Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

400 Cops

Un debut molt madur

Adiós pequeña adiós
De Ben Affleck Amb Casey Affleck, Michelle Monaghan, Morgan Freeman i Ed Harris | EUA  | 2007  | THRILLER  |
3 Estrelles
Ben Affleck resulta ser la personificació del “i semblava tonto”.
Durant anys a lluït un talent dubtós -en els seus millors moments- com actor, de ser la riallota general després de Gigli i el seu contracte matrimonial amb la JLo, i de que en general la gent creu que El indomable Will Hunting era més cosa de Matt Damon que seva, i resulta que és capaç de produir, escriure i dirigir Adiós pequeña adiós. Haver començat per aquí.
Patrick Kenzie (Casey Affleck) i Angie Gennaro (Michelle Monaghan) són novios i residents en un dels barris més deprimits -i depriments- de Boston. Treballen com a detectius, especialitzats en trobar a gent, i son contractats per Beatrice (Amy Madigan) per que ajudin a la policia a trobar a la seva neboda segrestada. En principi al capità Doyle (Morgan Freeman) no li fa molta gracia, però Patrick i Angie acaben fent-se amics del detectiu Bressant (Ed Harris), implicant-se, d’aquesta forma, de ple en l’escabrós cas. Com ja sabran els aficionats al cinema Adiós pequeña adiós és l’adaptació d’una novel·la de Dennis Lehane, l’autor de l’original en que es va basar Mystic River, no és d’estranyar doncs que les similituds entre els dos títols siguin forces, a Adiós pequeña adiós però el discurs étic/moral és molt més consistent. No obstant, aquesta intenció alliçonadora fa que els diàlegs de la pel·lícula es ressenteixin una mica, arribant a ser en alguns moments força artificials. Cap al final, a més, tenim que fer espai per els grans dilemes als que els protagonistes han de fer front, doncs en el fons Adiós pequeña adiós tracta sobre el deure, la moral, la justícia, el que és just, el que és bo, etc., i això obliga a que la trama del segrest comenci a perseguir la seva pròpia cua, allargant indefinidament la conclusió de la pel·lícula, que perd força en la seva mitja hora final. I és una pena, perquè per la resta es excel·lent. Com a director, Affleck sembla molt segur, i encara que doni la sensació que és un pel classicon, com volent imitar, potser, al propi Eastwood, després trenca el to general amb escenes autènticament memorables i inesperades, que en general són providencials, ja que apareixen quan la cinta comença a estancar-se. El notable repertori d’actors li dona molta credibilitat a tota la historia. Ed Harris i Morgan Freeman excel·lents, i Casey demostra que té pit per aguantar un do com aquest, tot i que en alguns moments pateixi la inexpresivitat genètica de la família Affleck.

Posted by . on 11/23 at 11:01 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Faig volar coloms

Article anterior : Agenda del 22 de novembre al 14 de novembre

<< Tornar