Usuaris registrats:
Accedir-hi

Cercar


Recerca avançada

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Fora de test

Divendres, 29 Maig, 2009

La Festa de Ràdio Vic i l’acte de compartir

Joan Turró
Director

La Festa de Ràdio Vic va coincidir en el temps amb la celebració de la lliga del Barça i amb una retransmissió interminable de la desbordada passió dels èxits d’un equip de futbol que traspassa les fronteres de l’esport. Ara mateix no sé si han aconseguit la tercera copa. Diuen, la més preuada. Resultat a banda, cal destacar que el català ha estat per primera vegada idioma oficial a la final de la Champions. I a la memòria recent de tots, encara hi ha aquest munt d’ídols de la pilota i de distintes nacionalitats que dissabte passat, al Camp Nou, varen acabar els seus parlaments amb un ‘Visca Catalunya’. No em toca judicar les bondats o no del president Laporta (segons alguns, per fer-ho cal ser soci…), però sí vull admirar la capacitat de compromís -al menys en públic- que ha inculcat als jugadors del Barça vers Catalunya, el país que els ha acollit i els ha ajudat a arribar al cim dels elegits per ser idolatrats.
Què té a veure això amb la Festa de Ràdio Vic? No, no és només una qüestió de coincidir en horari o el fet que es pogués seguir la celebració del Barça a través d’una pantalla gegant. És aquesta faceta de compromís públic que m’atreveixo a dir que compartim Barça i Ràdio Vic. En el nostre cas, els protagonistes són en la majoria d’ocasions anònims identificats, però la fidelitat i estimació per Osona traspua en totes les accions. Els valedors de Ràdio Vic no som els que tècnicament la fem funcionar, la nostra emissora només té sentit gràcies a tota aquesta gent que se l’ha fet seva i que en els moments de ser-hi sempre acaben responent. De vegades només és el petit esforç de prémer el botó o resintonitzar el 90.3, però hi ha ocasions, com la Festa de dissabte, que desinteressadament es bolquen en donar suport a un projecte que se sustenta essencialment en el territori i en el català. Vam descobrir talents que esclataran en poc temps com el Mag Pota o ens vam treure de nou el barret amb qui connecta com ningú amb el públic: Pep Poblet. Al seu voltant, altres impagables actuacions que, a través de la ràdio, arribaven molt més enllà de la Sala Bac Art de Roda. Aquest exercici d’imaginar aquells que també hi eren fa que el sentit de compartir tingui amb la ràdio una dimensió única i impagable, perquè està farcida d’imaginació .

Enllaç

Divendres, 15 Maig, 2009

El país em necessita… no abans del 27 de maig

Joan Turró
Director

Diumenge vaig viure, ‘en viu i en directe’, la Fórmula 1. L’espectacle del gran circ de Montmeló el vaig compartir amb la meva filla Cristina des d’una posició privilegiada, la terrasseta del Circuït. Una mena d’apartament d’uns cent metres quadrats on hi havia molt menjar i beure, gent ‘guapa’ i una petita balconada que dona just al damunt dels ‘boxes’ -en aquest cas just al damunt de l’equip Brown que va guanyar la cursa-. D’espais com aquest n’hi ha més d’una trentena, recordo que al costat teniem la gent de la Sexta i que fins arribar al nostre apartament vam passar per davant d’unes noies espectaculars que custodiaven les portes de ‘la Caixa’, Coca-Cola, Vodafone… i un munt d’empreses que cotitzen a borsa. Boca-oberta -igual que quan van arribar els de la Garrotxa a Vic amb la nova carretera-, així em passejava per aquells ambients de luxe i despilfarro sense entendre la situació. La resposta, però, la vaig trobar al cap de poca estona. Com no podia ser d’altra manera, em vaig trobar amb un conegut vigatà que exerceix dins aquell territori: «... tots aquests que passejen per la moqueta no n’hi ha cap que hagi pagat, la festa l’han cotitzat tots aquells que veus a les graderies, sota el sol». Gran lliçò. De fet, però, sempre és el mateix.
Segurament és que em faig gran. Però entre els cotxes, l’anunci de la píndol·la del dia després i el debat de la nació, cada dia ho tinc més clar i no em canso de repetir-ho a qui em volgui escoltar: el país em necessita. Estem en plena crisi i encara el que prevaleix és aquest escenari de cartró-pedra on el més important és el no res del ji, ji, ja, ja. Tot és una gran mentida i només es valora la política d’aparador. El menys important de Montmeló eren cotxes i pilots, amb la píndol·la és més important la xifra de la freda estadística que no la història única i personal d’aquella nena, menor d’edat, que ha tingut, segur, una relació equivocada i en el debat de la nació... Quina nació?
Infeliç de mi. Avui que em poso a plena i absoluta disposició dels que volen lluitar per canviar el món, resulta que el Barça haurà jugat la final de la Copa del Rei de futbol. Si han guanyat, el país ja és feliç i no cal moure res -al menys fins el 27 de maig final de Champions- i si han perdut… doncs tampoc, perquè el 27 de maig és molt a prop.

Enllaç

Divendres, 24 Abril, 2009

Toc d’hoquei, un premi també per a Ràdio Vic

Joan Turró
Director

Aquesta setmana s’han donat a conèixer els premis Ràdio Associació, que s’entregaran el 14 de maig a Barcelona, i un dels guardons ha estat pel programa ‘Toc d’Hoquei’ que es realitzava als estudis de Ràdio Vic (han plegat per problemes d’horaris amb els estudis). El programa, conduït i dirigit per Sergi Sabaté i Marc Pijuan, s’ha emès per 15 emissores de la geografia catalana (també a Ràdio Taradell i Ràdio Voltregà) i valenciana i ha estat premiat perquè s’ha sabut moure entre diferents suports: ràdio i internet, al mateix temps que era un producte col·laboratiu entre emissores i donava difusió a un esport minoritari com és l’hoquei patins. Tots aquests arguments han propiciat la decisió del jurat, però per a mi el fet més important és que aquesta iniciativa ha estat promoguda per dos estudiants de la Universitat de Vic i que han forçat aquesta relació amb la nostra ràdio a pesar de la pròpia UVic.
El seu camí, la col·laboració amb el nostre mitjà comarcal, el van obrir altres estudiants i altres programes, alguns dels quals encara segueixen en antena… i per molts anys. La Facultat d’Empresa i Comunicació potser és una excepció i a la resta d’estudis hi ha una implicació de primer ordre amb el teixit empresarial de la comarca. Sí puc explicar que des que hi ha UVic no ha vingut cap estudiant en pràctiques ni quan dirigia La Marxa i TVO, ni en l’actualitat amb Osona Comarca i Ràdio Vic. I no som únics. He intentat, també, anar a la muntanya… molt bones paraules, però el més absolut dels silencis. Si repasso el llistat del professorat, només un d’ells, en Sergi Solà, ha passat per mitjans osonencs. Si ell no és un excel·lent (que ho és) podríem interpretar que la resta som molt dolents (així em compto), perquè ni som exemple a seguir, ni model a estudiar.
Alguns estudiants no ho creuen així i resulta que ara els premien. Gràcies en nom de tots aquells que pensem que la UVic és la millor aposta de futur per Osona, a pesar dels excessius oblits que patim dels que actualment regenten la Universitat. Tot i que sé (a cau d’orella) dels seus esforços per fer canvis i substitucions, algunes ja consolidades. Però clar, la darrera activitat del Departament de Comunicació, segons la seva web, data de l’estiu del 2008…

Enllaç

Dijous, 16 Abril, 2009

El ball de bastons, una festa i un símbol

Joan Turró
Director

Les vacances més aigualides d’aquest segle (si no hi ha rectificació posterior del nostre savi-expert Manel Dot) han aportat temps de reflexió i d’estalvi. Els més insensats, com la meva filla Cristina, van desafiar l’aigua i les tempestes al damunt d’una màquina diabòlica, instal·lada a l’aparcament del Jaume Callís de Vic, que estava conformada per dues menes de recipients enganxats a les puntes d’una columna metàl·lica que rodaven en totes direccions, tal si fossin mesures anti-crisi i amb el mateix resultat: Un cop pagada la despesa de l’atracció, tot segueix igual.
Això em recorda la brillant decisió de l’Administració espanyola referent a les targetes de prepagament pels telèfons mòbils. Hi ha temps fins el novembre per identificar el titular del número en qüestió. Justifiquen la ‘moguda’, perquè d’aquesta manera els ‘dolents’ (traficants de drogues i marits i mullers infidels, entre d’altres) no utilitzaran les noves tecnologies en benefici propi. Fatal. Els delinqüents, que sempre van pel davant de la justícia, ja estan enterrant aquesta via de comunicació (la policia disposa d’equips informàtics que poden escoltar i localitzar qualsevol conversa telefònica, fixa o mòbil). Ara el sistema és usar la telefonia mòbil a través d’internet (skype i similars), el que comporta que, ara sí, els malvats s’han convertit en invisibles, indetectables i inespiables.
Parlant d’espies. Aquesta setmana he descobert (confessió directa d’un afectat) que uns mesos enrere vaig ser ‘controlat’ -sense ordre judicial que ho autoritzés- per les forces de seguretat d’aquest gran país que és el nostre. L’infiltrat al dinar (membre d’aquest col·lectiu que ens protegeix) era el suposat amic d’un amic. Micro sense fil i dos secretes escoltant les converses d’aquella trobada habitual dels dijous entre un polític, una folklòrica, un actor, un geni informàtic i un polític espavilat. Infàmia és la paraula que defineix la situació. Masses vegades ens arriben informacions en les quals els defensors de la legalitat han sobrepassat les atribucions que els permet la llei. Quan tot s’hi val s’acaben coartant les llibertats individuals i els balls de bastons deixen de ser una festa folklòrica -com dissabte a la plaça de l’Orfeó a Vic-, per convertir-se en un acte reivindicatiu.

Enllaç

Dijous, 09 Abril, 2009

Bunyols de l’Empordà i garnatxa de Garriguella

Joan Turró

El Mercat del Ram marca l’inici d’uns dies diferents. Els estudiants estan de vacances i això comporta una revolució en horaris, costums i altres menesters que tenen trànsit d’habitualitat. Aquest any, però, tot ha començat abans. Amb la gent de Ràdio Vic ens vam passejar per la fira amb un autocaravana sensacional; segons quin polític acollíem per entrevistar em semblava rememorar un antic programa televisiu (que va fer parada a Manlleu) ‘lo que necesitas es amor…’. La festa es va acabar sense més incidents,  a pesar de la descripció que fèiem dels garrotxins que van aprofitar les bondats de la Vic-Olot per passejar pel Mercat: ‘Porten les mans a la butxaca i van amb la boca oberta…’. Va ser, segur, un Ram de ‘bon rotllo’, tot i el rerafons de la crisi.
Altra cosa és el que em vaig trobar a casa després d’aquestes esgotadores diades. L’Eva, entusiasmada amb el seu primer any de Biologia a Girona, està convertint la casa en espai protegit d’acollida animal. Primer experimenten al pis d’estudiantes i més tard arriben al refugi de Sant Hipòlit. El primer en aterrar va ser en ‘Panxo’ un suposat esquirol coreà que des que ha arribat no ha sortit de dins d’un mitjó vell i estripat. Diuen que està hivernant. Només ha sortit un parell de vegades a mossegar algun dit, per això del seu abandonament a terres osonenques. Aquesta setmana, però, tenim ja un altre inquilí. Una modalitat d’hàmster rosset, sense nom conegut, que també dorm tot el dia… però no de nit. Una mena de soroll estrany i aterrador ens va despertar i porucs vam anar fins el quarto de l’Eva. La fressa era d’aquest animalet que es passa les nits corrent dins una roda enganxada a la gàbia. Tot plegat serà complicat gestionar la intendència -només ens ho podran resoldre els avis…- per un parell de dies que volem marxar cap a l’Alt Empordà.
L’excusa de la Vic-Olot ens permetrà, espero, ser un parell de dies a tocar mar i anar fins a Garriguella on se celebra una fira amb paradetes de bunyols de l’Empordà i garnatxa de Garriguella (on s’envasa la millor mel del món) que són plaer de quaresma.

Enllaç
Pàgina 28 de 30 pàgines « Primer  <  26 27 28 29 30 >

Estadístiques

Aquesta pàgina ha estat visitada 11981980 vegades
Aquesta pàgina s'ha creat e 0.2922 segons
Total Entrades: 14503
Total Comentaris: 35
Darrera entrada: 03/02/2012 11:28 am
Darrer comentari: 02/11/2007 05:18 pm
Total membres registrats: 3
Total membres connectats: 0
Total convidats: 17
Total usuaris anònims : 0
Darrer visitant: 05/22/2012 05:25 am
La major concentració van ser 715 visitants el 02/03/2007 a les 14:19