Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Abans érem poble, ara ciutat

Ramon Torra
Articulista

Molts anys enrera quan el poble era el més industrialitzat de la Comarca amb una població dels voltants dels vuit mil habitants, teníem el nivell de plena ocupació donant feina fins hi tot a tothom qui venia dels pobles de rodalies amb línies pròpies d’autocars diaris de Llevant a Nord i fins a Ponent. Teníem les millors escoles per aprendre, doncs eren els tallers industrials que entràvem d’aprenents i en sortíem els més excel·lent refinats operaris que més tard passaren a ser els grans emprenedors locals creant una pila de nous llocs de treball i prosperitat.
Avui gràcies alguns incongruents batlles que es formaren abans, més tard amb tripartit i també després d’ell, han contribuït a fer de reclam exterior fent arribar la població a títol de ciutat, augmentant el nombre d’estadants amb sobralles fugides des de tots els Continents, permetent l’incivisme a tots els nivells fins arribar en alguns veïnats a ser insuportables. Aquesta nova urb cada dia resta més industrialment escarransida i se la coneix popularment per el dormitori de Vic, ara bé, amb el pas que anem, acabaren aviat que no servirà ni per a dormir-hi.
Hi ha edificis que malgrat que l’ordenança diu que encara depèn del Consistori Local de Baix Vila i per el què es veu aquest té el poder minoritari, l’actual cap del concili malgrat les notificacions que se li han indicat amb carrers i números d’habitatges concrets d’incompliments, no ha estat capaç de posar ordre ni dels que estenen per eixugar les seves robes i espolsen els seus estris a finestres i eixides cap a daltabaix en ple carrer on qualsevol ciutadà vianant pot restar empastifat sense dret a reclamació ja que ningú dels que hi habita té cap idea de comportament normatiu.
Els comerços de tot aquest doll sobrevingut, es comenta des d’anys enrera, que estant exempts d’impostos durant uns quants anys i quant acaben el termini canvien de nom per a gaudir-ne amb més recorregut, encara que el nostre capitost municipal ho negui, no se’l creu ningú. Els aldarulls d’il·legalitats de tota mena, tocs de botzines d’automòbil i crits de tipus aparatós especialment els resistits durant les nits a l’entorn dels diferents comerços o bars situats sense control per tota la diàspora d’habitatges de la gallardejada ciutat, han afartat a tots els vilatans, tants si són els oriünds d’ací, com els que varen venir anys enrera de la resta de l’Estat. És del tot urgent, fer reciclatges educatius per a reorientar els comportaments de la nova gent.
Cada dia són més els habitants que fugen dels veïnats roïns, però la sorpresa acaba essent que les autoritats fan els ulls grossos i com que aquests llençats no tenen res a perdre, acaben per imposar la seva llei, finalment aquell ciutadà que canvia de barri per marxar del foc amb el seu escollit nou emplaçament, acaba a les brases i l’únic que fa, és canviar la classe de gent que li orquestren el soroll per acabar orientar-lo cap el síndrome de Salt, que és fotre el camp ben lluny.
Diuen que han augmentat el nombre de guàrdies municipals per fer front a qualsevol eventualitat fins a més de cinquanta, però si hom aixeca el telèfon, et diuen que ja venen, és tant llarg el temps d’espera que quan arriben si és que ho fan ja no cal, a més els incívics quan es barallen o fan soroll sempre en tenen un de vigilant de possibles arribades de l’autoritat i com que aquestes arriben a toc de sirena a fi d’esverar-los, no n’enxampen mai ni un. Resumint!: Hi ha tants suggeriments d’ordre que són menys tingudes per l’autoritat competent, que tot fa creure que un responsable que estigui massa anys en un càrrec governant, n’hi ha per acabar mesell.
MANLLEU futur amb ironia, (any 2025)
Lloc avançat del regne Alauita com enclavament europeu, (igual que Karabakh a l’Azerbaidjan).
Lloc de culte: d’Aya Mariakh amb el seu campanar i rellotge per marcar les hores, tot el seu recinte emmurallat i obrint la seva única porta principal a la feligresia just a l’entrar i sortida dels actes religiosos, igual com ho tenen les esglésies minoritàries de països on hi ha una creença dominant. Qui sap si a manca d’assistència més endavant no acabarà convertida en museu!.
Un govern municipal poderosament arrelat al nou edifici de ca la Federica i rebatejat “Can Mafumet” amb plens poders per a administrar tots els afers de la ciutat.
A la plaça central (encara Fra Bernardí) a l’antiga Casa la Vila on per els seus voltants perdura alguna cansaladeria amb l’organització anual d’una agonitzant festa de cervesers i porcaters al mes d’octubre, la Festa Major ja no se’n fa perquè el quòrum local s’extingeix. Uns benaventurats anomenats Consistori Local amb un cap presidit com d’Alcaid que es resisteixen a ser absorbits per la nova majoria i discuteixen amb consentiment del poder de l’Erm, els petits problemes que afecten la testimonial minoria.
Segons la nova ordenança, està consensuat clausurar tots els seus drets d’exercici, just el dia que el seu llistó quantitatiu no arribi a un grup simple exigible, i de no ser així, anul·lar tot el Consistori que encara persisteixen de l’antiga ètnia autòctona. Una vegada succeït, traslladar-hi el govern de nova planta, de potestat absoluta.

Posted by . on 05/08 at 06:03 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: La LEC, una

Article anterior : Desnonament al Casal independentista Manel Viusà de Vic

<< Tornar