Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Agnus Dei (anyell de Déu)

Mercedes Cruces
Grafòloga
Després d’un primer intent per explicar la veritable història de Josefina Vilaseca Alsina, que vam interrompre el gener del 2006 per motius aliens a la nostra voluntat, recuperem aquesta història des del primer capítol.

Per a explicar la veritable història de Josefina Vilaseca Alsina, ens hem de remuntar a una època fosca de la recent història d’Espanya, on la dictadura de Franco i el poder del Clergat era el pa nostre de cada dia dels espanyols. Estat i Església units, com en temps ja remots o recents ho havien estat, van crear una altra Espanya negra acabada la guerra civil espanyola.
Les llibertats dels pobles, del pensament, les inquietuds culturals i les identitats regionals van ser objecte de la censura regnant. La Dictadura ens va aïllar de la resta del món, encara que a partir dels anys cinquanta, van començar a aixecar-nos les sancions econòmiques. Tot això no va servir de molt per a la llibertat individual ni d’expressió. Només fa falta fer un cop d’ull a la premsa de l’època per a adonar-nos de la influència de l’Església, omplint pàgines d’un moralisme religiós i fervor ratllant l’histèric. Són molts els periodistes que ens transmeten els seus articles i notícies veladament per temor a represàlies i sobretot amb la màxima precaució quan la notícia tractava d’alguna cosa veritablement compromesa, com era l’acte criminal d’abusos a menors. Normalment aquests casos quedaven ocults i no sortien del cercle familiar, alguns irremeiablement es feien públics quan pel mig hi havia delicte de sang, com és el cas que ara ens ocupa, però ni així davant les evidències, era permès que es publiqués la veritat completa dels fets. El sexe era tabú i les persones que patien un delicte contra la seva llibertat sexual, no solament havien de callar i patir soles la vergonya i la por de fer-ho públic, sinó que si es sabia, era marginada per la resta de la societat.
Intentaré relatar de la millor, imparcial i clara manera possible, la curta vida de Josefina Vilaseca Alsina, basant-me en escriptures trobades i molts documents que he anat reunint per a aquesta fi. Una vida amb la que s’ha especulat durant molts anys. Relataré el que va succeir a aquesta nena de 12 anys, veïna d’Horta d’Avinyó, l’any 1952, en plena època franquista on tot just dos anys abans a Roma, una altra nena, Maria Goretti era canonitzada per un fet que van voler aplicar en el cas de Josefina, que no s’hi assemblava res, ja que la tragèdia de Vilaseca va ser més gran i més cruel, sense llevar-li a Maria Goretti la seva tràgica desgràcia.
Només citaré pels seus noms propis els principals protagonistes. Faré cas omís del d’altres testimonis del cas: familiars, amics, companys, etc… ja que molts d’ells són vius i desitjo respectar el seu anonimat, a més que aquesta omissió no entorpeix el relat en cap moment.
Amb aquesta petita biografia solament pretenc esclarir uns fets tristos i dolorosos. La meva intenció no és jutjar a cap persona, sinó reconstruir una història fosca. Des d’aquestes línies demano disculpes a la família de Josefina Vilaseca Alsina, que reviuran novament el cas, desitjant que sigui l’última vegada que hagin de fer-ho i esperant que comprenguin, que és el meu treball i el resultat d’anys d’investigació, que he intentat realitzar amb molt respecte envers ells.
Aquesta biografia va dedicada especialment a la ciutat de Manresa, que va congregar a gairebé quaranta mil persones, a Vic i als molts pobles del Bages i Osona que van sortir al carrer per a acomiadar el cadàver d’una nena, un fred 27 de Desembre de 1952.

Posted by . on 09/18 at 11:00 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Osona celebra l’11 de setembre amb passió

Article anterior : La vida a pagès, el llegat de tota una societat dedicada al camp

<< Tornar