Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Fora de test

Dijous, 02 Febrer, 2012

Voltregà, dues històries d’avui

Joan Turró Calvet
Director

Dissabte és un dia de festa al Voltreganès, façanes, balcons, finestres i fanals estan guarnits amb estelades i senyeres que reivindiquen una ferma aposta per Catalunya i per reparar l’afront de fa un any quan la Guàrdia Civil va prohibir disparar salves en honor dels patriotes morts a la Gleva el 1714. La resposta, pacífica i descarada alhora, serà aconseguir, el 4 de febrer, el rècord mundial de salves amb la participació de gent vinguda d’arreu dels Països Catalans i d’Itàlia.

SEGUIR LLEGINT...

Enllaç

Divendres, 27 Gener, 2012

El tarot i la independència

Joan Turró Calvet
Director

Dimarts a la 1 del migdia vam començar un programa de tarot a Ràdio Vic. Serà en antena dimarts i divendres de 13 a 13,30 amb una bona amiga al davant, la Cèlia Cartanyà. Què vols que et digui, jo no m’acabo de creure que el meu futur es llegeixi a partir d’unes cartes, però sí ho respecto, perquè hi ha gent que necessita ànims per tirar endavant i els missatges que escolto sempre acaben sent en positiu, perquè més enllà de dir-te que no l’has encertat amb una relació o amb un projecte, tot seguit t’acaba obrint la porta a noves expectatives vitals.

SEGUIR LLEGINT...

Enllaç

Dijous, 19 Gener, 2012

Un quiròfan per la independència

Joan Turró Calvet
Director

Quina setmana! Escric aquestes quatre ratlles a pocs minuts de l’inici del Madrid-Barça, però això, afortunadament, és el menys important. Especialment per la confiança que tenim amb en Pep Guardiola. Li hem agafat ‘carinyo’ a aquest noi que avui fa 40 anys, per tant, no seran els ‘madrilenyuus’ qui gosaran espatllar-li la festa…

SEGUIR LLEGINT...

Enllaç

Dijous, 12 Gener, 2012

Para de queixar-te!

Joan Turró Calvet
Director
.

Es comença a detectar un grupet de persones que ens envien contínuament aquest missatge: Para de queixar-te!. La queixa, com a ‘modus vivendis’, hauria de passar a la història, diuen, perquè hem de mirar endavant i aprendre dels errors del passat per no repetir-ho. Necessitem estímul positius, evangelitzen, per sortir d’aquest pou de pessimisme i així obviar les males notícies i impregnar-nos de bones noves. Fantàstic! I estic absolutament d’acord, però em queda un matís per fer: quines notícies portaran el segell de positives? Si ho han de ser a partir del meu criteri, seran tendencioses, si són recomanacions oficials, significaran un atac a la llibertat d’expressió
Busquem exemples: Escòcia té un termini de 18 mesos o com a molt el 2014 per convocar el referèndum sobre l’autodeterminació. Els anglesos volen anar per feina, perquè saben que tenen la partida guanyada i així podran tancar, durant una bona temporada, les reivindicacions sobiranistes d’aquell territori. És una notícia positiva? Els que anhelem la independència de Catalunya, estem gelosos d’aquesta mostra de normalitat democràtica d’un Estat europeu i ens esperona a seguir lluitant per aconseguir la celebració d’un referèndum similar al nostre país. És una notícia negativa? Els castellans que creuen que Espanya és una, gran i lliure, viuen aquest procés com un atac frontal als seus principis d’unitat, però clar, fa anys van decidir ser membres de la Unió Europea i aquest és un camí sense retorn.
És notícia d’aquesta setmana, per tant busquem ara la part positiva del pla de pensions que s’han autoatorgat sis exalts directius d’Unnim -van plegar entre març i juliol del 2011-, el qual supera els 8 milions d’euros. És extraordinari que una gestió nefasta acabi comportant rèdits de per vida. El més ben dotat és, diuen, l’exdirector general -Enric Mata- que s’emporta més de la meitat de la consignació. La lectura negativa… no sé què diran, per exemple, els treballadors d’Unnim que es quedaran sense lloc de treball, un cop, aquest divendres, comenci el principi del fi del procés de venda de l’entitat.
Més de mig milió de famílies espanyoles perdran la casa en els propers quatre anys, segons un estudi de l’Associació d’Afectats per Embargaments i Subhastes. També hi hauria lectura positiva d’aquesta notícia, però, després, no em quedarien ànims ni per queixar-me.

Enllaç

Dijous, 05 Gener, 2012

Insubmissió hipotecària

Joan Turró Calvet
Director

Oriol Pujol ha sortit aquests dies defensant novament el pacte fiscal i ha advertit al senyor Rajoy que el tancament de caixes podria ser una de les mesures de pressió de la Generalitat.
Aquí ha agafat a molts amb el pas canviat. Després dels esforços que hem fet al llarg del 2011 per integrar en les converses del dia a dia conceptes econòmics com: deute sobirà, espoli fiscal, prima de risc… Apa, ara ‘tancament de caixes’. Si ho deixes anar, els més espavilats et miren amb cara de pena i els ulls tombats exclamant: «Vaaa. Fa dies que s’arrossega. La Caixa de Manlleu ara és Unnim i en pocs dies ves a saber de qui serà... si es que queda alguna cosa després de pagar sous a alts directius». Doncs no. El tancament de caixes que propugna l’Oriol Pujol des de CiU és una altra història. És deixar de pagar els impostos a l’Estat. Cosa semblant va proposar en els seu dia l’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, avui màxim mandatari d’ERC, quan es negava a tornar els diners que Madrid li reclamava en concepte d’una bestreta. Llavors se’l va titllar de fer volar coloms: «Si els calers ens arriben de Madrid!». Fer un tancament de caixes significaria que els catalans deixéssim de pagar els impostos directes i que la tal quantitat la transferíssim a un compte a nom de la Generalitat. Insubmissió fiscal, aquesta és una altra expressió a recordar.
Per proposar, però, no quedem: insubmissió hipotecària. Tots els catalans deixarem de pagar les quotes de les hipoteques. Què passarà? Judicialment, res. Perdó, sí, el col·lapse. El sistema actual és incapaç d’absorbir el munt de demandes que caldrà plantejar, no hi haurà prous advocats per instar les causes, ni jutges per instruir-les, no es compliran els terminis… en definitiva, les entitats financeres no podrien fer-hi res.  Habitatge gratis! i potser llavors el senyors Rodrigo Rato de Bankia (2,4 milions d’euros a l’any) o Jordi Mestres d’Unnim (963 mil euros/any), entre molts altres, tindran problemes per cobrar la nòmina. Nit de Reis, nit de fantasia i il·lusió... Però no, la meva carta als Mags és molt simple, només demano companyia per tirar endavant el meu propòsit pel 2012: que els meus actes quotidians s’impregnin del segell de servei als demés i de fer camí cap a la independència. Bon Any.

Enllaç
Pàgina 1 de 28 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11293115 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2283 segons
Total Entrades: 14187
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 12/02/2011 01:34 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 26
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 02/05/2012 01:29 pm
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19