Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

21 de novembre. I ara què?

Carme Sayós i Motilla
Número 10 a les llistes de CiU per Barcelona

Des del primer dia en què vaig saber que ocuparia el número 10 de la llista de Convergència i Unió per Barcelona, vaig dir que la nit electoral seria la candidata de la comarca que més patiria. I així ha estat: per només encara no 10.000 vots no he sortit com a diputada. Però, ei!, sóc la primera de la llista d’espera!
El balanç? Estic contentíssima del resultat obtingut per Convergència i Unió a Osona: som la primera força política i amb diferència respecte la segona. Hem fet una bona precampanya, una fantàstica campanya i un gran resultat! I en general, CiU ha fet els deures a Catalunya.
I ara què? Ja hi ha hagut el tret de sortida i el Partit Popular, amb una majoria absolutíssima tal i com es preveia, continua amagant les seves cartes. I, per altra banda, el gran perdedor, és a dir, el PSC-PSOE, no mou fitxa i ho fia tot als respectius congressos. Resumint, com si res no hagués passat.
No m’he cansat de repetir que el 20-N Catalunya s’hi jugava molt, molt. I és així. Ara tindrem dos fronts oberts: l’un, a Espanya; i l’altre, a Catalunya.
A Espanya, el PP està dissenyant els seus plans de govern, però mantenen la seva incògnita, encara que els mercats i la ciutadania estan demanant que determini quin camí seguirà. I Europa també. No sabem si els “barons” del PP encara trauran el cap i faran claudicar al Sr. Rajoy perquè no sigui “el Presidente de todos los españoles” tal i com va dir en el seu discurs tan diplomàtic a la nit electoral. De totes maneres, crec que el PP no voldrà afrontar els plans contra la crisi en solitari, sinó que intentarà buscar acords. Altrament, seria obrar amb prepotència, ja que ningú, repeteixo, ningú, té la vareta màgica per solucionar definitivament la crisi, sinó que caldrà sacrificis i reestructuracions d’arrel.
Per altra part, el PSC té un greu problema estructural, de fons, d’idees i de lideratges. La Sra. Chacón ha quedat tocada per la mala campanya i pels mals resultats obtinguts el 20-N. I amb ella, altres personatges de la seva corda. Per tant, es preveu un congrés que es celebrarà al mes de desembre d’allò més suculent. Els abandonats socialistes catalans, arraconats fins ara pels socialistes espanyols afins al PSOE, com la Sra. Chacón o el Sr. Montilla, entre molts d’altres, poden tenir l’última oportunitat per aconseguir alguna quota de poder. Però tot quedarà en stand by ja que no serà fins al febrer de 2012 quan hi haurà la veritable reforma del PSOE, on es preveu un gran ball de bastons. Això significa que el Partit dels Socialistes de Catalunya han de decidir el seu futur en el seu congrés del mes de desembre per aportar la seva proposta al mes de febrer al congrés del PSOE, el partit mare i que actualment és un vaixell que va a la deriva i sense rumb determinat.
Així doncs, a Espanya tot està obert: per una banda, la línia oberta de la composició del govern es resoldrà d’aquí un mes; i per l’altra, la línia del principal partit de l’oposició, o sigui el PSC-PSOE, continuarà oberta i no es veu quin serà el seu horitzó.
L’altre front és a Catalunya. El President Mas ha pres les regnes i ha efectuat un cop de timó, començant pels ajustaments pressupostaris per redreçar l’economia de la Generalitat i posar ordre. Tot això, per fer tancar aquelles boques tan obertes o fer-les tornar mudes, i s’arremanguin també a treballar d’una vegada. Perquè el problema no només el té el President, o Convergència i Unió. No, no. El problema el tenim tots. Però Catalunya ha encomanat a Mas a liderar el restabliment de l’ordre governamental i econòmic, assumint una gran responsabilitat, malgrat que la situació no l’hagi creat ni ell ni el seu partit. I Mas, i el seu Govern, no han defugit en cap moment del seu rol, encara que els altres partits del Parlament es facin “els longuis”.
I aquesta solidesa del Govern de Catalunya, sense tenir tampoc la vareta màgica, ha comportat que els catalans i les catalanes han donat el seu suport a CiU, i als seus dirigents, obtenint un bon resultat electoral, amb un grup parlamentari fort a Madrid. El camí tot just comença.

Posted by . on 11/25 at 12:31 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: El fantasma del PP

Article anterior : És procedent l’acomiadament d’un treballador que no remet els documents de confirmació de la b

<< Tornar