Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

«Afegint-hi una mica d’humor els consells de trànsit calen més bé»

Santi Fornell és un agent de trànsit dels Mossos d’Esquadra que ara presenta en un llibre les anècdotes més divertides de la seva professió


Mosso d’Esquadra des de fa prop de 20 anys, estudiant d’Humanitats i escriptor, Santi Fornell ha unit ara diverses de les seves facetes i ha escrti el llibre ‘Bufi aquí!, Aventures i desventures d’un mosso d’esquadra de trànsit’.  Una obra en què alguns dels seus protagonistes, sempre anònims, són els conductors de la comarca, ja que ha treballat a Osona durant 10 anys. L’obra es presenta avui dijous a les set de la tarda a la llibreria Abacus de Vic.

VIC | Montse Mir.- Aquest vespre la llibreria Abacus de Vic acollirà la presentació d’un llibre una mica especial o diferent, és el d’un Mosso d’Esquadra de 41 anys, en Santi Fornell, que després de passar 10 anys a la Unitat d’investigació d’accidents de Trànsit de l’Àrea Regional Central, ara li ha vingut de gust explicar en un llibre algunes de les experiències que ha viscut.
Situa’ns una mica què et va portar a escriure aquest llibre?
En el llibre hi ha algunes anècdotes que ens van passar quan treballava a Trànsit i la idea principal és que la gent s’adoni que els policies, sobretot els de trànsit, que tenim tan mala fama, a part de posar multes sabem fer altres coses, com per exemple escriure.
Què hi trobem a ‘Bufi aquí’?
Com es diu en el subtítol, és un recull d’anècdotes, divertides la majoria, perquè per explicar desgràcies de trànsit ja hi ha molts altres canals d’informació. A banda, però després de cada capítol també hi ha un apartat de consell per assessorar a la gent de com actuar davant de certes situacions complicades, com pot ser conduir amb boira, nevades, etc.
Tot i que ets de Balsareny, els anys que vas ser Mosso d’Esquadra de Trànsit estaves destinat a l’Àrea Regional de Trànsit Central, que inclou la comarca d’Osona, per tant coneixes bé com som els conductors, com ens definiries, perquè els conductors no deuen ser iguals a tot arreu?
La veritat és que sí que canvien segons les zones, especialment pel que fa a les reaccions de la gent. En les zones més poblades, com poden ser com poden ser les comarques de l’Àrea Metropolitana, la gent no reclama tant davant del policia. En canvi en comarques com és el cas d’Osona els conductors solen ser molts queixosos i, al mateix temps, més propers a l’agent. Això fa que sovint s’entri en un diàleg de per què el pares, què ha fet, que a vegades no és al més adient per la nostra feina.
En la teva obra el primer que dius és que en moltes ocasions us trobeu en situacions hilarants, però que la vostra feina us obliga a dissimular, deu ser complicat en algunes situacions?
Sí, he de confessar que hi casos en què és molt difícil i, fins i tot, hi ha vegadesen què has de demanar al company que vingui per poder amagar-te a riure. A mesura, que vas passant el temps, però, se n’aprèn.
Explica’ns algun d’aquests casos en què t’has hagut d’amagar a riure i que surten en el llibre.
Una de les anècdotes en què he rigut més va passar amb un meu company a la sortida de Manresa.  Era un dia de boira i no passava gairebé cap vehicle, finalment en va passar un, i el vam parar. Una senyora d’uns cinquanta anys galta vermella abaixa la finestreta i el meu company li demana el permís de conduir. Però la resposta de la senyora va ser que no en tenia i que no tan sols això, sinó que no n’havia tingut mai. Quan el meu company li va demanar si era conscient del que estava dient, ella li va respondre que sí que n’era conscient, però que segurament l’agent es confonia i el permís li volia demanar al conductor del vehicle que estava a l’altre costat, perquè era un cotxe anglès.

Posted by . on 11/04 at 09:53 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Miranda Kerr, una top model que marca estil

Article anterior : La Caixa destina 54.500 euros a tres projectes socials osonencs

<< Tornar