Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Adrenalina en estat pur

David Conill
Crític

En tierra hostil
De Kathryn Bigelow Amb Jeremy Renner, Anthony Mackie, Brian Geraghty i Ralph Fiennes | EUA  | 2009  | BÈL·LICA  |
HHHII
Tensió i adrenalina per un tub en el títol que marca el retorn
de la imprescindible Karthryn Bigelow al cinema que millor domina, l’acció. En un punt del més perillosos del planeta, un grup d’homes realitzen la més arriscada de les tasques: desactivar bombes. En tierra hostil marca l’esperat retorn a la direcció de Kathryn Bigelow, desapareguda des de feia sis anys i que recupera el pols narratiu de clàssics com Los viajeros de la noche, Le llaman Bodhi o Días extraños. Ara, per fi, torna amb una aposta tremenda i tensa, destil·lant adrenalina i testosterona pels quatre costats i que la col·loca novament al pavelló dels grans noms, entre els quals ha de romandre. Arriscada de principi a final, l’elecció de l’exagerat Jeremy Renner es converteix en un encert per la capacitat de l’intèrpret per alçar-se en el centre d’atenció d’una història trista i desoladora, en la qual la violència que presideix la trama domina les actituds vitals de cada integrant del relat, aproximant-se al conflicte de l’Iraq des de una premissa que eludeix la crítica política i es centra en les conseqüències de la convivència diària i continua amb el caos i la irreversibilitat dels actes provocats per la pròpia naturalesa humana. L’actitud mecànica en l’aspecte suïcida del sergent William James detona en la resta dels integrants de la seva unitat, la realitat de la seva pròpia situació, despertant consciències adormides en l’oblit rutinari, de forma que aquest vaquer salvatge resultarà clau fonamental per la supervivència física i moral de la resta, precisament per la seva capacitat de portar-los davant la mort de forma tant tossuda com exasperant i aparentment descuidat. Bigelow submergeix l’espectador a cada seqüència regalant una tensió i mostrant un pols narratiu i cinematogràfic excepcional, un domini del mitjà que serveix com a vehicle de transmissió d’emocions a través d’un muntatge furiós, ràpid i directe, aconseguint moments excepcionals, l’epíleg n’és un gran exemple. Per postres renuncia a l’atac directe i al fulletó a través de la sàvia connexió entre el drama i l’acció, de forma que la tragèdia, palpable de principi a final, es dilueix i magnifica en un mateix conjunt. Per sota de la part visible trobem l’alerta sobre els terrors de l’addicció, un retrat de psicologies autodestructives agermanades per la necessitat i per les circumstàncies, en la qual els problemes personals s’han d’abandonar per acatar la supervivència corpòria i immaterial del grup, sumits en aquest pou que és el conflicte bèl·lic.

Posted by . on 02/25 at 10:52 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: 25 anys de Trenquem el cuc

Article anterior : Cartellera del 25 de febrer de 2010

<< Tornar