Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

20 febrer 2009

20 febrer 2009

Vic, segle XXI
La presentació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic ha generat una gran expectació, perquè suposa el trencament definitiu amb l’era Codina. Ha estat complicat complir amb els terminis fixats per la llei i arribar al dia D amb els deures fets i ben fets. Això només ha estat possible per la plena implicació dels tècnics municipals que s’han sentit, com mai, partícips de la ciutat, del Vic del segle XXI. L’aprovació del POUM significarà tenir entre les mans una eina que dibuixa una ciutat que pot exercir de capital sense perdre la seva identitat, a base d’un creixement descontrolat i sense sentit. El POUM ha hagut de fer front a decisions del passat, però també ha estat capaç de tirar enrere decisions que hauríem lamentat en el futur. Cal preservar el casc antic i ampliar la seva zona d’influència, però això no ha significat espoliar els altres barris existents o condicionar sense serveis els de nova creació. El Vic del segle XXI és viu, perquè els barris tindran vida pròpia.

Drets i deures, també pels metges estrangers
La direcció de l’Hospital General de Vic no pot justificar-se dient que no existeix cap problema, perquè no els hi ha arribat la queixa. En tot cas, si és així, que consideren que no hi ha cap problema, només vol dir que desconeixen la situació del centre que regeixen i això sí seria especialment greu. Però no és el cas. La crisi de l’HGV és un mal endèmic que pateixen especialment els centres hospitalaris que sobreviuen més enllà de l’àrea metropolitana. La realitat d’avui s’ha d’explicar sense por, perquè voler diluir les mancances a base de negacions només pot comportar que el ciutadà es revolti contra qui no toca, els gestors de la sanitat del territori. Si tots plegats som coneixedors de la situació podem intentar posar-hi remei, articulant o proposant mesures ‘pal·liatives’ o simplement exercint el dret a decidir amb coneixement de causa. No si val a dir que no hi ha més metges del país. Si la solució passa per portar metges estrangers és evident que no ha de ser a qualsevol preu i que, com a tot ciutadà, tenen drets i deures a complir, però ells, a més, es deuen al jurament que porta implícit la seva professió i, per exemple, sense tenir una bona capacitat de comprensió i comunicació en català, no ho poden fer. 

Posted by . on 02/20 at 07:48 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Tot a punt per començar el XXXI Carnaval de Terra Endins

Article anterior : EN PÚBLIC 20 febrer 2009

<< Tornar