Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Adéu, Espanya

Joan Turró Calvet
Director

Aquests dies s’ha parlat abastament de numerologia 11/11/11, fins al punt que es van desbordar les previsons del sorteig de l’ONCE i -qui sap?-, potser ha influït fins i tot en l’oferta econòmica que Bon Preu ha fet per la part de la Casa Comella que l’Ajuntament de Vic ha posat en venda: 1.111.100 euros. Ara, tenim a tocar un altre combinat xifra-data per reflexionar-hi. Diumenge hi ha eleccions, però ni és un dia qualsevol, ni és una comtesa més. El 20 de novembre (20N) és un dia de referència en la història de l’Estat espanyol: l’any 1975 va morir el dictador Franco i el 1936 va ser l’afusellament de Primo de Rivera. Serà també el darrer dia d’unes eleccions espanyoles amb els actuals límits fronterers?... Per què no? o Per què sí? Les argumentacions que pugués encabir en aquest espai tant servirien per una resposta com per l’altra, però ja les han recitat amb escreix i, en tot cas, l’econòmica és la que agermana posicions i extrems.
Ens en sortiríem si la solidaritat dels catalans no fos imposada i tinguéssim la capacitat d’administrar els nostres recursos? La majoria diem que sí. No volem reflexionar-hi més enllà, però hauríem de fer-ho.
Podem parlar dels aeroports de Lleida i Reus o de perquè passa l’AVE per Barcelona o perquè tenim la desalinitzadora del Prat o una estació de mercaderies tancada a Vic… També podem parlar d’infraestructures proposades i, afortunadament, no concretades com el tren transversal o el transvassament del Roina. Tenim una ineludible responsabilitat en la crisi que estem patint, perquè de gestions nefastes també n’hem fet en català.
Llegeixo, congratulat, que els bons catalans, mal anomenats ‘patriòtics’ per alguns, han tingut una excel·lent acollida i més de 200.000 estalviadors han decidit adquirir-ne. Clar que hi ha el rendiment econòmic com a principal argument, però ens ha de satisfer que així sia i en positiu, amb el segell i la marca de Catalunya. La independència no és la solució a la crisi i això també ho hem de tenir clar. La realitat és que mai podrem pagar el deute que tenim a nivell de país i molts, tampoc, a nivell particular. Hi haurà un punt de no retorn en el que s’haurà de trobar l’equilibri entre el que devem i el que podem pagar. De fet, és una pràctica ancestral, la història es repeteix, el dubte és si s’acabarà fent de bones o amb un esclat de tragèdia. Ens tocaria fer cas al ‘Pare nostre’ allà on resa: ‘... així com nosaltres perdonem als nostres deutors’.

Posted by . on 11/17 at 04:06 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Cartellera del 17 al 23 de novembre de 2011

Article anterior : Bon Preu i Benito es disputen Casa Comella

<< Tornar