Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

2012 (I)

Ricard Lázaro Medina
Professor d’Institut

Hi ha moltes fantasies sobre que en l’any 2012 s’acabarà el món o com a mínim hi haurà un gran canvi a les nostres vides i a la nostra civilització, és a dir que almenys s’acabarà el món tal com el coneixem. I un recent film, “2012”, ho escenifica. 
Els qui sostenen aquesta aventurada opinió – doncs queden pocs anys per a poder comprovar-ho això de si el món s’acaba o no – es basen en que en aquesta data acaba un cicle d’un dels calendaris maies, però sembla que els mateixos maies no van dir mai que això signifiqués la fi del món, i anteriorment ja havien acabat altres cicles dels seus calendaris.
No fa massa anys hi va haver-hi un cas molt semblant quan es deia que l’eclipsi total de Sol visible a Europa central l’11 d’agost del 1999 era la data avançada per Nostradamus al s. XVI per a l’inici de la fi del món, i fins i tot es citava una tremenda quarteta seva que semblava pronosticar les pitjors desgràcies, interpretades de molt diverses maneres. Molta gent va passar força por a mesura que s’acostava la data senyalada, i fins hi va haver com una mena de lleu psicosi col·lectiva de l’estil de “qui sap?” o “i si fos veritat?”. En tot cas el llibre de les enigmàtiques prediccions de Nostradamus es va vendre i llegir més que mai, tot i que és dificilíssim de llegir i encara més d’entendre, i que les úniques interpretacions més o menys amb certa semblança amb la realitat són sempre fetes “a posteriori”, i en canvi totes les fetes “a priori” sempre fallen. Just aleshores a l’Agrupació Astronòmica d’Osona vam organitzar un viatge en autocar per veure l’eclipsi total de Sol al poblet de Herbrechtingen, al sud d’Alemanya, i recordo que era tal el clima pseudoapocalíptic que algú li va arribar dir a un membre del grup, “acostant-se potser la fi del món… i us arrisqueu a rebre-la lluny de casa i dels vostres familiars?”. Però per sort aquell dia va passar sense res d’especial, excepte que per mala sort uns núvols ens van tapar l’observació del moment culminant de l’eclipsi, el més espectacular, el de la totalitat. I després al cap de poc temps ningú se’n va recordar més de la fallida predicció.
Una altre predicció catastrofista molt publicitada i durant molts anys, de la que se’n van arribar a escriure llibres, fer conferències, preguntes al govern d’alguns països i molts avisos i advertències per si de cas, va ser la del pretès “efecte 2000”. Es deia que els ordinadors, tots els ordinadors, havien sigut construïts donant la data de l’any en dos xifres, així “60”, “70” o “80”, i que al arribar a l’any 2000 es passaria del “99” al “00” i la majoria, si no tots, dels ordinadors antics, no corregits, entendrien “1900” en lloc de “2000” i això segons deien podia provocar unes conseqüències tremendes, amb fallides generalitzades de tots els sistemes informàtics. El temor va arribar a ser molt gran, però afortunadament la nit del 31 de desembre del 1999 a l’1 de gener del 2000 no va passar absolutament res d’especial, demostrant que totes aquelles cabòries del 2KY no tenien fonament.
En altres casos les previsions van ser d’un altre caire. A finals de 1983 i principis del 1984 en molts llocs es va recordar l’obra “1984” de George Orwell, una distopia de caire futurista publicada el 1948, i que l’autor no va poder veure ja que va morir dos anys després, el 1950; però tot i que de molt major qualitat intel·lectual i literària, tampoc es va complir aquesta pessimista predicció. I finalment, encara que no tant, també al 2001 es va recordar que era l’any del mític film “2001: A Space Odyssey” (1968) de Stanley Kubrick assessorat per Arthur C. Clarke. I també res de res.
I encara queda molt que dir de l’any 2012 i dels cicles històrics…

Posted by . on 12/24 at 11:06 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: El lot de Nadal convertit en un immens: Gràcies!!!

Article anterior : Un Nadal saludable

<< Tornar