Usuaris registrats:
Accedir-hi
David Vila, membre de la CAL.- És ben sabut que si, passejant pel carrer, una persona aparentment estrangera se’ns adreça per a demanar-nos l’hora o la localització d’algun carrer, tot bon català ha de respondre sempre parlant a poc a poc, ben alt i… en espanyol!
Respondre a un estranger parlant a un ritme inferior a l’habitual i en un to més elevat és una reacció molt estesa arreu, una reacció que només requereix d’una simple reflexió per a adonar-nos fins a quin punt és absurda: si jo no sé ni un borrall d’alemany, ja em podeu anar parlant al ritme que vulgueu, que no entendré absolutament res del què dieu…
Tanmateix, el que és realment curiós a casa nostra és el fet de contestar en espanyol. Si tenim al davant una persona de, posem per cas, Burkina Fasso, què ens fa pensar que ens entendrà en espanyol i no en català? Ja sabem que l’espanyol és la segona llengua més parlada del món. Però hem de tenir present que també és una llengua pràcticament desconeguda a gran part del planeta, Burkina Fasso inclòs…
Article següent: Quatre dies d’història. Una ciutat i una vila
Article anterior : 50 anys d’història
| Maig 2012 | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| D | D | D | D | D | D | D |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Ràdio Vic, 90.3 de la FM

