Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

2012 (II)

Ricard Lázaro
Professor d’institut

Continuant amb el tema de las prediccions sobre l’any 2012 i la fi del món, cal citar-ne d’altres precedents. Així per exemple a Catalunya Ràdio quan s’acostava l’any 2000 hi va haver un programa diari dirigit per Xavier Grasset que es titulava “El món s’acaba” i que feia broma sobre la possible proximitat d’una fi del món, però sota el lema “el món s’acaba, però s’acaba bé”. La data que proposaven, humorísticament com tot el to del programa, era la nit del 31 de desembre del 1999 a l’1 de gener del 2000, amb el suposat famós efecte informàtic 2KY.
Però aquella nit l’únic que va passar es que es van fer grans celebracions arreu del món per celebrar l’entrada en el segle XXI i en el III mil·leni. Cosa que es va celebrar amb un any d’antelació, doncs tant pel calendari com per la cronologia les dues coses van començar exactament l’1 de gener del 2001. El que va canviar amb l’arribada del 2000 va ser la xifra inicial de l’any, que es una altra cosa. En descàrrec de l’equivocació de data cal dir que hi havia molt poderoses raons per fer-ho, com que el canvi de l’1 al 2 no passava des de feia 1 000 anys, que l’any 2000 era un any molt mitificat (“quan arribi el 2000”, “a l’any 2000” i “més enllà del 2000” eren fites futuristes corrents des de mitjans del segle XX i amb precedents des del s. XIX com a mínim), que l’error ja s’havia comès també al celebrar l’inici del 1900… i, el més important de tot, que la gent es ben lliure de celebrar les coses quan vol.
I tornant al tema de les suposades “fins del món”, cal dir que a alguns els hi va fer bastant respecte una alineació de planetes poc usual a principis del 1962, i que a poc van estar de tenir raó, tot i que quasi amb 9 mesos de retard, quan a l’octubre del mateix any va esclatar la crisi dels míssils de Cuba, ocasió en la que el món va estar ben a prop d’una III Guerra Mundial. I de nou a finals dels 1970s i principis dels 80s alguns van fer notar una altra alineació inusual de planetes a primers de l’any 1983, que curiosament també va coincidir amb un ensurt d’alarma atòmica a finals de l’any, però sense més conseqüències. D’igual manera les suposades causes astronòmiques que alguns al·leguen per a finals del 2012 no tenen cap base científica ni real.
I el cert és que la Humanitat sí que a passat esdeveniments que l’han portat si no a l’extinció si a una situació gairebé crítica, entre ells el més important el de l’explosió del supervolcà Toba a l’actual Indonèsia cap a l’any 24 000 aC, que va reduir la població d’humans, aleshores sobretot a Àfrica, en un factor 100, passant d’un milió a menys de 10 000 i creant un “coll de botella” genètic; i ho va fer via un “hivern volcànic” global a tot el planeta que va durar més de 3 anys, amb fred, foscor i una gran minva de la fotosíntesi. I més recent, si bé no tan greu, va ser el cas de la Pesta Negra al Vell Món a mitjans del segle XIV, amb una mortalitat molt elevada, una baixada dràstica de la població, por i pànic generals i diversos segles de recuperació després. Però també la verola i altres malalties importades que quasi anihilaren la població indígena d’Amèrica als s. XVI i XVII van ser com una certa “fi del món”, del seu món, per a ells. 
Fa uns anys una prestigiosa revista en anglès va enumerar 50 possibles causes de la fi del món, almenys tal com el coneixem, des de les més probables fins a les més inverossímils, però possibles. Entre elles una pandèmia letal, la caiguda d’un asteroide o cometa, una 3a guerra mundial atòmica o l’ús en una gran guerra d’armes nuclears, biològiques i químiques, l’explosió del megavolcà de Yellowstone a USA, una invasió extraterrestre… i la 50a i última era “que algú, en algun lloc, es desperti…”.

Posted by . on 01/21 at 12:00 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: De la Vega a Vic

Article anterior : Baixar el nivell de vida (i II)

<< Tornar