Usuaris registrats:
Accedir-hi

-Seccions

-Arxius mensuals

-Darreres entrades

-Subscriure

Ai, punt i seguit

Roser Bermudo i Font
Vic

M’indigna encara:
- Que un polític català que està vivint en un hotel de luxe, critiqui als jornalers andalusos – mal pagats – i no digui rés de la duquessa d’Alba, que rep una molt important subvenció de la Unió Europea, pel seus terrenys improductius que conserva sense cultivar.
- Que les Caixes rebaixin la seva Obra Social, amb l’excusa de la crisi, però no el sou dels directius.
- Que el bisbat de Ciudad Real hagi deixat al carrer una família molt necessitada, per no poder pagar el lloguer d’un pis, propietat de l’Església.
- Que l’Estat subvencioni amb 1000 milions d’euros cada any, a les empreses de recerca militar i després compri el 70% del seu material, que al cap de poc ja és obsolet.
- Que els sous dels ex-polítics – que són vitalicis – siguin tan escandalosos.
- Que la conselleria de ‘Benestar· social’ vulgui minvar les subvencions a centres geriàtrics o de discapacitats.
- Que es vulguin tancar Centres d’Atenció Primària, farmàcies i serveis hospitalaris, tan necessaris arreu.
- Que ara es parli de fer pagar els medicaments a les persones sense papers, que són les més marginades.
-Que les escoles passin tantes privacions en tots els aspectes.
- Que persones implicades en cassos de corrupció, segueixin en càrrecs polítics i altres involucrats en cassos greus de rampinya, puguin passejar la seva immunitat comprada injustament a base de fiances.
Ai, senyor, no se sap pas encara, quan, per fi, podrem arribar a un punt i final de la indignació.

Posted by . on 10/28 at 12:34 PM
Aquesta entrada de Weblog no permet comentaris.

Article següent: Professió respectable, però molt poc respectada

Article anterior : El Roncato Vic és l’únic que guanya fora la primera jornada

<< Tornar