada, a uns 3/4 d’hora de Pals trobem a la nostra esquerra Can Pou de ses Garites, un altre notable exemplar de masia fortificada, seguim en direcció a llevant i després de deixar el petit recorregut 108 que marxa a l’esquerra.

Enllaç

Dijous, 05 Agost, 2010

El Territori

Toni Vilaró

El terme municipal de Pals, compren una gran planura del baix Empordà, el trobem situat entre les muntanyes de Begur al sud i la serra del Montgrí al nord. En altre temps tot el terme era pantanós fins que es va anar dessecant per convertir-lo en terra de conreu, fins i tot és va dessecar l’anomenat estany de Pals situat entre Pals, Fontclara i Sant Feliu de Boada, per convertir-lo al cultiu de l’arròs al segle passat. Té una gran extensió de litoral marítim amb terrenys sorrencs que formen grans dunes aportades per la tramuntana i frenades gràcies a la vegetació d’arbustos i de pins.
Segons la geografia de Catalunya, el castell de Pals fou domini dels comptes de Barcelona, fins que el rei Alfons el Cast el concedí a Ramon de Vilademuls, més tard Pere I el catòlic el cedí al vescomte R. De Tudena de per vida. El 1230 Jaume I donà Pals a Bernat de Santaeugènia, senyor de Torroella de Montgrí per la seva aportació a la conquesta de Mallorca. Incorporat a la baronia de Torroella, retornà a la corona el 1272. El 1322 fou adquirit pel bisbe de Girona i els seus canonges, fins que un temps després Jaume II en recuperà el domini i el donà a la seva muller Elisenda de Montcada. Pere el Cerimoniós cedí vil·la i castell el 1380 als barons de Cruïlles, però 7 anys més tard torna a estar en possessió reial. El segle XV, en la guerra contra Joan II que va assolar tota la contrada, el castell en restà molt malmès fins el punt que uns anys més tard el mateix rei donava permís als consellers de la vila per aprofitar-ne les pedres per poder restaurar l’església.

Enllaç

Dijous, 08 Juliol, 2010

Un camí a la vora del Ter

Toni Vilaró

La silueta inconfusible del Montgrí amb el seu castell al cim ens seguirà contemplant durant pràcticament tot el dia, cosa que ens farà recordar les dificultats que ens imposà el dia abans la tramuntana per aconseguir arribar al cim.
Marxem del poble en direcció sud, pel costat de la carretera que va a Pals, passat el pont trenquem a la dreta i seguim per la riba dreta del riu Ter per una pista de terra franquejada de canyissars, com un veritable passeig natural a tocar del riu, que en aquest indret forma un petit embassament donant l’aparença d’un considerable riu per l’amplada que assoleix. En poca estona arribem a la desembocadura del riu Daró amb el Ter. L’encant natural que podria tenir aquest aiguabarreig queda difuminat pel poc cabdal d’aigua dels dos rius i sobretot per la canalització artificial del Daró per evitar així les freqüents inundacions de les terres de cultiu, construït amb veritables parets de ciment.
Mitja hora més tard retrobem l’encant natural del riu al passar per sobre un pont medieval de pedra amb cinc arcades banyades d’aigua gràcies a una resclosa que embassa la poca aigua que porta el riu. Passem el pont qu,e per les fondes roderes marcades a la pedra, ens dona idea de l’important moviment de carros que havia tingut al seu moment.
Passat el pont entrem al petit poble de Gualta. Passem per davant de l’església que sobresurt en molt a la resta d’edificis del poble i contemplem una antiga canalització de rec al peu d’un antic molí fariner, al centre mateix de la població. Aquest edifici del segle XVII amb detalls neoclàssics, conserva restes d’una fortalesa medieval que podria tenir relació amb el castell de Gualta, que segons documentació, el rei Jaume II va concedir una llicència el 1313 a Ramon d’Empúries, prior de l’ordre de l’hospital, per a construir l’esmentat castell.

Enllaç
Pàgina 1 de 32 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 4880232 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.4077 segons
Total Entrades: 12033
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/09/2010 12:21 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 10
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/11/2010 04:56 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19