Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Aferrat a la fórmula que li assegura l’èxit

Salidos de cuentas
De Todd Phillips amb Robert Downey Jr., Zach Galifinakis, Michelle Monaghan i Jamie Foxx | EUA  | 2010  | COMÈDIA  |

Com qui diu, fins fa dos dies a Todd Phillips no el coneixien ni a casa seva, responsable de comèdies menors com Road trip: viaje de pirados, Aquellas juergas universitarias, Escuela de pringaos o la comercial i molt decebedora Starsky y Hutch, no va ser fins fa un any quant l’inesperat èxit de Resacón en Las Vegas el va ficar en un pedestal de popularitat que al meu entendre és, a hores d’ara, immerescut. Sigui com sigui el que si que està clar és que el simpàtic de Phillips a descobert la fórmula de l’èxit amb un senzill sistema d’humor gamberro que després de Resacón en Las Vegas, torna a posar en pràctica a aquest Salidos de cuentas, una nova comèdia a l’estil road movie, gènere força recurrent al llarg de la seva filmografia, senzilla però molt efectiva gràcies en part a la parella protagonista, dos personatges de caràcters totalment oposats que aniran llimant diferències a mida que comparteixin quilòmetres d’aventures i carretera. L’aposta de Phillips amb Salidos de cuentas és una aposta sobre segur, no es complica la vida i es limita a acompanyar als dos protagonistes per un periple força previsible, entretingut però sense gaires sorpreses que arribin més enllà d’algun que altre gag que es manté just el temps que dura en pantalla. Si que és veritat que en aquesta ocasió ha treballat molt més acuradament els diàlegs entre els personatges, cosa que és d’agrair ja que gran part, per no dir tota, la pel·lícula passa amb els dos protagonistes comentant alguna que altre cosa que tingui a veure amb les seves vides privades. El tàndem format pel recuperadíssim Robert Downey Jr. i l’encasellat Zach Galifinakis és d’allò més efectiu i són culpables en gran part del bon resultat que s’aconsegueix a l’hora d’aconseguir que com a mínim el film no sigui un títol més a caure en l’oblit, això si, també és veritat que tampoc ens trobem davant d’una d’aquelles pel·lícules que canviarà el gènere i ni que molt menys formaria part de la meva videoteca ideal. El reclam comercial dels dos protagonistes per si sol ja és suficient, però tot i així Phillips tira de dos noms prou representatius per utilitzar-los com a secundaris de luxe, estem parlant de la desaparegudíssima Juliette Lewis, en un paper que ni fet a mida, i la del sempre recurrent Jamie Foxx, que gaudeix amb algo més de protagonisme que la Lewis però que tot i així no és més que un secundari dels que et fan dir, a però si hi surt aquest! El resultat de tot plegat dóna la sensació de ser un treball d’interpas a l’espera de l’estrena de la segona part de Resacón en Las Vegas.

Posted by . on 11/18 at 10:54 AM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: L’edat d’or dels mamífers

Article anterior : Satèl·lit Meteosat

<< Tornar