Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Fora de test

Dijous, 09 Setembre, 2010

El populisme s’ha de frenar amb transparència

Joan Turró Calvet
Director

Aquest dimecres he anat al ple de Vic, perquè en l’ordre del dia hi havia una moció de PxC per demanar més policia nacional a Osona per a l’expulsió dels immigrants il·legals. L’Anglada fent ús del seu populisme ignorant, ha fet una barreja d’una veritat i d’una mentida per fer una afirmació gratuïta: ‘La ciutat de Vic té un 25% d’immigració i s’està convertint en un paradís islamista’, a més d’especular amb connexions amb el terrorisme islamista. Especula i manipula part d’un comunicat d’un sindicat policial (Confederació Espanyola de Policia) en el qual es parla de manca d’efectius de la policia nacional i que això pot acabar convertint la comarca d’Osona en un paradís de la immigració irregular i, més enllà, un lloc on l’islamisme radical té un dels assentaments més importants de l’Europa Occidental (osona.com 27 de juliol).  Quina pena. Ell que se sent més vigatà que ningú, assenyala la seva ciutat com un lloc insegur, incontrolat i on el perill ens espera a cada cantonada. De la bona convivència a Vic i del respecte a les persones ell és el millor exemple, perquè pot circular pels carrers de la ciutat sense haver de mirar constantment al darrera. L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ha dit que la moció d’Anglada respon al seu discurs racista que relaciona immigració i islamisme… i avui terrorisme. I aquest senyor s’anuncia com futur parlamentari i alcalde de Vic. Aquesta, desitjo, serà una altra de les seves mentides.
Intentant trencar tòpics, en l’apartat de precs i preguntes, el regidor Joan López Carol ha contestat unes dades referents a la distribució dels ajuts, prestacions i serveis socials de l’Àrea d’Afers Socials. L’any 2009 es van atendre 6.964 persones de les quals 1.216 no tenien la nacionalitat espanyola, el que suposa un 17% del total, i es va atorgar 1.333.000 euros en ajuts, prestacions i serveis, dels quals 369.806 euros va anar a parar a persones que no tenen la nacionalitat espanyola el que suposa un 28,36% del total.
L’Anglada ha aconseguit que es facin públiques aquestes dades? Sí, però ell només fa de transmissor del que es diu a peu de carrer i el que reclama el ciutadà avui és una absoluta transparència de la despesa pública. Només amb tones de confiança aconseguiran que el 28 de novembre no siguin minoria i extremistes els que votin.

Enllaç

Dijous, 26 Agost, 2010

Sempre ho he sentit a dir… amb oli entra millor

Joan Turró Calvet
Director

Ja hi tornem a ser. Durant les vacances he pecat. No he complert un munt dels manaments que vaig redactar en el meu darrer article, però al menys llegir el llibre sí ho he aconseguit: ‘Memorias de un preso’ de Mario Conde. Indispensable per aquells que tinguin interès en entendre que està passant avui en la nostra societat, perquè el relat d’uns fets on el poder polític trepitja sense cap escrúpol el poder judicial en plena democràcia, com va ser el cas Banesto, tenen avui plena vigència amb el que han fet amb l’Estatut. Avui, Mario Conde, està en llibertat condicional i pendent del Tribunal Constitucional. A finals del 1993 el van empresonar per primera vegada i fins tenir la condicional (2008) han estat quinze anys amb entrades i sortides i uns quatre anys de compliment efectiu. La utilització de determinats mitjans de comunicació per sembrar un estat d’opinió, el finançaments dels partits polítics o com les responsabilitats recauen en els que executen les decisions que altres han pres a consciència, tot això embolcallat amb anècdotes de presidiaris, traïcions i drama familiar (la seva dona Lourdes va morir pocs mesos després de la seva darrera sortida de presó), fa que fins hi tot t’empassis les reflexions d’un personatge carismàtic que podria estar preparant una entrada indirecta (situació judicial), però amb força al món de la política, a partir d’una grup mediàtic que abandera la televisió Intereconomía i de la necessitat que l’Estat espanyol té d’un líder de centre-dreta que ha defensat amb integritat la seva injusta condemna que van forçar els llavors líders de PSOE i PP, Felipe González i José María Aznar, perquè ja veien que en ell es dibuixava una alternativa clara -que la societat veia amb bons ulls i que ell sempre va negar- per sortir de la crisi i aixecar el país.
Fa poques setmanes, Mario Conde s’ha tornat a casar amb una professora de Dret Constitucional, segueix sent multimilionari, té diferents negocis i un d’ells és elaborar en una de les seves finques, Los Carrizos, el millor oli d’oliva del món (això ho diu ell), que només es pot comprar per internet. És evident, no m’he pogut resistir a la temptació i aquesta setmana espero que m’arribi la comanda de tres llaunes de mig litre a un preu de 18 euros. Sempre m’ho han dit… ‘amb oli entra millor’.

Enllaç

Dijous, 05 Agost, 2010

Els meu deu manaments d’unes vacances de parriure

Joan Turró Calvet
Director

Tancat per vacances. Gràcia i animadversió desperta aquest simple cartellet, segons si el penges (física o virtualment) o el pateixes. Aquests propers quinze dies, amb algun que altre entrebanc, em toca gaudir d’unes vacances de parriure i no parlo d’enyorar les d’èpoques escolars, molts ens conformaríem amb les actuals dels ‘envejats’ funcionaris. Que la crisi els hi conservi.
Aquest any he decidit fer-me un llistat d’obligacions pel dia després de la ‘turronada’ -reencontre familiar d’obligat compliment en terra de ningú i que cal mantenir per ‘decret’ si convé i en contra dels joves ‘abolicionistes’-.
Els deu manaments, alguns d’ells contraris a les actuals bones costums són:
- Posar-me ‘moreno’. Tot i que una llarga i continuada exposició al sol sembla que avui s’ha convertit en una acció d’alt risc amb greus conseqüències per a la salut… de copagament.
- Beure i menjar sense moderació. Fins que el cos o la VISA digui prou. Especial menció pels gelats Dino. Pobre salut.
- Contemplar i algun dia criticar amb ‘sornegueria’ aquells ciutadans estrany que es dediquen a córrer o d’altres exercicis en ple sol. La salut en renega…
- Jaure i gandulejar fins que les necessitats corporals ens obliguin a una altra posició... assentat a taula.
- No mirar la tele. També és tema de salut… mental.
- Llegir un llibre. Compensa el punt anterior.
- Jugar al ‘mentider’ (gobelet i daus) amb la família, perquè alguns dies hi serem tots: Teresa, Eva, Cristina, Sandra… Això sí és notícia.
- En contra de tot el dit al principi. Fer exercici. És a dir, treure a passejar la ‘Puça’ arran de mar i cap al tard, per evitar haver de córrer si ens perseguís un policia per sancionar-nos.
- Fer un volt nostàlgic i d’immigrant per Palau Saverdera (Alt Empordà) i recordar que allà hi ha mil i una arrels de la meva manera de ser i que el ‘toc’ de tramuntana no és fruit de la casualitat.
- Ho sento. Jo no voldria, però hi ha aquell que em bufa el clatell que m’exigeix que durant aquests dies redacti un llistat de bones intencions per a la propera temporada.
Un ja el dic ara. Que tots tinguem nova temporada. Bones vacances.

Enllaç

Dijous, 01 Juliol, 2010

Adéu Espanya, som Amèrica… i campions

Joan Turró Calvet
Director

La revetlla de Sant Pere ha estat sonada com mai, la traca de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut ha desbordat totes les previsions i les respostes són tantes com veus hi ha a Catalunya. L’escenari vigatà, ni que vulgui, pot defugir de l’encant de ser la capital de la ‘Catalunya catalana’. Diumenge, 27 de juny, la selecció catalana d’hoquei patins aconseguia a Vic el títol de campiona de la Copa Amèrica. Aquest dimecres (espero haver atrapat la foto de la portada), s’espera una concentració multitudinària(?) a la plaça de la Catedral per fer un brindis amb cava i cridar: ‘Adéu Espanya’. Premonitori aquest primer títol americà, just a 24 hores que ens facin saber que només ens volen a Espanya com espanyols i d’això, ni parlar-ne.
Què hem de fer? Per una vegada, els catalans hauríem d’anar tots a una. La resposta liderada pel President de la Generalitat hauria de ser el camí a seguir, però ens ha deixat a cavall del sí però no massa habitual entre la classe política. Ens crida a manifestar-nos, però alhora cal acatar la sentència i empassar-nos que uns tals Tribunal Constitucional estan més legitimats que la veu del poble català expressada a través del suprem exercici democràtic que és votar. Vies alternatives dins el marc de la constitució espanyola? No fem riure. Les seves lleis les interpreten segons els seu interès. És hora del punt i final.
Necessitem que algú ens dibuixi el nostre Estat amb traç ferm i sense carrincloneries. Quin model organitzatiu seguir i aplicar. Que no m’expliquin que ser independent és més o menys car. No som una colla de babaus ignorants. Volem dades concretes i arguments que garanteixin la nostra sobirania dins la Unió Europea.
PSOE i PP es riuen de nosaltres des de Madrid. Són incapaços de pactar mesures contra la crisi o de legislar contra la corrupció política, però per anar contra Catalunya llavors sí són germans de sang. Adéu Espanya!. Una mostra de la Catalunya independent és la que va vibrar aquesta setmana amb la celebració de la Copa Amèrica a Vic, amb un centenar llarg de voluntaris que van demostrar que, a les bones, som acollidors, generosos, treballadors i… catalans.

Enllaç

Dimecres, 23 Juny, 2010

Arrivederci Roma

Joan Turró Calvet
Director

En menys de 24 hores a Roma, ja vam viure un munt d’emocions. La primera, però, i que m’ha acompanyat cada dia, és intentar entendre com la capital d’Itàlia és a anys llum de les instal·lacions urbanes i d’infraestructures del nostre país. Què hem fet? El malbaratement dels nostres mandataris el podrem pagar mai més?... Però això, avui no toca. Estàvem allotjats a pocs minuts de l’Estadi Olímpic i ens vam acostar per trepitjar la gespa de la darrera Champions del Barça, però en lloc d’això vam contemplar el darrer assaig d’una desfilada militar. El Barça va tenir nova presència el dia del casament, perquè l’àpat es va celebrar a Villa Aurelia, el mateix lloc on el club va sopar el dia del títol i perquè la Giorgia va rebre la samarreta blaugrana amb el número 22. Els ‘matxambrats’ i/o sobrevinguts han anat fent créixer la família Turró. El segon casament d’un nét, en Carles, ha comportat que ‘oficialment’ ja hi ha un nou membre a la família i com l’anterior, l’Oriol-21, és un hooligan del Barça, va fer aquest present a la núvia al mig del banquet, la qual va fer els honors posant-se per uns instants la samarreta. Fantàstica la celebració. Em toca respectar la intimitat d’una festa privada, però sí puc explicar que ja conec el pessebrista italià de cabells blancs que, si recordeu la setmana passada, en tenim mostra a Sant Hipòlit. Vaig ser a Roma fa 30 anys i se’m fa difícil entendre com no vaig ser capaç d’impregnar-me de ciutat com ho he fet aquests quatre dies. La penúltima reflexió em diu que pot haver estat per les companyies… Podria ser. L’impacte de descobrir la ciutat envoltat dels teus, els 22, és brutal i més quan veus que aquest era un desig anhelat pels 1 i 2, i que aquest 2, la Maria, va tenir el ‘valor afegit’ de celebrar en aquesta capital el 86 aniversari.
La Fontana de Trevi és, tot i l’esclat turístic que pateix, un reclam obligat i el llançament de monedes no amaga res més que la simplesa del desig de tornar a una ciutat que és immensa d’història i que a cada cantonada et descobreix un instant de vida.
Avui arribem de Roma i ens hem acomiadat amb el típic i tòpic: Arrivederci Roma. No és pel moltíssim que ens queda per descobrir, sinó per l’encant d’intentar-ho.

Enllaç
Pàgina 1 de 14 pàgines  1 2 3 >  Últim »

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 4879848 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.7140 segons
Total Entrades: 12033
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 09/09/2010 12:21 pm
Darrer comentari: 02/11/2007 06:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 9
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 09/11/2010 04:04 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 15:19