Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

A Catalunya, ni treves ni parèntesis

Josep Mas Febrer
4t tinent d’alcalde
Ajuntament de Manlleu

Encarem de bellnou la Diada nacional de Catalunya, l’onze de setembre, i tot i que a simple vista pot semblar que la data és aprofitada per molts a fi de dur a terme activitats d’oci cultural i/o social, lluny d’aquest àmbit de relleu més materialista, cal fer evident que una data tan assenyalada a nivell nacional no pot ser dissimulada rere una cortina de festivitat i folklore, sinó que ha de prendre i fer visualitzar la reivindicació inherent a la mateixa. Són moltes les accions dutes a terme amb el pas del temps, i també darrerament, que posen de manifest l’esperit combatiu a nivell poblacional i associatiu en favor de l’alliberament d’un poble cada cop més ofegat i oprimit, especialment en el terreny econòmic, per part d’uns Estats impositors que coarten les possibilitats de desenvolupament real d’aquesta comunitat humana agrupada en territoris de parla catalana.
A Manlleu no deixem de manifestar continuadament aquesta creença, que des de la perseverança i l’esforç serem capaços, treballant de valent, de vertebrar la llibertat del poble català. Diferents són les accions dutes a terme i que segurament podem visualitzar i concretar amb l’aprovació d’una moció que entén la independència nacional com a via vàlida per a l’assoliment i realització de la plena llibertat nacional, i com a mecanisme per al desenvolupament normal col·lectiu de la nació catalana i dels seus ciutadans i ciutadanes. Partits polítics, agrupacions, associacions i catalans i catalanes a títol individual hem de fer valer la nostra voluntat, tot i ser conscients que queda molt camí per recórrer, però sabent també que independentment d’instruments legals espanyols establerts a l’efecte, sabem prou bé que aquests han estat ideats per l’estat opressor i que potser caldrà optar per altres vies, més democràtiques que les que ens imposen.
Cal perseverar doncs en una manifestació plena de voluntat, que prioritzi per damunt de tot el sobiranisme pràctic enfront la política d’aparador, que emfatitzi els punts forts de la vehiculació de la llibertat enfront la queixa permanent, esperant no haver d’arribar a un acte d’insubmissió col·lectiva enfront la imposició externa, botiflera i ignorant (valgui la redundància). En l’independentisme català no hi pot haver treves ni parèntesis, no ens podem aturar, no podem caure en la controvèrsia interna, cal una acció decidida i sense dubtes ni contrarietats de tots plegats que ens porti a la consecució de l’objectiu anhelat i que és la plena llibertat, i sempre d’acord amb l’esperit i el saber fer català, el de la mà oberta i estesa al diàleg, el de la raó, el del sobiranisme pràctic. Ningú va dir que fos fàcil, però de ben segur que tots els catalans i catalanes units ho aconseguirem.

Posted by . on 09/09 at 11:10 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: El popular vídeo de la consellera Geli

Article anterior : Mas o Montilla

<< Tornar