Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

A què treu cap la reforma de les pensions?

Carles Pèrez
Tècnic/assessor de salut laboral de CCOO d’Osona

Algunes de les preguntes, què a hores d’ara, molta gent s’està fent, respecte la tan anunciada reforma del sistema de pensions, són les següents: Per què urgeix tan la reforma del sistema de pensions?, Quina relació hi ha entre aquesta reforma i la recuperació econòmica del país?. I el què és més important, aquesta reforma realment tindrà un impacte positiu respecte la reducció a curt i mitjà termini de la taxa d’atur?
Se’ns vol fer creure que l’actual sistema de pensions, tot i presentar superàvit, és caduc, que tècnica i estructuralment presenta moltes imperfeccions (com si existís un sistema perfecte en un món imperfecte), que tal com està dissenyat i tenint en compte l’actual context de crisi econòmica i financera, no pot garantir el pagament de les pensions a curt i mitjà termini, que els fenòmens demogràfics, migratoris ens indiquen la inviabilitat del sistema i d’aquí la necessitat de reformar-lo tot allargant el període de jubilació fins als 67 anys (cal recordar que el mercat laboral actualment expulsa del seu si a les persones majors de 50 anys alhora que tapona l’entrada als més joves) i augmentar el període de carència (actualment establert en 15 anys de cotització).
La introducció d’aquestes modificacions al disseny actual del sistema de pensions conjuntament amb l’exaltada reforma laboral (insuficient per algunes forces polítiques amb responsabilitat de govern) suposadament ens garantirà un futur esplendorós sota la magnànima mà protectora dels mercats financers, el gran capital i les agències i qualificació (la santíssima trinitat del benestar social a escala planetària).
Tanmateix, que ningú no s’enganyi aquestes modificacions estructurals que el govern de torn de l’Estat vol introduir dins del sistema de pensions, tan sols són l’aperitiu, del gran banquet que està per venir: La substitució gradual del sistema de repartiment per el sistema de capitalització individual (l’anomenat model austríac).
El sistema de capitalització de les pensions en el qual, cada treballador aporta quanties per a la seva pròpia pensió futura, unes quanties que conjuntament amb els rendiments que pugui obtenir de la seva inversió, descomptats dels costos que hagi de suportar, configuraran el capital per a la jubilació. Això que d’entrada pot semblar molt llaminer, pot acabar esdevenint quelcom tràgic, puix que aquest capital està sotmès a les oscil·lacions del mercat, és a dir, tal com s’ha demostrat amb la fallida dels plans de pensions privats en països com els EEUU aquesta manera de gestionar les futures pensions és més insegur, insolvent i imprevisible, que no pas el sistema de pensions de repartició.
La implantació d’aquest sistema implica la substitució dels conceptes de “solidaritat” (garantir que tots els treballadors puguin percebre una prestació) i “contribució” (relació esforç aportat/pensió a percebre) que defineixen i alhora estructuren un sistema de pensions més o menys equitatiu, pel de “responsabilitat individual”, íntimament lligat a la capacitat i voluntat d’estalvi de cada treballador en particular.
Així doncs, a tall de conclusió, el que està en joc amb aquesta reforma no és quelcom banal (petites modificacions estructurals), puix que es tracta, ni més ni menys de la transformació i clausura de la societat del benestar, amb la conseqüent pèrdua de drets socials i laborals per a les classes populars i un augment de l’equidistància de les classes benestants respecte la resta de ciutadans.

Posted by . on 02/03 at 11:26 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Crisi social

Article anterior : Ho confesso públicament: Faig el salt!!!

<< Tornar